Anar al contingut

Port de Sevilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Port de Sevilla està situat al sur de la ciutat de Sevilla, en l'estuari del riu Guadalquivir i a uns 90 quilómetros del seu desembocadura en l'oceà Atlàntic. Actualment és l'únic port comercial marítim d'interior d'Espanya.[1][2]

Història

Monument a la Milla Zero de la Terra, dedicat a la primera circumnavegació del planeta, portada a terme per Juan Sebastián Elcano. El monument és de 2010.
Antiga Grua Fairbairn, ubicada en el Port de Sevilla.
Vista general del Port de Sevilla des del pont dels Remeis, en el pont del Centenari.
Pla del Port de Sevilla.
Panoràmica del moll de les Delícies.

Edat Antiga i Edat Mija

La Bíblia diu que a Salomón, rei d'Israel en el X, li eren duts or, argent, marfil, mones i pavos reals en naus de Tarsis. Molts autors han identificat la Tarsis bíblica en Tartessos, una civilisació que comprenia l'actual Sevilla, encara que uns atres rebugen açò argumentant que eixos productes eren duts del mar Roja, el golf Pèrsic o l'Índia[3] i que el terme "naus de Tarsis" fa referència a barcos per a viages llarcs, en independència del seu destí.[4]

En el IV el grec Éforo de Cime va escriure que Tartessos estava banyada per un riu pel que es duya or, coure i estany duts de territori celta.[5] Els tartesios provablement transportaven estany del nort de la península ibèrica[nota 1] fins a la seua capital per terra per la que posteriorment seria coneguda com via de l'Argent.[6] Després est era objecte d'un comerç en barco des del Atlàntic al Mediterràneu.[6]

El comercie d'estany en l'Antiguetat era molt important perque és necessari per a la producció de bronze.[9]

En el I Diodoro Sículo va escriure que la colónia focense de Massalia (l'actual Marsella), en el Mediterràneu, portava a terme el comerç d'estany duent-ho de la costa atlàntica francesa per un camí terrestre que recorria la Galia en trenta dies. Açò va deure afectar econòmicament el comerç d'estany tartesio.[6]

Gràcies a autors com Estrabón (I a. C.), Plinio el Vell (I), Pomponio Mela (I), Apiano (II) i Avieno (IV) se sap que en l'Edat Antiga els únics rius navegables de l'alvertent atlàntic de la península ibèrica eren Miño, Duero, Voga, Limia, Mondego, Tajo, Sado, Guadiana i Guadalquivir (cridat Betis en época romana). En l'alvertent mediterràneu l'únic riu navegable era l'Ebre.[10]

En el I el grec Estrabón va escriure sobre la regió:[11]

La Turdetania és un país sumament pròsper. Donant productes de totes classes i en gran cantitat, esta riquea està duplicada per l'exportació. Perque lo que sobra dels productes es ven fàcilment donat el número de barcos [...] S'exporta de Turdetania molt blat, va vindre i oli, no solament en cantitat, sino també molt bo. D'igual manera s'exporta cera, mel, peix, molt kermes i almagre. Ademés es fa no poca salazón de peix [...] Abans ha vingut de Turdetania molta tela per a vestits, pero hui solament llana.[11]

L'exportació d'oli d'oliva de la província Bètica a Roma va ser molt important. Una mostra és el mont Testaccio de Roma. Es tracta d'un tossal artificial de 250 × 150 m (metros) en la seua base i de més de 50 m d'altura, formada pels millons de restants de ánforas olearias (d'oli d'oliva), tirades en ell durant casi trescents anys, des de l'época d'Augusto, fins a mediats del III, a on el 80 % correspon a ánforas bètica.[12] En a on està l'Hospital de les Cinc Llagues de Sevilla es va trobar una alfarería que produïa ánforas (sobretot olearias del tipo Dressel 20 i 23 i de vi de tipo Dressel 28), ceràmica comuna i materials de construcció des del I fins a provablement mediats del III.[13]

En l'Antiguetat el riu discorria uns centenars de metros a l'est de l'actual caixer, per l'actual Caixco Antic de la ciutat. Recorria la ciutat passant per l'actual Alameda d'Hércules, per les actuals carrer Trajano, plaça del Duc, calle Campana i carrer Sierpes, fins a l'Avinguda de la Constitució i els jardins del Cristina. En l'época turdetana i de la República romana el port es trobava en la zona a on actualment es troben la part septentrional del Pati dels Tarongers i el palau arzobispal. En el propenc carrer Alemans s'han trobat restants de possibles almagasens portuaris.[14]

S'ha trobat una fàbrica de salazones de la primera mitat del I, ya en temps del Imperi romà, en la Plaça de l'Encarnació. Els salazones varen deure ser objecte de comerç per via fluvial.[15]

També s'han trobat possibles almagasens portuaris, presents en el I, en les zones del carrer Peris Mencheta, la Plaça de l'Encarnació, la calle Breçol, la Costera del Rosario, el Pati de Banderes i l'Avinguda de Roma.[15] En la Plaça Verge dels Reis es varen trobar restants d'un possible edifici portuari, també del I.[15]

En el IX va escomençar a formar-se per agradación un braç occidental del riu. El canal de riu principal va estar, des del XI, pràcticament abandonat i parcialment desecado, en favor del braç occidental que coincidix en el traçat de la dàrsena actual.[16]

Consta que en el XII, quan Sevilla estava encara en mans dels musulmans, ya hi havia una colónia de genoveses.[17]

En 1248 Fernando III va conquistar la ciutat i en 1251 els va concedir als genoveses privilegis per a incentivar el comerç. Alfonso X va confirmar estos privilegis en 1261.[17]

En el XIII, el rei Alfonso X va senyalar en el seu Crònica general que a la ciutat venien barcos de «Tànger, Ceuta, Tunis, Aleixandria, Gènova, Portugal, Anglaterra, Chafa, Lombardía, Bordeus, Bayona, Sicília, Vasconia, Aragó i encara de França».[18]

Alfonso XI els va concedir en 1316 als comerciants genoveses en Sevilla l'exenció del pagament de l'impost sobre les vendes (alcabalas) de bésties de càrrega i en 1346 els va eximir de les alcabalas de qualsevol cosa que compraren.[19] Alfonso XI en 1326 els va otorgar un salvoconducte als genoveses, confirmat en 1327, per a que ho esgrimiren davant els pirates i malfatans en terra[20] i Enrique III en 1397 va firmar un decret per a que navegaren lliurement durant la guerra en Portugal.[21]

Port d'Índies

Vore també: Port d'Índies

Sevilla tenia un teixit comercial molt desenrollat a finals del XV. Pel seu port entrabar productes com l'or de Sudan, sucre de les Illes Canàries (l'archipèlec canari va escomençar a produir sucre en les últimes décades del XV, alcançant el seu apogeu azucarero en 1550, entrant este en decadència en el XVII),[22] colorants del Magreb, teles de Flandes, armes italianes, estany anglés i salazones del mar del Nort.[23]

En setembre de 1500 Alonso Vélez de Mendoza i Luis i Cristóbal Guerra varen partir del port de Sevilla al mando de sengles barcos i varen descobrir els actuals estats brasilers de Paraíba, Pernambuco, Baïa i Esperit Sant.[24]

