Llimonada

Una llimonada[1], aigua gaseosa, refresc, fresca, soda o coa és una beguda feta a pur d'aigua carbonatada, edulcorantes naturals com fructosa o sacarosa o sintètics com el ciclamato (I952), acidulantes, colorants, antioxidants, estabilisadors d'acidea i conservants. S'oferixen en infinitat de sabors com coa, taronja, llima, llima, raïm, cirera, cervesa de raïl, frambuesa i sabors propis d'alguns països com guaraná, azaí, vainilla, entre uns atres.
En la majoria dels països es diu «Club Soda» a un tipo de refresc carbonatado sense edulcorantes ni colorants, utilisat comunament en combinació en begudes alcohòliques.
Història
En Nova York, Estats Units en 1832 va començar la fabricació de begudes en llanda quan John Matthews inventa un aparat per a mesclar aigua en diòxit de carbono i, ademés, agregar-li sabor. De la popularitat de la beguda naixen negocis que mesclen l'aigua carbonatada en sabors a elecció, cridades fonts de soda. Sabors com a taronja, llima o raïm eren molt demandats. En aquella época la gaseosa també es venia en farmàcies com remei per a curar diversos mals.
En 1885, W.B. Morrison, un farmacèutic propietari de "Old Corner Drug Store" en Waco, Texas, va desenrollar un distinguit sabor en la seua font de soda, el seu nom: Dr Pepper, la més antiga gaseosa que encara es ven en Estats Units. Casi per la mateixa época (1886), un atre farmacèutic, cridat John Pemberton, experimenta en herbes i espècies com anou de kola africana i el full de coca en la ciutat d'Atlanta. El resultat, una beguda que va batejar com Coca-cola. Pemberton mor només un any i mig despuix d'haver introduït al mercat el nou producte.
En 1898, un farmacèutic de Carolina del Nort, Caleb Bradham, busca un tònic per al mal de cap a la que li agrega pepsina. En 1903, va registrar la marca d'esta beguda com Pepsi.
Naix una nova indústria: la de les gaseoses. Un dels desafius va ser la distribució d'esta beguda que fins al moment devia ser mesclada en el moment del consum. La solució era embotellar la beguda, pero existien problemes tècnics de conseguir un sagellat hermètic que permetera conservar el gas. Es varen fer molts intents de tancament fins que s'inventa la tapa tipo "corona" que permet tancar una botella de vidre. En el temps, a la botella li succeirien atres alternatives d'envasament com la llanda i la botella de plàstic. Actualment les botelles de plàstic PET (politereftalato de etilé) oferixen una solució llaugera, lliure d'olor i irrompible.
En Sant Luis (Estats Units), es crea una fòrmula en sabor a llima-llima que és llançada l'any 1929. El producte aplegaria a cridar-se 7 Up. Despuix de la Gran Depressió el negoci de la gaseosa es va expandir. Per aquella época hi havia prop de 600 begudes en sabor a llima-llima. 7 Up va conseguir sobreviure i ser líder de mercat en la seua categoria de beguda no coa.
Com a resposta a 7 Up, The Coca-cola Company introduïx la marca Sprite en 1961, sense conseguir danyar sériament el seu liderage, fins que en els anys 1980 forcen a el seu embotelladores a embotellar Sprite en detriment de 7 Up.
En 1963, The Coca-cola Company introduïx la primera gaseosa "dietètica" o de baixes calories: TaB.
Des de la década de 1960 en avant es desnuga una forta competència pel domini del mercat de les begudes de coa. La cridada "Guerra de les Coes", du a Coca-cola i Pepsi a intensificar les seues campanyes de màrqueting. Pepsi desenrolla una image jove mentres que Coca-cola, alguna cosa més formal, insta a l'esperança i el deport. En la década de 1980, Pepsi llança "The Pepsi Challenge" que consistia en una prova de sabor a cegues, a on la majoria dels consumidors va preferir Pepsi per damunt de Coca-cola. En l'any 1992, Pepsi va realisar una promoció nomenada "Pepsi Number Fever" en Filipines, que consistia en trobar un número imprés en la tapa que permetia guanyar premis des de 1000 a un milló de pesos filipins. Les vendes varen aumentar al 40%, pero va tindre un resultat catastròfic, ya que la companyia va anunciar com a guanyador final al 349 sense saber que s'havien imprés 800.000 tapes en este número, generant disturbis en tot el país. Esta promoció casi provoca la bancarrota de Pepsi en Filipines i va ser una de les promocions més desastroses de l'història.
