Anar al contingut

Lliteratura de Turquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La lliteratura turca és aquella desenrollada en Turquia o en els antics territoris del Imperi otomà, en este cas escrita en l'idioma predecessor del turc actual, el turc otomà (osmanlı türkçesi). El turc actual pertany a la família llingüística de les llengües turques, branca altaica, l'àrea geogràfica de la qual s'estén des de l'occident de China fins als Balcans. Els primers testimonis escrits d'esta llengua apareixen en l'interior d'Àsia Central.

La forma otomana del turc, que constituïx la base de gran part del corpus escrit, va estar molt influïda per les lliteratures persa i l'àrap,[1] i utilisava l'alfabet turc otomà.

L'història de la més àmplia Lliteratura túrquica comprén un periodo de casi 1300 anys.[2] Els registres escrits més antics que es conserven de les llengües túrquicas són les inscripcions de Orhon, trobades en el vall del riu Orhon en el centre de Mongòlia i que daten de el VII. Posteriorment, entre els sigles IX i XI, va sorgir entre els ´pobles nómades túrquicos d'Àsia Central una tradició oral com per eixemple el Llibre de Dede Korkut dels turcs oghuz-antecessors del modern poble turc- i la Epopeya de Manes] del poble kirguís.

A partir de la victòria de la dinastia selyúcida en la batalla de Manzikert a finals de el XI, els turcs de Oghuz varen començar a assentar-se en Anatolia i, ademés de les tradicions orals anteriors, va sorgir una tradició lliterària escrita que, sobre temes, gèneros i estils, s'inspirava en gran mida en la lliteratura àrap i persa. Durant els següents 900 anys, fins a poc abans de la caiguda del Imperi Otomà en 1922, les tradicions oral i escrita permaneixerien en gran mida separades entre sí. En la fundació de la República de Turquia en 1923, abdós tradicions es varen unir per primera volta.

L'història de la lliteratura turca es pot dividir en tres periodos, que reflectixen aixina mateix l'història de la civilisació turca:

Lliteratura
turca: Periodos
Lliteratura preislámica
Lliteratura turca despuix de l'adopció de l'Islam
Lliteratura turca baix l'influència de la lliteratura occidental

Lliteratura preislámica

[editar | editar còdic]

Els primers eixemples coneguts de poesia turca daten de el VI i varen ser composts en llengua uigur. Alguns dels primers versos atribuïts a escritors turcs uigures només estan disponibles en traduccions al chinenc. Durant l'era de la poesia oral, els primers versos turcs es concebien com a cançons i la seua recitació formava part de la vida social i l'entreteniment de la comunitat. Per eixemple, en la cultura chamanista i animista dels pobles túrquicos preislámicos s'interpretaven versos de poesia en les reunions religioses, en les cerimònies prèvies a una cacera (sığır), en les festes comunals posteriors a una cacera (şölen). També es cantava poesia en moments solemnes i es recitaven elegies cridades sagu en els funerals yuğ i atres commemoracions dels morts.[3]


La lliteratura turca va ser en els seus inicis el patrimoni cultural comú dels clans turcs i era principalment de transmissió oral. Els eixemples d'escritura turca més antics s'han trobat en monuments que daten de finals de el VII i principis de el VIII. Les inscripcions Orkhon, escrites en l'any 720 en honor a Tonyukuk, en 732 a Kültigin i en 735 per a honrar a Bilge Kagan (eminents personalitats de l'época), són obres mestres dels primers temps de lliteratura turca pels assunts que tracten i per la perfecció del seu estil. Entre les epopeyas turques que daten d'aquella época es troben obres com Yaratılış, Saka, Oguz-Kagan, Göktürk, Uyghur i Manes. El Llibre de Dede Korkut, escrit en el XIV, és una obra inigualable que conserva la memòria d'aquell periodo épico escrit en un llenguage preciosiste.

