Història de la lliteratura
El terme història de la lliteratura es referix a una de les tres disciplines de la ciència de la lliteratura, aquella que se servix del punt de vista diacrònic i s'inserta tant en eixa série disciplinar lliterària de la filologia com, en segon lloc, en la historiografia especial o per conceptes. L'història de la lliteratura s'ocupa de l'estudi de les obres lliteràries, entenent per estes les ya eminentment artístiques o be en sentit general les de cultura, art i pensament, o definibles, segons certa crítica, com a obres o texts "altament elaborats". La disciplina, tan antiga com la cultura humanística, va alcançar a fins de el XVIII la seua culminació com "Història Universal de la Lliteratura", de caràcter comparatista a l'hora que totalizador de les diferents branques de les Lletres i les Ciències, en correspondència en el concepte ilustrat de lliteratura. Per la seua banda, en el XIX va tindre lloc la gran i múltiple elaboració historiográfica de les Lliteratures Nacionals, constituïdes a partir del criteri de llengua. L'historiografia lliterària manté una necessària relació estable i de complementari en la crítica lliterària i la teoria de la lliteratura, de la mateixa manera que en la metodologia comparatista en la mida en que supere la concepció llimitada de Lliteratura Nacional o accedixca a alguna determinació d'objecte cultural més extens que el de llengua, o a algun proyecte generaliste d'universalitat.
La primera Història de la lliteratura universal va ser la redactada originalment en Itàlia per Juan Andrés: Dell’Origine, progressi i stato attuale d’ogni letteratura (Parma, 1782-1799) i en espanyol com Orige, progressos i estat actual de tota la lliteratura (Madrit, 1784-1806). Les primeres històries de la lliteratura espanyola varen ser escrites en 1804, en alemà per Friedrich Bouterwek i en italià per Juan Andrés.cita requerida
La lliteratura antiga (fins a el V)
[editar | editar còdic]Lliteratura i escritura, encara que òbviament relacionades, no són sinònims. Els primers escrits dels antics sumerio no són lliteratura, ni les primeres inscripcions en jeroglífics egipcíacs. Els texts lliteraris més antics que nos han aplegat daten de sigles despuix de l'invenció de l'escritura.
Els investigadors estan en desacort sobre quàn els registres antics es convertixen en alguna cosa més semblant a la «lliteratura», ya que la definició d'esta és subjectiva. No obstant, deu tindre's en ment que, donada la rellevància o l'aïllament cultural de les cultures antigues, el desenroll històric de la lliteratura no va ocórrer en forma uniforme en el món.
Un atre problema en tractar d'aproximar-se a una història global de la lliteratura residix que molts texts han desaparegut, ya siga deliberadament, per accident o per la total extinció de la cultura que els va originar. Molt s'ha dit, per eixemple, sobre la destrucció de la Biblioteca d'Aleixandria creada en el III i sobre els innumerables texts fonamentals que es creu s'hagen perdut entre les flames en l'any 49 a. C. Aixina, la supressió delliberada de texts -i freqüentment inclús dels seus autors, per organisacions en algun tipo de poder temporal- complica l'estudi.
Certs texts primaris, no obstant, poden ser considerats com els primers passos de la lliteratura. Eixemples molt antics són el Poema de Gilgamesh (de el XVII, encara que la versió sumerio possiblement dona't de el XXVII),[1] i el Llibre dels morts, escrit en el Papir de Ani (que es data cap a el XIII).
La lliteratura de l'Antic Egipte va alcançar el seu cenit en la Història de Sinuhé, un servidor de Sesostris I, el relat del qual data de mitan de el XX La lliteratura egipcíaca no solia incloure's en les primeres històries de la lliteratura, perque els escrits no es varen traduir a les llengües europees fins a el XIX, quan es va dessifrar la Pedra de Rosetta.
