Forment

El terme forment[1] (Triticum spp.)[2] denomina al conjunt de cereals, tant cultivats com a selvats, que pertanyen al gènero Triticum; es tracta de plantes anuals de la família de les gramínees[3] àmpliament cultivades en tot lo món.[4]
La paraula designa tant a la planta com a el seu llavors comestibles, tal com ocorre en els noms d'atres cereals.[5]
El blat és un dels tres grans més produïts a nivell mundial, junt al dacsa i l'arròs.[6] En 2010, la produccó mundial fue de 713 millones de toneladas, es decir, ocupó el tercer lugar, después del maíz (1016 millones) y l'arroz (745 millones)[7] i el més àmpliament consumit per la població occidental des de l'antiguetat. El gra del blat, per mig de el seu moltura o molienda, és utilisat per a fer farina, farina integral, sémola, i multitut de productes alimenticis derivats com el pa.[8] Més del 98 % del blat produït és el denominat blat harinero, pertanyent a l'espècie Triticum aestivum.
La paraula «blat» prové del vocablo llatí triticum, que significa «triturado», de la raïl llatina terere, «fregar», «desgastar», «triturar». Triticum significa, per lo tant, «lo que es tritura»; tal com el dacseta deriva del llatí milium, que significa «mòlt, molturado», o siga, «el gra que és necessari moldre per a poder ser consumit». El blat (triticum) és, per lo tant, una de les paraules més ancestrals per a denominar als cereals (les que es referien a el seu trituracó o molturacó).
Història

El blat té els seus orígens en l'antiga Mesopotamia. Les evidències arqueològiques més antigues del cultiu de blat venen de Síria, Jordània, Turquia, Palestina i Iraq. Fa al voltant de sèt mil anys, una mutació o una hibridació va ocórrer en el blat selvat, donant per resultat una planta tetraploide en llavors més grans, la qual no podria haver-se disseminat en el vent. Existixen troballes de restants carbonizados de grans de blat almidonero (Triticum dicoccoides)[9] i chafades de grans en fanc cuit en Jarmo (Iraq septentrional), que daten de l'any 6000 a. C.[10]
El cultiu del blat per iniciativa dels humans va provocar una autèntica revolució neolítica agrícola en el denominat Creixent Fèrtil. L'humà va passar d'una alimentació basada en la caça i la recolecció a una dieta en un alt contingut en cereals.[11][12] Este cambio de la alimentacó se ha producido a un ritmo muy rápido en un plazo de tiempo muy corto desde el punto de vista evolutivo, puesto que la humanidad existe desde hace unos trescientos mil años.[11][12] No obstante, nuestro genoma y fisiologia no se han modificado apenas durante los últimos diez mil años y nada en absoluto en los últimos entre cuarenta y cien años.[13][14]
Simultàneament, es va desenrollar la domesticació de l'ovella i la cabra, espècies salvages que habitaven la regió, la qual cosa va permetre l'assentament de la població i, en això, la formació de comunitats humanes més complexes, com ho demostra també el sorgiment de l'escritura, concretament l'escritura cuneïforme, creada pels sumerio, i, per tant, el principi de l'història i el fi de la prehistòria (vejau història del pa).
L'agricultura i la ganaderia naixents exigien un conte continu, lo que va generar una consciència sobre el temps i les estacins, obligant a estes menudes societats a guardar recaptes per a les époques menys generoses, tenint en conte els beneficis que brinda el gra de blat en facilitar el seu almagasenament durant temporades considerables.
La llavor de blat va ser introduïda a la civilisació de l'antic Egipte per a donar inici al seu cultiu en la vall del Nilo des dels seus primers periodos i d'allí a les civilisacions grega i romana. La deesa grega del pa i de l'agricultura es dia Deméter, el nom de la qual significa «deesa mare», el seu equivalent en la mitologia romana és Ceres, d'a on sorgix la paraula «cereal».
En Roma, el govern assegurava el manteniment dels ciutadans sense possibilitats econòmiques abastint blat a un baix preu i regulant la molienda i fabricació del pa, ya que era una pràctica comuna el seu racionament. La molienda i la cocció eren activitats que es realisaven en forma conjunta, de tal forma que es dissenyaven en l'antiga Roma molins - forns en una alta capacitat de producció.