Vore Inscripcions Orkhon

Lliteratura despuix de l'adopció de l'Islam

[editar | editar còdic]

Les migracions turques en Anatolia com a conseqüència de la victòria sobre els bizantino en Malazgirt (1071), la constitució de varis beyliks anatolios, l'adopció del Islam i la futura fundació dels Imperis Selyúcida i Otomà influïxen en la lliteratura turca, que es desenrolla a lo llarc de dos llínees distintes: la lliteratura Diván o lliteratura turca clàssica que s'inspira en l'àrap i el persa (ocupació de formes lliteràries perses, com mesnevi, qasida, gazal etc.), i la lliteratura costumista turca, la qual encara permaneix profundament arraïlada en les tradicions d'Àsia Central.

Els poetes de la Lliteratura Diván no varen adoptar #filosofia independents, sino que més be advocaven per expressar les mateixes idees pero de maneres diferents. La magnificencia del poeta sorgix del seu mestrage en descobrir formes originals i belles de l'expressió escrita. En un principi basada en dos tradicions lliteràries estrangeres, l'àrap i la persa, la lliteratura gradualment va deixar de ser una mera imitadora, passant a adquirir característiques nacionals intrínseques del Imperi otomà.

Fins a cert punt, la lliteratura costumista turca que ha sobrevixcut fins als nostres dies reflectix l'influència d'Islam i el nou estil de vida i l'estructura de la lliteratura tradicional d'Àsia Central despuix de l'adopció d'Islam. La lliteratura costumista turca va comprendre treballs anònims de poetes juglares i trobadors aixina com la lliteratura d'influència sufí Tekke (llocs per al retir místic-religiós de les órdens religioses sufíes). Yunus Emre, qui va viure en la segona mitat de el XIII i principis de el XIV, fon un autor que va marcar una época, poeta i mestre sufí (filòsof místic) versat en les tres corrents de la lliteratura costumista aixina com la poesia de la Lliteratura Diván. Figures importants de la lliteratura poètica d'este periodo varen ser Karacaoğlan, Atik Ömer, Erzurumlu Emrah i Kayserili Seyrani.

Lliteratura costumista turca

[editar | editar còdic]

Lliteratura Divan (baixe influència persa i àrap)

[editar | editar còdic]

Lliteratura turca baix l'influència de la lliteratura occidental

[editar | editar còdic]

La primera novela moderna turca és considerada a sovint la Història de Akabi, de Vartan Pasha.

Poesia de la República de Turquia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Poesia de la República de Turquia.

Prosa de la República de Turquia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Prosa de la República de Turquia.


Els canvis socials, econòmics i polítics dels últims anys de l'Imperi Otomà es varen reflectir en la lliteratura del moment i la busca del canvi va continuar fins a la proclamació de la República. La característica distintiva de l'época sobre la lliteratura es referix va ser una major preocupació sobre el contingut intelectual en detriment dels valors estètics o la perfecció de l'estil. L'última etapa de la lliteratura, que és coneguda com a Lliteratura turca del Periodo Republicà, va estar influenciada per les següents escoles lliteràries despuix de l'abandó dels estils lliteraris Diván: Tanzimat (Reformes), Servet-i Fünun (Patrimoni científic), Fecr-i Ati (Albor d'una nova era) i Ulusal Edebiyat (Lliteratura Nacional).

Figures lliteràries del primer periodo (1860-1880) de la lliteratura Tanzimat varen ser Sinasi, Ziya Pansa, Namik Kemal, i Ahmet Mithat Efendi. Autors lliteraris del segon periodo (1880-1896) varen ser Recaizade Mahmut Ekrem, Abdülhak Hamit, Sami Pasazade Sezai, i Nabizade Nazim.

Tevfik Fikret, Cenap Sahabettin, Süleyman Nazif, Halit Ziya Usakligil, Mehmet Rauf, Hüseyin Cahit Yalçin i Ahmet Hikmet Müftüoglu són representants importants d'esta tendència lliterària a la seua volta. Atres autors que varen adoptar l'acostament occidental, pero que es trobaven aparte d'este grup, eren Ahmet Rasim i Hüseyin Rahmi Gürpinar els qui varen recolzar la nova lliteratura turca.

El poeta més interessant del periodo Fecr-i Ati va ser Ahmet Hasim. Yakup Kadri Karaosmanoglu i Refik Halit Karay que en un principi es trobaven immersos dins de l'escola lliterària Fecr-i Ati a l'inici de les seues carreres, varen alcançar les seues verdaderes identitats lliteràries més tart, dins de l'escola lliterària Ulusal Edebiyat (Moviment de Lliteratura Nacional).