Molts texts es varen transmetre per tradició oral durant sigles, ans que foren fixats per mig de l'escritura, per lo que són difícils de datar. El núcleu del Rig-veda sembla datar de mitan de el II mileni a. C. en la regió de l'actual Pakistan.[2]
Els escrits de l'Índia posteriors al Rig-veda (com els texts Bráhmana i els Upanisad), aixina com el Tanakh hebreu i la colecció de poemes místics atribuïts a Lao Tze, Tao et Ching, que provablement daten de l'Edat de ferro, encara que determinar-ho és controvertit.
El Pentateuco (de la Bíblia) tradicionalment es data al voltant de el XV, encara que estudis recents consideren que podria datar-se cap a de el X Atres tradicions orals varen ser fixades en forma escrita molt tardíamente, com la Edda Poètica, escrita en el XIII.
la Ilíada i la Odissea d'Homero provenen de el VIII i marquen l'inici de l'Antiguetat clàssica. Estes obres també tenien una tradició oral prèvia que sembla provindre de fins de l'Edat de Bronze.
Orient Mig
[editar | editar còdic]La lliteratura sumerio es va desenrollar en les principals ciutats. Els texts eren fixats en tablillas de fanc i es varen fer, generalment, en diferents còpies. Els considerats lliteraris comprenien diferents temàtiques, des de les purament mitològiques fins a les de tipo amorós, totes tractades en notable calitat.
La lliteratura sumerio-acadia va conéixer una primera fase oral i solament cap a l'any 2600 a. C. va passar a fixar-se per escrit, tant en llengua sumerio com en acadia, o de manera bilingüe. No obstant, l'etapa de major creativitat lliterària és varis sigles posterior a la desaparició de la civilisació sumerio-acadia.
Es varen escriure una trentena de mits sobre les divinitats sumerio i acadias més importants, entre els que destaquen: el descens d'Inanna als inferns, el mit del diluvi i els generats entorn als deus Enki i Tammuz.
En la lliteratura èpica es varen formar cicles entorn a la figura de tres reis: Enmerkar, Lugalbanda i Gilgamesh. El cicle de Gilgamesh va tindre sèt episodis, que varen acabar formant més tart el famós Poema de Gilgamesh, rei de Uruk. Destaca també el poema Lugal ud melambi Nirpal, titulat pels sumerólogos moderns Els treballs de Ninurta el contingut dels quals és de tipo didàctic i moral.
Encara que se sap que els fenicios varen tindre una variada lliteratura, que va influir fortament en la lliteratura en hebreu,[3] és molt poc lo que s'ha conservat despuix de la conquista helenística d'Orient Mig i la romana de Cartago.[3] Aixina i tot, per meciones d'atres autors i menudes troballes fragmentarios se sap que varen escriure sobre molt diversos temes; entre els seus escrits destaquen la Teogonía de Sanjuniatón i el periple d'Hannón el Navegant.[4][5]
Lliteratura antiga de l'Índia[2]
[editar | editar còdic]Lliteratura sánscrita : Les primeres manifestacions de molts dels gèneros lliteraris que més tart apareixerien en Occident es varen donar en la lliteratura oriental, en especial en la lliteratura sánscrita. Cap al 1500 a C. s'escomença a compondre la més remota de les manifestacions lliteràries dels pobles indoeuropeos: el Rig-veda
Lliteratura védica: Eixemples d'escrits antics en sánscrito, inclouen els texts sagrats del hinduismo, com el núcleu dels Vedas i els Upanishada.
Lliteratura èpica: La gran poesia èpica d'Índia es transmetia oralment, provablement des d'abans del periodo mauria. Les dos grans obres èpiques, el Ramaiana de Valmiki (24 000 versos que narren les aventures del rei deu Branca)[6] i el Majábharata (dèu voltes major que la Ilíada i la Odissea juntes) varen influenciar molts atres treballs, incloent el Kechak i numeroses obres europees.