Cristóbal Colón va salpar de Sevilla el 3 d'abril de 1502 per a realisar el seu quart viage a Amèrica, en el qual va recórrer la costa de Centroamérica.[25][26]

En 1503 els Reis Catòlics varen establir en Sevilla la Casa de la Contractació d'Índies, que centralisava en el seu port tot el tràfic marítim castellà i aragonés en el Nou Món. El motiu pel que es va triar esta ciutat com a sèu va ser que tenia un port d'interior (lo que protegia als barcos de les tormentes i els possibles atacs), contava en un teixit mercantil desenrollat, una abundant població per a sortir les expedicions o per a consumir productes (a finals del XV Sevilla era la ciutat més poblada del Regne de Castella, en entre 40 000 i 65 000 habitants)[23] i unes afores agrícoles que podien abastir als barcos.[27]

En el XVI la zona típicament portuària estava en l'Arenal. Es disponia d'una extensió de 720 metros de llarc, entre la Torre de l'Or i el Pont de Barques de Triana, i 240 metros d'ample, que era lo que hi havia entre la Torre de l'Or i el Postigo del Carbó.[28][29] En este lloc es trobava el conegut com moll de l'Aduana.[30] Esta zona del port va ser coneguda com el Compàs de les Naos, el Compàs del Riu o el Compàs de l'Estany (perque a voltes s'inundava en les pluges).[31]

En el XVI moltes eixides al Nou Món solien tindre lloc des del moll de les Mules,[32] en l'actual barri sevillà d'Els Remeis. L'expedició de Rodrigo de Bastidas, en la que anaven també Juan de la Cosa i Vasc Núñez de Balboa, que va recórrer les costes de Veneçola, Colòmbia i Panamà va eixir d'este lloc en 1502.[33] La nao Sant Joan Batista, que va dur a Hernán Cortés a Sant Dumenge en 1506, es trobava en este moll.[32]

S'ha contabilisat que, entre finals del XV i començos del XVI, va haver una quinzena de llocs de parada habitual de barcos en el curs del riu Guadalquivir fins a Sevilla. D'estos llocs, tenien viles Sanlúcar de Barrameda i Còria del Riu. Sanlúcar de Barrameda era una parada tècnica, a on solia haver un canvi de pilots i a on s'esperaven bones condicions per a poder creuar la barra. Còria del Riu, per la seua banda, era un lloc per a carregar productes de la comarca del Aljarafe, com a oli d'oliva i leguminosas. Els barcos més grans solien parar en el parage de la Horcada, per a allaugerar la seua càrrega abans de seguir pujant el Guadalquivir o per a completar la càrrega si partien. En el XVII el parage del Borrego va prendre el relleu d'este lloc.[31]

En 1508 es va autorisar a Càdis i Sanlúcar de Barrameda l'embarque a les Índies, baix la supervisió d'un delegat de la Casa de Contractació.[34]

En 15 de maig de 1509 Juana I va autorisar als barcos que es trobaven en Càdis i que no volgueren navegar fins a Sevilla a ser registrats en Càdis pel contino real Pedro de l'Àguila, en l'assistència del llavors escribano del concejo gadità Antón Romí.[35]

Juan Ponce de León va salpar en tres barcos des de Sevilla en 14 de maig de 1515 per a les Antilles.[36][37]

L'expedició de Magallanes-Elcano, que va donar el primer regrés al món, va salpar en cinc naus el 10 d'agost de 1519 del moll de les Mules.[38]

En 1519 es va decidir autorisar el noli i descàrrega de barcos de les Índies en Càdis i Sanlúcar de Barrameda, també en supervisió de delegats de la Casa de Contractació.[34]

En 1522 es va autorisar al port de La Corunya a organisar expedicions a les Illes Molucas, en les Índies Orientals, pero en 1529 el port gallec va perdre l'accés a este tràfic quan eixes illes varen passar a Portugal.[34]

Entre 1525 i 1534 es va permetre a les Illes Canàries participar en el comerç americà. Des de mediats del XVI es va permetre salpar de Canàries a les Índies als barcos, en supervisió de delegats de la Casa de Contractació.[34]

En 1529 Carlos I va suavisar el monopoli sevillà autorisant a huit ports espanyols (La Corunya, Bayona, Avilés, Laredo, Bilbao, Sant Sebastià, Cartagena i Màlaga) a comerciar en Amèrica, encara que els barcos devien passar abans per Sevilla per a facilitar la tasca fiscalizadora de la Casa de la Contractació.[27] En 1573 Felipe II va restablir el monopoli de Sevilla.[34]

Des del XVI es va exportar al Nou Món des de Sevilla gran cantitat de vi produït[39] en comarques andaluses com l'Aljarafe sevillà[40] i el Comtat d'Huelva.[41] També s'embarcava oli d'oliva, blat, llana, cuiro, fruts secs i mercuri d'Almadén (que s'usava per a extraure l'argent pel procediment de l'amalgama).[23]

En el XVI consta que l'indústria naval sevillana no tenia molt crèdit perque la fusta de la que se servia per a construir barcos no era de bona calitat. El velam, les cordes i atres parts essencials calia dur-les de fòra. Tot açò va impedir que la ciutat tinguera una indústria naval potent. Ademés, per temes de calat, no es podien fabricar barcos de més de 500 tonellades. Per Real Cèdula del 16 de juny de 1593 es va prohibir que els barcos fabricats en Sevilla s'ampraren en les rutes en les Índies. Esta norma va tindre algunes excepcions en el temps. La drassana que va haver en el barri de Triana en els sigles XVI i XVII es va dedicar, sobretot, a fabricar barquitos de peixca, chalupas, gabarras i veloces avisos de 50 tonellades, aixina com a la reparació de bucs.[42]

Que els barcos tingueren que anar pel golf de Càdis per a remontar després el riu Guadalquivir fins a Sevilla va provocar numerosos naufragis, per la barra de Sanlúcar de Barrameda i a fondos arenencs i esculls d'este municipi i de les rodalies de Chipiona. En un estudi de 1987 es varen contabilisar 161 naufragis en esta zona entre 1525 i 1812.[43]

Des de 1560 els bucs que venien del Nou Món en mals condicions podien descarregar en Càdis per a evitar-se l'esforç de remontar el riu Guadalquivir, encara que devien transportar en caixes per terra l'or, l'argent, les perles i els diners fins a Sevilla per a ser registrats per la Casa de la Contractació.[44]

En 1614 el Consell d'Índies va autorisar que els navío completaren la seua càrrega en Càdis abans de partir.[44]

En 1616 un funcionari del Consell de Facenda advertia que hi havia barcos que no aplegaven a Sevilla, sino que es quedaven en Càdis, a on es pagaven menys drets, es cometien més fraus i els comerciants estrangers tenien més marge d'actuació.[45]

Des de 1622 els barcos de les armada d'escolta per als barcos que transportaven els metals preciosos varen rebre permís per a permanéixer fondejats en Càdis, sense els problemes de calat fluvial de Sevilla.[46]

En 1664 es va prohibir a les flotes d'Índies parar en Càdis, per a ajudar a la centralisació en Sevilla.[47][46] No obstant, en 1680 es va fixar la capçalera de les flotes d'Índies (és dir, la seua arribe i descàrrega)[48] en Càdis.[39] En 1717 es va traslladar la Casa de la Contractació a dita ciutat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut[49][50] En la baïa de Càdis existia un complex de fortificacions i, encara que en 1702 s'havien demostrat insuficients, es va pensar que en l'Armada allí quedava suficientment guarnida.[51]