Coca-cola en els anys posteriors va traure noves llínees de productes. En 1985 sofrix un revés en llançar una nova fòrmula per a la Coca-cola, que no va ser exitosa i els consumidors exigixen la tornada de la fòrmula original. Coca-cola torna en la "Coca-cola Clàssica". En 1982 es llança Diet Coke.
La gaseosa més antiga que encara es comercialisa és la colombiana Kola Roman (1865), seguida de l'equatoriana Fioravanti (1878), despuix li seguix la mexicana Toni Col (originalment coneguda com Tony-Co) produïda des de 1887.
Diferències entre les gaseoses
| Marques | Diferències entre les gaseoses segons la seua composició |
|---|---|
| Sabor original | Gaseosa a la que no s'afigen sucres (substituïts per edulcorantes no calòrics). Depenent de les marques i països, es poden denominar Light (en este cas, en 0% de sucres) o Zero (registrat per la companyia Coca-cola i posteriorment per Pepsico en alguns països). La marca maneja un 30 % menys de gas en comparació al seu principal competidor. Es consideren "aptes per a diabètics", encara que esta denominació no implica que siguen adequats. |
| Light | Gaseosa en alguna substància reduïda fins a un 25% del producte estàndar (p.ej: menys sodi o sucre). Note's que en alguns casos la denominació Light fa referència a una absència total de sucres. |
Referent a la salut
El consum excessiu de gaseoses endulzadas en sucre s'associa en obesitat,[2][3][4][5] hipertensió,[6] diabetis tipo II,[7] càries dentals, desnutricó.[4] y cálculos renales.[8] Estudios experimentales tienden a apoyar el papel causal de las gaseosas endulzados con azúcar en estas dolencias,[3][4] aunque esto es cuestionado por otros investigadores.[9][10][11]
"Endulzado en sucre" inclou begudes que usen aixarop de dacsa en alt contingut de fructosa (JMACF), aixina com també aquelles que usen sacarosa.
Moltes gaseoses contenen ingredients que són en sí mateixos una font de preocupació: la cafeïna consumida en excés està relacionada en ansietat i en trastorns del somi,[12] ademés alguns crítics qüestionen els efectes en la salut dels sucres agregats i els edulcorantes artificials.[13] El benzoato de sodi va ser investigat en l'Universitat de Sheffield[14] com una possible causa de dany de l'ADN i hiperactivitat. Atres substàncies tenen efectes negatius per a la salut, pero estan presents en cantitats tan menudes que és poc provable que suponguen un risc substancial, sempre que les begudes es consumen en moderació.
En 1998, el Centre per a la Ciència en l'Interés Públic (CCIP) va publicar un informe titulat “Liquid Candy: How Soft Drinks llaure Harming Americans' Health” (Caramelo líquit: Cóm les gaseoses danyen la salut dels nortamericans). L'informe va examinar les estadístiques relacionades en l'aument del consum de gaseoses i va afirmar que el consum "provablement contribuïxca a problemes de salut". També va criticar els esforços de màrqueting de les companyies de gaseoses. En 2005, el CCIP va solicitar etiquetes d'advertència en les gaseoses, similars als dels cigarrets i l'alcohol.[15][16]
Obesitat i malalties relacionades en el pes
Des de 1977 i fins a 2002, els nortamericans varen duplicar el consum de begudes endulzadas[17] en eixe mateix periodo de temps es va observar una tendència paralela a la duplicació de la prevalença d'obesitat.[18] El consum de begudes azucaradas s'associa en el sobrepés i l'obesitat, i els canvis en el consum poden ajudar a predir els canvis en el pes.[3][4]
És possible que la correlació es dega a un tercer factor: les persones que duen estils de vida poc saludables podrien consumir més gaseoses. Si és aixina, llavors l'associació entre el consum de gaseoses i l'aument de pes podria reflectir les conseqüències d'un estil de vida poc saludable en lloc de les conseqüències de consumir gaseoses. És necessari realisar proves experimentals per a establir definitivament el paper causal del consum de gaseoses. Revisions de l'evidència experimental sugerixen que el consum de gaseoses causa aument de pes,[3][4] pero l'efecte és a sovint menut, llevat en individus en sobrepés.[9]