Lliteratura en sánscrito clàssic: El famós poeta Kalidasa va escriure dos obres èpiques: el Raghu-vamsa (‘la dinastia de [el rei] Raghú’) i el Kumara Sambhava (naiximent de Kumara [el deu de la guerra]), per a les quals va usar el sánscrito clàssic en lloc del sánscrito épico. Atres eixemples de treballs en sánscrito clàssic són el Asta-dhiai de Panini que estandardisa la gramàtica i fonètica de l'idioma clàssic i les Lleis de Manu, important text del hinduismo. Kalidasa és considerat el gran dramaturc de lliteratura en sánscrito, ademés de notable poeta, les seues obres més famoses són El reconeiximent de Shakuntala i el Megha-dūta. És per a la lliteratura en sánscrito tan important com lo és Shakespeare per a la lliteratura anglesa.
Lliteratura en prácrito
[editar | editar còdic]La llengua prácrita va tindre distintes formes (prácrito antic, pali, maharastri, sauraseni, magadhi, ardhamagadhi, jai-sauraseni, jain-maharastri i apabhramsa). Moltes de les obres de Aswa Ghosha varen ser escrites en sauraseni, de la mateixa manera que el Karpoor-manjari. Kalidasa, Harsha i Haal varen usar el maharastri en algunes de les seues obres de teatre i poesies. La forma més sobreixent del prácrito va ser la pali, que es va usar en Índia, Sri Lanka i el surest asiàtic i com a ferramenta de propagació del budisme, de treballs filosòfics, poesia i obres gramaticals.
Obres famoses són: el Mricchaka-tika (de Shudraka),
el Suapna-vasava-dattam (de Bhasa) i el Ratna-vali de Sri Jarsha. Entre les obres lliteràries posteriors estan el Gitá-govinda (de Yaiadeva), el Artha-sastresa (de Chanakia) i el Kama-sutra de Vatsiaiana). ...
Extrem Oriente
[editar | editar còdic]Lliteratura antiga de Chinenca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de China.
La lliteratura chinenca es va iniciar fa més de tres mil anys. Els primers documents escrits que es poden considerar lliteratura provenen de la dinastia Zhou.
El primer gran autor de tàctica militar i estratègia va ser Sun Tzu en L'art de la guerra que encara hui dia es pot vore en els estants de molts militars i inclús en algunes corporacions.[7][8]
La filosofia chinenca va seguir un camí distint a la grega, ya que en lloc de presentar diàlecs extensos, va optar per Analectas com les de Confucio, Lao Zte i Tao Et Ching, és dir, es presenta en proverbis didàctic-morals els temes principals dels quals són l'amor i respecte a la naturalea, als pares, als vells, a l'orde polític, al social i al religiós.
Lliteratura antiga de Japó
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de Japó.
En el cridat periodo arcaic, entre els sigles III i VI d. C., Japó va produir les seues primeres obres lliteràries: les cròniques Kojiki (Memòries dels successos de la humanitat) i Nihonshoki (poesia antiga de Japó), aixina com les poesies Manyoshu (Colecció de dèu mil fulls 4500 poemes) que serien recopilades en l'any 760. No obstant, el periodo clàssic de la lliteratura japonesa va començar a fins de el VIII.
Europa. Antiguetat clàssica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura clàssica.
Els grecs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura grega.
La societat de l'antiga Grècia va posar émfasis considerable en la lliteratura. Molts autors consideren que la tradició lliterària occidental va començar en els poemes épicos la Ilíada i la Odissea, atribuïts a Homero, que seguixen sent grans figures en el cànon lliterari per les seues descripcions i el maneig de temàtiques com la guerra i pau, honra i deshonra, amor i odi.
Entre els poetes posteriors va ser notable Safo, que va donar forma a poesia lírica com a gènero.
El dramaturc Esquilo va canviar la lliteratura occidental per sempre en introduir el diàlec i l'interacció en el teatre. La seua obra cim va ser la trilogia la Orestíada. Atres talents dramàtics varen ser Sófocles, qui va convertir l'ironia en tècnica lliterària, en la seua obra Edipo rei, i Eurípides, que va utilisar el teatre per a desafiar les normes socials en Medea, Les Bacantes i Troyanas, obra encara notable per desafiar la percepció comuna de nocions com la propietat, el gènero i la guerra. Aristófanes, un comediante, va usar eixes idees en un to menys tràgic en les seues obres: Lisístrata i Les granotes.
