Anar al contingut

Diversitat sexual en Amèrica Llatina i el Carib

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversitat sexual en Amèrica Llatina i el Carib
Llegislació sobre relacions entre persones del mateix sexe en Amèrica
  •  Matrimoni
  •  Atre tipo d'associació
  •  Convivència no registrada
  •  Reconeiximent de matrimonis entre persones del mateix sexe celebrats en atres territoris
  •  Sense reconeiximent
  •  Matrimoni prohibit per a parelles del mateix sexe
  •  País subjecte al pronunciament OC 24/17 de la CIDH
  •  Relaciones sexuals entre persones del mateix sexe illegals, sense detencions de facto

    • El tracte a la diversitat sexual i de gènero en Amèrica Llatina i el Carib varien prou segons les lleis del país o territori. El tracte a l'homosexualitat i la transexualidad és molt dispar en la regió, i encara que encara imperen el masclisme, l'homofòbia i la transfobia en alguns països, hi ha atres llegislacions a on s'han produït numerosos alvanços, convertint-se algunes entre les més progressistes i tolerants del món.

    Existix una gran diferència entre els còdics penals dels distints Estats de la regió, mentres que en tota Llatinoamèrica l'homosexualitat està despenalizada, en varis dels chicotets Estats caribenys encara és illegal i es condena en diverses penes de presó.[1][2][3] Estos països són: com Granada, Guyana, Jamaica, Sant Vicente i les Granadines i Trinitat i Tobago.[4][5][6][7] En estos casos, factors religiosos, culturals i històrics dificulten els canvis llegals.[8]

    En alguns països existix una discriminació consistent en que l'edat de consentiment sexual és diferent per als homosexuals i el restant de la població, com en les Bahames i Paraguay.[9][10]

    Junt en açò, varis països han adoptat llegislacions per a condenar específicament les discriminacions i delictes motivats per l'orientació sexual i l'identitat de gènero.[10] Solament Bolívia, Cuba, Equador i Mèxic consagren constitucionalment la protecció contra la discriminació cap a les persones LGBT.

    El matrimoni igualitario està permés en Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Mèxic i Uruguay, ademés del estat lliure associat de Puerto Rico. El reconeiximent a unions civils de parelles del mateix sexe és llegal en Bolívia i en els territoris depenents d'Aruba i les Illes Caiman. En Surinam és possible, per mig d'un permís judicial, el reconeiximent del matrimoni entre persones del mateix sexe celebrats en atres països.[11][12][13] El respal social al matrimoni igualitario ha aumentat en Amèrica Llatina i el Carib, encara que existixen diferències significatives entre països. Uruguay, Argentina i Chile tenen els nivells més alts d'aprovació.[14][15][16] El respal sol ser major entre dònes, jóvens, persones en major educació i residents urbans.[17]

    Varis països reconeixen el dret al canvi de gènero en els documents oficials. Per mig de l'autodeterminació del gènero: Argentina (2012), Colòmbia (2015), Bolívia (2016), Equador (2016), Brasil (2018), Chile i Uruguai (2019), i Cuba (2025). En Mèxic, la llegislació depén de cada estat. En Panamà i Surinam, el canvi llegal solament és possible despuix d'una cirugia.[18][19] En El Salvador i Perú no existix procediment llegal, no obstant, s'han documentat algunes excepcions.

    Alguns països han prohibit les teràpies de conversió, en resposta a la pressió d'organisacions socials i sanitàries. En l'àrea de la salut, Brasil va ser el primer en 1999, seguit per Argentina (2010), Equador (2012), Uruguai (2017), Chile (2021), Perú (2021), Paraguai (2022) i Bolívia (2022). En Mèxic, a partir de 2024, la prohibició és total.[20]

    Història

    Tolerància en les cultures precolombinas

    Artícul principal → Homosexualitat i rituals precolombinos.

    Abans de l'arribada dels europeus al continent americà, els natius o indígenas d'estes terres i la major part de les seues civilisacions tenien més respecte i tolerància per les persones d'esta orientació sexual, aixina com per la dòna. En Centroamérica, les illes del Carib i Norteamérica, els homosexuals eren considerats freqüentment com a sers especials, màgics, dotats de poders sobrenaturals la rodalia dels quals era auguri de bona sòrt. El croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo relata que hi havia indígenes que acostumaven, per a buscar protecció i ajuda divina, dur per joyel un home sobre un atre en aquell acte de Sodoma, fet d'or de relleu.

