Llibre de Dede Korkut


El Llibre de Dede Korkut és la epopeya més famosa dels Turcs Oğuz. És una colecció inestimable de epopeyas i històries, testimoni viu de la llengua, l'estil de vida, les religions, tradicions i normes socials dels turcs Oguz en Azerbaiyan, Turquia i Àsia Central. El Llibre de Dede Korkut va ser declarat obra lliterària de l'any 2000 per l'Unesco.
La lliteratura turca dels Turcs Oguz inclou aixina mateix el Oguznama i les epopeyas de Köroğlu que són la part de l'història de la lliteratura dels azerbaiyanos, els turcs de Turquia i turcomanos.
Еn 2018 la сultura èpica, llegendes i músiques tradicionals vinculades a la epopeya de Dede Qorqud/Korkyt Nuga/Dede Korkut varen ser inscrites en la Llesta Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (Azerbaiyan, Kazakhstan i Turquia)[1][2]․
Orige i sinopsis de la epopeya
[editar | editar còdic]Dede Korkut és un Dastan heròic (llegenda), també conegut com Oghuz-nameh entre els oughuz turcs, que comença en Àsia Central, continua en Anatolia i Iran, i centra la major part de la seua acció en el Caucas azerbaiyano. Segons Barthold, "no és possible supondre que este dastan podria haver segut escrit en qualsevol lloc menys en el Caucas".[3]
Per als pobles túrquicos, especialment les persones que s'identifiquen com Oghuz, és el principal depositari de l'identitat ètnica, l'història, les costums i els sistemes de valors dels pobles túrquicos a lo llarc de l'història. Commemora les lluites per la llibertat en un moment en que els turcs Oghuz eren un poble de pastoreig, encara que "està clar que les històries es varen posar en la seua forma actual en un moment en que el descens dels turcs de Oghuz ya no es considerava a sí mateixa com Oghuz" Des de mediats de el X, el terme 'Oghuz' va ser gradualment suplantat entre els turcs per 'Turcoman' (turcomano); este procés es va completar a principis de el XIII. Els turcomanos eren aquells turcs, principalment pero no exclusivament Oghuz, que havien abraçat l'islam i havien començat a dur una vida més sedentaria que els seus antepassats.[4] En el XIV, una federació de Oghuz, o, com li'ls va denominar en este moment, membres de la tribu Turcoman, que es dien a sí mateixos Ak-koyunlu, va establir una dinastia que governava l'est de Turquia, Azerbaiyan, Iraq i l'oest d'Iran.[5]
Contingut
[editar | editar còdic]Les dotze històries que componen la major part del treball varen ser escrites en acabant de que els turcs es varen convertir a l'islam, i els héroes a sovint són retratats com a bons musulmans, mentres que els vilans són referits com a infels, pero també hi ha moltes referències al precursor dels turcs. Màgia islàmica El personage Dede Korkut, és dir, el "yayo Korkut", és un endevine i bart àmpliament reconegut, i servix per a relacionar les històries, i el decimotercer capítul del llibre compila els dits que se li atribuïxen. "En els dastans, Dede Korkut apareix com el aksakal [lliteralment 'barba blanca', el respectat vell], el conseller o sabio, que resol les dificultats que enfronten els membres de la tribu ... Entre la població, els respectats aksakals són sapients i saben cóm resoldre problemes; entre ashiks [recitadores de dastans] generalment se'ls crida dede [yayo]. En el passat, este terme designava vells respectats de les tribus, i ara s'usa dins de les famílies; en moltes localitats d'Azerbaiyan, reemplaça a nuga [ancestro] o pare]. "L'historiador Rashid-al-Din Hamadani (mort en 1318) diu que Dede Korkut era una persona real i va viure durant 295 anys; que va aparéixer en l'época del governant Oghuz Inal Syr Yavkuy Khan, per qui va ser enviat com a embaixador davant el Profeta; que es va fer musulmà; que va donar consells al Gran Khan del Oghuz, va assistir a l'elecció del Gran Khan i va donar noms als chiquets.[6]
Les històries parlen de guerrers i batalles i provablement estiguen basades en els conflictes entre els Oghuz i els Pechenegs i Kipchaks. Molts elements de l'història són familiars per a aquells versats en la tradició lliterària occidental. Per eixemple, l'història d'un mònstruo cridat "Goggle-eye" Tepegoz té suficient semblat en la trobada en el Cíclope en l'Odissea de Homero que es creu que ha segut influenciat per la epopeya grega o que té una raïl antiga anatolia comuna. El llibre també descriu en gran detalle les diverses activitats deportives dels antics pobles turcs: "Dede Korkut (1000-1300) es referix clarament a certes activitats físiques i jocs. En la descripció de Dede Korkut, les habilitats atlètiques dels turcs, tant hòmens com a dònes, varen ser descrits com "de primer nivell", especialment en equitació, tir en arc, cirit (llançament de javalina), lluita lliure i pol, que es consideren deports nacionals turcs ".[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cultura èpica, llegendes i músiques tradicionals vinculades a la epopeya de Dede Qorqud/Korkyt Nuga/Dede Korkut - patrimoni immaterial - Sector de Cultura - UNESCO» (en és). ich.unesco.org. Consultat el 30 de novembre de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 30 de novembre de 2018 (en és).
- ↑ Barthold, V., ed. (1962). The book of my grandfather Korkut. Moscow and Leningrad: USSR Academy of Sciences. p. 120
- ↑ Lewis, Geoffrey, ed. (1974). The Book of Dede Korkut. Harmondsworth, UK: Penguin Books. p. 10
- ↑ Lewis, Geoffrey, ed. (1974). The Book of Dede Korkut. Harmondsworth, UK: Penguin Books. p. 16–17
- ↑ Lewis, Geoffrey, ed. (1974). The Book of Dede Korkut. Harmondsworth, UK: Penguin Books. p. 12
- ↑ «Sport in Turkey». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2007. Consultat el 18 de febrer de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro de Dede Korkut» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.