El consum del blat i de pa en l'Imperi romà va revestir una gran importància que també es confirma en la Bíblia, ya que d'acort en les t raduccins més exactes és possible contar en el seu text 40 voltes la paraula «blat», 264 voltes la paraula «pa» i 17 voltes la paraula «pans», accepcions estes últimes que poden referir-se a pa de blat o pa d'ordi (com era comú en aquella época), encara que en les cites bíbliques són freqüentment utilisades per a referir-se al concepte més ampli del conjunt de coses que es requerixen per a viure, com en l'expressió «guanyar-se el pa». En la paràbola del sembrador es fa referència a l'adulterament dels grans, comparant el blat (la bondat) en la cizaña (la maldat).
El blat va ser introduït en Amèrica pels colonizadores espanyols. Un esclau d'Hernán Cortés, trobant tres grans de blat en una bossa d'arròs, enviat des d'Espanya, els va conservar be i els va plantar en 1529. D'estos, el blat del Nou Món s'hauria derivat.[15]
Fins a el XVII no es varen presentar grans alvanços en els métodos de cultiu i processament del blat. En casi tota Europa es va cultivar el gra de blat, encara que en algunes regions varen ser preferits el centeno i l'ordi (especialment en el nort). L'invenció del molí de vent va generar una nova font d'energia, pero per lo demés no varen variar els métodos de treball utilisats.
A finals del XVIII es varen presentar alguns desenrolls mecànics en el procés de molinería com aventadores, montacargas i métodos moderns per a transmissió de força, en la qual cosa es va aumentar la producció de farina.
En el XIX apareix el molí de vapor en rodells o cilindres de ferro que va representar un canvi radical en la molienda. El cultiu del blat va ser aumentant a la parell en estos i molts atres desenrolls tecnològics que varen permetre millorar el rendiment de la planta i aplegar a diverses regions del planeta com Nortamèrica i Oceania.
A raïl de les dos guerres mundials es va fer evident la necessitat d'aumentar la producció agrícola, per a satisfer la creixent demanda d'aliments de la població.[12] Les estratègies posades en pràctica per a solucionar este problema, que varen culminar durant la denominada revolució verda (segona mitat del XX),[16][17][13] fueron un éxito en cuanto a la produccó pero no dieron suficiente relevancia a la calidad nutricional.[18][13] Les espècies varen ser seleccionades per a conseguir varietats resistents a climes extrems i a les plagues, en alt contingut en gluten, les propietats del qual viscoelásticas i adhesives úniques són molt demandades per l'indústria alimentària, puix faciliten la preparació de masses, aliments elaborats i diversos aditius.[12] El proyecte va ser un èxit en relació en la producció, en taxes actuals que superen els setcents millons de tonellades per any, pero va provocar un canvi dràstic en la genètica del blat.[12]
El major productor mundial de blat va ser per molts anys l'Unió Soviètica, la qual superava les cent millons de tonellades de producció anuals. Actualment China representa la major producció d'este cereal en uns noventa y seis millons de tonellades (16 %), seguida per l'Índia (12 %) i per Estats Units (9 %).