Molts d'estos experiments varen examinar l'influència de les gaseoses azucaradas en l'aument de pes en chiquets i adolescents. En un estudi, els adolescents varen reemplaçar les gaseoses endulzadas en sucre en la seua dieta per gaseoses endulzadas artificialment que varen ser enviats a les seues llars durant 25 semanes.[19]
En comparació chiquets en un grup de control, contra chiquets que varen rebre begudes endulzadas artificialment varen tindre un aument menor d'en el seu IMC (−0.14 kg/m²), pero este efecte sol va ser estadísticament significatiu entre els chiquets de major pes (que varen vore un benefici de −0.75 kg/m²). En un atre estudi, un programa educatiu encorajava als escolars a consumir menys gaseoses[20]] Durant l'any escolar, la prevalença d'obesitat va disminuir entre els chiquets en el programa en un 0,2%, en comparació a un aument del 7,5% entre els chiquets en el grup de control. Un atre estudi, publicat en Pediatrics en 2013, va concloure que per als chiquets de 2 a 5 anys d'edat, el risc d'obesitat aumenta un 43% si són consumidors regulars de gaseoses en comparació a aquells que rarament o mai les consumixen.[21] L'OMS sugerix, per a lluitar contra l'epidèmia d'obesitat infantil, la reducció de sucres i la creació d'entorns saludables en major accessibilitat a opcions dietètiques més saludables per a chiquets i adolescents.[22]
També s'ha especulat que les begudes azucaradas[23] poden causar aument de pes en adults. En un estudi, persones en sobrepés varen consumir un suplement diari de begudes o aliments endulzados en sacarosa o endulzados artificialment durant un periodo de 10 semanes.[24] La major part del suplement va ser en forma de gaseoses. Els individus en el grup de sacarosa varen guanyar 1.6 kg, i els individus en el grup de edulcorantes artificials varen perdre 1.0 kg. En un estudi de dos semanes, els participants varen complementar la seua dieta en gaseoses endulzados en sucre, gaseoses endulzados artificialment o cap d'ells.[25] Encara que els participants varen guanyar més pes en consumir begudes endulzadas en sucre, algunes de les diferències no varen ser confiables: les diferències entre els hòmens que varen consumir begudes endulzadas en sucre o cap beguda no varen anar estadísticament significatives.
Una atra investigació sugerix que les gaseoses podrien eixercitar un paper especial en l'aument de pes. Un i xperimento de quatre semanes va comparar un suplement de 450 calories per dia de gaseoses azucarados en un suplement de 450 calories per dia de grageas.[26] El suplement de grageas no va produir aument de pes, pero sí el suplement de refresc. La raó provable de la diferència en l'aument de pes és que les persones que varen consumir els caramelos varen disminuir la seua ingesta calòrica en els menjars subsegüents, mentres que les persones que varen consumir gaseoses no ho varen fer. Per lo tant, els baixos nivells de sacietat proporcionats per les gaseoses endulzadas en sucre poden explicar la seua associació en l'obesitat. És dir, les persones que consumixen calories en begudes endulzadas en sucre poden no reduir adequadament l'ingesta de calories d'atres fonts. De fet, les persones consumixen més calories totals en els menjars i en els dies en que reben begudes azucaradas que quan reben begudes endulzadas artificialment[25][27][28] o aigua.[28] No obstant, estos resultats són contradits per un estudi d'Adam Drewnowski publicat en 2004, en el que "32 subjectes varen consumir un entrepà de 300 calories de galletes d'frambuesa sense greix o coa regular en dos ocasions cada u, ya siga dos hores (" enjorn ") o 20 minuts ("t ardix") abans de l'almorzar”. Va trobar que "... Les calories consumides en l'almorzar no es varen vore afectades pel fet de que la berena fora galletes o coa."[29]
El consum de gaseoses endulzados en sucre també pot associar-se en moltes malalties relacionades en el pes, inclosa la diabetis,[7] síndrome metabólico y factores de riesgo cardiovascular[30] i pressió arterial elevada. [24]
Según las investigacins presentadas en las Sesiones científicas 2013 de Epidemiologia y Prevención / Nutricó, Actividad Física y Metabolisme de l'American Heart Association (AHA) por investigadores de l'Escuela de Salud Pública de Harvard, las bebidas azucaradas pueden ser responsables de 180,000 muertes cada año en todo el mundo.[31]
Càries dentals
