Jardí aromàtic
Els aromes i perfums de les plantes aromàtiques han segut utilisats pel ser humà des de fa a lo manco tres mil anys. Ya en l'antic Egipte es cultivaven plantes com l'incens i la mirra per a elaborar ungüents que usaven tant en la netea personal com en el embalsamamiento dels seus morts.

La paraula perfum deriva dels térmens llatins per, "a través", i fumara, "humear" o tirar fum, per l'ancestral costum de cremar fustes o plantes olorosas com a ofrena als deus. Costum que es va ser estenent, sent adoptada per egipcíacs, grecs i romans i, encara hui, se seguix practicant en religions orientals com la budista i hinduista, i inclús en l'iglésia cristiana durant les grans celebracions, en les que es crema incens seguint la tradició judeua anterior.
Moltes de les espècies de plantes aromàtiques són oriundes de Pèrsia, per lo que no és estrany que els jardins del Mig Oriente tingueren fama de ser, sense dubte, els més fragants de l'antiguetat.
Durant l'Edat Mija l'afició al cultiu de jardins aromàtics va traspassar les fronteres perses estenent-se a l'Índia i Europa, en esta, es va realisar principalment en els monasteris, a on es cultivaven plantes i flors més per raons pràctiques que lúdiques, erigint-se en custodios d'algunes espècies que d'un atre modo s'hagueren perdut.
A partir de el XVI, el canvi de vida derivat de viages i descobriments promou les ciències i, en especial la botànica, encorajant el cultiu d'espècies dutes del Nou Món.
És important tindre en conte el clima en que es donen els jardins. En el mediterràneu, entenent que tal clima s'estén per Àsia, fins a l'Índia i China, els jardins poden gojar-se durant gran part de l'any, de modo que s'aprecien més les plantes aromàtiques, encara que tinguen la flor chicoteta. En climes frets s'aprecien més les flors grans i vistoses, per a vore-les des de les finestres o utilisar-les com a flor tallada, sent l'aroma una qüestió menys important. Aixina, en el sur d'Espanya s'ha mantingut esta tradició dels jardins aromàtics (que es coneixien com a horts de flor, ans que la paraula francesa, jardí, s'introduïra en el nostre idioma). L'olor a jazmín, azahar, dondiego de nit, totes elles flors de chicotet tamany, impregna l'idea del jardí andalús, a on la flor per a tallar té poc espai.
La moda de la jardineria ha sofrit fluctuacions a lo llarc de l'història. Per eixemple, en Anglaterra, en l'época dels Estuardo i Tudor, se seguia la moda mediterrànea, duta pels flares dels monasteris, i predominaven els jardins en fragants flors, madreselvas i herbes aromàtiques, pero quan es varen donar conte de que no eren jardins apropiats al seu clima, va sorgir l'estil paisajista, imperant en el XVIII, en les estores florals, més atractives a la vista que a l'olfat, i massiços de flors per a tallar, deixant les purament aromàtiques. Este desinterés va continuar fins a mediat el XIX, quan els famosos floricultores Gertrude Jekyll i William Robinson varen elogiar les qualitats de les plantes aromàtiques potenciant el seu cultiu.
En l'actualitat, la tendència a considerar que un jardí bell també pot ser útil ha tornat l'afició a este tipo de cultius.
Pero l'importància d'estes plantes no solament radica en els agradables efectes sensorials que provoquen en passejar entre elles delectant-nos en el seu perfum, al paladearlas com a condiment culinari o inclús com a símbol religiós, sino que, de forma selvada o cultivada, s'han vingut utilisant per les seues propietats medicinals i cosmètiques des de l'antiguetat. Numerosos herbaris han aplegat als nostres dies escrits per botànics i físics ilustres, des de Teofrasto, que va arreplegar en un dels seus volums de Les investigacions sobre les plantes fragments d'un herbario grec, passant per Krateuas, Dioscórides, Apuleyo, Wilfredo Estrabón, Brunfels o John Gerard entre uns atres.
La varietat d'espècies que pot formar un jardí aromàtic és immensa i comprén tant plantes trepadoras, arbusts, arbres, bulbos, herbes, com a flors de tot tipo.
- Clemátide Clematis (vàries espècies)
- Forsythia