Mehmet Akif Ersoy i Yahya Kemal Beyatlı en els seus inicis varen seguir trayectòries independents i més tart es varen unir al Moviment de Lliteratura Nacional. Les escoles Tanzimat, Servet-i Fünun i Fecr-i Ati es varen unir per a crear una lliteratura turca moderna, pero els seus esforços varen fallar en el seu intent de ser una lliteratura nacional en característiques distintives. En esperit estava influenciat pel francés, mentres que en llengua i estil era tradicional i otomà.

Els antecedents dels novelistes actuals es poden remontar al periòdic de l'época Otomà Plomes Jóvens (Genç Kalemler). Plomes Jóvens va ser publicat en Tesalónica, l'actual Grècia (Selanik) per Ömer Seyfettin, Ziya Gökalp i Ali Canip Yontem. En els seus artículs varen abordar els conceptes socials i polítics de la seua época des d'una perspectiva nacionalista. Es varen convertir en el núcleu d'un moviment que serà cridat lliteratura nacional.

La Ulusal Edebiyat o Lliteratura Nacional, per lo tant va ser establida entre els anys 1911 i 1923. Les figures lliteràries principals del periodo varen ser Ziya Gökalp, Ömer Seyfettin, Mehmet Emin Yurdakul, Yusuf Ziya Ortaç, Faruk Nafiz Camlibel, Enis Behiç Koryürek, Kemalletin Kamu, Aka Gündüz, Yakup Kadri Karaosmanoğlu, Halide Edip Adivar, Halit Karay, Resat Nuri Güntekin, Ahmet Hikmet Müftüoğlu, Necip Fazil Kisakürek, Halide Nusret Zorlutuna, Sükufe Nihal, Peyami Safa, i Ahmet Hamdi Tanpinar.

La República més tart va tancar files pràcticament entorn a totes les figures lliteràries nacionals en els camps de cultura, ideologia i lliteratura. La primera década de la República du el sagell del moviment de Lliteratura Nacional, en a on varen ser favorits la llengua turca, els estils poètics i la rima mètrica senzills de la lliteratura costumista aixina com les temàtiques tradicionals turques en detriment d'una llengua recarregada. No en va va ser en este periodo quan Mustafa Kemal Atatürk, el fundador de la moderna República de Turquia, dins del seu programa de canvis i occidentalización del país porta a terme una gran reforma de la llengua turca, eliminant influències perses i àraps i tornant als orígens del turc.


Els temes, escrits en un llenguage senzill, es varen obtindre de la vida real i varen reflectir les condicions del país. Un bloc unit va ser creat en cual tots els artistes: islàmics, otomans, tradicionalistes i individualistes podrien formar part, perque la qüestió no era el concepte d'una tendència cap a la Lliteratura Nacional, sino que el periodo en sí era la Ulusal Edebiyat o Lliteratura Nacional.

Yahya Kemal Beyatlı va fer la seua aparició en 1912 i es va fer célebre durant la Guerra d'Independència. Fins al dia de la seua mort no va cedir en la seua busca de la poesia pura.

Mehmet Akif Ersoy, a sovint considerat com un poeta islàmic, va impactar enormement tant en els intelectuals com en el poble pla en el seu llibre de poesia "Safahat" (Etapes), el qual versa sobre la pobrea i el subdesenroll de vàries ciutats (primordialmente Estambul) i països i els estranys objectius dels intelectuals.

Els primers poetes de la República varen amprar, com s'ha dit, un llenguage i una mètrica silàbica senzills. Entre els defensors de dita mètrica silàbica que varen alcançar fama durant els Anys de la Treua estaven Orhan Seyfi Orhon, Yusuf Ziya Ortac, Faruk Nafiz Camlibel i Kemalettin Kamu, tots ells poetes que varen resaltar els arguments d'Anatolia i les vides de persones comunes en els seus poemes.

