Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
|notes = }} | |notes = }} | ||
| − | '''Guadasséquies''' és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | + | '''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
Revisió de 23:33 8 jun 2009
| Guadasséquies | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°55′26′′N, 0°29′10′′O | |||
| • Altitut: | 180 msnm | |||
| Superfície: | 3'3 km² | |||
| Població: | 439 hab. | |||
| • Densitat: | 133,03 hab./km² | |||
| Gentilici: | vorassequià/ana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46839 | |||
| Festes majors: | primera semana d'agost | |||
| Alcalde: | Carmen Vidal Valles (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Guadasséquies (en castellà Guadasequies) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere d'Albaida, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.
Història
En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el segle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.
Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a 1707, després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a 1833 quant s'independisà com municipi.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Santiago Julià Jornet | UCD |
| 1983 - 1987 | Alfonso Vallés Esparza | PDP |
| 1987 - 1991 | Alfonso Vallés Esparza | UV |
| 1991 - 1995 | Vicente Castelló Ferrando | UV |
| 1995 - 1999 | Vicente Castelló Ferrando | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Carmen Vidal Valles | PP |
| 2003 - 2007 | Carmen Vidal Valles | PP |
| 2007 - 2011 | Carmen Vidal Valles | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 388 | 405 | 401 | 390 | 390 | 385 | 412 | 480 | 510 | 536 |
El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.
Economia
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen blat, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.
Monuments
- Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
- Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.
- Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.
Festes locals
- Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
- Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Guadasequies de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
