Càries
La càries[1] és una malaltia crònica no transmisible mediada per bactèries, modulada per la dieta, dinàmica, que resulta en la pèrdua de la ret de minerals que formen els teixits durs de la dent.[2][3] Es considera una de les malalties més freqüents en les persones en tot lo món.[4] És una malaltia crònica que progressa llentament i totes les persones són susceptibles de sofrir la malaltia a lo llarc de la seua vida —mentres tinguen dents—, pero és una malaltia prevenible. És la causa principal de dolor bucal i pèrdua de dents, sobretot en menors de 35 anys.[5]
Els térmens càries dental o càries es poden usar per a identificar tant el procés de càries com la lesió cariosa (cavitada versus no cavitada) que es forma com a resultat d'eixe procés. Són causades per la desmineralisació de l'esmalt dental per àcits, com el lactato i l'acetat, formats a partir de la fermentació de sucres i almidó per les bactèries de la placa dental. La malaltia pot ser vista tant en la corona (càries coronal) com en la raïl (càries de raïl) de les dents primàries i permanents, i en superfícies li sas, aixina com en hoyuelos i fissures. Pot afectar l'esmalt, la coberta externa de la corona; ciment, la capa més externa de la raïl; i dentina, el teixit baix de l'esmalt i el ciment. Si la dent no és tractat pot dur posteriorment a l'inflamació de l'àrea que rodeja l'àpiç (extrem de la raïl) produint-se una periodontitis apical, i podent aplegar a ocasionar un absceso dental, una celulitis o inclús una angina de Ludwig.[6][7]
Fa casi 100 anysPlantilla:Cuándo es varen identificar els tres factors principals en la càries dental: alimentació, microflora i una dent susceptible. Des de llavors, s'han identificat una gran cantitat de factors de risc locals i generals adicionals. Els principals factors reconeguts com a causants de la malaltia són:
- bactèries cariogénicas
- carbohidrats fermentables
- una dent i hoste susceptible
- temps
Per això és molt important la higiene bucodental correcta, ya que errors en les tècniques d'higiene, falta d'espalmat dental o el fet de no saber usar be els moviments del llavat bucal o l'absència de fil dental han segut considerats com un factor que predispon a la càries. S'ha comprovat, aixina mateix, l'influència de la composició (pH) i el fluix salival en l'aparició de la càries, aixina com una predisposició genètica.
Les dents, en estar formats principalment de cristals de hidroxiapatita (un mineral de fosfat de calci, Ca<sub>10</sub>(PO<sub>4</sub>)<sub>6</sub>(OH)<sub>2</sub>), les deficiències de calci i vitamina D s'han associat a l'aparició de la càries. La vitamina D regula els nivells de calci i eixercita un paper clau en el desenroll craneofacial i el manteniment d'una bona salut bucal.
- En general, els nivells més alts en la sanc del principal metabòlit circulant de la vitamina D, la 25-hidroxivitamina D (25 (OH) D) s'associen en m
ejores resultats de salut oral.
- Juga un paper crucial en l'esmalt, la dentina i la formació d'os oral, ya que els ameloblastos i els odontoblastos són cèlules objectius per a la 1,25-dihidroxivitamina D, la forma activa de la vitamina D produïda en l'organisme.
- Un major consum de vitamina D per la mare durant l'embaràs pot estar associat en un menor risc de càries dental en els chiquets.
La deficiència de vitamina D durant els periodos de desenroll de les dents també pot resultar en defectes de desenroll que inclouen hipoplasia de l'esmalt, ademés de que està associada en les dos malalties orals principals, la càries i la malaltia periodontal.
- Krall et al. (2001) varen trobar que els nivells d'ingesta de calci i vitamina D destinats a previndre la osteoporosis tenen un efecte beneficiós sobre la retenció dental.
La vitamina D també té un paper immunològic, ya que pot induir la producció de péptidos antimicrobianos com la catelicidina i certes defensinas, que nos protegixen dels patògens orals.
Mides eficaces de prevenció:
- El consum diari (valors diaris, VD, en paréntesis per a adults i chiquets majors o iguals de 4 anys) de calci (1300 mg/dia) i vitamina D (20 mcg/dia o 800 UI/dia), per mig de l'alimentació normal o per la suplementacó, per a un desenroll dental òptim i el manteniment de la seua fortalea.