La majoria de les gaseoses contenen altes concentracions de carbohidrats simples: glucosa, fructosa, sacarosa i atres sucres simples. Si les bactèries orals fermenten els carbohidrats i produïxen àcits que poden dissoldre l'esmalt dental i provocar càries, les begudes endulzadas poden aumentar el risc de càries. El risc seria major si la freqüència de consum és alta.[32]
Una gran cantitat de gaseoses són àcides, de la mateixa manera que moltes frutes, salses i atres aliments. El consum de begudes àcides durant un llarc periodo de temps i el consum continu d'alcohol poden erosionar l'esmalt dental. Un estudi de 2007 va determinar que algunes aigües chispeantes en sabor són tan erosivas o més que el suc de taronja.[33]
L'ús d'una pajita a sovint és aconsellable pels dentistes, ya que la beguda no entra en contacte en les dents. També s'ha sugerit que es deu evitar espalmar-se les dents immediatament despuix de prendre begudes no alcohòliques, ya que açò pot provocar una erosió adicional a les dents per la presència d'àcit.[34]
Hipopotasemia
Hi ha hagut un grapat d'informes publicats que descriuen a individus en hipopotasemia greu (nivells baixos de potassi) relacionats en el consum extrem de begudes coa.[35]
Densitat i pèrdua òssea
En un metaanálisis de 88 estudis, el consum de gaseoses es relaciona en una disminució en el consum de llet junt en la vitamina D, la vitamina B6, la vitamina B12, el calci, les proteïnes i atres micronutrientes.[36] El fòsfor, un micronutriente, es pot trobar en les begudes tipo coa, pero pot haver un risc en consumir massa.[36] El fósforo y el calci se utilizan en el cuerpo para crear fosfato de calci, que es el componente principal del hueso. Sin embargo, la combinacó de demasiado fósforo con muy poco calci en el cuerpo puede conducir a una degeneracó de la masa ósea.[36] Las investigacins sugieren una relacó inversa estadísticamente significativa entre el consumo de bebidas carbonatadas y la densidad mineral ósea en niñas jóvenes, lo que las coloca en un mayor riesgo de fracturas.[37]
Una hipòtesis per a explicar esta relació és que l'àcit fosfórico contingut en algunes gaseoses (coes) desplaça el calci dels ossos, disminuint la densitat òssea de l'esquelet i conduint a ossos fràgils o osteoporosis.[38] No obstant, els estudis del metabolisme del calci de 2001 pel Dr. Robert Heaney varen sugerir que l'efecte net dels gaseoses carbonatados (incloses les coes, que usen àcit fosfórico com acidulante) sobre l'excreció de calci en l'orina va ser despreciable. Heaney va concloure que les gaseoses carbonatadas, que no contenen els nutrients n ecesarios per a la salut òssea, poden desplaçar a uns atres aliments que sí ho fan, i que el problema real és que les persones que beuen molts gaseoses també tendixen a tindre una dieta baixa en calci.[38]
Un estudi realisat en 2006 en varis mils d'hòmens i dònes, va trobar que les dònes que bevien sodas a pur de coa (tres o més al dia) tenien una densitat mineral òssea (DMO) significativament menor que el 4% en la cadera que les que no ho varen fer, encara que els investigadors varen controlar factors importants com el calci i l'ingesta de vitamina D. L'estudi també va trobar que les dònes que bevien gaseoses que no eren de coa no semblaven tindre una DMO més baixa i que la DMO de les dònes que bevien coa descafeinada no era tan baixa com les dònes que bevien gaseoses de coa en cafeïna. L'estudi va trobar que l'efecte del consum regular de gaseoses de coa no va ser significatiu en la DMO dels hòmens.[39]
En les décades de 1950 i 1960 va haver intents en França i Japó de prohibir la venda de Coca-cola per ser perillosa, ya que els fosfat poden bloquejar l'absorció de calci. No obstant, no varen tindre èxit, ya que es va demostrar que les cantitats de fosfat eren massa menudes per a tindre un efecte significatiu.[40]
Sucres
L'ingesta diària recomanada (ANAR) de sucres agregats del Departament d'agricultura dels Estats Units (USDA) és de menys de 10 cucharaditas per dia per a una dieta de 2,000 calories.[41] L'ingesta calòrica alta contribuïx a l'obesitat si no s'equilibra en l'eixercici, i es requerix una gran cantitat d'eixercici per a compensar els aliments i begudes rics en calories.