Sigles XIX i XX

En 1895 varen escomençar a embarcar-se en Sevilla grans cantitats de ferro procedent del Cerro del Ferro (en Sant Nicolás del Port).[52]

Des de començos del XX es varen dur minerals fins al embarcadero de la Companyia de les Mines de Cala en Sant Joan d'Aznalfarache. Des de 1918 aplegaven ací en ferrocarril minerals dels jaciments del Teuler (entre Cala i Santa Olalla del Cala) i el Castell de les Guardes i des de 1920 hi havia un ramal per a dur també minerals del jaciment de Penya del Ferro (en Nerva).[53]

En 1920 hi havia en Sevilla 16 companyies mineres. Entre elles destacava la poderosa The Seville Sulfhur Cooper, que es dedicava a explotar les mines d'Aznalcóllar. El mineral d'este jaciment era transportat al Port de Sevilla en ferrocarril.[54]

Per estos anys també es duyen al port en ferrocarril adoquinar de les pedreres de Gerena. Solament en 1925 es varen dur al port 13 000 tonellades d'estos adoquinar.[54]

En 1892 ya consta que entrabar pel port bidons de petròleu. La cantitat de petròleu importat no va deixar d'aumentar en els anys successius. En 1908 es va instalar en el port la societat petrolera de Manuel Sals, que va contar en depòsits en els molls per a després refinar el producte en la seua factoria de Llits. En 1919 es varen importar 4 000 tonellades d'este producte i en 1923 la sifra havia aumentat fins a casi 24 000. Per esta última data en el port també operava la petrolera Deutsch i Companyia. En 1924 es va instalar ací també una atra empresa petrolera més forta i en més moviment que les anteriors: la Societat Petrolífera Espanyola.[55] En 1927 es va establir un monopoli petroler en Espanya en mans de CAMPSA, que es va instalar en el port sevillà en 1929.[56] En 1986 es va inaugurar el ramal Sevilla-El Arahal de l'oleoducte Trencada-Saragossa, provocant que caiguera la cantitat de petròleu que entrava pel port de Sevilla.[57]

En la segona mitat del XIX va escomençar el tràfic de contenidors en el propòsit de protegir la mercaderia d'una estiba inadequada i dels robos de material en els tinglado dels ports. Este tipo de transport va escomençar a estendre's des de la Segona Guerra Mundial. En 1957 es varen escomençar a crear bucs específics per al tràfic de contenidors. La forma dels contenidors va ser estandardisada per l'ISO en 1965.[58] En 1990 es varen moure en el port sevillà 30 811 contenidors i en 1999 la sifra havia creixcut fins als 72 600.[59]

En la década de 1990 ya hi havia llínees regulars de contenidors entre Sevilla i Canàries.[59]

Segons l'artícul 149.1.20 de la Constitució de 1978 l'Estat té competència exclusiva sobre els ports que califique com d'interés general. El Port de Sevilla va ser gestionat com un organisme autònom de l'Estat.[60]

En virtut de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, l'1 de giner de 1993 es va constituir l'Autoritat Portuària de Sevilla.[60]

En 1997 el port va superar per primera volta en la seua història els 4 millons de tonellades de tràfic.[61]

Obres en el Guadalquivir (sigles XVIII-XXI)

Artícul principal → GuadalquivirObres en el caixer del Baix Guadalquivir.


Una curta és un canal artificial lo més recte possible per a unir els dos extrems d'un meandre. Els seus objectius eren acurtar la distància de Sevilla a la mar, fomentar una sola pendent en el desnivell del riu i suprimir els llocs de poc fondo.[62]

En 1794 es va portar a terme la curta de Merlina i en 1816 la curta Fernandina o del Borrego.[63]

En 1870 es va crear la Junta d'Obres del Port de Sevilla, adscrita al Ministeri d'Obres Públiques.[64] En un primer moment, esta junta solament tenia jurisdicció uns 25 quilómetros aigües avall de Sevilla.[52] L'ingenier Jaime Font i Escolá va estar al front de la Junta d'Obres entre 1871 i 1879. En 1888 es va concloure la curta dels Jerónimos.[63] Per Real Orde del 10 d'agost de 1892 la jurisdicció de la Junta d'Obres del Port de Sevilla i la de la Comandància de Marina de Sevilla es varen estendre fins a la desembocadura del Guadalquivir.[52]

Erro al crear miniatura:
Luis Moliní Uribarri, ingenier director de la Junta d'Obres del Port de Sevilla entre 1895 i 1915.

Luis María de Moliní i Uribarri va ser ingenier director de la Junta d'Obres del Port de Sevilla entre 1895 i 1915.[65] En 1903 va resumir les seues idees de modernisació en el seu Proyecte de les obres de millora del port de Sevilla, de la Riga del Guadalquivir i de la seua desembocadura.[66] L'obra principal del cridat "Pla Moliní" era la curta de Tablada, o canal d'Alfonso XIII, que reduiria la distància entre Sevilla i l'Atlàntic evitant els meandres dels Gordals, les Pita i Punta del Vert, en Sant Joan d'Aznalfarache i Gelves respectivament. El pla també pretenia dotar al Port de Sevilla d'uns 600 metros de nous molls de formigó armat, en els seus tinglado i conexions ferroviàries.[66]

Els treballs de la curta de Tablada varen començar en 1909. Es varen interrompre per problemes econòmics en 1916. Es varen recomençar en 1919 i varen quedar varen terminar en 1926.[67] En 1926 va entrar en servici també un nou canal, senyalisat per boyas i llums, en la barra de Sanlúcar de Barrameda.[68]

En 1915 Moliní va ser substituït en el càrrec d'ingenier director de la Junta d'Obres del Port per José Prim Brackenbury, que es va encarregar de continuar realisant el pla del seu antecessor.[69] En 1927 va elaborar el conegut com "Pla Brackenbury", que convertiria el Guadalquivir al seu pas per Sevilla en una dàrsena tancada al sur per una esclusa, passant el riu viu per Sant Joan d'Aznalfarache i la Vega de Triana.[66] José Prim Brackenbury va descriure el pla del següent modo:[70]

Es propon l'obertura d'un nou caixer que, arrancant del riu Guadalquivir, front a Cartuja, aigües dalt de Sevilla, aplegara a buscar el braç de S. Juan, pel poble que li dona nom. Este canal i la seua prolongació pel braç de Sant Joan, vindrà a constituir el nou caixer fluvial quedant lliure el port de les influències del riu, per mig de terraplens de tancament que s'establiran sobre els caixers actuals, un aigües dalt del pont de Chapina; un atre a l'extrem del canal d'Alfonso XIII; més un tercer sobre el tros de l'antic caixer en la Punta de Tablada. El port quedarà, per tant, convertit en una dàrsena tancada, de nivell constant i lliure de l'influència del riu; per al seu accés es proyecta, lateralment al tancament del Canal d'Alfonso XIII, la construcció d'una esclusa de navegació de 200 m. de llongitut, 25 m. d'esgambi i 8 m. de fondo[70]

