Anar al contingut

Llegislació sobre drets LGBT en el món

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llegislació sobre drets LGBT en el món

Plantilla:LGBT en el món

Drets LGBT en les Nacions Unides
  •  Estats que han firmat una declaració de l'Assamblea General sobre drets LGBT o patrocinat net/wp-content/uploads/2011/08/HRC-Res-17-191. pdfla resolució de 2011 sobre els drets LGBT del Consell de Drets Humans (96 membres)
  •  Estats que varen firmar net/global-advocacy/sogi-statements/syrian-statement/una declaració de 2008 en contra dels drets LGBT (inicialment 57 membres, ara 54 membres)
  •  Estats que, pel que fa a l'ONU, no han expressat ni respal oficial ni oposició als drets LGBT (44 membres)
  •  Estat membre subsecuente (Sudan del Sur, que no va ser membre de les Nacions Unides en 2008)
  •  Estats que no són membres en dret a vot de les Nacions Unides
    • Marcha per l'igualtat de drets de les persones LGBT en Saint Paul (Minnesota) en 2010.

    Les lleis que afecten a les persones lesbianes, gais, bisexuals i transgénero (LGBT) varien prou segons el país o territori. Des del reconeiximent llegal de l'identitat de gènero basat en la autopercepción fins a la criminalización de l'expressió de gènero en el cas de les persones trans o, a partir del reconeiximent del matrimoni entre persones del mateix sexe o d'atres tipos d'unions i fins a la pena de mort com a castic per l'activitat romàntica/sexual entre persones del mateix sexe. Els drets LGBT són considerats drets humans per part d'Amnistía Internacional[1] i Human Rights Watch.[2] Les lleis sobre drets LGBT inclouen, pero no es llimiten a lo següent:

    Fins a març del 2024 existix plena certea jurídica de que la pena de mort és el castic prescrit per llei per als actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe en sèt (7) Estats membres de Nacions Unides, a saber: Aràbia Saudita, Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria (12 estats del Nort únicament), Uganda i Yemen. També hi ha atres cinc (5) Estats membres de Nacions Unides en els que certes fonts indiquen que es podria impondre la pena de mort per actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe, pero en els que hi ha menys certea jurídica al respecte. Eixos països són Afganistan, Tastar, Emirats Àraps Units, Pakistan i Somàlia (inclosa Somalandia). Existixen països que criminalisen de manera expressa l'identitat o el comportament de les persones transgénero, prohibint explícitament "fer-se passar" pel sexe opost i, per això, penalisant l'existència de les persones trans. Estos països són: Brunei, Gàmbia, Indonèsia, Iraq, Jordània, el Líban, Malaui, Malàsia, Nigèria, Oman, Sudan del Sur, Tonga, i els Emirats Àraps Units.[16]

    Els drets LGBT conten en el respal de diverses organisacions internacionals, com les Organisació de les Nacions Unides, grups religiosos inclusivos, entre els que s'inclouen confessions cristianes progressistes, Iglésies inclusivas i organisacions judeues progressistes.

    Tendències històriques occidentals

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → història LGBT.


    En l'història contemporànea dels països occidentals, els majors canvis llegals respecte de l'homosexualitat es produïxen a partir de la década de 1970. L'orige d'estos canvis es troba dins del marc general de lluita en defensa de les llibertats civils que es produïx en Estats Units i en el maig del 68 francés. La consecució de l'igualtat, de dret i de fet, per a les persones homosexuals es troba emparentada en atres reivindicacions igualitarias, com les lluites feministes o les lluites contra la discriminació racial. El tumult dels clients del Stonewall Inn, en Manhattan, el 27 de juny de 1969, contra una brutal operació policial, es considera una fita fundacional de la lliberació homosexual. A partir d'este acontenyiment, es van a consolidar distintes agrupacions LGTB en l'objecte de promocionar la visibilitat de l'homosexualitat, combatre l'homofòbia i exigir llegislacions igualitarias. Dins d'occident, la pressió igualitaria eixercida per estos colectius va a anar forjant èxits llegals parcials i casi mai exents de polèmica. El dret al matrimoni entre persones del mateix sexe o la penalisació de comportaments homofóbicos en alguns estats són alguns d'estos objectius alcançats pel moviment LGTB. Atres fets, com la disminució de la discriminació laboral i política d'homosexuals, bisexuals, transgénero i transexuals es conta en l'haver d'estos grups, encara que tals objectius no sempre vengen avalats per canvis llegislatius, sino d'acceptació social. L'extensió d'estos guanys en occident és parcial. I reivindicacions considerades crucials per alguns moviments LGTB, com el dret d'adopció per part de parelles o matrimonis homosexuals (o drets referits a les persones transexuals), no s'han alcançat o s'han alcançat parcialment. Per una atra part, la conceptualización de la «homosexualitat entre parells», originada per este moviment, va a ser majoritàriament adoptada com a senya d'identitat pels homosexuals occidentals, va a tindre un pes específic en les reivindicacions igualitarias i estratègies de lluita en atres societats.

