Sanguisorba minor

Archiu:20130530Sanguisorba minor4.jpg

pimpinela menor (Sanguisorba minor)

La pimpinela menor, algáfita, herba ge o herba del gavinet (Sanguisorba minor Scop. 1771) és una espècie de planta bienal, comestible, pertanyent a la família de les rosáceas.

Descripció

És una planta bienal d'un a quatre pams d'altura, en fulls compostes de quatre a dotze parells de folíols redonejats a elíptics dentados de tamany similar; fulls basals en roseta, molt típica de la família. Les florés se solen apiñar en l'extrem del talle de color vert a sovint teñir de morat o roig dispostes en una cabezuela ; les de la part superior de la planta són femenines i les de la base són masculines. El frut d'esta planta és diminut i sec, alguna cosa leñoso, reticulado o irregularment crestado. Espècie variable. Florix de maig a setembre. Habita en prats de seca en tota Europa.

Distribució

Es tracta d'una planta molt estesa en tot lo món, la podem trobar en l'oest, el centre i el sur d'Europa, al noreste d'Àfrica i el suroest asiàtic.

Hàbitat

El seu hàbitat principal és en les vores de camins i yermos; en sols pedregosos, en mig de malezas, en ambients oberts i insolados, també en terrenys paleozoicos. No es tracta d'una planta molt exigent sobre necessitats bàsiques. Florix entre el més de maig i el més d'agost principalment.

Ampre

Esta planta forma part d'un dels sèt ingredients originals de la salsa verda de Frankfurt.

S'utilisa com un ingredient en ensalades i aderezos, ya que té un sabor descrit com de "pepino" i es considera intercanviable en fulls de menta en algunes receptes, depenent de l'efecte desijat. Per lo general, s'usen els fulls més jóvens, ya que tendixen a ser amargues a mida que envellixen.

Té les mateixes qualitats medicinals que la pimpinela medicinal ( Sanguisorba officinalis ). Va ser usat com un té per a aliviar la diarrea en el passat.

També té una història respectable, cridada l'herba preferida per Francis Bacon, i va ser duta al Nou Món en els primers #colon anglesos, inclús va conseguir una menció especial de Thomas Jefferson.

Medicinal

Si es fa en infusió les raïls d'esta planta, deixant-se hervir durant un quarto d'hora, pot fer-se gargarismos per a aliviar l'irritament de la gola. Este mateix caldo pot abocar-se sobre les ferides per a accelerar la seua cicatrisació. També pot aplicar-se la planta martafallada en forma de emplasto.

Té usos tradicionals, en casos de:

Diarrea aguda: tractament de la diarrea aguda d'orige bacterià o no. Afeccions bucofaríngeas com: estomatitis o faringitis. En forma de gargarismos. Afeccions dérmicas com dermatitis, dermatitis seborreica, lesions cutànees, úlcera cutànea o psoriasis.

Archiu:Sanguisorba minor MHNT.BOT.2007.40.139.jpg

Sanguisorba minor

Taxonomia

Sanguisorba minor va ser descrita per Giovanni Antonio Scopoli i publicat en Flora Carniolica, Editio Secunda 1: 110, en l'any 1771.

Etimologia

El nom Sanguisorba deriva, provablement, de la paraula llatina sanguis referint-se a la capacitat d'esta planta per a frenar l'hemorràgia. El nom específic minor s'ha utilisat provablement per a diferenciar-la de l'espècie Sanguisorba officinalis, que és de major tamany que la Sanguisorba minor.

Sinonímia

• Pimpinella minor Lam.
• Pimpinella sanguisorba (L.) Gaertn.
• Poterium alveolatum Spach ex Pomel
• Poterium alveolosum Spach
• Poterium balearicum Bourg.
• Poterium balearicum (Bourg. ex Nyman) Bourg. ex Porta
• Poterium ceretanum Sennen
• Poterium collinum Salisb.
• Poterium delortii Jord.
• Poterium dictyocarpum var. delortii (Jord.) Nyman
• Poterium dictyocarpum var. glaucescens (Rchb.) Nyman
• Poterium dictyocarpum var. glaucum Spach

