Coriandrum sativum
El Coriandrum sativum, cridat comunament celiandre, coriandro, culantro europeu, jolivert chinenc, dannia, culantro Castella (nom en Perú, Equador, Hondures, Guatemala, Costa Rica i atres països americans), i uansóy o wansóy (nom coloquial que rep en les Illes Filipines), és una herba anual de la família de les apiáceas (abans cridades umbelíferas). És una de dos espècies acceptades del gènero Coriandrum, que és l'únic membre de la tribu Coriandreae.
Els seus orígens semblen incerts, encara que generalment es considera natiu del nort d'Àfrica i el sur d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta que anualment alcança uns 40 o 60 cm d'altura. Té talles erectos, fulls compostes per florés blanques i fruts aromàtics. És d'us comú en la cuina mediterrànea, índia, llatinoamericana, chinenca i del Surest Asiàtic. Totes les parts de la planta són comestibles, pero generalment s'usen els fulls frescs i les llavors seques.
Cultiu
[editar | editar còdic]És d'hàbit anual i baix condicions normals, el celiandre alcança de 40 a 60 cm d'altura. Es dona be en sols fluixos i permeables, i en climes templats o de montanya en la zona tropical. Encara que és prou resistent a la fredor, no sobreviu en terrenys encharcados.
És una herba de ràpit creiximent i resistent que pot plantar-se en jardins o tests. Les seues flors, chicotetes i blanques apareixen en estiu.
Les llavors se sembren en rencs, a 30 cm unixques d'unes atres, posant-les a 2 cm de profunditat; a més profunditat no germinen puix necessiten claritat. A les tres semanes broten les plantes i fulls.
A escala industrial, generalment se sembra en rencs separats de 30 a 50 cm en la mateixa maquinària utilisada per als cereals. S'usen de 20 a 40 kg de llavors per hectàrea.
Els seus principals problemes són el pulgón del coriandro (Hyadaphis coriandrii) i els fongos si hi ha excessiva humitat.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Totes les parts de la planta són comestibles; no obstant, són els fulls frescs i les llavors seques les d'us culinari més freqüent.
Use culinari dels fruts
Els fruts del celiandre s'usen generalment secs. Despedixen un aroma cítric quan li'ls mol o esclafa. S'usen per a condimentar i són indispensables en la cuina índia, en preparacions com el curry.[2] Són un ingredient bàsic d'algunes cerveses belgues, salchichas alemanes i surafricanes, pa de centeno en Rússia i països centreeuropeus (com a substitut de l'alcaravea) i en certs plats natius de la cuina etíop i àrap. S'afigen mòlts com a aromàtic al café en el Mig Oriente.
Use culinari dels fulls
[editar | editar còdic]Els fulls frescs són ingredient essencial del chutney, de la salsa verda i el guacamole mexicans. Els fulls picats també s'usen com a adorn, afegides al final del cocimiento o just abans de servir, sobre sopes i atres plats. Deu conservar-se en el frigorífic dins d'envasos hermètics, procurant consumir-ho en pocs dies, ya que es marchita ràpidament. No deu secar-se ni congelar-se perque pert l'aroma.
En Panamà, el seu us és tradicional en la cuina panamenya; empleades en sopes, carns, i guisos. S'utilisa preferentment el culantro.
En Colòmbia, s'ampra àmpliament en la preparació de sopes, ensalades i puré d'albocat (també conegut en eixe país com guacamole); aderezos en ají, entre atres usos. Hi ha dos varietats que conserven el mateix sabor, la que se sembra en clima templat els fulls del qual són més grans i clares i la de clima fret, més vert i en hojitas molt fines.
En Equador, rep el nom de culantro, celiandre o hierbita. Li l'utilisa en casi tots els plats: diversos plats típics tant de la regió llitoral com en la serra, tals com el encebollado, el sec de chivo o gallina, locro de papes, entre uns atres.
En Perú, esta herba es coneix com culantro, i s'usa per a preparar una dels menjars més típics: el arròs en pollet. També s'utilisa per a preparar el uchucuta (salsa per a guisos feta d'esta espècia combinada en ají).
En Guatemala cridat celiandre, s'usa per a elaborar el "chirmol" (tomata picada, ceba, celiandre, sal i llima) que s'usa com a acompanyament o ensalada en plats com a carn o pollet torrat a la barbacoa, peix fregit, entre uns atres… També s'utilisa com a herba aromàtica en sopes i ingredient en platillo típics.
En Hondures també se li coneix com culantro, i és utilisat en diferents acompanyants, com el conegut chimol o salsa casera mexicana (tomata, chile dolça (pimentó vert), ceba i el culantro; o per a realçar el sabor de les salses i atres guarnicions.
En Mèxic el seu us és molt extens, s'utilisa en la preparació de diverses salses i moles, com saborisant en sopes i caldos, i fresca i picat com adrece de diferents tipos de paraulotes i antojitos.