Aristóteles, alumne de Platón, va escriure dotzenes de treballs en moltes disciplines científiques, pero la seua contribució més gran a la lliteratura era provablement la seua Art Poètica, en a on planteja el seu terme del drama i establix paràmetros per a la crítica lliterària.
Els romans
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura romana.
En molts aspectes, els escritors de l'Antiga república romana i l'Imperi romà varen elegir evitar l'innovació en el favor d'imitar als grans autors grecs; la Eneida de Virgilio va emular en gran mida a les obres homéricas a petició de l'emperador del moment.[9]
Plauto, dramaturc còmic, va seguir els passos d'Aristófanes; en les Metamorfosis d'Ovidio es reprenen diversos mits grecs. Si be és innegable el mestrage dels grans autors romans, també ho és que varen ser molt poc creatius literariamente en comparació als grecs. Una de les poques creacions lliteràries romanes va ser la sàtira. Horacio va ser el primer en usar-la com a ferramenta argumental i després Juvenal.
Lliteratura medieval (sigles V-XV d. C)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura medieval.
Europea
[editar | editar còdic]Despuix de la caiguda de Roma (en 476), molts dels acostaments i dels estils lliteraris inventats pels grecs i romans varen deixar d'usar-se en Europa fins a la renaixença florentino. La cultura i l'art medieval es varen centrar més en la religió, en part perque els treballs grecs no havien segut preservats. Va haver poques innovacions, les concernents a lliteratura s'agrupen tradicionalment en Matèria de Roma, Matèria de França i Matèria de Gran Bretanya.
l'Islam es va difondre en Àsia i Àfrica, preservant les obres gregues i basant-se en elles per a nous desenrolls lliteraris. Encara que s'havia perdut molt pel pas del temps i les #catàstrofe (com la de la biblioteca d'Aleixandria), numerosos treballs grecs varen ser preservats i copiats cuidadosadament pels escrigues musulmans.
Lliteratura llatina
[editar | editar còdic]Entre els texts europeus primerencs varen ser freqüents les hagiografias o les «vides dels sants». L'obra de Beda —Història ecclesiastica gentis Anglorum— i unes atres continuen la tradició històrica basada en la fe començada per Eusebio de Cesarea al voltant de l'any 300.
La dramatúrgia va cessar a excepció dels Misteris i de les representacions de la Passió (Viacrucis), que es varen centrar en difondre i consolidar la creència cristiana entre el poble. Al voltant de l'any 400, en la Psychomachia de Prudencio, va començar la tradició dels contes alegóricos, tan socorreguda en la lliteratura medieval.
Godofredo de Monmouth va escriure el seu Història Regum Britanniæ (Història dels reis de Bretanya), que va presentar com a fets reals de l'història de Gran Bretanya.[10] Entre elles estan les de Merlín el mac i el rei Arturo.
L'interés dels musulmans per preservar els escrits filosòfics i científics grecs aplegaria a afectar l'escritura en Europa; per eixemple, l'obra del célebre teòlec Tomás d'Aquino té forta influència aristotèlica.
Lliteratura vernàcula
[editar | editar còdic]La poesia i el cantar de gesta varen florir pels trobadorés i juglarés.
La poesia èpica va continuar desenrollant-se en l'adició temàtica de les #mitologia d'Europa del nort; Beowulf i les sagues dels nòrdics, que presenten una visió de la guerra i l'honra similar a la de Homero i Virgilio.
En novembre de 1095 el papa Urbà II va donar començ a la Primera Creuada en el Concilie de Clermont. Les creuades (campanyes militars contra els musulmans que varen tindre lloc entre els sigles XI i XIII) varen afectar tots els aspectes de la vida en Europa i l'Orient Mig; la lliteratura també va ser transformada per eixes guerres entre dos cultures; per eixemple, l'image del cavaller va adquirir un significat renovat.