Hamamelis. - Jazmín Jasminum officinale
- Madreselva Lonicera
- Glicinia Wisteria
- Acacia dealbata Mimosa
- Limonero Citrus x limon
- Magnolia (gènero en espècies arbustivas i arbòrees)
- Taronger Citrus x sinensis
- Buddleia
- Calicanto de Carolina Calycanthus floridus
- Datura (vàries espècies)

Flores de rododendro. - Eucalipto Eucalyptus (vàries espècies)
- Gerani Pelargonium graveolens (vàries espècies)
- Hipérico Hypericum calycinum
- Majuelo Crataegus monogyna
- Mirto Myrtus communis
- Taronger mexicà Choisya ternata
- Retama de Marroc Cytisus battandieri
- Hamamelis Hamamelis
- Rododendro o Azalea Rhododendron
- Ciclamen Cyclamen (vàries espècies)
- Gladiolo Gladiolus (vàries espècies)
- Narciso Narcissus (vàries espècies)
- Tulipán Tulipa (vàries espècies)
Ademés de tindre un us culinari, són aptes per a ocupar un lloc en el jardí com a element decoratiu i fragant.
- Ordenades alfabéticament.
- Abrótano femella Santolina chamaecyparissus
- Abrótano mascle, Cidronela Artemisia abrotanum
- Agrella Rumex acetosa
- Chicòria, Amargón Cichorium intybus
- Ajedrea Satureja montana
- All Allium sativum
caléndula. - Albahaca Ocimum basilicum
- Alcaravea Carum carvi
- Angélica Angelica archangelica
- Anís Pimpinella anisum
- Api de montanya, Levístico Levisticum officinale
- Artemisa, Herba de Sant Joan Artemisia vulgaris
- Aspérula olorosa Galium odoratum
- Bergamota Monarda fistolusa
- Berro, Mastuerzo Nasturtium officinale
- Bistorta Polygonum bistorta
- Borraja Borago officinalis
- Capuchina Tropaeolum majus
- Ceba Allium cep

flors de orégano. - Cebollino, cebollino francés Allium schoenoprasum
- Celiandre, Coriandrum sativum
- Comino Cuminum cyminum
- Consuelda, Sínfito major Symphytum officinale
- Eneldo Anethum graveolens
- Estragón Artemisia dracunculus
- Helenio, Enula Inula helenium
- Hierbaluisa Aloisya triphylla
- Herba de Santa María, Herba romana Chrysanthemum balsamita
- Fenollera Foeniculum vulgare
- Hisop Hyssopus officinalis
- Llorer Laurus nobilis

Llorer.
- Lavanda Lavandula angustifolia
- Lúpulo Humulus lupulus
- Malvavisco, Altea Althaea officinalis
- Camamirla, Camomila Chamaemelum nobile
- Maravella, Caléndula Calendula officinalis
- Matricaria, Magarza Chrysantemum parthenium
- Melisa, Toronjil Melissa officinalis
- Menta Mentha (diferents espècies i híbrits)
- Nébeda, Herba de gats Nepeta cataria
- Orégano Origanum vulgare
- Jolivert Petroselinum crispum
- Perifollo Anthriscus cerefolium
- Perifollo oloroso Myrrhis odorata
- Perpètua, Siempreviva Helichrysum angustifolium
- Pimentó Capsicum annuum
- Pimpinela Poterium sanguisorba
- Prímula, Primavera Primula veris
- Rave rusticano Armoracia rusticana
- Regalícia Glycyrrhiza glabra
- Romero Sàlvia rosmarinus
- Ruda Ruta graveolens
- Sàlvia Sàlvia officinalis (vàries espècies)
- Sàndal de jardí, Menta d'aigua Mentha aquatica
- Saüc (Sambucus nigra)
- Sésam, Ajonjolí Sesamum indicum
- Tomello Thymus (vàries espècies)
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardín aromático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.