    Figures de doble esperit i rols sagrats

    L'institució del «berdache» o home-dòna, mac i chaman, en moltes tribus de Norteamérica, aixina com els eixemples escultòrics que han quedat de les cultures mesoamericanes, indiquen una tolerància o aprecie de les pràctiques homosexuals similar a les del món mediterràneu precristiano o les de l'Índia clàssica.

    Cosmovisió andina i diversitat sexual

    En els pobles precolombins cada grup indígena va concebre la sexualitat d'acort en la seua cultura; en el Nou Regne de Granada, els caudillos nuets promovien les relacions homosexuals entre els seus seguidors, lo que va escandalisar al croniste fra Pedro Simón qui indignat va sentenciar a totes estes nacions per haver «caigut en el pecat nefando».

    Expressions de gènero en Mesoamérica

    Segons estudis antropològics, en Equador els natius distinguien divinitats masculines i femenines, Deu Sol, Deu Lluna, Mare Terra, Mare Naturalea, Pare Volcà i respectaven la bisexualitat. Segons les lleis i creències d'estos aborigen, per a ser chaman d'una tribu era necessari ser homosexual, lo que implicava saber, la representació de lo masculí i femení en un sol ser.[21]

    Identitat sexual i ritos d'iniciació

    En Mèxic hi ha moments en l'història del país en els que l'homosexualitat i el travestisme varen formar part normal de la societat i, exactament igual que en els eixemples abans mencionats, hi havia hòmens que es vestien i realisaven activitats laborals com les dònes, i que eren acceptats.[22]

    En l'imperi Azteca algunes tribus de l'estat de Sonora permetien que certs hòmens assumiren el paper de dòna sense necessitat de tindre un espós, ni tindre que avergonyir-se d'això en absolut.[22]

    Per eixemple, en la tribu dels papagos, els jóvens tenien llibertat per a elegir la seua pròpia identitat sexual per mig d'un rito sagrat. Durant l'infància, si un chiquet papago no mostrava inclinament cap a jocs relacionats en el gènero masculí, era conduït a un rito consistent en la colocació d'una prop en un arc i una cistella en el mig; se li demanava al chiquet que triara i, si eixia en la cistella, s'assumia que era un berdache. Posteriorment, el chiquet era criat d'una forma concorde a la seua personalitat i interessos.[23] Entre els mojaves, per la seua banda, el jove, a l'edat de nou o dèu anys, era ubicat en el centre d'un círcul de persones que entonaven un càntic ritual, i s'esperava la seua reacció; si començava a ballar li'l proclamava «persona de doble esperit». També en este cas, el resultat era d'acceptació, i el chiquet era educat d'acort a la seua condició de «berdache».[23]

    Els muxes de l'Istme de Tehuantepec

    En les poblacions zapotecas d'Oaxaca encara es poden trobar hui en dia els muxe, els qui són considerats part d'un tercer sexe. Els muxe varen nàixer varons pero es visten en roba de dòna i assumixen rols femenins en la comunitat.[23] Tradicionalment els muxes també tenien el rol d'iniciar sexualment als chicons adolescents, ya que no era socialment acceptat que les jovencitas pergueren la virginitat abans del matrimoni.

    Un estudi antropològic realisat durant la primera mitat de la década dels 70 va trobar que aproximadament el 6 per cent de la població masculina del Istme de Tehuantepec estava composta per muxes.[24] En el 2005, la directora mexicana Alejandra Illes va filmar un documental sobre les muxes de Juchitán de Saragossa titulat «Muxes: Autèntiques, intrèpides i buscadoras de perill.»

    Visibilitat de l'homosexualitat femenina en els Andes

    L'homosexualitat femenina sembla haver segut més coneguda: segons la crònica de Felipe Guzmán Poma d'Ayala, Kapak Yupanqui tenia un carinyo molt especial per elles (les dònes homosexuals). Els Incas varen tindre molta consideració per les dònes, les quals que tenien gran desenvoltura i molta llibertat en el tracte social, gojaven de molts privilegis i inclús podien participar en combats en temps de guerra. Igualment, se'ls permetia tindre diferents parelles sexuals i participar en la presa de decisions.

    Establiment d'un nou orde social

    L'arribada dels pobladors espanyols i demés europeus (portuguesos, francesos, britànics i holandesos) va supondre l'introducció d'un nou sistema polític, social, cultural i religiós, en la conversió al cristianisme i l'eliminació de les anteriors creències i pràctiques, establint-se l'homofòbia habitual en Europacita requerida, ademés de la discriminació, el racisme i el clasismecita requerida. Els homosexuals varen passar a ser universalment despreciatscita requerida.

