Jarmo

Jarmo

Localisació de Jarmo

Jarmo (Qalaat Jarmo, en àrap: Qala'at Jarmū, قلعة جرمو) és un lloc arqueològic del Neolític en el Kurdistan Iraquí, en la vall de Chemchemal, propenc al poble de Chamchamal entre Kirkuk i Sulaymaniyya. Va ser excavat per Robert Braidwood entre 1948 i 1955.

Era un poble neolític precerámico B, datat cap al 7000 aC (segons el carbono 14 entre el 7090 i el 6.750 aC pels nivells més antics i 4.950 aC pels més recents, en un punt màxim cap al 6000 aC), format per unes 20 o 25 cases tipo atobó, de taulells crus (agrane prensage) i fonamentació de pedra, de pla simple (habitacions rectangulars), en una llar de cavada generalment al sol. Es desenrollava com una activitat agrícola que demostraren els objectes propis del cultiu que s'han trobat i els espais d'almagasenament dels productes alimenticis. Es calcula que vivien 150 persones, i els cultius que hi havia eren l'avena i dos tipos de blat. En els últims nivells apareixen restants de cabres, ovelles i porcs pero els primers animals trobats podrien no ser domèstics. Es varen excavar dotze nivells. Els útils de pedra eren generalment de [obsidiana] importada. Els jaciments més propencs estaven a no menys de 400 km. En els últims estrats s'han trobat algunes vasijas de fanc i algunes figuritas, entre les quals la d'una dòna embarassada.

Descobriment i excavació

El jaciment va ser originalment descobert pel Directori de Angüedades Iraquí en 1940, més alvance va ser estudiat per l'arqueòlec Robert Braidwood (1907 a 2003), des de l'Institut Oriental de l'Universitat de Chicago. Braidwood estava buscant llocs adequats per a investigar els orígens de la Revolució Neolítica. [1] Braidwood va treballar com a part del programa Iraq-Jarmo durant tres campanyes, en 1948, 1950-51 i 1954-55; una quarta campanya, prevista en 1958-59 no es va portar a terme pel començ de la Revolució del 14 de juliol. Durant les excavacions en Jarmo el 1954-55, Braidwood va amprar per primera volta en el camp, un enfocament multidisciplinar, en un intent per millorar els métodos d'investigació en la finalitat de clarificar l'orige de la domesticació de plantes i animals. El seu equip es componia del geólogo Herbert Wright, el paleobotánico Hans Helbaek, d'un expert en ceràmica i datació per carbono, Frederic Mason, un zoólogo, Charles Reed, aixina com arqueòlecs. Este método interdisciplinari va ser amprat en avant en tots els treballs de cap a l'arqueologia. En 2012, un equip de l'University College de Londres va començar noves excavacions en el lloc.

L'assentament de Jarmo

Les excavacions varen traure a la llum un chicotet poble, en un àrea de 12,000 a 16,000 m², que data del 7090 aC, pels nivells més antics, fins al 4950 aC pels més recents. Tot el jaciment es compon de dotze nivells. Jarmo sembla ser un dels dos més antics assentaments permanents del Neolític i, aproximadament, d'estil contemporàneu en Jericó o l'etapa neolítica de Shanidar. El punt àlgit és provable que es donara entre el 6200 i 5800 a. C. Este chicotet poblat format per unes vinticinc cases, en parets d'atobó sobre fonaments de pedra i sostres de fanc secats al sol. Estes cases varen ser reparades o reconstruïdes en freqüència. En total, unes 150 persones vivien en el poble, que era clarament un assentament permanent. En les primeres fases hi ha una preponderancia d'objectes fets de pedra, sílex i obsidiana. L'us d'este últim material, obtingut de la zona del llac Van, a 200 quilómetros de distància, sugerix que alguna forma de comerç organisat ya existia, de la mateixa manera que la presència de closques ornamentals procedents del Golf Pèrsic. En els nivells més antics s'han trobat cistelles impermeabilizadas en alquitrà, que és fàcilment disponible en la zona.

Bibliografia utilisada

• Roux, Georges; Bottéro, Jean; Bermejo Barrera, José Carlos (1990). Mesopotamia. Història política, econòmica i cultural, AKAL, pp. 59-60. ISBN 84-76001746.

• L. S. Braidwood et al., Prehistoric Archeology Along the Zagros Flanks, Oriental Institute Publications 105, 1983.
• R.J. Braidwood, Jarmo: A village of early farmers in Iraq, Antiquity, vol. 24, pp. 189-195, 1950,
• J. M. Adovasio, The Textile and Basketry Impressions from Jarmo, Paléorient, vol. 3, iss. 3, pp. 223-230, 1975

Vore també

• Cultura de Jarmo