Borago officinalis
Borago officinalis, la borraja, és una espècie fanerógama pertanyent a la família de les boragináceas, nativa de les regions eurosiberiana i mediterrànea (S d'Europa). És amprada tradicionalment en la gastronomia d'algunes parts d'Espanya, en concret en Aragó, La Rioja, Navarra i Valle de l'Ebre, en Europa, en Grècia és plat habitual com entrante i s'utilisa també en Ligúria (Itàlia), el Midi (França) i Baden-Württemberg (Alemània).
El seu valor medicinal és molt apreciat tant per l'indústria farmacèutica contemporànea com per la medicina tradicional. S'utilisa com un eficaç agent antiinflamatorio en la prevenció de refredats, bronquitis i infeccions respiratòries. Ademés, la borraja reduïx els nivells de colesterol en sanc i ajuda a combatre trastorns digestius i cardiovasculars.[1]
L'oli de llavor de la planta es destaca per contindre una de les concentracions més altes d'àcit gamma-linolénico (GLA), un àcit gras poliinsaturado omega 6 en potents propietats antiinflamatorias i inmunomoduladoras.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbusto d'entre 60 a 100 cm d'altura, en cerdes o pèls en talle i fulls. Les fulls, de 5 a 15 cm de llarc, són alternes i simples. Les florés són completes, en 5 pétals estrets i triangulars terminats en punta, principalment de color blau, encara que també es troben en rosa i es cultiven varietats de flor blanca. La floració sorgix en cims escorpioides i forma grans rams de flors que òbrin simultàneament.
Toxicitat
[editar | editar còdic]La seua seguritat ha segut qüestionada per la presència de alcaloide de pirrolizidina insaturados.[3] Les parts de la planta de borraja contenen alcaloide pirrolizidínicos, tòxics per al fege i els pulmons, i possiblement cancerígenos. Estos alcaloide podrien excretarse en la llet materna.[4] Per això, el Manual de Seguritat Botànica de l'Associació Americana de Productes Herbales (1997) va recomanar consumir estos fulls de forma discontínua.[5]
En una revisió sistemàtica publicada en 2020 no es varen trobar informes de casos d'efectes adversos d'us referents a l'us de Borago officinalis.[3] L'oli de llavor de borraja generalment és ben tolerat pels adults; no obstant, solament es deuen utilisar productes certificats com a lliures de alcaloide de pirrolizidina.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ International Journal of Molecular Sciences.25(7)
- 3612.ISSN 1422-0067.doi:10.3390/ijms25073612.Consultat el 2026-01-25.
- ↑ Biological Diversity.2(4)
- 193–205.ISSN 2994-4139.doi:10.1002/bod2.70016.Consultat el 2026-01-25.
- ↑ 3,0 3,1 Fitoterapia.142
- 104519.doi:10.1016/j.fitote.2020.104519.Consultat el 2026-01-25.
- ↑ 4,0 4,1 (2006) Borage, National Institute of Child Health and Human Development.
- ↑ Chemistry & Biodiversity.21(5)ISSN 1612-1872.doi:10.1002/cbdv.202301822.Consultat el 2026-01-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Borago officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.