    Persecució religiosa i repressió sexual

    l'Iglésia catòlica va condenar qualsevol pràctica de les diverses civilisacions indígenes que s'oponguera al seu dogmatisme, considerant-les pecat mortal i demoníac, i les va perseguir per mig de la Santa Inquisició que es va impondre també en els territoris americans. Molts indígenes o amerindis homosexuals varen ser assessinats pels colon o conquistadors espanyols principalmentcita requerida.

    Drets LGBTIQ+ América Central i Mèxic

    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Amèrica.

    L'homosexualitat és llegal en tots els països de Centroamérica i en Mèxic. Mèxic prohibix constitucionalment tota forma de discriminació basada en les "preferències sexuals", d'igual forma algunes de les constitucions dels estats mexicans otorguen protecció contra la discriminació. en els seus respectius Estats. Llegislació àmplia contra la discriminació que inclouen l'orientació sexual o l'identitat de gènero com a categoria protegida està vigent en Hondures i Mèxic; en a on ademés funciona el Consell Nacional per a Previndre la Discriminació (CONAPRED). En 2014, en Guatemala, es crea la Defensoría de la Diversitat Sexual, l'objectiu de la qual és velar pels drets de la comunitat LGBTI.[25] En Belize, la sentència de la Cort Suprema que despenalizó l'homosexualitat, va establir que la constitució deu protegir contra la discriminació per motius d'orientació sexual, no obstant, la constitució encara no ha segut modificada per a incloure a l'orientació sexual com a categoria protegida contra la discriminació.

    El matrimoni entre persones del mateix sexe és llegal en Costa Rica i en les 32 entitats de Mèxic: Aguascalientes (2019), Baixa Califòrnia (2021), Baixa Califòrnia Sur (2019), Campeche (2016), Chiapas (2018), Chihuahua (2015), Ciutat de Mèxic (2010), Coahuila (2014), Colima (2016), Durango (2022),[26] Estat de Mèxic (2022),[27] Guanajuato (2021), Guerrero (2022), Hidalgo (2019), Jalisco (2016), Michoacán (2016), Morelos (2016), Nayarit (2015), Nou León (2019), Oaxaca (2019), Pobla (2020), Querétaro (2021), Quintana Roo (2012), Sant Luis Potosí (2019), Sinaloa (2021), Sonora (2021), Tabasco (2022),[28] Tamaulipas (2022),[29] Tlaxcala (2020), Veracruz (2022), Yucatán (2021) i Zacatecas (2021).

    Les unions civils, baix el nom de pacte civil de solidaritat o societat de convivència, són reconegudes solament en alguns Estats de Mèxic: Campeche (2013), Ciutat de Mèxic (2007), Coahuila (2007), Michoacán (2015), Tlaxcala (2017) i Veracruz (2020).[30] Des de 2005, Hondures prohibix constitucionalment el matrimoni i les unions civils entre persones del mateix sexe, aixina com l'adopció homoparental i els matrimonis entre persones del mateix sexe celebrats en l'estranger.

    Les persones transgénero poden canviar el seu nom i sexe llegal en els documents d'identitat, sense requisits prohibitius, en Costa Rica i en 20 estats de Mèxic. En Panamà, es permet després d'una cirugia de reasignación de sexe. Des de 2018, per decret eixecutiu i sentència judicial, Costa Rica permet el canvi de nom i gènero en documents oficials, basat en l'autodeterminació. En Belize, El Salvador i Guatemala, ha segut possible solament el canvi de nom d'acort a l'identitat de gènero.

    Els crims d'odi motivats per l'orientació sexual o l'identitat de gènero, agraven la sentència penal en Belize, Costa Rica, El Salvador, Hondures, Nicaragua i en alguns estats de Mèxic.[31][32] El discurs d'odi contra persones LGBTI està prohibit únicament en Hondures i Mèxic.