• Poterium dictyocarpum var. guestphalicum (Boenn. ex Rchb.) Nyman
• Poterium dictyocarpum var. obscurum (Jord.) Nyman
• Poterium dictyocarpum var. virescens Spach
• Poterium dictyocarpum Spach
• Poterium glaucescens var. guestphalicum Boenn. ex Rchb.
• Poterium glaucescens Rchb.
• Poterium gracile Pau
• Poterium guestphalicum (Boenn. ex Rchb.) Boenn. ex Boreau
• Poterium mauritanicum sensu Willk. in Willk. & Lange
• Poterium minus Gray
• Poterium muricatum var. platylophum Spach
• Poterium muricatum var. stenolophum Spach
• Poterium muricatum Spach
• Poterium obscurum Jord.
• Poterium platylophum Spach ex Jord.
• Poterium polygamum var. platylophum Spach ex Grütter
• Poterium polygamum Waldst. & Kit.
• Poterium pyrenaicum Sennen
• Poterium sanguisorba f. dictyocarpum Spach ex Fiori in Fiori & Paol.
• Poterium sanguisorba f. glaucescens (Rchb.) Fiori in Fiori & Paol.
• Poterium sanguisorba f. muricatum (Spach ex Bonnier & Layens) Fiori in Fiori & Paol.
• Poterium sanguisorba raça obscurum (Jord.) Bonnier
• Poterium sanguisorba subsp. dictyocarpum Spach ex Rouy & I.G.Camus
• Poterium sanguisorba subsp. glaucescens (Rchb.) Bonnier
• Poterium sanguisorba subsp. muricatum Spach ex Bonnier & Layens
• Poterium sanguisorba subsp. obscurum (Jord.) Rouy & I.G. Camus
• Poterium sanguisorba subsp. polygamum (Waldst. & Kit.) Asch. & Graebn.
• Poterium sanguisorba var. delortii (Jord.) Rouy & I.G. Camus
• Poterium sanguisorba var. dictyocarpum Spach ex Coss. & Germ.
• Poterium sanguisorba var. glaucescens (Rchb.) Lej. & Courtois
• Poterium sanguisorba var. glaucum Spach ex Arcang.
• Poterium sanguisorba var. guestphalicum (Boenn. ex Rchb.) Peterm.
• Poterium sanguisorba var. muricatum Spach ex Coss. & Germ.
• Poterium sanguisorba var. platylophum Spach ex Rouy & I.G. Camus
• Poterium sanguisorba var. polygamum (Waldst. & Kit.) Vis.
• Poterium sanguisorba var. stenolophum (Spach) Rouy & I.G. Camus
• Poterium sanguisorba var. virescens (Spach) Arcang.
• Poterium sanguisorba L.
• Poterium spachianum subsp. balearicum Bourg. ex Nyman
• Poterium stenolophum (Spach) Jord.
• Poterium vulgare Hill ex Cuatrec.
• Sanguisorba alveolosa (Spach) A.Braun & C.D. Bouché
• Sanguisorba dictyocarpa raça guestphalica (Boenn. ex Rchb.) T.Durand & Pittier
• Sanguisorba dictyocarpa Spach ex T. Durand & Pittier
• Sanguisorba glaucescens (Rchb.) Ces.
• Sanguisorba guestphalica (Boenn. ex Rchb.) T. Durand & Pittier
• Sanguisorba muricata var. platylopha Spach ex Asch. & Graebn. in A.Câmara & al.
• Sanguisorba muricata Spach ex Gremli
• Sanguisorba pimpinella Spenn.
• Sanguisorba platylopha Spach ex Hausskn.
• Sanguisorba polygama (Waldst. & Kit.) Ces.
• Sanguisorba poterium Weber in F.H.Wigg.
• Sanguisorba sanguisorba subsp. muricata (Spach ex Bonnier & Layens) Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba var. delortii (Jord.) Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba var. glaucescens (Rchb.) Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba var. obscura (Jord.) Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba var. platylopha Spach ex Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba var. stenolopha (Spach) Asch. & Graebn.

• Sanguisorba sanguisorba var. virescens (Spach) Asch. & Graebn.
• Sanguisorba sanguisorba Britton
• Sanguisorba stenolopha (Spach) Hausskn.
• Sanguisorba vulgaris var. glaucescens (Rchb.) Samp.
• Sanguisorba vulgaris Hill ex Pau

Noms comuns

• Castellà: árnica, árnica fina, balsamina, doradilla, enciam de cavaller, ensalada italiana, escalerilla, gitanilla, herba balonera, herba de la enjaretadura, herba de la cangrena, herba de la gola, herba de la rumia, herba del gavinet, herba del cuclillo, herba dels porrazos, herba del renyó, herba escalerilla, herba ge, herba mora, perifolio, perifollo, pimpinela, pimpinela frutera menor, pimpinela fruticosa major, pimpinela jaganta, pimpinela menor, pimpinela selvada, pimpinella menor, pompones, rompepiedras, ruda fina, sanguinària, sanguisorba, sanguisorba menor, yerba de la cuchilla, yerba de la enjaretadura, yerba dels porrazos.

Bibliografia

1. Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III. 614 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
2. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
3. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
4. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
5. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
6. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
7. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
8. Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
9. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Sanguisorba minor.