Anar al contingut

Canal Sevilla-Bonança

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Traçat aproximat del canal Sevilla-Bonança.
avall (este) a l'esquerra (sur), capçalera del canal Sevilla-Bonança.
Modificacions en el caixer del Guadalquivir en l'entorn de Sevilla

</noinclude>

El Canal de Sevilla-Bonança va ser un proyecte que va nàixer en l'idea de crear un canal navegable que permetera l'accés de bucs de gran tonellage, paralel al caixer del riu Guadalquivir, des de Sevilla fins a la seua desembocadura en el port de Bonança (Sanlúcar de Barrameda), evitant d'esta manera, tant la servitut de les marees, com els perills de la navegació en el riu natural, la qual solament pot realisar-se de dia.

El Proyecte del Canal

[editar | editar còdic]

El proyecte, constava d'un canal navegable entre Sevilla i el port de Bonança en Sanlúcar de Barrameda de 68 km de llongitut, en un esgambi de 120 m en superfície, 60 m d'esgambi en el fondo, i 10 m de profunditat, que admetria la navegació de bucs de fins a 24 000 tn i que reduiria sensiblement el temps de navegació entre els dos ports.[1]

Una particularitat del proyecte, és que es prevea abdós màrgens, a abdós costats del canal, es destinara a us industrial un ample de 200 m, possible construcció d'embarcaderos, aixina com una nova carretera i llínea férrea paralela també a abdós costats del canal.[1] Tot açò, reduïa en l'época la distància de Sevilla a la mar en 17 km en navegació, 57 km per carretera i 65  per ferrocarril.

El proyecte va ser realisat per l'ingenier José Eulogio Prieto Moresi, director del Port de Sevilla en l'época.[1]

Història del Proyecte

[editar | editar còdic]

L'idea va ser presentada al dictador Francisco Franco el 17 d'abril de 1953,Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut La seua eixecució, va ser aprovada per les corts segons llei 80/1964 de 16 de decembre,[2][3] i les obres varen ser adjudicades en 1968 a Dragados i Construccions,[2] encara que finalment, va quedar reduït a la seua primera fase, finalisada en 1975, que és un chicotet tram d'aproximadament dos quilómetros,[4] que s'utilisa com a dàrsena del port de Sevilla, per les grans dificultats tècniques que presentava el proyecte i al seu enorme cost.

La capçalera del canal, va quedar unida al canal d'Alfonso XIII en 1985.[4] El nou pla director del Port de Sevilla, preveu la seua utilisació per a ampliar la zona portuària.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Maqueta del proyecte en la web del centre d'estudis d'obres públiques, dependent de la conselleria d'Obres Públiques i Transports