    País Activitat sexual entre persones del mateix sexe Reconeiximent d'unions del mateix sexe Matrimoni entre persones del mateix sexe Adopció per part de parelles del mateix sexe Llegislació contra la discriminació Reconeiximent de l'identitat de gènero Atres normes
    Belize Belize Sí Llegal (des de 2016).[33]
    		Sí Prohibició Constitucional contra tota forma de discriminació basada en el sexe. La Cort Suprema va declarar que tal categoria inclou la orientació sexual. (des de 2016)
    Sí Protecció contra l'acossament sexual en l'entorn laboral, per motius de la preferència sexual i la identitat de gènero. (des de 2024)[34]
    /Sí El canvi de nom per a persones trans és possible en els registres de Seguritat Social, llicència de conduir i passaport. El canvi de marcador de gènero no està permés.[35][36]
    Servici militar.
    Donació de sanc.
    Llei d'Immigració de 1958 prohibix l'entrada al país d'homosexuals i prostitutes.[37]
    SíProtecció contra delictes d'odi motivats per la orientació sexual des de 2024.[38]
    Costa Rica Costa Rica Sí Llegal (des de 1971).
    + Decl. ONU firmada     		Sí Unió de fet (des de 2022).[39] Anteriorment només alguns drets de convivència reconeguts judicialment i per decret eixecutiu[40] Sí Llegal (des de 2020).[41][42] Sí Llegal des de 2020. Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de orientació sexual, únicament en l'àmbit laboral.[43] Sí El canvi de nom i de sexe registral esta permés, sense la necessitat de permís judicial o de cirugia prèvies. (des de 2018)[44][45][46][47]
    Sí Reconeiximent de gènero no binario "X" en passaports.[48]     		Sense forces armades
    Sí Donació de sanc.[49]
    SíProtecció contra delictes d'odi motivats per la orientació sexual, identitat i expressió de gènero des de 2022.[50]
    Sí Tipifica com a delicte tot acte de tortura basada en la orientació sexual de la víctima. (des de 2022).[51]
    El Salvador El Salvador Sí Llegal (des de 1826)
    + Decl. ONU firmada
    L'artícul 90 del Còdic de la Família establix que és causa de nulitat absoluta del matrimoni quan els contrayentes siguen del mateix sexe.[52]
    		Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de orientació sexual en el sistema de salut (Acort No.202 de 2009) i en la matrícula educativa (Llei Créixer Junts 2022).[53][54][55] Sí El canvi de nom i de sexe registral ha segut possible per mig d'un procés judicial en casos excepcionals, no existix un procediment per llei.[56][57][58][59]
    Servici militar.
    Donació de Sanc.[60]
    Sí Crims d'odi i amenaces motivades per la orientació sexual i la identitat i expressió de gènero, penats en fins a 60 anys de presó. (des de 2015).[61]
    Restricció a la llibertat d'expressió: El Ministeri d'Educació, Ciència i Tecnologia per mig del Memoràndum 07-2024 prohibix el contingut relacionat en la “ideologia de gènero” en el procés d'ensenyança i aprenentage.[62] A partir de 2025, es prohibix l'us del llenguage inclusivo en tots els centres educatius i dependències del Ministeri.[63]
    Guatemala Guatemala Sí Llegal (des de 1834)
    + Decl. ONU firmada
    		Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de orientació sexual i la identitat de gènero en el sector públic baix el Còdic d'Ètica de l'Organisme Eixecutiu (2024).[64]
    /Sí El canvi de nom és possible sense la necessitat de cirugia prèvies, es requerix permís judicial. El canvi de sexe registral no està permés.[65]
    El Còdic d'Ètica i Probidad del Registre Nacional de les Persones (2021) prohibix la discriminació basada en la identitat de gènero.[66]
    Servici militar.
    Donació de sanc.
    Sí Defensoría de la Diversitat Sexual.
    Erro al crear miniatura: Hondures Sí Llegal (des de 1899)
    + Decl. ONU firmada
    Prohibició constitucional (parelles de fet) (des de 2005)
    Prohibició constitucional (des de 2005)
    Prohibició constitucional (des de 2005)     		Sí Protecció àmplia contra la discriminació per motius de orientació sexual i identitat de gènero. (des de 2013)[67][68]
    Sí Prohibició de l'incitació a la discriminació, a l'odi, al despreci, la persecució o a la violència basada en la orientació sexual i la identitat de gènero. (des de 2013)
    Canvi de nom i de sexe registral no està permés (prohibició d'efectuar qualsevol modificació del sexe assignat en certificat de naiximent).[69]
    Servici militar.
    Sí Persones LGBT poden donar sanc sense restriccions des de 2024.[70]
    Sí Crims d'odi motivats per la orientació sexual i la identitat de gènero, penats des de 2013.[71]
    [[Image:Mèxic|border|20px|Mèxic]] Mèxic Sí Llegal (des de 1871)
    + Decl. ONU firmada     		Sí Llegal en:

    Campeche (2013), Ciutat de Mèxic (2007), Coahuila (2007), Michoacán (2015), Tlaxcala (2017), Veracruz (2020), Estat de Mèxic (2022).

