Diferència entre les revisions de "Algímia d'Alfara"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
 
|gentilici = Algimià/ana       
 
|gentilici = Algimià/ana       
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46148
+
|còdic_postal = 46148
 
|festes = Segon dumenge de decembre
 
|festes = Segon dumenge de decembre
 
|alcalde = Francisco Salt Mocholí ([[PSPV-PSOE]])  
 
|alcalde = Francisco Salt Mocholí ([[PSPV-PSOE]])  
Llínea 22: Llínea 22:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
'''Algímia d'Alfara''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. En [[2006]] sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; actualment conta ab 1.039 habitants .
+
 
 +
'''Algímia d'Alfara''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. En [[2006]] sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; actualment conta en 1.039 habitants .
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Municipi situat entre el riu [[Palància]] i les alvertents septentrionals de la [[Serra Calderona]]. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: ''Picayo'' (347 m), Rodeno (399 m) i ''Clapissa'' (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit ab el terme de [[Sagunt]]. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del ''Picayo''.
+
Municipi situat entre el riu [[Palància]] i les alvertents septentrionals de la [[Serra Calderona]]. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: ''Picayo'' (347 m), ''Rodeno'' (399 m) i ''Clapissa'' (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de [[Sagunt]]. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del ''Picayo''.
  
 
Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
 
Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
  
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de la [[A-23]] prenent després la [[CV-327]].
+
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent després la [[CV-327]].
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].
+
[[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Esta localitat ya estava poblada ab anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, ans de quedar completament despoblat després de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
+
Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 =  
+
   | Alcalde_1 = n/d
   | Partit_1 =  
+
   | Partit_1 = n/d
   | Alcalde_2 =  
+
   | Alcalde_2 = n/d
   | Partit_2 =  
+
   | Partit_2 = n/d
   | Alcalde_3 =  
+
   | Alcalde_3 = n/d
   | Partit_3 =  
+
   | Partit_3 = n/d
   | Alcalde_4 =  
+
   | Alcalde_4 = n/d
   | Partit_4 =  
+
   | Partit_4 = n/d
   | Alcalde_5 =  
+
   | Alcalde_5 = n/d
   | Partit_5 =  
+
   | Partit_5 = n/d
 
   | Alcalde_6 = Francisco Salt Mocholí
 
   | Alcalde_6 = Francisco Salt Mocholí
 
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 
   | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
Llínea 67: Llínea 68:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment [[garrofere]]s, [[olivere]]s i [[Cep|ceps]]. La superfície de regadiu està plantada de [[taronger]]s i productes de l'horta per al consum domèstic.  
+
La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i [[Cep|ceps]]. La superfície de regadiu està plantada de [[taronger]]s i productes de l'horta per al consum domèstic.  
  
 
Hi ha varies industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.
 
Hi ha varies industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.
Llínea 85: Llínea 86:
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
* [http://www.gva.es/algimia Web Cultural d'Algímia d'Alfara ]
 
* [http://www.gva.es/algimia Web Cultural d'Algímia d'Alfara ]
 
* [http://www.algimiadealfara.es Web d'Algímia d'Alfara ]
 
* [http://www.algimiadealfara.es Web d'Algímia d'Alfara ]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Algimia_de_Alfara}}
+
{{Traduït de|es|Algimia_de_Alfara}}
 +
{{Pobles de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 00:49 7 jun 2009

Algímia d'Alfara
95px 90px
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°45′11″N 0°21′42″O
Altitut: 183 msnm
Superfície: 14,4 km²
Població: 1.039 hab.
Densitat: 72,15 hab./km²
Gentilici: Algimià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46148
Festes majors: Segon dumenge de decembre
Alcalde: Francisco Salt Mocholí (PSPV-PSOE)
Pàgina web: {{{web}}}


Algímia d'Alfara és un municipi de la comarca del Camp de Morvedre pertanyent a la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana. En 2006 sobrepassà els 1.000 habitants per primera vegada des de la seua constitució; actualment conta en 1.039 habitants .

Geografia

Municipi situat entre el riu Palància i les alvertents septentrionals de la Serra Calderona. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: Picayo (347 m), Rodeno (399 m) i Clapissa (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de Sagunt. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del Picayo.

Més de una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de pins i mont baix (coscolla, tomello i romer). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de Castelló i Terol.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de l'A-23 prenent després la CV-327.

Localitats llimítrofs

Alfara de la Baronia i Torres Torres, en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any 1602 sobrepassà els 600 habitants. En 1609 tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat després de l'expulsió d'estos i se repoblà a principis de 1611. En 1646 tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de 1930 se produïx una forta emigració, principalment cap a Sagunt, per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en 1930 a 876 en 1994.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 n/d n/d
1983 - 1987 n/d n/d
1987 - 1991 n/d n/d
1991 - 1995 n/d n/d
1995 - 1999 n/d n/d
1999 - 2003 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2007 - 2011 Francisco Salt Mocholí PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
861 870 876 829 819 856 939 969 980 1.053 1.039

Economia

La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment garroferes, oliveres i ceps. La superfície de regadiu està plantada de tarongers i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha varies industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

Monuments

Llocs d'interés

Festes locals

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra