Anar al contingut

Jardí aromàtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els aromes i perfums de les plantes aromàtiques han segut utilisats pel ser humà des de fa a lo manco tres mil anys. Ya en l'antic Egipte es cultivaven plantes com l'incens i la mirra per a elaborar ungüents que usaven tant en la netea personal com en el embalsamamiento dels seus morts.

Dòna en el jardí de Claude Monet.

La paraula perfum deriva dels térmens llatins per, "a través", i fumara, "humear" o tirar fum, per l'ancestral costum de cremar fustes o plantes olorosas com a ofrena als deus. Costum que es va ser estenent, sent adoptada per egipcíacs, grecs i romans i, encara hui, se seguix practicant en religions orientals com la budista i hinduista, i inclús en l'iglésia cristiana durant les grans celebracions, en les que es crema incens seguint la tradició judeua anterior.

Moltes de les espècies de plantes aromàtiques són oriundes de Pèrsia, per lo que no és estrany que els jardins del Mig Oriente tingueren fama de ser, sense dubte, els més fragants de l'antiguetat.

Durant l'Edat Mija l'afició al cultiu de jardins aromàtics va traspassar les fronteres perses estenent-se a l'Índia i Europa, en esta, es va realisar principalment en els monasteris, a on es cultivaven plantes i flors més per raons pràctiques que lúdiques, erigint-se en custodios d'algunes espècies que d'un atre modo s'hagueren perdut.

A partir de el XVI, el canvi de vida derivat de viages i descobriments promou les ciències i, en especial la botànica, encorajant el cultiu d'espècies dutes del Nou Món.

És important tindre en conte el clima en que es donen els jardins. En el mediterràneu, entenent que tal clima s'estén per Àsia, fins a l'Índia i China, els jardins poden gojar-se durant gran part de l'any, de modo que s'aprecien més les plantes aromàtiques, encara que tinguen la flor chicoteta. En climes frets s'aprecien més les flors grans i vistoses, per a vore-les des de les finestres o utilisar-les com a flor tallada, sent l'aroma una qüestió menys important. Aixina, en el sur d'Espanya s'ha mantingut esta tradició dels jardins aromàtics (que es coneixien com a horts de flor, ans que la paraula francesa, jardí, s'introduïra en el nostre idioma). L'olor a jazmín, azahar, dondiego de nit, totes elles flors de chicotet tamany, impregna l'idea del jardí andalús, a on la flor per a tallar té poc espai.

La moda de la jardineria ha sofrit fluctuacions a lo llarc de l'història. Per eixemple, en Anglaterra, en l'época dels Estuardo i Tudor, se seguia la moda mediterrànea, duta pels flares dels monasteris, i predominaven els jardins en fragants flors, madreselvas i herbes aromàtiques, pero quan es varen donar conte de que no eren jardins apropiats al seu clima, va sorgir l'estil paisajista, imperant en el XVIII, en les estores florals, més atractives a la vista que a l'olfat, i massiços de flors per a tallar, deixant les purament aromàtiques. Este desinterés va continuar fins a mediat el XIX, quan els famosos floricultores Gertrude Jekyll i William Robinson varen elogiar les qualitats de les plantes aromàtiques potenciant el seu cultiu.
En l'actualitat, la tendència a considerar que un jardí bell també pot ser útil ha tornat l'afició a este tipo de cultius.

Pero l'importància d'estes plantes no solament radica en els agradables efectes sensorials que provoquen en passejar entre elles delectant-nos en el seu perfum, al paladearlas com a condiment culinari o inclús com a símbol religiós, sino que, de forma selvada o cultivada, s'han vingut utilisant per les seues propietats medicinals i cosmètiques des de l'antiguetat. Numerosos herbaris han aplegat als nostres dies escrits per botànics i físics ilustres, des de Teofrasto, que va arreplegar en un dels seus volums de Les investigacions sobre les plantes fragments d'un herbario grec, passant per Krateuas, Dioscórides, Apuleyo, Wilfredo Estrabón, Brunfels o John Gerard entre uns atres.

La varietat d'espècies que pot formar un jardí aromàtic és immensa i comprén tant plantes trepadoras, arbusts, arbres, bulbos, herbes, com a flors de tot tipo.

Trepadoras:

Arbres:

Arbustos:

Bulbos:

Ademés de tindre un us culinari, són aptes per a ocupar un lloc en el jardí com a element decoratiu i fragant.

Ordenades alfabéticament.

Vore també