L'1 de novembre de 1929 el rei Alfonso XIII va inaugurar l'inici de les obres. Les obres del nou caixer per la Vega de Triana es varen suspendre en 1933 i varen continuar en 1943.[71]

Per a protegir al barri de Triana d'inundacions es va planejar un malecón o mur de defensa de 50 metros d'esgambi i entre 6 i 8 metros d'altura paralel al riu.[72]

Les obres del "Pla Brackenbury" de 1927 no varen terminar fins a 1951.[73]

En 1951 es va construir la esclusa al sur del port. Esta permetia el pas de barcos de 190 metros d'eslora i de 24,5 metros d'esgambi.[64]

Tots els anys es realisa un dragado de manteniment en el Guadalquivir sense superar determinades profunditats màximes.[74][75][76]

En 2008 l'Autoritat Portuària va publicar un Pla de Desenroll per a les infraestructures i servicis del Port de Sevilla que contemplava un nou accés marítim per a permetre l'accés de bucs de fins a 8,5 m de calat i 40 m de mànega,[77] en una nova esclusa i un dragado d'aprofundiment del riu.[78] El Pla de Desenroll es recolza en un Pla Estratègic i en un Pla Director d'Infraestructures, el qual va ser ratificat en 2006.[79]

Per a mantindre el potencial comercial del port i albergar barcos de més de 20 metros d'ample va ser precisa la construcció d'una nova esclusa.[80] Esta va ser demandada per l'Autoritat Portuària des dels anys 90[80] i va començar a realisar-se en els anys 2000. La nova esclusa va ser inaugurada en novembre de 2010.[81] El 7 de maig de 2013 el príncip Felipe i la seua esposa Letizia varen visitar les instalacions del Port de Sevilla i la nova esclusa.[82]

Sobre el dragado d'aprofundiment, en 2005 el govern va crear una Comissió Científica per a l'Estudi de les Afeccions del Dragado del Riu Guadalquivir. Esta comissió va emetre un dictamen en novembre de 2010 en el que desaconsellava el dragado d'aprofundiment:[83][84]

El dragado d'aprofundiment s'ha demostrat incompatible en la conservació de l'estuari i per lo tant de Doñana, recomanem que es desestime definitivament el dragado.[83]

El dragado va suscitar l'oposició de l'ONG ecologista WWF per l'afecció que podria tindre en el parc nacional de Doñana.[85]

En setembre de 2013 el ministre d'Agricultura, Consum i Mig ambient Miguel Arias Cañete es va opondre a la realisació del dragado d'aprofundiment fins que no es prengueren medides per a evitar la salinisació de la riga, en l'objectiu de mantindre els cultius d'arròs en la comarca del Baix Guadalquivir.[86]

En juny de 2014 l'Unesco va demanar a Espanya que no autorisara el dragado d'aprofundiment per l'impacte que est tindria en Doñana.[87]

Zona Franca

El 30 de juliol de 2013 l'alcalde Juan Ignacio Zoido i el ministre de Facenda Cristóbal Montoro varen firmar en l'Ajuntament la creació d'una zona franca per a Sevilla. El 31 d'agost de 2013 el Bolletí Oficial de l'Estat va publicar la creació d'una zona franca de Sevilla "per a l'almagasenage, transformació i distribució de mercaderies", en una extensió de 719 876 m², localisat en l'extrem nort de la Eurovía Guadalquivir I-60.02[88] advertint que la posada en marcha d'esta nova institució "no podrà generar increment ni de dotacions, ni de retribucions ni d'atres despeses de personal al servici del sector públic".[89]

Característiques

L'Unió Europea establix dos corredors trans-europeus (Ret Transeuropea de Transport, TINGUES-T) que entren en la península ibèrica: l'Atlàntic i el Mediterràneu. El Corredor Atlàntic passa per la frontera francesa per Irún-Hendaya, passa per Vitòria, Burgos i Valladolit i aplega fins a Portugal. Sevilla és situada com a part de la ret bàsica (Core Network) del Corredor Mediterràneu. Est va per la frontera francesa per Portbou-Cervera, passa per Barcelona i Valéncia i aplega fins a Algecires i Sevilla.[90][91]

El port agrupa el seu comerç en mercaderia general, graneles sòlits i graneles líquits. La mercaderia general comprén els productes embalados i els que es troben en contenidors transportats per bucs de càrrega general o portacontenedores. Els graneles sòlits són les càrregues transportades sense embalage (carbó, mineral, cereals, ciment, abonaments, etc.). Els graneles líquits són el petròleu i els seus derivats, aixina com olis, vins i aigua a granel, entre atres productes.[92]

El tràfic del Port de Sevilla mou entorn a quatre millons de tonellades anuals. Destaca de forma especial el tràfic relacionat en el sector agrícola (olis, cereals, abonaments, etc.), tant en graneles líquits i sòlits com en mercaderia general. També és destacable el seu tràfic de ferralla i productes siderúrgics.[93]

En 1995 el port generava 9 349,28 llocs de treball, lo que suponia un 2,17% de l'ocupació de la província de Sevilla.[94]

En l'actualitat, en l'entorn del port hi ha unes 200 empreses que generen 23000 llocs de treball.[95]

El Port de Sevilla també posseïx una zona per a que atraquen travessies marítimes, el moll de les Delícies. En eixe moll també hi ha una passejada, un parell de restaurants i el pabelló d'Argentina de l'Exposició de 1929. A finals de 2014 es va inaugurar en dit moll un aquari.[96]

Aixina com en la Plaça d'Espanya del parc de María Luisa es troba la Capitania General de l'Eixèrcit de Terra, en el recint del port està la Capitania Marítima en un atre edifici de la década de 1920. La Capitania Marítima de Sevilla controla els districtes marítims de Sevilla (des d'Alcalà del Riu al Caño de l'Algeps) i Sanlúcar de Barrameda (des del Caño de l'Algeps fins al Far de la Higuera i des d'ahí fins al Puntazo).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Una de les naus del port en l'avinguda de les Races conta en un museu d'història de l'institució, centrant-se sobretot en l'Edat Contemporànea.[97]

En 2020 hi havia tres llínees regulars de contenidors en les Illes Canàries.[98] En 2017 es va inaugurar una nova llínea de contenidors que passava pels ports de Tilbury, Róterdam i Sevilla.[99]

En 2021 la delimitació d'espais i usos dels terrenys del Port de Sevilla era la següent:[100]