Obres i autors importants del periodo són: Petrarca, el Decamerón de Boccaccio; La Divina Comèdia i els poemes de Dante Alighieri; els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
Orient Mig
[editar | editar còdic]Antiga lliteratura àrap
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura àrap.
La lliteratura àrap sorgix aproximadament en el VI, en dos importants recopilacions, el Mu'allaqat i el Mufaddaliyat, encara que hi havia una tradició oral prèvia de la que prové, per eixemple, l'història de Simbad. No obstant, és el Corán, que data de el VII, lo que més ha tingut efecte en la cultura àrap en general. No solament és l'obra més significativa del periodo sobre extensió, sino que també és la més complicada en estructura, té 114 suras (capítuls) que reunixen 6236 ayat (estrofes) que combinen prosa i poesia.
Un atre alvertent lliterari és la tradició hadiz (àrap: حديث, en general, ‘narració, referència’) basada en els fets i dits del profeta Mahoma, les recopilacions del qual més importants són les de Muslim b. al-Haýýaý (f. 875), que incloïa 9200 extractes i la de Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari. Mahoma també va inspirar les primeres biografies en àrap, conegudes com al-sirah al-nabawiyyah; la primera va ser escrita per Wahb ibn Munabbih, pero la més coneguda és la de Muhammad ibn Ishaq.[11]
La poesia ha segut un gènero molt usat per la cultura àrap, ya siga en vers o en prosa rimada, en temes tan variats com a himnes religiosos, poesia mística, atacs personals, poesia eròtica i referent al vi.
En canvi, hi ha poca lliteratura de ficció, tal volta en part per la distinció entre la al-fusha (llengua lliterària) i la al-ammiyyah (llengua comuna), perque es considerava que la lliteratura devia servir no solament d'entreteniment, sino a fins morals i educatius. No obstant, va haver molts hakawati o cuentacuentos, que narraven les parts entretingudes d'obres didàctiques o faules tradicionals. La gran obra (i rara excepció) de la lliteratura de ficció àrap és Les mil i una nits, sense dubte lo més conegut de la seua lliteratura i cultura, si be partix d'una obra persa i es creu que algunes històries tenen el seu orige en Índia.
Entre les innovacions de l'escritura no lliterària àrap es troba la perspectiva cronística d'Ibn Jaldún, que rebujava tota explicació sobrenatural i es va convertir en pare de l'enfocament científic de la sociologia i l'història.
Lliteratura persa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura persa.
De la cultura persa, el llibre provablement més famós en occident és el Rubaiyat una colecció de poemes en estrofes de quatre llínees, de l'escritor, matemàtic i astrònom Omar Jayyam
Lliteratura turca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de Turquia.
Entre els sigles IX i XI va sorgir entre la gent nómada de Turquia i Àsia Central una tradició de lliteratura oral èpica, com el Llibre de Dede Korkut i l'èpica Manes. Entre els primers escrits en prosa èpica estan Kutat-Ku Bilik (Bendicions i saber) de Yusuf Has Hajib, Divan-i Lugat-it Turk i el diccionari enciclopèdic de Mahmut Kasgari i Mir Ali Shir Nava'i.
Àsia (Extrem Oriente)
[editar | editar còdic]Lliteratura chinenca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de China.
La poesia lírica va evolucionar molt més en China que en l'Europa anterior a el X, durant les dinasties Han, Tang i Song varen sorgir moltes formes poètiques noves. Provablement els millors poetes chinencs foren Li Bai i Du Fu. Ademés, l'imprenta va començar durant la dinastia Tang.
Una còpia datada en 868 del Sutra del diamant, obra clau del budisme, va ser trobada en una cova a principis de el XX i és el llibre imprés més antic del que es té notícia.