    Marque llegislatiu internacional

    [editar | editar còdic]

    Drets LGBT en les Nacions Unides

    [editar | editar còdic]

    l'ONU ha establit principis internacionals respecte de l'homosexualitat, vinculants per als països membres. Est el cas dels Principis de Yogyakarta, que estenen explícitament la Declaració Universal dels Drets Humans a les persones homosexuals, bisexuals, transexuals i transgénero, els drets de les quals ya estaven inclosos implícitament en l'artícul segon de la mencionada Declaració Universal baix els genèrics «o de qualsevol atra índole» i «o qualsevol atra condició»:

    Tota persona té els drets i llibertats proclamats en esta Declaració, sense distinció alguna de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol atra índole, orige nacional o social, posició econòmica, naiximent o qualsevol atra condició.
    Declaració Universal dels Drets Humans

    Prèviament, en 1994, el Comité de Drets Humans de Nacions Unides va dictaminar que la prohibició i conseqüent penalisació dels comportaments homosexuals vulneraven els drets a la privacitat i no discriminació. Finalment, algunes organisacions de pes específic en drets humans, com Amnistía Internacional o Human Rights Watch treballen regularment en la desaparició de la discriminació per motius d'orientació sexual o de gènero.

    Resolucions i declaracions

    Les discussions sobre els drets LGBT en l'Organisació de les Nacions Unides (ONU), han inclós resolucions i declaracions conjuntes sobre l'orientació sexual i l'identitat de gènero presentades pels Estats membres de les Nacions Unides, en l'Assamblea General i en el Consell de Drets Humans (CDH). En decembre de 2006, Noruega va presentar una declaració conjunta sobre violacions de drets humans basades en orientació sexual i l'identitat de gènero, al Consell de Drets Humans en nom de 54 estats.[17]

    En decembre de 2008, en nom de 66 estats, França i els Països Baixos varen presentar una declaració conjunta que crida a despenalizar l'homosexualitat en el món i condena els abusos als drets humans de les persones LGBT. La declaració, no vinculant, va ser llegida pel representant d'Argentina el 18 de decembre de 2008 en una sessió plenària, sent la primera declaració sobre els drets LGBT llegida en l'Assamblea General.[18]

    El respal a l'iniciativa va incloure la firma de tots els països membres de l'Unió Europea, la majoria de països d'Amèrica Llatina, alguns països d'Àfrica, ademés d'Israel, Japó, Nepal, Timor Oriental, Austràlia i Nova Zelanda. Encara que en el primer moment Estats Units no va firmar la declaració, l'administració d'Obama va anunciar la firma en març de 2009.[19]

    Una declaració en contra, llegida el mateix dia pel representant de Síria, va ser recolzada per 57 estats inicialment, en la seua majoria països d'Àfrica i Àsia. El document opost, dirigit per l'Organisació de la Conferència Islàmica, va sostindre que la declaració "s'inmiscuir en matèries que estan essencialment en la jurisdicció local dels estats" i podria conduir a "la normalisació social, i possiblement a la llegitimació de molts actes deplorables, incloent la pedofilia".[20]