Àrea Superfície total
(m²)		 Superfície en concessió
(m²) 		Llongitut de moll
(m)		 Calat mig
(m)		 Us dominant
Les Delícies Plantilla:0226.410 103.110 1090 7,5 Passagers. Nàutic-deportiu. Interacció port-ciutat
Moll de Tablada Plantilla:0244.676 Plantilla:028.610 1156 7,5 Graneles sòlits. Mercaderia general. Passagers. Interacció port-ciutat
Polígon de Tablada Plantilla:0172.910 Plantilla:065.053 Llogístic. Interacció port-ciutat
Capçalera del Port Plantilla:0229.032 Plantilla:06.675 Plantilla:0200 (pantanals) 7,5 Passagers. Nàutic-deportiu. Interacció port-ciutat
Dàrsena del Batán Plantilla:0606.537 248.904 1540 7,5 Graneles líquits. Graneles sòlits. Mercaderia general. Industrial. Conta en els molls que concentren més activitat del port (el moll del Centenari i el de Batán Nort) i té una terminal ferroviària
Mirador del Batán Plantilla:0195.338 Plantilla:041.509 Plantilla:0183 7,5 Graneles. Mercaderia general. Nàutic-deportiu. Interacció port-ciutat
Dàrsena del Quarto 1.949.892 291.034 Plantilla:0315 7,5 Graneles líquits. Graneles sòlits. Mercaderia general. Industrial. Llogístic
Zona d'Activitats Llogístiques Plantilla:0654.035 200.234 Llogístic
Polígon Drassanes Plantilla:0573.946 300.463 Plantilla:0717 6,5 Industrial. Mercaderia general
Zona Franca Plantilla:0771.133 242.713 Plantilla:0440 7,5 Graneles líquits. Graneles sòlits. Mercaderia general. Industrial. Llogístic
Esclusa-Punta del Vert 1.240.770 0 Esclusa. Graneles líquits. Graneles sòlits. Mercaderia general. Industrial. Llogístic
Reserva Portuària 1.852.944 0 Plantilla:064 7,5 Vaciaderos. Terrenys
Terrenys Guadalquivir 2.598.325 0 Terrenys agrícoles. Edificis i instalacions de respal al tràfic marítim, de manteniment i dragado

El tràfic de contenidors en el Port de Sevilla es realisa en el Moll del Centenari.[59]

En el moll del Centenari i en el de Batán Nort es transporta mercaderia rodada (Ro-Ro).[100]

L'Autoritat Portuària de Sevilla es rig actualment pel Real Decret Llegislatiu 2/2011, de 5 de setembre.[101]

Servicis

En el port treballen carregadors (que traslladen mercaderies des de la terminal a on estan fins al costat del buc) i estibadores (que duen mercaderia des del costat del buc fins a la seua localisació dins del mateix). També hi ha treballadors que realisen funcions de desestiba i descàrrega, de forma inversa a descrit. L'us de tecnologia fa que hi haja menys treballadors encarregats d'esta tasca que en atres sigles, encara que els treballadors que hi ha són més qualificats.[102]

També operen els pràctics, que assistixen o assessoren al capità del buc per a facilitar la seua entrada i eixida del port.[103]

Els remolcadors ajuden al moviment del buc per mig de l'auxili d'una atra embarcació. Este servici es pot prestar tant a l'entrada com a l'eixida del port, aixina com en les operacions d'atraque i desatraque.[104]

Els amarradores arrepleguen les amarres del buc, les porten i les fixen en els elements fixos del port, que poden ser norayes o bolardos.[105]

Els consignataris presten servici al buc inclús abans de la seua arribada a port i fins a l'eixida del mateix i actuen com a intermediaris per conte de l'armador o el propietari del barco. Estos servicis poden ser implícits (gestió d'atraque, aduana, drets d'entrada i estància, atenció mèdica a tripulants i seguiment de les operacions portuàries) o explícits (que li siguen assignats per mig d'instruccions precises).[105]

Els agents d'aduana, per la seua banda, són professionals que es dediquen als tràmits administratius per al despaig de les mercaderies. Estos gestionen, tramiten i liquiden les declaracions per comerç exterior davant l'Aduana.[106]

Els transitaris s'encarreguen de coordinar el transport de les mercaderies des del port fins a a on ho establixca el client.[107]

L'Autoritat Portuària s'encarrega del suministrament d'aigua i electricitat als bucs per mig d'instalacions fixes en els molls. El suministrament de combustible, llevat en Canàries, és prestat en els ports espanyols per una sola empresa en règim de monopoli. El restant d'avituallamientos i suministraments solen ser oferits per vàries empreses en règim de competència.[107]

La recollida de fem i residus contaminants és prestada per empresaris privats en règim de concessió.[107]

El port també oferix servicis d'almagasenament. Estos són espais (coberts o no), edificis generals o especialisats (per eixemple, frigorífics) per a depositar les mercaderies.[108]

El hinterland

L'estudi més recent sobre el hinterland del Port de Sevilla va ser realisat en 1990 per la Conselleria d'Obres Públiques i Transports de la Junta d'Andalusia.[109] Es va establir un hinterland teòric basant-se en les conexions per carretera i ferrocarril i un atre real basat en senyes de 1986.[110]

En 1986 els graneles sòlits i líquits (en menor cantitat) d'este port es movien per la província de Sevilla. Sobre la mercaderia general convencional, el tràfic estava vinculat en major mida a la província de Sevilla i Madrit en un fluix de poca entitat en Alacant. Sobre les descàrregues de mercaderia general convencional, una part anava a parar a Extremadura. Sobre la mercaderia general transportada en contenidors existia una preponderancia en la càrrega de productes de l'àrea metropolitana de Sevilla i de Madrit, per haver en estos llocs molts almagasens i distribuïdors de productes molt diversos. També hi havia fluix de mercaderia de contenidors en les províncies de Badajoz i Ciutat Real. El tràfic de mercaderies del Port de Sevilla en Madrit es recolzava en la carretera N-4.[111]

Cal destacar que el Port de Sevilla conta en la competència dels propencs ports d'Huelva, Càdis i Algecires.[112]

El foreland

En 1979 el 54,73% de les mercaderies que movia el port de Sevilla tenia el seu orige o destí en ports espanyols. En 1989 este percentage va passar a ser del 27,55% i en 1997 del 28,18%.[113] En 1997 el tràfic de mercaderies en Canàries (realisat per mig de contenidors i Ro-Ro en els ports de les Palmas de Gran Canària i Santa Creu de Tenerife)[111] suponia un 72,17% del total del tràfic espanyol del Port de Sevilla.[114]

En 1986 Espanya va entrar en la Comunitat Econòmica Europea i el comerç del Port de Sevilla en el restant de països d'este grup va passar del 9,24% del total en 1979 a prop del 44% en 1989 i 1997.[115]

Sobre Europa de l'Est, en 1979 el percentage de comerç del Port de Sevilla en ells va passar de l'1,20% en 1979 a un 6,81% en 1997.[116]

En el cas d'Orient Mig, en 1979 el percentage de comerç del Port de Sevilla en ells va passar de l'1,21% en 1979 a un 6,29% en 1997.[116]

Els percentages de tràfic de mercaderia, no obstant, varen disminuir durant l'últim quarto del XX entre el Port de Sevilla i el Magreb (d'un 15,73% en 1979 a un 10,07% en 1997), Amèrica del Nort (d'un 11,38% en 1979 a un 1,51% en 1997) i Amèrica del Sur (d'un 5,22% en 1979 a un 1,48% en 1997).[116]

Travessies

En 2013 es va inaugurar una terminal de travessies en el moll de les Delícies realisada en contenidors de mercaderies reciclats. Esta tenia una superfície de 460 metros quadrats. En 2016 es va aumentar la superfície d'esta terminal fins als 1 090 metros quadrats.[117]

En 2019 va haver 90 escals de travessies en el Port de Sevilla, duent a la ciutat un total de 20 000 passagers.[118]

Les embarcacions que vullguen accedir al moll de les Delícies o al Club Nàutic que hi ha en Els Remeis deuen fer-ho creuant el Pont de les Delícies, que és levadizo.[119]

L'intenció del port en el futur és que Sevilla siga port base de les travessies[117] i crear una nova terminal de travessies en el moll de Tablada, que té major llongitut que el moll de les Delícies i permetria l'atraque de més travessies i de majors dimensions.[118]

Drassanes

Artícul principal → Drassanes de Sevilla.
Erro al crear miniatura:
Zona propenca a l'antiga esclusa; en el centre, les Drassanes de Sevilla.