    		Sí Llegal en:
    Aguascalientes (2019), Baixa Califòrnia (2021), Baixa Califòrnia Sur (2019), Campeche (2016), Chiapas (2018), Chihuahua (2015), Ciutat de Mèxic (2010), Coahuila (2014), Colima (2016), Durango (2022), Estat de Mèxic (2022), Guanajuato (2021), Guerrero (2022), Hidalgo (2019), Jalisco (2016), Michoacán (2016), Morelos (2016), Nayarit (2015), Nou León (2019), Oaxaca (2019), Pobla (2020), Querétaro (2021), Quintana Roo (2012), Sant Luis Potosí (2019), Sinaloa (2021), Sonora (2021), Tabasco (2022), Tamaulipas (2022), Tlaxcala (2020), Veracruz (2022),Yucatán (2021) i Zacatecas (2021).
    /Sí Persones fadrines poden adoptar.
    Adopció conjunta en
    Ciutat de Mèxic (2010)
    Coahuila (2014)
    Campeche (2015)
    Colima (2016)
    Michoacán (2016)
    Morelos (2016)
    Veracruz (2016)
    Pobla (2017)
    Chiapas (2017)
    Baixa Califòrnia (2017)

    Nou León (2019) Nayarit (2019)

    		Sí Prohibició constitucional contra tota forma de discriminació basada en les preferències sexuals. (des de 2011)[72]
    Sí Prohibició de l'incitació a l'odi, la persecució i promoció de la violència basada en les preferències sexuals. (des de 2014)[73]     		Sí Canvi de nom i sexe registral llegal, es requerix permís judicial.[74]
    Sense necessitat de permís judicial ni cirugia prèvies en 20 estats:
    Ciutat de Mèxic (2015), Michoacán (2017),[75] Nayarit (2017),[76] Coahuila (2018),[77] Colima (2019),[78] Hidalgo (2019),[79] Chihuahua (2019), Oaxaca (2019), Sant Luis Potosí (2019), Tlaxcala (2019), Nou León (2020), Jalisco (2020), Sonora (2020), Quintana Roo (2020), Pobla (2021), Estat de Mèxic (2021), Baixa Califòrnia Sur (2021), Morelos (2021), Baixa Califòrnia (2022), Sinaloa (2022).[80][81]
    Sí Reconeiximent de gènero no binario en Guanajuato, Hidalgo,[82] Nou León,[83] Veracruz.[84]     		Sí Servici militar.
    Sí Donació de sanc.[85]
    SíProhibició de la "teràpia de conversió" per motius de orientació sexual o identitat de gènero en Ciutat de Mèxic (2020), Estat de Mèxic (2020), Baixa Califòrnia Sur (2021),[86] Zacatecas (2021),[87] Colima (2021),[88] Yucatán (2021),[89] Tlaxcala (2021),[90] Pobla (2022),[91] Jalisco (2022),[92] Baixa Califòrnia (2022),[93] Hidalgo (2022).[94] Nou León (2022)
    Nicaragua Nicaragua Sí Llegal (des de 2008)
    + Decl. ONU firmada
    		Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de orientación sexual i identitat i expressió de gènero, únicament en el sistema de salut (Resolució Ministerial n.º671-2014).[95]
    Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de la 'opció sexual' en l'àmbit laboral.[96]
    Canvi de nom i de sexe registral no està permés.
    Servici militar.[97]
    Donació de sanc.
    Sí Crims d'odi motivats per la orientació sexual, penats des de 2008.
    SíProtecció contra delictes d'odi motivats per la orientació sexual, identitat sexual i expressió de gènero des de 2021.[98]
    Panamà Panamà Sí Llegal (des de 2008)
    + Decl. ONU firmada
    L'artícul 34 del Còdic de la Família (1994) establix que no poden contraure matrimoni entre sí les persones del mateix sexe.[99] En 2023, la Cort Suprema va declarar que no és inconstitucional el mencionat artícul.
    L'artícul 55 de la Llei General d'Adopcions establix que l'adopció conjunta serà constituïda quan les persones solicitants siguen cònjuges o convivientes en unió de fet i de distint sexe.[100]     		Sí L'artícul 3 de la Llei 16 (2002) prohibix la discriminació basada en la orientació sexual per a l'accés a llocs públics.[101]
    Sí Protecció llegal contra la discriminació per motius de orientació sexual i l'identitat de gènero en lleis específiques relacionades en informació confidencial i senyes sensibles.[102][103][104][105]     		Sí Canvi de nom llegal i sexe registral després d'una cirugia de reasignación de sexe.[106] Sense forces armades
    L'artícul 133 del Reglament de Disciplina de la Policia Nacional considera com a faltes gravíssimes de conducta practicar el lesbianisme i homosexualisme.[107]
    Donació de sanc.

