Borago officinalis

Borago officinalis, la borraja, és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les boraginàcees, nativa de les regions eurosiberiana i mediterrànea (S d'Europa). És amprada tradicionalment en la gastronomia d'algunes parts d'Espanya, en concret en Aragó, La Rioja, Navarra i Valle de l'Ebre, en Europa, en Grècia és plat habitual com entrante i s'utilisa també en Ligúria (Itàlia), el Midi (França) i Baden-Württemberg (Alemània).
El seu valor medicinal és molt apreciat tant per l'indústria farmacèutica contemporànea com per la medicina tradicional. S'utilisa com un eficaç agent antiinflamatorio en la prevenció de refredats, bronquitis i infeccions respiratòries. Ademés, la borraja reduïx els nivells de colesterol en sanc i ajuda a combatre trastorns digestius i cardiovasculars.[1]

L'oli de llavor de la planta es destaca per contindre una de les concentracions més altes d'àcit gamma-linolénico (GLA), un àcit gras poliinsaturado omega 6 en potents propietats antiinflamatorias i inmunomoduladoras.[2]
Descripció
És un arbusto d'entre 60 a 100 cm d'altura, en cerdes o pèls en brot i fulls. Les fulles, de 5 a 15 cm de llarc, són alternes i simples. Les flors són completes, en 5 pétals estrets i triangulars terminats en punta, principalment de color blau, encara que també es troben en rosa i es cultiven varietats de flor blanca. La floració sorgix en cims escorpioides i forma grans rams de flors que òbrin simultàneament.
Toxicitat
La seua seguritat ha segut qüestionada per la presència de alcaloide de pirrolizidina insaturados.[3] Les parts de la planta de borraja contenen alcaloide pirrolizidínicos, tòxics per al fege i els pulmons, i possiblement cancerígenos. Estos alcaloide podrien excretarse en la llet materna.[4] Per això, el Manual de Seguritat Botànica de l'Associació Americana de Productes Herbales (1997) va recomanar consumir estos fulls de forma discontínua.[5]
En una revisió sistemàtica publicada en 2020 no es varen trobar informes de casos d'efectes adversos d'us referents a l'us de Borago officinalis.[3] L'oli de llavor de borraja generalment és ben tolerat pels adults; no obstant, solament es deuen utilisar productes certificats com a lliures de alcaloide de pirrolizidina.[4]
Referències
- ↑ Adamczyk-Szabela, Dorota; Wolf, Wojciech M.(2024-03-23).«The Influence of Copper and Zinc on Photosynthesis and Phenolic Levels in Basil (Ocimum basilicum L.), Borage (Borago officinalis L.), Common Nettle (Urtica dioica L.) and Peppermint (Mentha piperita L.)».International Journal of Molecular Sciences.25(7): 3612.ISSN 1422-0067.doi:10.3390/ijms25073612.Consultat el 2026-01-25.(en en)
- ↑ Sufwan, Zahra; Ansari, Javed Akhtar; Ahsan, Farogh(2025-12).«Advances in Pharmacological Insights of Borago officinalis : A Comprehensive Review».Biological Diversity.2(4): 193–205.ISSN 2994-4139.doi:10.1002/bod2.70016.Consultat el 2026-01-25.(en en)
- ↑ 3,0 3,1 Avila, Catharine; Breakspear, Ian; Hawrelak, Jason; Salmond, Ses(2020-04).«A systematic review and quality assessment of case reports of adverse events for borage (Borago officinalis), coltsfoot (Tussilago farfara) and comfrey (Symphytum officinale)».Fitoterapia.142: 104519.doi:10.1016/j.fitote.2020.104519.Consultat el 2026-01-25.(en en)
- ↑ 4,0 4,1 (2006) Borage, National Institute of Child Health and Human Development. Consultat el 2026-01-25.
- ↑ Slama, Meriem; Slougui, Nabila; Benaissa, Akila; Nekkaa, Amine(2024-05).«Borago Officinalis L.: A Review Oon Extraction, Phytochemical, and Pharmacological Activities».Chemistry & Biodiversity.21(5)ISSN 1612-1872.doi:10.1002/cbdv.202301822.Consultat el 2026-01-25.(en en)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borago officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.