    El 17 de juny de 2011, Suràfrica va encapçalar una resolució en el CDH solicitant que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans elaborara un informe "documentant lleis i pràctiques discriminatòries i actes de violència contra els individus basats en la seua orientació sexual i identitat de gènero". La resolució va ser aprovada per 23 vots a favor i 19 en contra, i tres abstencions. Esta és la primera volta que un organisme de l'ONU aprova una resolució en la que s'afirmen els drets de les persones LGBT.[21]

    En setembre de 2014, el CDH va adoptar una segona resolució liderada per Brasil, Chile, Colòmbia i Uruguay, relacionada en l'orientació sexual i l'identitat de gènero, sent aprovada per 25 vots a favor, 14 en contra, i 7 abstencions. Entre atres coses, en la resolució es demana un informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans, sobre les millors pràctiques i formes de superar la violència i combatre la discriminació basada en l'orientació sexual o l'identitat de gènero.[22]

    En juny de 2016, el CDH va aprovar una tercera resolució per a designar un "Expert Independent sobre orientació sexual i identitat de gènero" per a trobar les causes de la violència i la discriminació contra les persones per la seua identitat de gènero i orientació sexual, i discutir en els governs sobre cóm protegir a eixes persones.[23] La resolució, aprovada per 23 vots a favor, 18 en contra i 6 abstencions, va ser presentada per Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic i Uruguay.[24] En setembre de 2016, va ser designat com a expert independent, per un periodo de tres anys, el professor tailandés de dret internacional, Vitit Muntarbhorn.[25]

    En setembre de 2017, el Consell de Drets Humans de Nacions Unides va aprovar una resolució en contra de la pena de mort condenant la seua aplicació quan no és garantista i supon una violació de drets humans fonamentals, sent la primera volta que inclou una referència a les relacions consensuades entre persones del mateix sexe. La resolució, aprovada en 27 vots a favor, 13 en contra i 7 abstencions, va ser presentada per Bèlgica, Benín, Costa Rica, França, Mèxic, Moldàvia, Mongòlia i Suïssa.[26][27]

    En decembre de 2017, va ser designat com a nou expert independent de les Nacions Unides sobre Orientació Sexual i Identitat de Gènero el costarricense Víctor Madrigal-Borloz, després de que el seu predecessor dimitira per motius de salut despuix d'un any en el càrrec.[28] En juliol de 2019, el mandat es va renovar en virtut de la resolució 41/18.[29] En juliol de 2022, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (CDH) va adoptar una resolució per a renovar el mandat de l'expert per tres anys més. La resolució va ser adoptada en 23 vots a favor, 17 en contra i 7 abstencions.[30]

    Marque llegislatiu en l'Unió Europea

    [editar | editar còdic]

    Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea

    [editar | editar còdic]

    En l'any 2000, el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió varen aprovar i varen proclamar la "Carta dels Drets Fonamentals de l'Unió Europea", que en el seu artícul 21 del Títul III (3) sobre el «Dret de no discriminació», censura llegalment la discriminació per motius d'orientació sexual:[31]

    Este mateix document, no obstant, establix en el seu nové artícul que la llegislació matrimonial és privativa de cada u dels Estats membres, per lo que la possibilitat de matrimoni entre persones del mateix sexe es regula en els marcs jurídics estatals/nacionals i no en el marc jurídic comunitari:

    Sobre l'activitat sexual entre persones del mateix sexe

    [editar | editar còdic]
    Despenalisació de l'homosexualitat per país o territori      1791–1850      1850–1945      1946–1989      1990–present      Data desconeguda de llegalisació de les relacions sexuals entre persones del mateix sexe      Relacions sexuals entre persones del mateix sexe sempre llegals      Relacions sexuals entre persones del mateix sexe són illegals

    Fins a març de 2025, existixen 132 estats, (130 Estats membres de les Nacions Unides, més Taiwan i Kosovo), a on no existixen lleis que criminalisen les relacions sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe en privat. Per un atre costat, 63 països encara criminalisen a nivell nacional, per llei o de facto, les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe; en 40 d'estos estats la llei s'aplica tant a varons com a dònes. Ademés, tres jurisdiccions subnacionals pertanyents a atres dos estats, tenen lleis que penalisen l'homosexualitat: les províncies d'Aceh i Sumatra Meridional en Indonèsia, i la Franja de Gaza en Palestina.[14][13]