Alguns autors consideren que la forma lliterària anomenada novela es va originar en China, en les cridades quatre noveles clàssiques chinenques, en particular en Romançada dels Tres Regnes de Luo Guanzhong (en el XIV), encara que uns atres creuen que més be pertany a la forma èpica.
La verdadera novela vernàcula es va desenrollar en China durant la Dinastia Ming (1368-1644).
Entre els escrits no lliteraris, destaca Alberca de somis un llarc tractat en ensajos que inclouen la primera descripció d'un compàs magnètic, del científic, estadiste i general Shen Kuo (1031-1095). Durant la dinastia Song va haver enormes treballs històrics, com Zizhi Tongjian, en 294 volums.
Lliteratura japonesa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de Japó.
El periodo Heian, l'etapa clàssica de la lliteratura japonesa, va durar de finals de el VIII a fins de el XII. Va ser llavors quan es va començar a escriure en caràcters japonesos i una atra traça característica del periodo és el protagonisme de dònes cultes en les corts.
En el X es va fer una recopilació de poemes de 50 anys arrere, cridada Kokinshu. Ademés, l'obra en prosa Ise-Monogatari (Cantares de Ise), va influir despuix sobre les dos obres més importants d'esta era, abdós escrites per dònes en el XI: Makura no Sōshi (Llibre del coixí), escrita per Sei Shōnagon i Genji Monogatari (Romançada de Genji), escrita per Murasaki Shikibu.
Destaquen també les més de mil històries de China, l'Índia i Japó, reunides en Konjaku Monogatarishū (Contes d'antany), que varen quedar abandonats en un temple budiste fins a el XVIII.
lliteratura prehispánica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Prehispánico.
S'entén per lliteratura prehispánica la producció lliterària dels pobles que ocupaven el territori que hui és Amèrica Llatina abans de la Conquista d'Amèrica. Resulta difícil precisar la data d'orige de les obres, ya que en molts dels pobles es transmetien oralment.
Els mayas varen desenrollar un complex sistema d'escritura jeroglífica de tres tipos, s'ha conseguit conéixer la matemàtica i cronològica, pero fins a la data no s'ha dessifrat la lliterària, encara que la Relació de les coses de Yucatán de fra Diego de Landa constituïx un intent en eixe sentit.
Un atre problema per a estudiar esta lliteratura va ser la destrucció casi sistemàtica de còdexs (ya siga pels mateixos indígenes o pels conquistadors). No obstant, es pot deduir que l'esplendor de la lliteratura maya va deure ser anterior a el X, que va ser quan varen abandonar les ciutats (encara que els registres escrits són de varis sigles despuix), i que la lliteratura náhuatl data d'aproximadament el XIII.[12]
Lliteratura de l'Edat Moderna europea (sigles XV-XIX)
[editar | editar còdic]El nom de lliteratura moderna no se sol aplicar a la lliteratura de l'Edat Moderna, sino a nostra lliteratura contemporànea. En canvi, les etiquetes utilisades per a designar les dos grans transformacions culturals de l'Edat Moderna en Europa: el Renaixença dels sigles XV i XVI i l'Ilustració de el XVIII, s'apliquen extensivamente per a la lliteratura. Igualment, algunes de les etiquetes falcades originàriament per als estils artístics, de forma destacada el barroc per a el XVII i la primera mitat de el XVIII, i el neoclassicisme, identificat en l'Ilustració (o més be en la segona mitat de el XVIII); també s'han estés a la producció lliterària. Menys fortuna han tingut unes atres, com el manierisme, que cobrix la segona mitat de el XVI i el començ de el XVII (i que implicaria incloure en ell autors de la talla de Cervantes o Shakespeare); o el rococó, que cobrix la primera mitat de el XVIII.
Lliteratura renaixentista
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura renaixentista.
La renovació general en el coneiximent que va començar en Europa despuix del descobriment del Nou Món en 1492 va dur en si una nova concepció de la ciència i l'investigació i formes distintes de fer art.