- Una higiene bucodental correcta (tècniques d'ús de ferramentes per a l'higiene), la qual elimina les bactèries que produïxen les càries i els materials alimenticis residuals que servixen per al creiximent d'eixes bactèries i la producció de àcit. És necessari visitar al odontólogo.
Classificació
Per a facilitar la comprensió de la classificació, a continuació es fa una breu descripció dels diferents teixits que componen els dents: L'esmalt dental. És un teixit dur, acelular (per lo tant no és capaç de sentir estímuls), que cobrix la superfície de la corona de la dent. Està compost per un 96 % de matèria inorgànica (cristals de hidroxiapatita), un 2 % de matèria orgànica i un 2 % d'aigua. La dentina. És un teixit dur i en certa elasticitat, de color blanc groguenc, no vascularizado, que està situat immediatament per baix de l'esmalt. Està composta per un 70 % de teixit inorgànic (cristals de hidroxiapatita), un 18 % de matèria orgànica (proteïnes colágenas, responsables de l'elasticitat) i un 12 % d'aigua. El ciment radicular. És un teixit dur, semblat a l'os, que rodeja la superfície externa de la raïl. Està en íntim contacte en unes fibres nomenades lligament periodontal, que unixen este teixit a l'os. En l'adult està compost per un 45-50 % de substàncies inorgàniques (fosfat de calci), un 50-55 % de material orgànic (colágeno i mucopolisacáridos) i aigua. La polpa dentaria. És un teixit suau que conté vasos sanguíneus (artèria i vena) que conduïxen la sanc cap a la dent i fibres nervioses que li otorguen sensibilitat. El periodonto. Són les estructures que donen soport i sustentabilidad a la dent.
Càries coronal
La càries és un procés infecciós en el que varis microorganismes de la placa dentobacteriana com Streptococcus mutans i Lactobacillus acidophilus produïxen àcit que ataquen principalment el component inorgànic de l'esmalt dental i provoquen la seua desmineralisació. De no ser revertit este fenomen a través de la remineralisació, propicia la pèrdua de substància dentaria, que du en si formació de cavitats en les dents.[5]
Regularment el procés de la càries s'inicia en l'esmalt de la corona de les dents i quan existix migració gingival el procés carioso pot establir-se també en la porció radicular i invadir el ciment dentario i, posteriorment, la dentina radicular. La càries es definix com un padecimiento multifactorial, en el que per a iniciar el procés de la malaltia s'establix l'intervenció simultànea de tres grups de factors: microbianos, del substrat i elements propis del subjecte afectat.
Càries radicular
La càries és una malaltia dentaria primària, no obstant, la radicular és secundària a l'exposició bucal del ciment per retracció gingival fisiològica, senil o per malaltia periodontal. La càries radicular és la més freqüent en els vells i serà un repte molt gran en el futur tant per als pacients com per als odontólogos. Hi ha grans evidències de que la càries impacta la salut endocrina, cardiovascular i pulmonar, particularment en persones fràgils.
Vore també
- Molgues del juí
- Cariologia
- Dent
- Dentífrico
- Remineralisació de les dents
- Teràpia de fluorur
- Higiene bucodental
- Flemón dental
Referències
- ↑
- ↑ dentaria Diccionario de la lengua española
- ↑ Vita, Machiulskiene; Campus, Guglielmo; Carvalho, Johana(2020).«Terminology of dental caries an dental caries management: Consensus Report of a Workshop Organized by ORCA and Cariology Research Group of IADR».Caries Research.: 7-14.doi:10.1159/000503309.
- ↑ «WHO | Oral health». web.archive.org (2014-12-08). Archivat des de l'original, el 8 de diciembre de 2014. Consultat el 2021-07-12.
- ↑ 5,0 5,1 «caries» (en castellano). Real Academia Nacional de Medicina de España.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Caries: Renueve su sonrisa eliminando caries y empastes envejecidos» (en es). Estética Dental. Archivat des de l'original, el 15 de agosto de 2019. Consultat el 15 de agosto de 2019.