Fins a 1985, la majoria de les calories de les gaseoses provenien del sucre o d'aixarop de dacsa. A partir de 2010, l'aixarop de dacsa en alt contingut de fructosa (JMAF) en Estats Units s'utilisa casi exclusivament com edulcorante pel seu menor cost[42] mentres que en Europa predomina la sacarosa, ya que les polítiques agrícoles de la CEE favorixen la producció de remolacha azucarera. S'ha criticat al JMAF[43] per tindre una série d'efectes perjudicials per a la salut, com el de predispondre la diabetis, l'hiperactivitat, l'hipertensió i una série d'atres trastorns.[44] Encara que s'ha presentat evidenci a anecdòtica per a respalar tals afirmacions, és ben sabut que el cos humà descompon la sacarosa en glucosa i fructosa ans que siga absorbida pels intestins. Els sucres simples, com la fructosa, es convertixen en els mateixos composts que en el metabolisme de la glucosa.[45] No obstant, el metabolisme de la fructosa és extremadament ràpit i és iniciat per la fructoquinasa. L'activitat de la fructoquinasa no està regulada pel metabolisme o les hormones i es produïx ràpidament despuix de l'ingesta de fructosa. Mentres que els composts del metabolisme de la fructosa són similars als de la glucosa, les taxes de formació molt més alta. Este fet promou la síntesis d'àcit grassos i triglicèrits en el fege, lo que du a l'acumulació de greix en tot el cos i possiblement a la malaltia de fege gras no alcohòlic. L'aument en els nivells de lípits en la sanc també sembla correspondre's en l'ingesta de fructosa en el temps. Una beguda azucarada o una beguda en alt contingut de sucre poden referir-se a qualsevol beguda que consistix principalment d'aigua i sucre (a sovint sucre de canya o JMAF), Incloent gaseoses, alguns de frutes i begudes energètiques.
Benzé
En 2006, l'Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit va publicar els resultats de la seua enquesta sobre els nivells de benzé en begudes no alcohòliques,[46] que va provar 150 productes i va trobar que quatre contenien nivells de benzé per damunt de les directrius de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) per a l'aigua potable.
L'Administració de Drogues i Aliments dels Estats Units (FDA) va publicar els seus propis resultats de proves de vàries gaseoses que contenien benzoatos i àcit ascórbico o eritórbico. Cinc begudes provades contenien nivells de benzé per damunt de l'estàndart recomanat per l'Agència de Protecció Ambiental de 5 ppb (partixes per mil millons, 10<sup>-9</sup>). A partir de 2006, la FDA va expressar la seua creència de que "els nivells de benzé trobats en els gaseoses i atres begudes fins a la data no representen un problema de seguritat per als consumidors".[47]
Pesticidas en Índia
En 2003, el Centre de Ciència i Mig ambient (CCMA) sense fins de lucre de Delhi va publicar[48][49] un informe disputat sobre els nivells de pesticidas en els gaseoses de Coca Coa i Pepsi venuts en l'Índia a nivells 30 voltes superiors als considerats segurs per la Comunitat Econòmica Europea (CEE).[50][51] Açò es va trobar principalment en 12 marques de begudes fredes venudes en Nova Delhi i les seues afores.[52] El ministre de salut de l'Índia va dir que les proves de CCMA no eren precises i va dir que les proves del govern varen trobar nivells de pesticidas dins de les normes de l'Índia pero superiors a les normes d'EE. UU.[53][54] El ministre de salut de l'Índia va dir que les proves de CCMA no eren precises i va dir que les proves del govern varen trobar nivells de pesticidas dins de les normes de l'Índia pero superiors a les normes de la CEE.[53][54] Un informe similar del CCMA en agosto de 2006 llevó a muchos gobiernos estatales a prohibir la venta de gaseosas en las escuelas. Kerala emitió una prohibicó total sobre la venta o fabricacó de bebidas gaseosas en total. (Estos fueron luego eliminados en la corte). A cambio, las compañías de gaseosas como Coca-Cola y Pepsi han publicado avisos en los medios de comunicacó sobre la seguridad del consumo de las bebidas.[55] El Laboratori Central de Ciència en sèu en el Regne Unit, encarregat per Coca-cola, va trobar que els seus productes complien en els estàndarts de la CEE en 2006.[56] Coca-cola i l'Universitat de Míchigan varen encarregar un estudi independent de les seues plantes embotelladoras per part de l'Institut d'Energia i Recursos (IER), que va informar en 2008 que no hi havia substàncies químiques perilloses en el suministrament d'aigua utilisat.[57]
Càlculs renals
Un estudi publicat en la Revista clínica de la Societat Americana de Nefrologia en 2013 va concloure que el consum de gaseoses estava associat en un risc 23% major de desenrollar càlculs renals.[8] Les begudes gaseoses són, hui en dia, una de les begudes més consumides en tot lo món, especialment entre la població jove. El consum comença a molt primerenca edat i aumenta durant l'adolescència.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Bes-Rastrollo, M; Sayon-Orea, C; Ruiz-Canela, M; Martinez-Gonzalez, MA(July 2016).«Impact of sugars and sugar taxation on body weight control: A comprehensive literature review.».Obesity (Silver Spring, Md.).24(7): 1410–26.doi:10.1002/oby.21535.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Malik, VS; Schulze, MB; Hu, FB(2006).«Intake of sugar-sweetened beverages and weight gain: a systematic review».The American Journal of Clinical Nutrition.84(2): 274–88.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 LR, Vartanian; KD, Brownell(2007).«Effects of soft drink consumption on nutrition and health: a systematic review and meta-analysis».American Journal of Public Health.97(4): 667–75.doi:10.2105/AJPH.2005.083782.