En Guatemala, Costa Rica i atres països d'América Central, se li coneix com culantro o celiandre i s'utilisa freqüentment per a proporcionar sabor a les sopes o caldos, agregant-se a estos una ramita —incloent la raïl i els fulls— just abans de retirar-los de la cuina.
Espanya: en Canàries és molt popular l'us dels fulls frescs en potajes i mojos que acompanyen tant carns com a peixos; en Extremadura és un ingredient fonamental en el escabeche de Quaresma per a l'abadejo i els repápalos que, per la seua banda, també ho duen.
En Chile és molt popular en casi tots els menjars, s'utilisa en la salsa pebre, les ensalades i les cazuelas.
En Paraguay li'l coneix en guaraní com "kuratũ" (hispanizado, kuratú).[3] Li l'utilisa fresca en una gran varietat de preparacions, tals com a sopes, guisos, verdures, ensalades, peixos i aus. Combinat en atres espècies aromàtiques, li l'ampra en l'elaboració d'embotits i chacinados, i en #adop per a carns de corder i de porc. També per a donar-li un millor sabor a la cervesa en el seu procés de fabricació. Els grans, sancers o triturados, s'utilisen en carns torrades, hortalices reblixes, salsa curry i en conserves en vinagre. Un adop tradicional per a conservar carns consistix en una mescla de celiandre, comino i vinagre. Ademés són utilisades les llavors seques mòltes en sal, com a condiment per a ous cuits, que tradicionalment són consumides en mandioca hervir.
En Veneçola es considera un ingredient fonamental de la cuina nacional. És àmpliament utilisat en la preparació de sopes, guisos, carns, peixos, ensalades i salses, com la famosa guasacaca[4] (salsa preparada a pur de albocat, pimentón vert o pimentó vert, all, ceba i celiandre). El seu aroma i sabor són molt apreciats en la gastronomia veneçolana, tant aixina, que els veneçolans associen esta herba a la seua cuina autòctona.
En Brasil se li coneix com coentro i és ingredient important en certs plats de la culinària bahiana, especialment.
Aromatisant
[editar | editar còdic]L'essència o oli essencial de celiandre s'usa com aromatisant de licors, begudes digestives i en perfumeria.
També s'utilisa com a complement en alguns plats com a sopes i similars.
Se sol utilisar com a agent protector al voltant de cultius com a tomata i papaya front a plagues i malalties.
Us medicinal
[editar | editar còdic]En herbología s'utilisen els preparats de celiandre per les seues propietats estimulants, antiespasmódicas i estomacalés.[5][6]
Per les seues propietats bactericides s'utilisa per a combatre el mal alé, mastegant els fulls. També evita la mala olor de les aixelles aplicant el suc extret de les parts blanes de la planta sobre elles.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Coriandrum sativum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 256. 1753.[8]
Número de cromosomas de Coriandrum satiuum (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=22[9]
El nom vernàcul "coriandro" en tots els idiomes de l'Europa Occidental deriva del llatí coriandrum i a la seua volta del grec antic κορίαννον (koríannon), d'orige no indoeuropeo.[10]
- Sinonímia
- Bifora loureiroi Kostel
- Coriandropsis syriaca H. Wolff
- Coriandrum diversifolium Gilib
- Coriandrum globosum Salisb
- Coriandrum maius Gouan
- Coriandrum maius Garsault
- Selinum coriandrum Krause
- Sium coriaudrum Vest[11]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Celiandre, coriandro, culantro europeu, culantro castilla (Costa Rica), culantro (Perú), kuratũ (Paraguay), jolivert chinenc o dania.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Herbotecnia (cultiu de Coriandro)
- ↑ Canal Cuina
- ↑ «kuratú | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2023-06-05.
- ↑ «Salsa guasacaca en Biblioteques virtuals». Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2012. Consultat el 17 d'agost de 2012.
- ↑ Natural Standard database
- ↑ Hernández; Jordá, {{{nom2}}} (2000). [1], Editorial Pax Mèxic, pp. 53‑54. ISBN 978-968-461-005-7.
- ↑ botanical-online
- ↑ Coriandrum satiuum en Tròpics
- ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. Queirós, M. (1972) Anuário Soc. Brot. 38: 293
- ↑ Spice pages: Coriander Seeds and Celiandre Herb
- ↑ Coriandrum satiuum en PlantList
- ↑ «Celiandre, Coriandro, Jolivert chinenc, Jolivert àrap, Culantro, Anisillo, Culandro - Coriandrum sativum». fiches.infojardin.com. Consultat el 9 d'agost de 2019.
- Katzer, Gernot Coriander Seeds and Celiandre (Coriandrum sativum)
- Noxon, Heather and Meyer, Alex (2004). Genetic Analysis of PTC and Celiandre Taste Preferences. MindExpo 2004
- (2012).«Genetic Analysis of Chemosensory Traits in Human Twins».Chemical Senses.37(9)
- 869–81.doi:10.1093/chemse/bjs070.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Coriandrum sativum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.