    Vore també

    Referències

    1. ↑ Informe de les lleis LGBT del món
    2. ↑ diversitat. [1] archivat en Wayback Machine. Amnistía Internacional
    3. ↑ Document With the government in our bedroms.I. L. G. A (2006). (anglés)
    4. ↑ «The countries where homosexuality is still illegal» (en en). The Week. Consultat el 2025-05-16.
    5. ↑ «“I Have to Leave to Be Em”».Human Rights Watch.Consultat el 2025-05-16.
    6. ↑ «Infografía: En nou països caribenys és illegal ser homosexual» (en és). Statista Daily Data. Consultat el 2025-05-16.
    7. ↑ «[2]». Consultat el 2025-05-16 (en és).
    8. ↑ «La lluita del colectiu LGBTQ de Guyana per a despenalizar l'homosexualitat». France 24. Consultat el 2025-05-16.
    9. ↑ «Jurisdictions with Discriminatory Age of Consent Laws» (en anglés). Consultat el 1 de giner de 2017.
    10. ↑ 10,0 10,1 LGBT world llegal wrap up survey.ILGA.
    11. ↑ «Infografía: Els països que li varen dir 'Sí' al matrimoni igualitario» (en és). Statista Daily Data. Consultat el 2025-05-16.
    12. ↑ «[3]». Consultat el 2025-05-16 (en és).
    13. ↑ «CIDH insta a Amèrica Llatina a aprovar matrimoni igualitario – DW – 25/03/2023» (en és). dw. com. Consultat el 2025-05-16.
    14. ↑ «Recolze al matrimoni entre persones del mateix sexe en Amèrica Llatina».
    15. ↑ «Chile, el segon país llatinoamericà en més respal ciutadà al matrimoni igualitario i una de les nacions a on més es reconeix ser LGBTIQ+ – Movilh Chile» (en és). Consultat el 2025-05-16.
    16. ↑ «Uruguay: el país d'Amèrica Llatina que més recolza el matrimoni gai» (en és-uy). L'Observador. Consultat el 2025-05-16.
    17. ↑ «AmericasBarometer. (2023). Support for same-sex marriage (North and South America).».
    18. ↑ «El confinament per gènero en Panamà i la resiliencia de l'activisme transgénero | Human Rights Watch» (en és). Consultat el 2025-05-16.
    19. ↑ «[4]». Consultat el 2025-05-16 (en és).
    20. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. database. ilga. org. Consultat el 2025-05-16.
    21. ↑ GLBTT Equatorià
    22. ↑ 22,0 22,1 «Varen acceptar les cultures prehispánicas l'homosexualitat». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2007. Consultat el 19 de juny de 2007.
    23. ↑ 23,0 23,1 23,2 «La tradició del doble esperit». Consultat el 2 d'abril de 2010.
    24. ↑ Rymph, David. Cross-sex behavior in an Isthmus Zapotec village. Estudi presentat durant la conferència anual de l'Associació Americana d'Antropologia. Ciutat de Mèxic. 1974.
    25. ↑ «Defensoría de la Diversitat Sexual». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2016.
    26. ↑ «Matrimoni igualitario en Durango ya és oficial: persones del mateix sexe podran casar-se sense necessitat d'ampars». Consultat el 5 d'octubre de 2022.
    27. ↑ «Congrés de l'Estat de Mèxic va aprovar matrimoni igualitario». Consultat el 17 d'octubre de 2022.
    28. ↑ «Tabasco aprova el matrimoni igualitario». Consultat el 24 d'octubre de 2022.
    29. ↑ «Parelles del mateix sexe ya es poden casar en tot Mèxic; Tamaulipas avala matrimoni igualitario». Consultat el 27 d'octubre de 2022.
    30. ↑ «Periòdic Oficial No. 2 Primera Secció, Giner 11 del 2017».
    31. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2018. Consultat el 4 de novembre de 2016.
    32. ↑ «Agraven penes a delictes motivats per discriminació racial, ètnica, política, de gènero o per orientació sexual». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2016.
    33. ↑ «Belize’s Highest Court Decriminalizes Same-Sex Activity» (en inglés). Archivat des d'el original, el 13 d'agost de 2016. Consultat el 11 d'agost de 2016.
    34. ↑ «Llei contra l'Acossament Sexual de 2024» (en anglés). Consultat el 25 de novembre de 2025.
    35. ↑ «Manual llegal per a Beliceños LGBT» (en anglés). Our Circle. Consultat el 19 d'octubre de 2024.
    36. ↑ «Transgender Culture in Belize» (en inglés). Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2016. Consultat el 23 d'octubre de 2016.