- ↑ G, Woodward-Lopez; J, Kao; L, Ritchie(2011).«To what extent have sweetened beverages contributed to the obesity epidemic?».Public Health Nutrition.14(3): 499–509.doi:10.1017/S1368980010002375.
- ↑ Kim, Y; Je, Y(April 2016).«Prospective association of sugar-sweetened and artificially sweetened beverage intake with risk of hypertension.».Archives of Cardiovascular Diseases.109(4): 242–53.doi:10.1016/j.acvd.2015.10.005.
- ↑ 7,0 7,1 Imamura, F; O'Connor, L; Ye, Z; Mursu, J(2015).«Consumption of sugar sweetened beverages, artificially sweetened beverages, and fruit juice and incidence of type 2 diabetis: systematic review, meta-analysis, and estimation of population attributable fraction».BMJ.35 1: h3576.doi:10.1136/bmj.h3576.
- ↑ 8,0 8,1 Ferraro, PM; Taylor, EN; Gambaro, G; Curhan, GC(2013).«Soda and other beverages and the risk of kidney stones».Clinical Journal of the American Society of Nephrology.8(8): 1389–95.doi:10.2215/CJN.11661112.
- ↑ 9,0 9,1 Gibson, S(2008).«Sugar-sweetened soft drinks and obesity: a systematic review of the evidence from observational studies and interventions».Nutrition Research Reviews.21(2): 134–47.doi:10.1017/S0954422408110976.
- ↑ Wolff, E; Dansinger, ML(2008).«Soft drinks and weight gain: how strong is the link?».Medscape Journal of Medicine.10(8): 189.
- ↑ Trumbo, PR; Rivers, CR(2014).«Systematic review of the evidence for an association between sugar-sweetened beverage consumption and risk of obesity».Nutrition Reviews.72(9): 566–74.doi:10.1111/nure.12128.
- ↑ BBC Fizzy drinks 'affect children's sleep' January 8, 2003
- ↑ David B. Samadi. «The sweeter side: Benefits and risks of artificial sweeteners». Fox News.
- ↑ Martin Hickman «[https://web.archive.org/web/20080115150124/http://news.independent.co.uk/health/article2586652.ece Ca ution: Some soft drinks may seriously harm your health]». 'The Independent on Sunday' (2007-05-27). Archivat des de l'original, el 15 de giner de 2008. Consultat el 15 d'agost de 2007.
- ↑ Michael F Jacobson Ph , Liquid Candy: How Soft Drinks are Harming Americans' Health, (CSPI, Washington DC 1998; 2nd Ed. 2005).
- ↑ Morales, Tatiana. «Warning Labels On Soda?», CBSNews, 14 de julio de 2005. Consultat el 11 de agosto de 2017.
- ↑ Nielsen, S.; Popkin, B.(2004).«Changes in beverage intake between 1977 and 2001.».American Journal of Preventive Medicine.27(3): 205–210.doi:10.1016/j.amepre.2004.05.005.
- ↑ Flegal, K.M.; Carroll, M.D.; Ogden, C.L.; Johnson, C.L.(2002).«Prevalence and trends in overweight among US adults, 1999–2000».Journal of the American Medical Association.288(14): 1723–1727.doi:10.1001/jama.288.14.1723.