Blat modern

La major part del blat correspon a l'espècie Triticum aestivum, també cridat blat comú o panero; també es cullen entre 35 i 40 millons de tonellades de Triticum turgidum o blat túrgido.[19] Degut a que la major part del blat es consumix baix la forma d'aliments processats, han segut les seues qualitats per a l'ús en l'indústria alimentícia les que varen guiar el desenroll de les seues característiques actuals, raó per la qual s'ampren varietats en alt contingut en gluten.[20] Com els animals no som capaços de sintetisar per nosatres mateixos els aminoàcits essencials, la qualitat nutricional dels aliments se sol determinar a partir de la presència d'estos aminoàcits. En el blat es troben en cantitats acceptables nou dels dèu aminoàcits essencials, no obstant, és comunament acceptada la seua carència de lisina, sent esta carència major en la farina blanca; esta falta de lisina va en contraposició a l'alta cantitat de glutamina i prolina, i contrasta en una presència major en atres grans. A lo manco des de 1964 hi ha esforços per conseguir varietats altes en lisina, en alta dificultat per efectes pleiotrópicos.[19]
No obstant, el blat és també responsable d'una important cantitat de la fibra consumida en la dieta actual; este consum de fibra ha segut relacionat en una reducció en el risc de desenrollar malalties cardiovasculars, diabetis tipo 2 i algunes formes de càncer, particularment el càncer de colorrectal.[19]
L'excés de gluten per la seua banda ha segut relacionat en una capacitat inmunogénica i citotóxica provablement major,[11][12] capaç de travessar tant la barrera intestinal com la barrera hematoencefàlica i accedir al cervell, encara que sense evidències de perjuïns per a la salut.[11][21][22][23][24]
Nutrició
El blat té, aproximadament, la següent composició: 71% sucres, 13% aigua, 13% proteïnes, 12% fibra i 2% grasses. Entre el 75% i el 80% del contingut proteic es troba en forma de gluten.[25] En una cantitat de referència de 100 grams, el blat proporciona 1368 kilojulios (327 kilocaloría) d'energia i és una font rica en múltiples minerals, inclosos manganés, fòsfor, magnesi, zinc i ferro. Les vitamines del grup B com la niacina, la tiamina i la vitamina B6 estan presents en cantitats significatives.
El blat és una font important de proteïna vegetal en la dieta humana, ya que té un contingut proteic relativament alt en comparació a uns atres cereals de consum habitual.[26]No obstant, les proteïnes del blat poden ser de baixa calitat per a la nutrició humana, segons el mètoto d'evaluació de la calitat de les proteïnes «DIAAS» (sigles en anglés per a l'Índex d'Aminoàcits Indispensables Digestibles).[27][28]Encara que contenen cantitats adequades dels atres aminoàcits essencials, les proteïnes del blat són deficients en l'aminoàcit essencial lisina. Degut a que les proteïnes presents en l'endospermo del blat (proteïnes del gluten) són particularment pobres en lisina, les farina blanques són més deficients en lisina en comparació als grans integrals.[29] L'els últims anys s'estan portant a terme investigacions en l'àrea de la millora vegetal per a tractar de desenrollar varietats de blat riques en lisina.[30] Habitualment es combina el consum de blat en atres aliments per a compensar les carències d'una dieta basada casi exclusivament en blat, com els llegums[31] per l'importància d'ingerir una dieta completa sobre aminoàcits es referix.[29]
Vore també
- Bulgur
- Farina
- Farina de blat integral
- Història del pa i de la cervesa
- Molino
- Trastorns neurològics relacionats en el gluten
- Trilla
- Trillo
- Triticale
Referències
- ↑
- ↑ Belderok, Mesdag i Donner, 2000, p. 3.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Cendrero, 1938, p. 243.
- ↑ Salvat Editores, 1985.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaseis - ↑ «FAOStat». Archivat des de l'original, el 19 de junio de 2012. Consultat el 27 de enero de 2015.
- ↑ Kent, 1983.
- ↑ Kent, 1983, p. 13.
- ↑ Ruiz Camacho, 1981, pp. 9-12.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Bressan P, Kramer P(29 de marzo de 2016).«Bread and Other Edible Agents of Mental Disease».Front Hum Neurosci.10: 130.doi:10.3389/fnhum.2016.00130.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 (agost de 2015).«The rise and fall of gluten!».Proc Nutr Soc.74(3): 221-6.doi:[https://doi.org/10.1 017/S0029665115000038 10.1 017/S0029665115000038].
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Sands DC, Morris CE, Dratz EA, Pilgeram A(noviembre de 2009).«Elevating optimal human nutrition to a central goal of plant breeding and production of plant-based foods».Plant Sci.177(5): 377-89.doi:10.1016/j.plantsci.2009.07.011.
- ↑ (giner de 2004).[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14708953 «Cardiovascular disease resu lting from a diet and lifestyle at odds with our Paleolithic genome: how to become a 21st-century hunter-gatherer»].Maig Clin Proc.79(1): 101-8.doi:10.4065/79.1.101.