    37. ↑ Belize en el llistat de Gaytimes
    38. ↑ «Llei de Sentències Alternatives de 2024» (en anglés). Consultat el 6 de setembre de 2025.
    39. ↑ «Articule 245 del Còdic de Família». Consultat el 7 d'abril de 2023.
    40. ↑ «[5]».
    41. ↑ «La Cort Suprema de Costa Rica dona un determini de 18 mesos al llegislatiu per a que aprove el matrimoni igualitario». Consultat el 14 d'agost de 2018.
    42. ↑ «[6]». Consultat el 10 de giner de 2018.
    43. ↑ Presidència ordena a ministeris sancionar discriminació contra homosexuals La Nació 15 de maig de 2015
    44. ↑ «Institucions deuran modificar documents per a que siguen concordes en l'identitat de gènero». Consultat el 14 d'agost de 2018.
    45. ↑ «Costa Rica aprova canvi de nom per identitat de gènero». Consultat el 15 de maig de 2018.
    46. ↑ «Dòna trans conseguix canvi de nom en cèdula d'identitat». Consultat el 23 d'octubre de 2016.
    47. ↑ «Cèdula otorga una nova identitat a home ‘trans’». Consultat el 23 d'octubre de 2016.
    48. ↑ «Costa Rica permet passaports en gènero «X» per a persones «no binarias»». Consultat el 13 de setembre de 2022.
    49. ↑ «Costa Rica està en llista de països que no prohibix a homosexuals donar sanc». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2016. Consultat el 3 de novembre de 2016.
    50. ↑ «Llei 10175». Consultat el 6 d'abril de 2023.
    51. ↑ «Llei 10.213». Consultat el 7 d'abril de 2023.
    52. ↑ «Còdic de la Família - El Salvador». Consultat el 25 d'octubre de 2024.
    53. ↑ «Llei Créixer Junts per a la Protecció Integral de la Primera Infància, Chiquea i Adolescència». Consultat el 25 d'octubre de 2024.
    54. ↑ «Acorde No.202».Ministeri de Salut..Consultat el 10 de juny de 2021.
    55. ↑ «Artícul 42».Llei de Deures i Drets dels Pacients i Prestadors de Servicis de Salut.Consultat el 10 de maig de 2022.
    56. ↑ «Per primera volta una persona trans del Salvador va poder canviar el seu nom i sexe en el document». Consultat el 21 de setembre de 2022.
    57. ↑ «Home trans salvadoreny va conseguir canviar el seu nom conforme la seua identitat i gènero». Consultat el 21 de setembre de 2022.
    58. ↑ María Llum Nóchez. «El Salvador: la Cort Suprema reconeix l'identitat de gènero d'una persona trans».
    59. ↑ Efe. «Reconeiximent d'identitat de gènero de salvadorenya trans marca precedent» (en és). La Prensa Gràfica.
    60. ↑ «Manual de promoció, capacitació i selecció de donants de sanc».Ministeri de Salut.
    61. ↑ «Decrete No.106/2015».Assamblea Llegislativa.
    62. ↑ «La "ideologia de gènero": un dels enemics imaginaris del bukelisme». Consultat el 25 d'octubre de 2024.
    63. ↑ «Bukele prohibix el llenguage inclusivo en les escoles del Salvador». Consultat el 28 d'octubre de 2025.
    64. ↑ «Acorde Gubernatiu número 62-2024». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    65. ↑ «Les chicotetes i discretes batalles LGBT que s'han guanyat en Guatemala». Archivat des d'el original, el 4 de novembre de 2016. Consultat el 3 de novembre de 2016.
    66. ↑ «Còdic d'Ètica i Probidad del RENAP». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    67. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2016. Consultat el 4 de novembre de 2016.
    68. ↑ https://web.archive.org/web/20130310092600/http://ilga.org/ilga/es/article/nY9E5dE1hp
    69. ↑ «Reglamente de la Llei del Registre Nacional de les Persones, Acort No. 73 del Directori del Registre Nacional de les Persones». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2018. Consultat el 13 de març de 2018.
    70. ↑ «Històric: persones LGBTIQ+ ya poden donar sanc en Hondures». Consultat el 6 de decembre de 2024.
    71. ↑ «“DECRETE 144-83”».Poder Judicial Hondures.Consultat el 14 de juny de 2019.
    72. ↑ «CONSTITUCIÓ POLÍTICA DELS ESTATS UNITS MEXICANS». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2018. Consultat el 13 de març de 2018.
    73. ↑ «Llei Federal per a Previndre i Eliminar la Discriminació».http://www.conapred.org.mx/documentos_cedoc/LFPED_web_ACCSS.pdf.