- ↑ Ebbeling, C.B.; Feldman, H.A.; Osganian, S.K.; Chomitz, V.R.(2006).«Effects of decreasing sugar-sweetened beverage consumption on body weight in adolescents: A randomized, controlled pilot study».Pediatrics.117(3): 673–680.doi:10.1542/peds.2005-0983.
- ↑ James, J; Thomas, P; D, Cavan; D, Kerr(2004).«Preventing childhood obesity by reducing consumption of carbonated drinks: cluster randomised controlled trial».BMJ.328(7450): 1237.doi:10.1136/bmj.38077.458438.EE.
- ↑ DeBoer, MD; Scharf, RJ; Demmer, RT(2013).«Sugar-sweetened beverages and weight gain in 2- to 5-year-old children».Pediatrics.132(3): 413–20.doi:10.1542/peds.2013-0570.
- ↑ [https://www.who.int/dietphysicalactivity/childhood_what_can_be_done/es/ «¿Qué es pot fer per a lluitar contra la epidem ia d'obesitat infantil?»].¿Qué es pot fer per a lluitar contra l'epidèmia d'obesitat infantil?.Consultat el 29 d'octubre de 2019.
- ↑ de Ruyter, JC; Olthof, MR; Seidell, JC; Katan, MB(2012).«A trial of sugar-free or sugar-sweetened beverages and body weight in children».The New England Journal of Medicine.367(15): 1397–406.doi:10.1056/NEJMoa1203034.
- ↑ 24,0 24,1 Raben, A; Vasilaras, TH; Møller, AC; Astrup, A(2002).«Sucrose compared with artificial sweeteners: different effects on ad libitum food intake and body weight after 10 wk of supplementation in overweight subjects».The American Journal of Clinical Nutrition.76(4): 721–9.
- ↑ 25,0 25,1 Tordoff, M.G.; Alleva, AM.(1990).«Effect of drinking soda sweetened with aspartame or high-fructose corn syrup on food intake and body weight.».American Journal of Clinical Nutrition.51(6): 963–969.
- ↑ DiMeglio, D.P.; Mattes, R.D.(2000).«Liquid versus solid carbohydrate: effects on food intake and body weight.».Int J Obes Relat Metab Disord.24(6): 794–800.doi:10.1038/sj.ijo.0801229.
- ↑ Van Wymelbeke, V.; Beridot-Therond, M.E.; de La Gueronniere, V.; Fantino, M.(2004).«Influence of repeated consumption of beverages containing sucrose or intense sweeteners on food intake».Eur J Clin Nutr.58(4): 154–161.doi:10.1038/sj.ejcn.1601762.
- ↑ 28,0 28,1 Rolls, B.J.; Kim, S.; Fedoroff, I.C.(1990).«Effects of drinks sweetened with sucrose or aspartame on hunger, thirst and food intake in men».Physiol. Behav..48(1): 19–26.doi:10.1016/0031-9384(90)90254-2.
- ↑ Almiron-Roig; Flores; Drewnowski(2004).«No difference in satiety or in subsequent energy intakes between a beverage and a solid food».Physiol. Behav..82(4): 19–26.doi:10.1016/j.physbeh.2004.06.003.
- ↑ Yoo, S; Nicklas, T; Baranowski, T; Zakeri, IF(2004).«Comparison of dietary intakes associated with metabolic syndrome risk factors in young adults: the Bogalusa Heart Study».The American Journal of Clinical Nutrition.80(4): 841–8.
- ↑ «180,000 deaths worldwide may be associated with sugary soft drinks». heart.org. Archivat des de l'original, el 25 de julio de 2013.
- ↑ Marshall, TA; Levy, SM; Warren, JJ(2003).«Dental caries and beverage consumption in young children».Pediatrics.112(3 Pt 1): e184–91.
- ↑ Brown, Catronia J.; Smith, Gay; Shaw, Linda; Parry, Jason(March 2007).«The erosive potential of flavoured sparkling water drinks».International Journal of Paediatric Dentistry.British Paedodontic Society and the International Association of Dentistry for Children.17(2): 86–91.doi:10.1111/j.1365-263X.2006.00784.x.
- ↑ Bassiouny, MA; Yang, J(2005).«Influence of drinking patterns of carbonated beverages on dental erosion».General Dentistry.53(3): 205–10.
- ↑ Sharma R, Guber HA(2013).«Cola-induced hypokalemia-a case report and review of the literature.».Endocr Pract.19(1): e21-3.doi:10.4158/EP12241.CR.