En 1953 varen començar a funcionar els Drassanes de Sevilla en les instalacions portuàries i, en 1956, Franco els va inaugurar oficialment.[120] Esta acció estava emmarcada en els plans d'industrialisació nacionals impulsats pel Institut Nacional d'Indústria. Les drassanes varen tancar en decembre de 2011 per la fallida de la concessionària (Drassanes d'Huelva), pero varen ser reoberts a partir de l'any 2014 a través de l'empresa Drassanes del Guadalquivir.[121] L'activitat durant l'any 2016 va ser la construcció de dos barcos nous i la reparació de 12.[122]

Notes

  1. ↑ Els tartesios varen poder obtindre estany en les Casitérides i les Oestrímnidas.[6] L'acadèmic Jaime Alvar Ezquerra ha situat les Oestrínmidas aproximadament en la desembocadura del riu Voga o del Duero. En eixe lloc es realisaria l'intercanvi comercial en els tartesios.[6] Per llavors tenien estany en el nort de Portugal,[6] en Galícia,[7] en Bretanya i en Cornualles.[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ «puertodesevilla. com/via-navegable/navegacion Navegació». Port de Sevilla. Consultat el 7 de juliol de 2024.
  2. ↑ Daniel Gil. «com/diario/2002/12/16/andalucia/1039994541_850215. html », El País.
  3. ↑ García Iglésies, 1978, p. 33.
  4. ↑ "jewishencyclopedia. com/view. jsp? artid=73&letter=T&search=tarshish Tarshish" in the Jewish Encyclopedia, per Isidore Singer i M. Seligsohn.
  5. ↑ «nationalgeographic. com. es/a/misteriosa-civilizacion-tartessos_16795 La misteriosa civilisació de Tartessos». National Geographic.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Jaime Alvar(1980).«El comerç de l'estany atlàntic durant el periodo orientalizante».Memòries d'història antiga. Eixemplar dedicat a: Formes d'intercanvi durant l'Antiguetat: actes del coloqui 1980.(4)
    43-50.ISSN 0210-2943.
  7. ↑ Dumenge Plácido Suárez(2009).usal. es/bitstream/handle/10366/100423/Las_Islas_Casiterides,_en_los_limites_de. pdf;jsessionid=DA8FA2E752591473BD88FD19EEC50F24? sequence=1 «Les illes Casitérides, en els llímits de la realitat».Studia historica. Història antiga. Eixemplar dedicat a: Móns imaginaris en la geografia de l'Antiguetat.(27)
    49-56.ISSN 0213-2052.
  8. ↑ Roller, 2021.
  9. ↑ 9,0 9,1 Fernando Celler Barahona(1989).udc. es/dspace/bitstream/handle/2183/6038/CA-14-22. pdf? sequence=1 «Història antiga de l'estany».Cadernos do Laboratori Xeolóxico de Laxe.(14)
    295-322.ISSN 0213-4497.
  10. ↑ Pepa Castell Pascual(2018).«Kai potamoi polloi reoysi naysiporoi».Studia Historica in Honorem Prof. Urbà Espinosa Ruiz.
    161-178.
  11. ↑ 11,0 11,1 Abad Casal, 1976, pp. 116-117.
  12. ↑ José Remesal Rodríguez(1998).ub. edu/biblio/Data/A/0037. pdf «Baetican olive oil and the Roman economy».The Archeology of Early Roman Baetica.
    183-199.
  13. ↑ Enrique García Vargas(2000).«Ánforas romanes produïdes en Híspalis: Primeres evidències arqueològiques».Habis.(31)
    235-260.ISSN 0210-7694.
  14. ↑ Miguel Ángel Tabals Rodríguez«Les estructures portuàries del Pati de Banderes de l'Alcasser de Sevilla i el emporium d'Hispalis».Archive Espanyol d'Arqueologia.(94)
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 (2008).pdf «Hispalis, port romà de la Bètica. Aproximació urbanística».Bollettino vaig donar Archeologia on line.Volume speciale B / B7 / 8
    83-111.Consultat el 20 d'abril de 2011.
  16. ↑ (2017).«El port romà d'Hispalis. Panorama arqueològic actual».Els ports atlàntics, bètics i lusitanos i la seua relació comercial en el Mediterràneu.
    245-285.
  17. ↑ 17,0 17,1 (1972).grancanaria. com/index. php/aea/article/view/258/258 «Francisco de Riberol i la colónia genovesa en Canàries».Anuari d'Estudis Atlàntics.(18)
    61-198.Consultat el 18 de març de 2013.
  18. ↑ Eduardo Aznar Vallejo(2020-2021).«Les activitats marítimes en Andalusia durant el regnat d'Alfonso X».Alcanate: Revista d'estudis Alfonsíes.(12)
    182-210.ISSN 1579-0576.
  19. ↑ Manuel González Jiménez(1989).«Genoveses en Sevilla (sigles XIII-XV)».Presencia italiana en Andalusia: sigles XIV-XVII: actes de l'I Coloqui Hispà-Italià.
    115-130.
  20. ↑ Manuel García Fernández(1988).«Regesto documental andalús d'Alfonso XI (1312-1350)».Història. Institucions. Documents.(15)
    1-126.ISSN 0210-7716.
  21. ↑ José Marcos García Isaac«Notes sobre el paper de l'almirantazgo i del cors castellà en les costes andaluses durant la guerra en Portugal en temps d'Enrique III (1396-1402)».Història Digital.18(31)
    116-129.ISSN 1695-6214.
  22. ↑ Díaz Hernández, 1982, p. 43.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Pablo I. Pérez-Mallaína(1997).persee. fr/doc/carav_1147-6753_1997_num_69_1_2753 «Auge i decadència del port de Sevilla com a capçalera de les rutes indianas».Caravelle. Cahiers du monde hispanique et lusità-brésilien. Fait partie d'un numéro thématique : Ports d'Amérique latine.(69)
    15-39.
  24. ↑ María Montserrat León Guerrer«Alonso Vélez de Mendoza, Luis i Cristóbal Guerra. Descobriments que no estan en la Carta de Juan de la Coser».Andalusia en l'història. Dosier: Els viages andalusos (1498-1503).
    28-31.
  25. ↑ Guillén (2004). Hernando Colón. Humanisme i bibliofilia, Fundació José Manuel Lara. ISBN 84-96152-47-2. «La flota va partir de Sevilla, a on s'havien fet tots els preparatius, el 3 d'abril de 1502»
  26. ↑ (1992) google. es/books? id=cBwa6dZfy1YC&pg=PA305&dq=Sevilla+3+de+abril+de+1502+col%C3%B3n&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwjm9Ov0i6z0AhVLCxoKHQjHCeYQ6AF6BAgHEAI#v=onepage&q=Sevilla%203%20de%20abril%20de%201502%20col%C3%B3n&f=false Cristóbal Colón: incògnites de la seua mort 1506-1902. Primers almirants de les índies, Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 305. «Colón ix de Sevilla el 3 d'abril de 1502 rumbo a Càdis a on part cap al Nou Món l'11 de maig de 1502»
  27. ↑ 27,0 27,1 María Luisa Laviana Cuetos(2006).«L'organisació de la Carrera d'Índies, o l'obsessió del monopoli».El comerç marítim ultramarino. Quaderns Monogràfics de l'Institut d'Història i Cultura Naval.(52)
    19-35.
  28. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada esplendor
  29. ↑ Rabío Wall, 1990, p. 173.