    74. ↑ «Mèxic: Obstàculs per a les persones trans en l'estat de Guanajuato». hrw. org. Consultat el 30 d'octubre de 2022.
    75. ↑ «Transexuals ya poden canviar de nom en Michoacán». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2017. Consultat el 13 de març de 2018.
    76. ↑ «Aprova Congrés de Nayarit llei d'identitat de gènero». Consultat el 13 de març de 2018.
    77. ↑ «En Coahuila hi haurà canvi d'identitat de gènero». Consultat el 4 de giner de 2019.
    78. ↑ «Congrés de Colima aprova canvi d'identitat de gènero en documents oficials». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2019. Consultat el 2 de maig de 2019.
    79. ↑ «Hidalgo aprova canvi d'identitat de gènero de persones trans». Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2019. Consultat el 2 de maig de 2019.
    80. ↑ «¿Qué és la llei d'identitat de gènero i quins estats la varen aprovar?». Consultat el 30 d'octubre de 2022.
    81. ↑ «LGR Chart». hrw. org. Consultat el 30 d'octubre de 2022.
    82. ↑ «Mèxic: Hidalgo es convertix en el primer estat que reconeix a persones no binarias». Consultat el 5 de novembre de 2022.
    83. ↑ «Entreguen en Nou León primera acta de gènero no binario; és la segona en Mèxic». Consultat el 5 de novembre de 2022.
    84. ↑ «Emeten primer acta de naiximent en identitat no binaria en Veracruz». Consultat el 5 de novembre de 2022.
    85. ↑ «NORMA Oficial Mexicana NOM-253-SSA1-2012, Per a la disposició de sanc humana i els seus components en fins terapèutics». Consultat el 13 de març de 2018.
    86. ↑ «BCS aprova ‘llei trans’ i tipifica com a delicte les ‘teràpies de conversió’». Consultat el 28 d'octubre de 2021.
    87. ↑ «Zacatecas, quint estat que prohibix Ecosig en Mèxic». Consultat el 28 d'octubre de 2021.
    88. ↑ «Colima prohibix les teràpies de conversió en fins a 5 anys de presó». Consultat el 28 d'octubre de 2021.
    89. ↑ «Prohibixen les teràpies de conversió en Yucatán». Consultat el 28 d'octubre de 2021.
    90. ↑ «Congrés de Tlaxcala va aprovar castigar en presó les teràpies de conversió». Consultat el 28 d'octubre de 2021.
    91. ↑ «En Pobla queden prohibides les teràpies de conversió». Consultat el 12 de setembre de 2022.
    92. ↑ «Persistixen teràpies de conversió en Jalisco, pese a prohibició». Consultat el 12 de setembre de 2022.
    93. ↑ «Congrés de Baixa Califòrnia tipifica “teràpies de conversió sexual”». Consultat el 12 de setembre de 2022.
    94. ↑ «Prohibix Hidalgo teràpies de reconversió per orientació sexual». Consultat el 12 de setembre de 2022.
    95. ↑ «Resolució Ministerial No.671-2014».Ministeri de Salut de Nicaragua.
    96. ↑ «Artícul 315».Còdic Penal de Nicaragua.
    97. ↑ «La neutralitat de l'Eixèrcit nicaragüenc com a qüestió de gènero». Consultat el 4 de setembre de 2023.
    98. ↑ «Llei 1058». Consultat el 4 de setembre de 2023.
    99. ↑ «Llei No. 3 Codigo de la Família». Consultat el 3 de novembre de 2024.
    100. ↑ «Llei General d'adopcions i atres disposicions». Consultat el 3 de novembre de 2024.
    101. ↑ «Llei No. 16 Que regula el dret d'admissió en els establiments públics i dicta mides per a evitar la discriminació». Consultat el 18 d'octubre de 2021.
    102. ↑ «Llei 6 que Que dicta normes per a la transparència en la gestió pública, establix l'acció d'Hábeas Data i dicta atres disposicions». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    103. ↑ «Llei 12 que regula l'activitat de segurs i dicta atres disposicions». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    104. ↑ «Llei 6 que crea el Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    105. ↑ «Llei 81 sobre Protecció de Senyes Personals». Consultat el 21 de decembre de 2024.
    106. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2019. Consultat el 4 de novembre de 2016.
    107. ↑ «REGLAMENTE DE DISCIPLINA DE LA POLICIA NAcional». Consultat el 19 d'octubre de 2024.


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Amèrica_Llatina_i_el_Carib&oldid=1512106»