    Alguns països han penalisat l'homosexualitat en anys recents, per primera volta en la seua història Chad en 2017, Iraq (de jure)[32] i Mali en 2024 i, per segona volta Trinitat i Tobago en març de 2025. Aixina mateix, en Burkina Faso i Níger lleis propostes per a penalisar l'homosexualitat es troben pendents de ser publicades.[14][33]

    Pel contrari, els últims països en despenalizar l'homosexualitat són els següents: Antigua y Barbuda, Sant Cristóbal i Nieves, Singapur i Barbados durant 2022, Maurici i les Islas Cook (estat autònom lliure associat en Nova Zelanda) en 2023 i, durant 2024 en Dominica i Namíbia.[34][35][36][37][38][39][40][41]

    En Egipte les relacions sexuals entre persones del mateix sexe són de facto illegals. La llei egipcíaca no prohibix específicament l'homosexualitat, pero baix les lleis morals el castic pot ser de fins a 17 anys de presó en treballs forçats i multes. Els càrrecs contra les persones gais, lesbianes, bisexuals i transgénero són per "llibertinage i incitació allibertinage", sent els processats acusats i enjuïciats regularment per pràctiques immorals.[42][43] En el Líban, l'artícul 534 del Còdic Penal vigent establix penes de fins a 1 any de presó per «actes sexuals contraris a l'orde natural», no obstant, en els últims anys distints fallos judicials han establit que tal artícul no aplica a relacions homosexuals, assentant jurisprudència contra la criminalización de l'homosexualitat.[44][45]

    La situació llegal és incerta en certs països i territoris. En Rússia, des de febrer de 2017, ha segut denunciada una brutal campanya de persecució i repressió, per part de les autoritats locals de la República semiautónoma de Chechènia, contra hòmens gais i bisexuals que han segut seqüestrats i illegalment detinguts en camps de concentració a on han segut acorralats, torturats i fins a assessinats per la seua orientació sexual sospitosa.[46][47][48]

    Pena de mort

    [editar | editar còdic]

    Existixen diferents versions sobre cóm s'aplica la pena de mort per als actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe en el món. D'acort a la Base de Senyes de l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA), publicada en 2023, la pena de mort per actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe està permesa llegalment en 7 països a nivell mundial. En atres 5 països no existix la certea llegal pero existix incertitut sobre la seua aplicació.[49]