- ↑ http://www.siap.gob.mx/siaprendes/contenidos/3/04-trigo/contexto-7.html
- ↑ Belderok B(2000).«Developments in bread-making processes».Plant Foods Hum Nutr.55(1): 1-86.
- ↑ Delcour ya, Joye IJ, Pareyt B, Wilderjans E, Brijs K, Lagrain B(2012).«Wheat gluten functionality as a quality determinant in cereal-based food products».Annu Rev Food Sci Technol.3: 469-92.doi:10.1146/annurev-food-022811-101303.
- ↑ «Benefícios do Farelo de Trigo | Nutricionando» (en pt). Nutricionando | Nutrição, Saúde e Alimentação (21 de agosto de 2018). Consultat el 6 de noviembre de 2019.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Shewry PR1, Hey SJ2.(octubre de 2015).«The contribution of wheat to human diet and health».Food Energy Secur.4(3): 178-202.doi:10.1002/fes3.64.
- ↑ (abril de 2002).«Cereal seed storage proteins: structures, properties and role in grain utilization».J Exp Bot.53(370): 947-58.doi:10.1093/jexbot/53.370.947.«The nutritional quality of cereals is not generally an important consideration for human diets in the developed world, although it is still important in some developing countries. The major consideration is the impact of the grain proteins on functional properties for food processing, since the bulk of all cereals, except rulle, llaure consumed in processed foods. Processing quality is particularly important for wheat where the gluten proteins llaure the major determinant of end use quality. Traducció: La calitat nutricional dels cereals no sol ser una consideració important per a les dietes humanes en el món desenrollat, encara que seguix sent important en alguns països en desenroll. La principal consideració és l'impacte de les proteïnes del gra sobre les propietats funcionals per a l'elaboració d'aliments, ya que la major part de tots els cereals, llevat l'arròs, es consumixen en els aliments processats. La calitat del processament és particularment important per al blat, a on les proteïnes del gluten són el pr incipal determinant de la calitat de l'ús final.»
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHadjivassiliouDuker2014 - ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaHadjivassiliouSanders2015 - ↑ Pfeiffer RF(junio de 2017).«Gastroenterology and Neurology».Continuum (Minneap Minn).23(3, Neurology of Systemic Disease): 744-761.doi:10.1212/CON.0000000000000484.
- ↑ (1 de setembre de 2011).«Neurological disorders associated with gluten sensitivity».Rev Neurol.53: 287-300.Consultat el 27 de juny de 2018.
- ↑ Shewry, P. R.; Halford, N. G.; Belton, P. S.; Tatham, A. S.(2002-02-28).«The structure and properties of gluten: an elastic protein from wheat grain».Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences.357(1418): 133–142.ISSN 0962-8436.doi:10.1098/rstb.2001.1024.Consultat el 2024-10-12.(en en)
- ↑ «Marcadores genéticos para extraer más productividad de los cultivos» (en es). CORDIS | European Commission. Consultat el 2024-10-12.
- ↑ (2013).«Dietary protein quality evaluation in human nutrition. Report of an FAQ Expert Consultation».FAO food and nutrition paper.92ISSN 0254-4725.Consultat el 2024-10-12.(en en)
- ↑ Wolfe, Robert R.(2015-08).«Update on protein intake: importance of milk proteins for health status of the elderly».Nutrition Reviews.73(suppl 1): 41–47.ISSN 0029-6643.doi:10.1093/nutrit/nuv021.Consultat el 2024-10-12.(en en)
- ↑ 29,0 29,1 Shewry, Peter R.; Hey, Sandra J.(2015-10).«The contribution of wheat to human diet and health».Food and Energy Security.4(3): 178–202.ISSN 2048-3694.doi:10.1002/fes3.64.Consultat el 2024-10-12.(en en)
- ↑ «PROTEIN SOURCES FOR THE ANIMAL FEED INDUSTRY». www.fao.org. Consultat el 2024-10-12.
- ↑ «Fermented cereals a global perspective. Chapter 1.». www.fao.org. Consultat el 2024-10-12.