- ↑ 36,0 36,1 36,2 «Sugary Drinks or Diet Drinks: What's the Best Choice?». Harvard School of Public Health. Consultat el 14 de octubre de 2011.
- ↑ McGartland, C; Robson, PJ; Murray, L; Cran, G(2003).«Carbonated soft drink consumption and bone mineral density in adolescence: the Northern Ireland Young Hearts project».Journal of Bone and Mineral Research.18(9): 1563–9.doi:10.1359/jbmr.2003.18.9.1563.
- ↑ 38,0 38,1 Heaney, P; Rafferty, K(2001).«Carbonated beverages and urinary calcium excretion».The American Journal of Clinical Nutrition.74(3): 343–7.
- ↑ Tucker, KL; Morita, K; Qiao, N; Hannan, MT(2006).«Colas, but not other carbonated beverages, are associated with low bone mineral density in older women: The Framingham Osteoporosis Study».The American Journal of Clinical Nutrition.84(4): 936–42.
- ↑ Phosphates, in Smith, Andrew. The Oxford companion to American food and drink. Oxford University Press US, 2007, ISBN 0-19-530796-8, p.451
- ↑ Kasper, Dr. Joe, Tasty Tuesdays 13, Stay Far, Far Away, 2012
- ↑ «Pure Cane Sugar Vs. High Fructose Corn Syrup». livestrong.com. Consultat el 23 de abril de 2012.
- ↑ «The Dangers of High Fructose Corn Syrup». diabeteshealth.org. Archivat des de l'original, el 26 de junio de 2014. Consultat el 1 de febrero de 2019.
- ↑ «The Murky World of High Fructose Corn Syrup». Westonaprice.org. Archivat des de l'original, el 5 de marzo de 2010. Consultat el 8 de junio de 2009.
- ↑ «Pathways for the Interconversion of Sugars, University of Illinois Chicago, Medical Biochemistry 531, Lecture 21» (PDF). Archivat des de l'original, el 9 de abril de 2008. Consultat el 26 de marzo de 2013.
- ↑ «of benzene levels in soft drinks». Food.gov.uk (31 de marzo de 2006). Archivat des de l'original, el 6 de octubre de 2008. Consultat el 8 de junio de 2009.
- ↑ «US FDA/CFSAN – Questions and Answers on the Occurrence of Benzene in Soft Drinks and Other Beverages». Archivat des de l'original, el 26 de marzo de 2008. Consultat el 26 de marzo de 2008.
- ↑ «Centre for Science and Environment, Pesticides in coke». Cseindia.org. Archivat des de l'original, el 4 de septiembre de 2015. Consultat el 26 de marzo de 2013.
- ↑ «Down to Earth, Magazine, Pesticides in coke». Downtoearth.org.in. Archivat des de l'original, el 9 de julio de 2012. Consultat el 26 de marzo de 2013.
- ↑ Our Corporate Bureau (29 de octubre de 2003). «Coke sales fall 11% on pesticide controversy». New Delhi: Business-standard.com. Consultat el 9 de noviembre de 2009.
- ↑ «Pepsi: Repairing a Poisoned Reputation in India». Businessweek.com (31 de mayo de 2007). Archivat des de l'original, el 17 de enero de 2010. Consultat el 9 de noviembre de 2009.
- ↑ «Toxic Pesticides Found in India's Soft Drinks». Ens-newswire.com (5 de agosto de 2003). Archivat des de l'original, el 24 de febrero de 2021. Consultat el 8 de mayo de 2013.
- ↑ 53,0 53,1 «CNN.com — India gives cola giants all-clear — Aug. 22, 2003», Edition.cnn.com, 22 de agosto de 2003. Consultat el 9 de noviembre de 2009.
- ↑ 54,0 54,1 George, Nirmala. «Colas called safe, but not at EU standards», The San Diego Union, 22 de agosto de 2003.
- ↑ BBC (Sanjoy Majumder) Indian state bans Pepsi and Coke August 9, 2006
- ↑ {{cite n ews|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/4789615.stm |title=South Àsia | UK experts say Indian Coke 'safe' |publisher=BBC News |date=14 d'agost de 2006 |accessdate=9 de novembre de 2009}}
- ↑ Sharma, Ashok. «Water in Coca-Cola in India pesticide free», Usatoday.Com, 15 de enero de 2008. Consultat el 9 de noviembre de 2009.