Va sorgir per llavors una forma lliterària que després desembocaria en la novela, que va cobrar renom en els sigles posteriors. Una de les més conegudes d'esta primera época és la Utopia de Tomás More.
Les obres dramàtiques d'entreteniment (opostes al propòsit moralisant) varen tornar a l'escenari. William Shakespeare és el dramaturc més notable, pero va haver molts més, com Christopher Marlowe, Molière, i Ben Jonson.
De el XVI a el XVIII els ejecutantes de la Commedia dell'art improvisaven en els carrers d'Itàlia i de França, pero algunes de les obres varen ser escrites. Tant les obres improvisades com les escrites en base en un esquema varen tindre influència sobre la lliteratura de l'época, particularment sobre el treball de Molière. Shakespeare i Roberto Armin, que varen reprendre els bufons i jugadors per a crear noves comèdies. Tots els papers, inclús els femenins, eren representats per hòmens, això canviaria primer en França i després en Anglaterra també, cap a fins de el XVII.
La primera part del poema épico isabelino La reina de les fades d'Edmund Spenser va ser publicada en 1590, i complet en 1597. Esta obra va marcar una transició en la qual la «novetat» entra en la narrativa, en el sentit de vuelcos argumentals. Les formes de teatre conegudes en el temps de Spencer s'incorporen en el poema de forma no tradicional i li donen regrés a la propaganda política al servici de la reina Elizabeth I.
Don Quixot de la Taca de Miguel de Cervantes ha segut cridat «la primera novela» (o la primera de les noveles europees modernes). Va ser publicada en dos parts, la primera en 1605 i la segona en 1615. Pot ser vista com una paròdia de les noveles caballerescas, en la qual la diversió prové d'una nova forma de tractar les llegendes heròiques populars.
Lliteratura barroca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura del Barroc.
A diferència de la Renaixença, el Barroc es caracterisa per l'idea del desengany i pel pessimisme. Les temàtiques freqüents en esta lliteratura són la vida com a lluita, somi o mentira i la fugacitat dels fets humans, plasmades en un estil suntuoso i recarregat. La lliteratura barroca fa us desmesurat de l'adjectivació, el hipérbaton, l'elipsis, la metàfora, la perífrasis, l'antítesis i les alusions mitològiques.
La lliteratura barroca va tindre diferents maneres de manifestar-se, l'Eufuismo dels poetes anglesos, el Preciosisme en França, el Marinismo en Itàlia, la Primera i Segona escola de Silesia en Alemània i Conceptismo i Culteranismo en Espanya.
Entre els escritors barrocs estan, en espanyol Luis de Góngora, Francisco de Quevedo i Villegas, Sor Juana, Bernardo de Balbuena; en català Francesc Fontanella, Francesc Vicenç Garcia, Josep Romaguera; en portugués António Vieira, Gregório de Matos, Francisco Rodrigues Llop; en anglés els poetes metafísics: John Donne, George Herbert, Andrew Marvell, Henry Vaughan i en alemà Andreas Gryphius i Angelus Silesius.
Lliteratura dieciochesca, ilustrada o neoclàssica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura dieciochesca.
Pot donar-se com a periodo de la lliteratura «ilustrada» els anys que van de 1689, en que es publica el Ensaig sobre l'enteniment humà de John Locke i 1785, en que es publiquen Les desventuras del jove Werther de Goethe. En eixe lapsus naix en França un gran esforç intelectual: L'Encyclopédie.
Ademés, es varen publicar per llavors Emilio de Rousseau; Cándido de Voltaire; Els viages de Gulliver de Jonathan Swift; Cartes Perses de Montesquieu; i Cartes marruecas de José Cadalso.
Les obres lliteràries varen ser de diversos tipos: colectives, civils i morals, didàctiques, etc., pero en general varen tindre les següents traces:
- predomini de la raó sobre l'emoció i l'imaginació d'un nou començ
- el llaïcisme
- la promoció de la tolerància, l'igualtat i la llibertat
- el cuestionamiento del poder polític.
