Anar al contingut

Lavandula angustifolia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lavandula angustifolia - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-087.jpg
Lavandula angustifolia (Lavandula angustifolia)


Lavandula angustifolia, lavanda, és una espècie de planta sufruticosa perenne del gènero Lavandula en la família Lamiaceae.

Archiu:Lavande off FR 2012.jpg
#Inflorescència.
Archiu:True Lavender (Lavandula angustifolia) (9734892947).jpg
Detalle d'una inflorescència.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie sufrútice que pot superar fàcilment el metro d'altura, en tallos quadrats, alguna cosa pelosos i generalment en ànguls redonejats; les fulls, de 2-6 cm per 2-5 mm són més o menys lanceoladas, agudes, sanceres, verts, en el nervi central sobreixent en el envés, eventualment en marge revoluto.

La inflorescència, espiciforme i largamente pedunculada, pot medir fins a 9 cm i està constituïda per u 5 verticilos prou pròxims pero en els inferiors clarament distants. Les bràcteas són anchamente ovadas, acuminadas, les superiors més curtes, en 7-9 nervis dividits superiormente, membranáceas, blanquecinas o pardo verdosas, mentres les bractéolas són casi llineals. No hi ha penacho apical de bràctees.

Les florés tenen un cáliz pentafido densament peloso d'uns 5 mm en un tubo solcat per 13 nervis, en la dent superior prolongada per un apèndix a modo d'opèrcul de tamany inframilimétrico. La corola, d'uns 10-12 mm, té el llavi superior bilobulado i l'inferior en 3 lòbuls molt més menuts que els de el llavi superior, tots de color púrpura o azulado.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme de la regió mediterrànea occidental (Itàlia i Espanya). En Espanya, està present naturalment en tot el llitoral mediterràneu peninsular i en les illes Balears la subespecie pyrenaica. L'espècie nominal ha segut introduïda per al seu cultiu des d'antic, encara que hui dia es cultiven sobretot les formes híbrides.[1] També ha segut introduïda en Ucrània, Crimea i illes orientals del mar Egeo.[2]

Use de l'oli essencial

[editar | editar còdic]

La lavanda angustifolia, en la seua forma d'oli essencial, és utilisada per a tractar vàries dolències per les seues propietats:

  • calmant: insomni, irritabilitat, maldecaps, estrés, ansietat.[1]
  • desinfectante i cicatrizante: feridas i cremadas, eczema sec, escamas, cremades del sol, picadures d'insectes.
  • antiinfecciosa: refredat, sinusitis i dolor.
  • relajante i calmant del dolor: #contracció i reumatisme.
  • antiparasitaria: polls.[2]

Us de la flor

[editar | editar còdic]

Es recolecten les #inflorescència espiciformes a principi de la floració. Quan s'han secat, poden fer-se moltes coses en elles, com:

  1. Ficar-les en bolsitas per a posar-les en armaris, sabaters… ya que és un excelent antipolillas
  2. Caixes de perfums
  3. S'utilisa la flor de lavanda en preparacions que servixen com desinfectante ecològic, loció suavisant per a les mans i picadures d'insectes
  4. S'utilisa en emplasto per a aliviar els esguells
  5. Per a fer infusions per a l'insomni i per a febra.cita requerida

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lavandula angustifolia va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2, 1768.[3]

Etimologia

Lavandula: nom genèric que es derivaria del llatí lavandula i lavandaria, i de les seues formes medievals lavendula i lavandula, procedents de llavara, llavar, netejar, banyar-se, referint-se a l'us d'infusions de les plantes per a perfumar el llavat.[4] No obstant, s'ha sugerit Plantilla:¿Quí? que esta explicació pot ser errònea i que el nom podria derivar-se del llatí līvěo, -ēre, azulado, lívido, envidioso.[5] cita requerida

angustifolia: epítet llatí que significa "en fulls estrets".

Sinonímia
subsp. angustifolia
  • Lavandula delphinensis Jord. ex Billot
  • Lavandula fragrans Salisb.
  • Lavandula minor Garsault nom. invalid.
  • Lavandula officinalis Chaix
  • Lavandula officinalis f. albiflora Rehder
  • Lavandula officinalis var. delphinensis (Jord. ex Billot) Rouy
  • Lavandula spica L.
  • Lavandula spica var. angustifolia (Ging.) Briq.
  • Lavandula spica var. delphinensis (Jord. ex Billot) Nyman
  • Lavandula vora DC.
  • Lavandula vora var. angustifolia Ging.
  • Lavandula vora var. ligustica De Not.
  • Lavandula vulgaris Lam.


subsp. pyrenaica

La subespecie es diferencia de l'espècie nominal per les seues bràctees, el cáliz -este últim menys pelut i de color violeta o púrpura- i el opèrcul de la seua dent superior més gran i una distribució llimitada als Pirineus, el nort d'Espanya i el sur de França, en altituts de 500 fins a 2000 m.[4] Sinònims de L. angustifolia pyrenaica

    • Lavandula angustifolia var. pyrenaica (DC.) Masclans
    • Lavandula angustifolia var. turolensis (Pau) O. Bolòs & Vigo
    • Lavandula angustifolia subsp. turolensis (Pau) Rivas Mart.
    • Lavandula officinalis var. faucheana (Briq.) Rouy
    • Lavandula officinalis var. pyrenaica (DC.) Chaytor
    • Lavandula pyrenaica DC.
    • Lavandula spica var. faucheana Briq.
    • Lavandula spica var. pyrenaica (DC.) Nyman
    • Lavandula spica var. turolensis Pau
    • Lavandula vora var. pyrenaica (DC.) Benth.[6]

Híbrits

[editar | editar còdic]

Són, en particular el tercer, els cridats lavandines àmpliament cultivats, sobretot per a la seua destilació.[7]

  • Lavandula angustifolia × Lavandula dentata = Lavandula × cavanillesii
  • Lavandula angustifolia angustifolia × Lavandula latifolia = Lavandula × intermija = Lavandula × burnati
  • Lavandula angustifolia pyrenaica × Lavandula latifolia = Lavandula × hybrida = Lavandula × aurigerana = Lavandula × leptostachya[4]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
Espècie nominal
alfazema, espígol (5), aljucema, espigol (3), espigola, espigolina (2), esplego, espliego (14), espliego comú (2), espliego del full angost, espliego francés, espliego morisco, espligo, espígola, lavanda (5), lavándula femella, lavándula macho, tuma.
subsp. pyrenaica
banda, espigue, espigoleta, espigolina, va espigar, espiégol, espliego (2), espliego fi, espícol, espígola, lavanda, lavanda femella, lavándula, pániol, póliol. Entre paréntesis, la freqüència del vocablo en Espanya.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Lavender oil preparation Silexan is effective in generalized anxiety disorder – a randomized, double-blind comparison to placebo and paroxetine».International Journal of Neuropsychopharmacology.17(6)
    859–869.ISSN 1461-1457.doi:10.1017/S1461145714000017.Consultat el 2021-01-20.
  2. Plantes útils: Linneo - Enllaç trencat
  3. «Lavandula angustifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de juliol de 2013.
  4. 4,0 4,1 4,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada FLIB
  5. en Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934.
  6. Lavandula en The Plant List.
  7. Lavandula hybrida I.Rev. ex Briq en Herbotecnia]
  8. «Lavandula angustifolia». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 d'abril de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]