    Pena de mort llegal per a actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe[49]
    País Any Pena de mort Marque llegal
    Erro al crear miniatura: 2001 Sí. La pena de mort és un dels múltiples castics possibles pel delicte de liwat (sodomía) baix la llei islàmica. En Aràbia Saudita no existix un Dret Penal codificat. La Constitució de 1992 defén la primacia del Corán i la Sunna com a base de la llei, mentres que l'artícul 1 de la Llei de Processament Penal (2001) establix que els tribunals "aplicaran els principis de la Sharía als casos que se'ls presenten, tal i com es deriven del Corán i la Sunna". El sistema jurídic es basa en gran mida en la primacia d'una interpretació wahabí de la llei de la Sharía. Els imans de l'escola de pensament hanbalí el qual predomina en la jurisprudència d'Aràbia Saudita, han determinat que la sodomía deu ser tractada i castigada en la mort per lapidació.
    Erro al crear miniatura: 2013 Sí. Artícul 82 del Còdic Penal de la Sharía. Brunei conta en un sistema jurídic híbrit, en el que el dret comú i la llei de la Sharía s'apliquen en paral. Segons l'artícul 82 del Decret del Còdic Penal de la Syariah (2013), es pot impondre la pena de mort per actes de liwat (sodomía).
    2013 Sí. La pena de mort és la pena llegalment imposta per a varis delictes relacionats en actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe. Vàries disposicions del Còdic Penal Islàmic d'Iran (2013) imponen la pena de mort, presó o flagelación per diferents delictes relacionats en actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe. Els artículs relacionats són: 233, 234, 235, 236, 237, 238 i 239.
    Erro al crear miniatura: 1983 Sí. Els "actes indecents" i els "actes contra natura" comesos per qualsevol home musulmà adult en un atre home, es castiguen en la mort per lapidació pública. Segons el Còdic Penal (1983) basat en la Sharía, els actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe estan tipificats com "actes d'indecencia" o "actes contra natura" en una persona del mateix sexe. Segons l'artícul 308 del Còdic, els hòmens poden ser castigats en la pena de mort per lapidació pública. A pesar de que la pena de mort seguix sent part de les normes llegals del país, funcionaris mauritanos han declarat davant les Nacions Unides que existix una moratòria de facto de les eixecucions des de 1987.
    Erro al crear miniatura: Varia Sí. La pena de mort es troba llegalment mandatada en 12 estats. El dret penal de Nigèria està compost per varis marcs jurídics diferents: dret federal, estatal i el consuetudinari o religiós eixerciten distints papers en la criminalización dels actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe. Segons ILGA, 12 estats del Nort (Bauchi, Borno, Gombe, Jigawa, Kaduna, Kano, Katsina, Kebbi, Níger, Sokoto, Yobe i Zamfara) han adoptat Còdics Penals de la Sharía, que, en distints graus i contexts, prescriuen la pena de mort per als actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe.
    2023 Sí. Els actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe es castiguen en la pena de mort en casos de reincidència, quan una de les persones involucrades contrau una maltia terminal i quan una de la spersonas involucrades siga una persona en discapacitat o edat alvançada, independent de la seua capacitat per a consentir. L'artícul 3 de la Llei contra l'homosexualitat (2023) prescriu la pena de mort per "homosexualitat agravada" en els casos en que la persona condenada siga reincident, quan "la persona contra la que es comet el delicte contrau una maltia terminal". Segons les definicions de la llei, esta disposició podria aplicar-se per a impondre la pena capital si una de les persones involucrades contrau el VIH com a resultat de l'acte sexual. Ademés, la pena de mort podria aplicar-se quan una de les persones involucrats és una persona en discapacitat o d'edat alvançada, independentment de la seua capacitat de consentiment.
    Erro al crear miniatura: 1994 Sí. El delicte de liwat (sodomía) comporta com a màxim castigue la mort per lapidació. Segons ILGA, l'artícul 264 del Còdic Penal (1994) tipifica com a delicte el liwat (sodomía), que es definix com "el contacte d'un home en un atre a través de la seua retaguàrdia" i determina que "és admissible el castic en la pena de mort per lapidació si es tracta de persones casades".
    Pena de mort sense certea llegal per a actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe[49]
    País Any Pena de mort Marque llegal o explicació
    Erro al crear miniatura: 2021 Sense certea llegal. D'acort a l'artícul 130 de la Constitució, els tribunals tenen l'autoritat per a impondre la pena de mort per zina (adulteri), lo que podria interpretar-se que inclou actes sexuals consentits entre persones del mateix sexe. Des de de que els talibán varen assumir el poder en 2021, no existix un marc llegal clar, no obstant, s'han documentat casos d'aplicació de la pena de mort per part dels talibán.
    Erro al crear miniatura: 2004 Sense certea llegal. L'artícul 1 del Còdic Penal (2004) establix que els tribunals apliquen la Sharía per a jujar el delicte de zina (adulteri, sexe extramatrimonial). Els tribunals podrien en teoria basar-se en esta disposició per a impondre la pena de mort per actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe. En 2022, Tastar va declarar davant el Comité de Drets Humans de Nacions Unides que la pena de mort només estava mandatada per a delictes penals extremadament greus, com els assessinats i els delictes terroristes, i no per a actes homosexuals.
    Erro al crear miniatura: 1987 Sense certea llegal. L'artícul 354 del Còdic Penal Federal (1987) impon la pena de mort per a "qui haja utilisat la coacció per a mantindre relacions sexuals en una dòna o la sodomía en un home". Segons ILGA, esta redacció ha donat lloc a un ampli debat sobre si la disposició contra la sodomía deu interpretar-se com una clàusula que comprén tot tipo de sodomía entre hòmens. Ademés, els tribunals de la Sharía podrien potencialment castigar en la mort el delicte de zina, que inclouria tots els actes sexuals entre persones del mateix sexe.
    1979 Sense certea llegal. Existiria la possibilitat, encara que qüestionada, de que la pena de mort siga potencialment aplicable als actes sexuals entre persones del mateix sexe segons l'artícul 5 de l'Ordenança n.º VII sobre el Delicte de Zina (1979), basada en la Sharía, que establix que els adults que consentixquen i siguen declarats culpables de zina poden ser lapidados fins a la mort. Segons ILGA, alguns analistes han senyalat que açò podria aplicar-se als actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe.
    Erro al crear miniatura: 2012 Sense certea llegal. Segons l'artícul 4 de la Constitució Provisional de Somàlia (2012), la llei de la Sharía preval i té primacia inclús per damunt de la constitució. La llei Sharía és aplicada pels tribunals en els casos penals, per la qual cosa, existix la possibilitat de que els tirbunals islàmics establixquen la pena de mort per actes sexuals consensuals entre persones del mateix sexe.

