Mont Testaccio

El mont Testaccio o Mont dei Cocci és un tossal artificial construït entre els sigles I i III d. C. en la ciutat de Roma. Cobrix un àrea de 20 000 m² en la seua base i s'alça fins als 35 metros, 50 metros sobre el nivell de la mar, si be en tota provabilitat va ser alguna cosa més alta. Se situava dins de la Muralla Aureliana i en l'actualitat està cobert per vegetació.

Descripció

La tossal, de forma triangular, està composta per restants d'al voltant de 53 millons d'ánforas trencades; sobretot d'olearias procedents de llocs com la Bètica (aproximadament el 80 % del total) o la Tripolitania (el 17 %). El restant 3 % prové de la Galia, atres regions de la península itálica, i també s'han documentat algunes ánforas orientals.

Les ánforas aplegaven al port de Roma, a on es buidava el seu contingut i es trencaven en péntols. Els restants eren depositats en el mont Testaccio i despuix s'escampava calç sobre els recipients per a evitar males olors, procés que es feya perque no era rendable llavar els recipients i enviar-los de regrés a la Bètica i atres regions. Les ánforas sembla ser que es traslladaven sanceres, provablement en grups de quatre, per rucs, mules o atres animals de càrrega.

Les excavacions arqueològiques indiquen que el tossal no va ser un femer fortuït ni desordenat, sino una estructura gestionada de manera disciplinada, elevada per terrats en murs de retenció, també fets de trossos de ceràmica. Es poden establir tres fases en la construcció de dita estructura. La primera comprendria de 74 a. C. a 149 d. C., la segona es va prolongar fins a 230 d. C., i la tercera està sent investigada en l'actualitat.

Les ánforas descobertes en el mont Testaccio han aportat numerosa informació sobre l'evolució del port fluvial de Roma i sobre aspectes diversos com el comerç entre la península ibèrica i el nort d'Àfrica i la capital del Imperi romà. Els arqueòlecs calculen que l'oli transportat en eixos envasos va permetre abastir la mitat de la dieta anual d'oli d'oliva —uns sis litros— d'un milló de persones durant 250 anys.

Les primeres investigacions arqueològiques varen ser realisades a finals de el XIX per Henrich Dressel. Posteriorment, l'arqueòlec George Edward Bonsor Saint Martin va observar l'alta presència de ceràmiques de la Bètica en dit jaciment. També varen realisar investigacions els arqueòlecs Rodríguez Alimeda, José María Blázquez i M. Ponsich, en colaboració en el Dipartamento vaig donar Scienze della Terra de l'Universitat de Roma.

Imàgens

• 
  Nivellació en terrats.
• 
• 
  Vista des del sur.