  30. ↑ Francisco Morals Padró(1992).org/details/historiadesevill0000unse_a6j7 «La Sevilla del Cinccents».Història de Sevilla.Publicacions de l'Universitat de Sevilla.
    org/details/historiadesevill0000unse_a6j7/page/227 227-276.
  31. ↑ 31,0 31,1 Marcos Pacheco Morals-Padró(2021).«L'organisació portuària del Golf de Càdis en els sigles XVI i XVII: l'Arenal de Sevilla i els seus antepuertos».Chronica Nova.(47)
    403-434.
  32. ↑ 32,0 32,1 Juan Gil Fernández(2006).revistas. csic. es/index. php/estudiosamericàs/article/view/27/26 «Emigrants a l'illa Espanyola en 1506».Anuari d'estudis americans.63(2)
    265-304.ISSN 0210-5810.
  33. ↑ (1962).«El sevillà Rodrigo de Bastidas. Algunes rectificacions entorn a la seua figura».Archive Sevillà.(36)
    63-102.
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 (2005).google. es/books/edition/La_Universidad_de_Sevilla_1505_2005/Qs4mGwicxhAC? hl=es&gbpv=1&dq=felipe+ii+sevilla+puerto+%C3%BAnico&pg=PA116&printsec=frontcover «Sevilla, port i porta d'Índies».V Centenari de l'Universitat de Sevilla. 1505-2005.Universitat de Sevilla i Fundació El Mont.
  35. ↑ Francisco Javier Herrera García(2021).«convers, mercaders i plateros: els Romí i les seues variades ocupacions en la Sevilla del sigle XVI».IMPARILITAS: homenage a la professora Fátima Falcó.
    23-42.
  36. ↑ Luis Arranz Márquez. «rah. es/biografias/9947/juan-ponce-de-leon Juan Ponce de León». Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 10 d'abril de 2024.
  37. ↑ Ballesteros Gaibrois, 1987, pp. 75-77.
  38. ↑ Mazón Serrano, 2020, p. 45.
  39. ↑ 39,0 39,1 unia. es/bitstream/handle/10334/418/08JIVTI. pdf? sequence=1 «Les exportacions de productes agraris de Sevilla en les flotes de Nova Espanya en el XVIII».Andalusia i Amèrica en el XVIII: actes de les IV Jornades d'Andalusia i Amèrica : Universitat de Santa María de la Rábida.1
    181-234.Consultat el 16 de setembre de 2014.
  40. ↑ Antonio García-Baquero González(1998).«Productes vinícoles andalusos en la carrera d'Índies».El comerç de vins i aiguardents andalusos en Amèrica (sigles XVI-XX).Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis.
  41. ↑ Fernando Pérez Camacho(1998).«Movilitat vitivinícola entre Andalusia i Amèrica a partir del sigle XVI».El comerç de vins i aiguardents andalusos en Amèrica (sigles XVI-XX).Servici de Publicacions de l'Universitat de Càdis.
  42. ↑ Domínguez Ortiz, 2006, pp. 129-130.
  43. ↑ Pablo Emilio Pérez-Mallaina(1990).es/index. php/publicaciones-de-la-aea/biblioteca/congreso-de-sanlucar-1988/803-03-026-perez-mallaina-pablo-emilio-dos-naufragios-en-la-carrera-de-indias-el-de-la-capitana-de-portugal-en-cartagena-de-indias-1640-y-el-de-la-capitana-de-nueva-espana-en-sanlucar-de-barra/file «Dos naufragis en la Carrera d'Índies: el de la capitana de Portugal en Cartagena d'Índies (1640) i el de la capitana de Nova Espanya en Sanlúcar de Barrameda (1641)».Sanlúcar i el Nou Món.
    245-254.
  44. ↑ 44,0 44,1 Crespo Solana, 1996, p. 84.
  45. ↑ Vila Vilar, 2016, p. 97.
  46. ↑ 46,0 46,1 Ana Crespo Solanaopenedition. org/e-spania/26016 «Càdis i el comerç de les Índies: Un paradigma del transnacionalisme econòmic i social (sigles XVI-XVIII)».i-Spania.
  47. ↑ Domínguez Ortiz, 2006, p. 138.
  48. ↑ Crespo Solana, 1996, p. 47.
  49. ↑ (1983) google. es/books? id=keL8BgoeX_cC&pg=PA55&dq=declive+puerto+de+sevilla&hl=es&sa=X&ei=03gWVOrgJub4yQPwjYDADQ&ved=0CDsQ6AEwBQ#v=onepage&q=declive%20puerto%20de%20sevilla&f=false Sevilla i el comerç d'Índies, Torrejón d'Ardoz, Madrit: Akal, p. 55. ISBN 84-460-0214-0.
  50. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 66.
  51. ↑ Manuel Busts Rodríguez(2017).«El trasllat de la Casa de la Contractació i del Consulat d'Índies i els seus efectes en el context de la nova planta de la Marina i del comerç americà».Studia historica. Història moderna. Eixemplar dedicat al Tricentenaro del trasllat a Càdis de la Casa de la Contractació (1717-2017). I-IV.39(2)
    115-152.ISSN 0213-2079.
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Zapata Tinajero, 1992, p. 40.
  53. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 112.
  54. ↑ 54,0 54,1 Zapata Tinajero, 1992, p. 113.
  55. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 119.
  56. ↑ Almuedo Palma, 1996, p. 142.
  57. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 103.
  58. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 104-105.
  59. ↑ 59,0 59,1 59,2 López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 108.
  60. ↑ 60,0 60,1 boe. es/buscar/doc. php? id=BOE-A-1992-26146 «Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant».«BOE» núm. 283, de 25 de novembre de 1992, pàgines 39953 a 39984.
  61. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 102.
  62. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 28.
  63. ↑ 63,0 63,1 Zapata Tinajero, 1992, p. 32.
  64. ↑ 64,0 64,1 Rosa María Castejón Arqued(1997).«Les relaciones ciutat-port: el cas de Sevilla».Treballs de la Societat Catalana de Geografia.(43)
    189-208.ISSN 1133-2190.
  65. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 41.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 Marcos Pacheco Morals-Padró(2018).«Barcos i tipos de navegació en el port de Sevilla (1920-1935)».Erebea: Revista d'Humanitats i Ciències Socials.(8)
    209-230.ISSN 0214-0691.
  67. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 61.
  68. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 64.
  69. ↑ Zapata Tinajero, 1992, pp. 79-80.
  70. ↑ 70,0 70,1 Zapata Tinajero, 1992, pp. 81-82.
  71. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 97.
  72. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 90.
  73. ↑ Zapata Tinajero, 1992, p. 160.
  74. ↑ «diariodesevilla. es/sevilla/dragado-mantenimiento-estuario-guadalquivir-ampliacion-2021_0_1591641851. html El dragado de manteniment de l'estuari del riu Guadalquivir s'amplia un any més per 1,6 millons». Diari de Sevilla.
  75. ↑ «diariodesevilla. es/sevilla/Puerto-Sevilla-nuevo-dragado-mantenimiento-Guadalquivir_0_1809419427. html », Diari de Sevilla.
  76. ↑ «com/diario/2011/07/21/andalucia/1311200528_850215. html », El País.