Lliteratura contemporànea (sigles XIX-XX)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura moderna.
Els periodos de l'història de la lliteratura moderna (o lliteratura contemporànea) comprenen la lliteratura romàntica, el postromanticismo, el realisme, el naturalisme, el modernisme, el postmodernismo i les vanguardes. L'història de la lliteratura moderna: no es designa en el nom de lliteratura moderna a la lliteratura de l'Edat Moderna, sino a la de nostra Edat Contemporànea, definida habitualment com el periodo iniciat en la Revolució francesa (1789) fins al present, de modo que és també molt usualment denominada com a lliteratura contemporànea. No obstant, és un concepte definit en criteris estètics i no tant cronològics, caracterisant-se pels valors d'originalitat i la ruptura més que pels de la tradició i la continuïtat; d'un modo similar a com es definix l'art modern o l'art contemporàneu.
Vore també
[editar | editar còdic]- Història del llibre
- Història del teatre Vore Teatre (art escènic)
- Història de l'òpera
- Art de la llectura
- Llectura
- Lliteratura
- Anex:Premi Nobel de Lliteratura
Referències
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ MASON, 1970.
- ↑ 2,0 2,1 Max MÜLLER: Índia: What Ca It Teach Us.
- ↑ 3,0 3,1 (2007).Byrsa: revista semestrale vaig donar art, cultura i archeologia del mediterraneo punico.Polis expresse.(1-2 (VI))
- ↑ Lynch Botta, Anne Charlotte (1860). Handbook of universal literature: from the best and latest authorities: designed for popular reading and as a textbook for schools and colleges, New York: Derby & Jackson, p. 22.
- ↑ M.J. Edwards (1991). Philo or Sanchuniathon? A Phoenicean Cosmogony, The Classical Quarterly, pp. 213-220.
- ↑ Robert P. GOLDMAN, The Ramayana of Valmiki: An Epic of Ancient Índia
- ↑ L'obra es menciona per a l'adquisició de cada unitat en Military History Libraries for Duty Personnel del Eixèrcit dels Estats Units
- ↑ Martin BEIRNE i Scott MARRS: The Art of War and Public Relations: Strategies for Successful Litigation en [1]
- ↑ S'ha fet l'observació de que l'èpica de Virgilio pot dividir-se, des d'un punt de vista tradicional, en dos Odyssean and Iliadic halves (Joseph FARRELL: “The Virgilian Intertext”, en Cambridge Companion to Virgil, p. 229).
- ↑ PARRY i CALDWELL: Arthurian Literature in the Middle Ages.
- ↑ F. F. ARBUTHNOT: Arabic Authors: A Manual of Arabian History and Literature.
- ↑ CHORÉN, GOICOCHEA I RULL: Lliteratura mexicana i hispanoamericana (págs. 7 a 28).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Juan Andrés (1782-1799), Orige, progressos i estat actual de tota la lliteratura, ed. de J. García Gabaldón, S. Navarro i C. Valcárcel, dirigida per P. Aullón d'Haro. Vol. I: "Estudi Preliminar", Història de tota la Lliteratura; II: Poesia; III: Eloqüència, Història, Gramàtica; IV: Ciències Naturals; V: Ciències Naturals; VI: Ciències Eclesiàstiques, Addenda, Onomàstica. Madrit, Editorial Verbum (Col. Verbum Major), 1997-2002, 6 vols.
- Friedrich Bouterwek, (1804) Història de la Lliteratura Espanyola, trad. de J. Gómez de la Cortina, ed. de C. Valcárcel i S. Navarro, Madrit, Verbum (Col. Verbum Major), 2002.
- Juan Andrés, La Lliteratura Espanyola de el XVIII, Prefacio de P. Aullón d'Haro, ed. i trad. de Davide Mombelli, Madrit, Institut Juan Andrés, 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Diccionari de térmens lliteraris
- Clàssics de la lliteratura universal
- Biblioteca Lliterària de el XIX
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia de la literatura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.