Pelargonium graveolens

Pelargonium graveolens és una rara espècie en el gènero Pelargonium, que és natiu de Suràfrica, Zimbabue i Moçambic, mentres que les plantes cultivades baix este nom (escrit P. 'Graveolens') diferixen dels espècimen selvats i són d'orige híbrit (un creuament provable entre Pelargonium graveolens, P. capitatum i / o P. radens, o atres espècies estretament relacionades). A sovint cridat gerani, ya que cau dins de la família de plantes Geraniaceae, i va ser categorizado anteriorment en el mateix gènero. El P. comú 'Graveolens' o P. 'Rosat' té gran importància en l'indústria del perfum. Es cultiva a gran escala i el seu fullage es destila per la seua olor. Cultivares de P. 'graveolens' tenen una àmplia varietat d'olors, incloent rosa, cítric, menta, coco i anou moscada, aixina com diverses frutes. No obstant, les varietats de major importància comercial són les que tenen aromes de rosa.[1][2]
Usos
Pelargonium destilats i absoluts, comunament conegut com "oli de gerani", es venen per a aromaterapia i aplicacions en la teràpia de massage. A voltes també s'utilisen per a complementar o adulterar més cars olis de rosa.
Com saborisant, les flors i els fulls s'utilisen en pastiços, melades, #gelea, gelats, sorbets, ensalades, sucres,[3] i tés. Ademés, s'utilisa com un agent aromatisant en alguns tabacs de pipa, sent un dels característics "aromes Lakeland."
Fertilisació
És molt convenient un aporte de 3 a 4 tm de femta, ben passat, per hectàrea durant la llabor preparatòria del sol.
- 100 Ud. de nitrogen per
ha * 120 Ud. d'àcit fosfórico per ha.
- 130 Ud. de potassi per ha.
Components químics de l'oli de gerani
En un anàlisis modern apareix la presència de més de 50 composts orgànics en l'oli essencial de P. graveolens des d'una font d'Austràlia.[4] Els anàlisis d'olis de gerani en l'Índia varen senyalar un perfil fitoquímico similar, i varen demostrar que els principals components (en térmens de composició%) varen ser citronelol + nerol i geraniol.[5][6]
Taxonomia
Pelargonium graveolens va ser descrita per Charles Louis L'Héritier de Brutelle i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue... 2: 423. 1789.[7]
- Sinonímia
- Geraniospermum terebintaceum (Spreng.) Kuntze
- Geranium graveolens (L'Hér.) Thunb.
- Geranium terebinthinaceum Cav.
- Pelargonium intermedium Kunth[8]
Noms vulgars
Castellà: Gerani de fulls perfumadas
Francés: Géranium-rosat
Inglés: Sweetscented Geranium
Alemà: Rosengeranium
Italià: Gerani rosato
Referències
- ↑ "Pelargonium graveolens". Plants For A Future. Accessed June 23, 2007.
- ↑ USDA NCRS. "PLANTS Profile for Pelargonium graveolens (sweet scented geranium)". United States Department of Agriculture (USDA), Natural Resources Conservation Service (NCRS), PLANTS Database. Accessed June 23, 2007.
- ↑ Encyclopedia of Spices
- ↑ R. A. Shellie and P. J. Marriott (2003). "Comprehensive two-dimensional gas chromatography-mass spectrometry analysis of Pelargonium graveolens essential oil using rapid scanning quadrupole mass spectrometry." Analyst 128 879-883.
- ↑ N. Jain, K. K. Aggarwal, K. V. Syamasundar, S. K. Srivastava and S. Kumar (2001). "Essential oil composition of geranium (Pelargonium sp.) from the plains of Northern Índia." Flavour and Fragrance J. 16 44–46.
- ↑ R. Gupta, G. R. Mallavarapu, S. Banerjee and S. Kumar (2001). "Characteristics of an isomenthone-rich somaclonal mutant isolated in a geraniol-rich rose-scented geranium accession of Pelargonium graveolens." Flavour and Fragrance J. 16 319–324.
- ↑ «Pelargonium graveolens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de giner de 2015.
- ↑ «Pelargonium graveolens». The Plant List. Consultat el 26 de giner de 2015.
Bibliografia
- Muñoz, F. 1993. Plantes medicinals i aromàtiques. Mundi - Prensa.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Pelargonium graveolens.- Este artícul conté una traducció derivada de «Pelargonium graveolens» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.