  77. ↑ apsevilla. com/wps/portal/puerto_es/MAM_es? WCM_GLOBAL_CONTEXT=/APS/puertosevilla/mam/MAMBrevedescripcion/mamprincipal Millora de l'accés marítim
  78. ↑ apsevilla. com/wps/portal/puerto_es/MAMDragado_es? WCM_GLOBAL_CONTEXT=/APS/puertosevilla/mam/MAMProfundizacion Dragado d'Aprofundiment
  79. ↑ apsevilla. com/wps/portal/puerto_es/planDirector_es? WCM_GLOBAL_CONTEXT=/APS/puertosevilla/elpuertosevilla/plandirector/plandirector_tramitacion/planDirectorTramitacion Tramitació Pla Director d'Infraestructures
  80. ↑ 80,0 80,1 «com/diario/1999/07/20/andalucia/932422939_850215. html », El País.
  81. ↑ diariodesevilla. es/article/sevilla/845063/la/nueva/esclusa/sevilla/ya/es/una/realidad. html «La nova esclusa de Sevilla ya és una realitat».Diari de Sevilla.Consultat el 10 de giner de 2012.
  82. ↑ «abcdesevilla. es/sevilla/20130507/sevi-principes-asturias-recorren-esclusa-201305071504. html », ABC.
  83. ↑ 83,0 83,1 «elmundo. es/elmundo/2010/12/27/andalucia/1293442212. html El Comité Científic creu incompatible conservar Doñana i dragar el riu Guadalquivir». El Món.
  84. ↑ miteco. gob. es/content/dam/miteco/es/calidad-y-evaluacion-ambiental/temas/evaluacion-ambiental/dictamen_cc_drag_guadalquivir_tcm30-190676. pdf «Dictamen per a l'estudi de les afeccions del dragado del riu Guadalquivir».Ministeri de Transició Ecològica.
  85. ↑ «com/5174wwf-denuncia-nuevas-amenazas-per a-el-parque-nacional-de-donana/ », Efe Verda.
  86. ↑ «elpais. com/ccaa/2013/09/19/andalucia/1379603145_060924. html », El País.
  87. ↑ «com/unesco-pide-espana-que-autorice-el-proyecto-de-dragado-del-guadalquivir/ », Efe Vert. Consultat el 19 de juny de 2014.
  88. ↑ «archive. org/web/20130712102454/http://portal. apsevilla. com/wps/portal/puerto_es/datosTecnicos_es Eurovía Guadalquivir I-60.02.». Archivat des d'el apsevilla. com/wps/portal/puerto_es/datosTecnicos_es original, el 12 de juliol de 2013. Consultat el 1 d'octubre de 2014.
  89. ↑ «diariodecadiz. es/article/cadiz/1593536/boe/da/via/libre/la/zona/franca/sevilla. html », Diari de Sevilla.
  90. ↑ «ec. europa. eu/transport-modes/rail/ertms/who-involved-ertms-deployment/countries/spain_en Mobility and Transport. Spain». European Comission. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
  91. ↑ Iveta Radičová. «ec. europa. eu/system/files/2020-09/4th_workplan_med. pdf Mediterranean. Fourth Work Pla of the European Coordinator».
  92. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, pp. 101-102.
  93. ↑ Francisco Javier Rei González i José Luis Fernández Martín. «archive. org/web/20100923165548/http://www. coaat-se. es/revistaApa/lectura/numero_58/58_p8. html El port de Sevilla». Colege Oficial d'Aparejadores i Arquitectes Tècnics de Sevilla. Archivat des d'el coaat-se. es/revistaApa/lectura/numero_58/58_p8. html original, el 23 de setembre de 2010.
  94. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 196.
  95. ↑ «puertodesevilla. com/el-puerto/puerto-maritimo-de-interior Port marítim d'interior. Activitat econòmica sostenible». Port de Sevilla. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
  96. ↑ Pilar Bernal. «elpais. com/elviajero/2015/06/05/actualidad/1433498178_209983. html », El País.
  97. ↑ «abcdesevilla. es/sevilla/20131004/sevi-museo-historia-puerto-201310032132. html », ABC.
  98. ↑ «diariodesevilla. es/sevilla/Puerto-de-Sevilla-trafico-contenedores-Canarias-Boluda-Cadiz_0_1460554165. html », Diari de Sevilla.
  99. ↑ europapress. es/andalucia/puertos-del-estado-01056/noticia-puerto-sevilla-incorpora-nueva-linea-contenedores-une-peninsula-reino-unido-20170328170616. html «El port de Sevilla incorpora una nova llínea de contenidors que unix la península en el Regne Unit».Europa Press.
  100. ↑ 100,0 100,1 puertodesevilla. com/images/autoridad-portuaria/Memoria-deup. pdf «Delimitació d'espais i usos portuaris del port de Sevilla».Port de Sevilla.
  101. ↑ boe. es/buscar/act. php? id=BOE-A-2011-16467 «Real Decret Llegislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel que s'aprova el Text Refòs de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.».«BOE» núm. 253, de 20/10/2011.
  102. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 55.
  103. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 57.
  104. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 59.
  105. ↑ 105,0 105,1 López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 60.
  106. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 61.
  107. ↑ 107,0 107,1 107,2 López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 62.
  108. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 63.
  109. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 83.
  110. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, pp. 84-85.
  111. ↑ 111,0 111,1 López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, pp. 85-87.
  112. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 87.
  113. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 89.
  114. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, pp. 90-91.
  115. ↑ López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, pp. 89-90.
  116. ↑ 116,0 116,1 116,2 López Valpuesta y Castell Manzano, 2001, p. 90.
  117. ↑ 117,0 117,1 «diariodesevilla. es/sevilla/terminal-cruceros-amplia-captar-visitantes_0_1001600006. html », Diari de Sevilla.
  118. ↑ 118,0 118,1 «europapress. es/andalucia/sevilla-00357/noticia-sevilla-proyecta-terminal-cruceros-tinglados-buques-mayor-tamano-capacidad-pasajeros-20231008130048. html », Europa Press.
  119. ↑ «elmundo. es/andalucia/2015/05/27/55662171ca4741da5b8b45a6. html », El Món.
  120. ↑ EFE. «elcorreo. com/agencias/20111231/economia/astilleros-sevilla-entran-liquidacion-extincion_201112311311. html », El Correu. Consultat el 26 de setembre de 2015.
  121. ↑ I. Freire. «abc. es/economia/20151011/sevi-nuevos-aires-per a-astillero-201510102226. html », ABC de Sevilla.
  122. ↑ «abc. es/economia/sevi-astilleros-sevilla-despega-2017-cinco-nuevos-barcos-per a-reparar-y-per a-construir-201612251135_noticia. html », ABC. Consultat el 22 de giner de 2017.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Port_de_Sevilla&oldid=1501440»