Ahmet Hamdi Tanpinar va escriure poemes sumament profunts plens d'un sentiment amagat, adaptant les nocions poètiques de Paul Valéry a la llengua turca. Ahmet Kutsi Tecer va ser inspirat en el seu treball pel folclore turc, mentres Necip Fazil Kisakürek va expressar les predisposicions místiques de la gent de Anatolia en els seus poemes i obres, usant l'idioma turc hábilmente en un estil original i modern, que reflectix el seu caràcter vistós. Nazim Hikmet, quí va marchar a Rússia en la seua joventut i va retornar replet de conviccions de materialistes i marxistes, va escriure poemes revolucionaris utilisant les calitats estètiques del turc d'un modo nou que tenia el sagell de l'influència de Maiakovski. Estos poemes eren el principi d'una tendència socialista que es va fer comuna en la lliteratura turca dels anys 1960. En comparació, els poemes d'Ahmet Muhip Dranas varen reflectir solament consideracions estètiques. Arif Nihat Asya va ser original en la gran riquea de l'esperit i l'estil dels seus poemes.

Ömer Seyfettin, el fundador i més célebre representant de la tradició de contes en la lliteratura turca es va convertir en l'autor més àmpliament llegit en el país quan la 144.ª edició dels seus llibres va ser publicada. Els escrıtós de Sait Faik Abasiyanik i Sabahattin Ali varen iniciar dos corrents molt diferents. Sait Faik Abasiyanik va abordar els acontenyiments de la vida diària d'Estambul en un intens sentiment poètic basat en les seues pròpies experiències. Sabahattin Ali, per una atra part, tenia una filosofia materialista i es va especialisar en la descripció objectiva de simples acontenyiments. En estos dos escritors, la vida diària i els acontenyiments, les opinions i les expectatives varen començar a ser reflectits en la lliteratura, una tendència que s'intensificaria en els anys 1960.

Orhan Veli Kanik va publicar els seus poemes en un llibre titulat "Garip" (Estrany) en 1941, i atres dos autors que varen compartir el seu estil, Melih Cevdet Anday i Oktay Rifat, varen crear un nou moviment poètic denominat "Garipciler" (Els Estranys), basat en l'eliminació de restriccions formals com la mètrica, la rima i l'analogia que fins a eixe moment es pensava eren essencials en la poesia. El seu propòsit era que la poesia es fera una expressió simple de sentiments. Els célebres poemes de Orhan Veli en vers lliure varen influir enormement en aquells que varen vindre tras de ell. Cahit Sitki Taranci va conseguir la mateixa simplicitat per mig de l'ocupació de mètrica i rima. El vers lliure es va estendre ràpidament i aixina Asaf Halet Çelebi, Fazil Hüsnü Donağlarca i Behçet Necatiğil varen ser alguns representants importants d'este estil


Els escritors més coneguts i extensament llegits en el periodo 1950-1990 podrien formar part d'una llista com la següent: Tarik Dursun K., Atilla Ilhan, Yaşar Kemal, Orhan Kemal, Kemal Tahir, Tarik Bugra, Aziz Nesin, Mustafa Necati Sepetçioğlu, Firuzan, Adalet Agaoglu, Sevgi Soysal, Tomris Uyar, Selim Ileri, Cevat Sakir (Halikarnas Balikçisi), Necati Cumalii Haldun Taner.

Els poetes més prominents del mateix periodo són: Behçet Kemal Çaglar, Necati Cumali, Oktay Rifat, Melih Cevdet Anday, Cemal Süreya, Edip Cansever, Özdemir Ince, Ataol Behramoğlu, Ismet Özel, Ece Ayhan, Turgut Uyar, Sezai Karakoç, Bahaettin Karakoç, Ümit Yaşar Oğuzcan i Orhan Pamuk.

Obres importants de ficció: des de 1860 fins a l'actualitat

[editar | editar còdic]
align="center" align="center" |
İbrahim Şinasi
 Halide Edip Adıvar
align="center" align="center" | |
Halit Ziya Oşaklıgil
 Tarık Buğra
align="center" align="center" |
Füruzan
 Halikarnas Balıkçısı

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bertold Spuler. Historiografia i geografia perses Pustaka Nasional Pte Ltd ISBN 9971774887 p 69
  2. ↑ «La tradició oral i el patrimoni lliterari».
  3. ↑ Un mileni de lliteratura turca, pp. 4-6.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lliteratura_de_Turquia&oldid=721005»