    En Brunei, el 3 d'abril de 2019 va entrar en vigor la pena de mort per lapidació per a actes sexuals consensuals entre persones adultes del mateix sexe, baix l'artícul 82(1) del Còdic Penal basat en la llei de la Sharia adoptat per llei en 2014 i implementat en la seua totalitat en 2019.[50][51] Sudan va abolir la pena capital en 2020 en el marc d'un pla de reformes per a eliminar la sharia del còdic penal.[52]

    Respecte a Sudan, recentment s'ha sabut que la junta militar que governa ha derogat la pena capital i l'administració de 100 cinglada de castic, encara que mantenen la pena de presó de 7 anys fins a cadena perpètua segons la “llei de sodomía” vigent en el país des de 1991.[11]

    Edat de consentiment sexual

    [editar | editar còdic]
    Erro al crear miniatura:
    Igualtat llegal sobre edat de consentiment sexual entre persones del mateix sexe per país o territori      Entre 1790 - 1829      Entre 1830 - 1839      Entre 1840 - 1859      Entre 1860 - 1869      Entre 1870 - 1879      Entre 1880 - 1889      Entre 1890 - 1929      Entre 1930 - 1939      Entre 1940 - 1949      Entre 1950 - 1959      Entre 1960 - 1969      Entre 1970 - 1979      Entre 1980 - 1989      Entre 1990 - 1999      Entre 2000 - 2009      Entre 2010 - 2019      Des de 2020–present      Data desconeguda d'igualtat llegal sobre edat de consentiment per a parelles de distint o mateix sexe      Edat de consentiment sexual sempre igual per a parelles de distint o mateix sexe      Edat de consentiment sexual desigual entre persones del mateix sexe      Relacions sexuals entre persones del mateix sexe són illegals

    Fins a abril de 2025, s'identifiquen 112 països que establixen una edat de consentiment igual per a les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe i per a aquelles entre persones de distint sexe, i 9 en els que existixen edats de consentiment desiguals (cinc en Àfrica, dos en Amèrica i dos en Àsia).[12][11]

    Alguns països que no penalisen l'homosexualitat establixen com a forma discriminatòria una edat llegal de consentiment sexual major entre persones del mateix sexe. Estos països són: Bahames (18), Baréin (21), Congo (21), Costa d'Ivori (18), Indonèsia (18), Madagascar (21), Níger (21), Paraguay (17) i Ruanda (18). Ademés d'alguns estats d'Estats Units (Alabama, Kansas i Texas) i els territoris britànics d'ultramar: Anguilla, Bermudes, Illes Caiman, Islas Turcas y Caicos, Illes Vérgens Britàniques i Monserrat.[12][53]

    Llegislació sobre unions del mateix sexe

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Matrimoni entre persones del mateix sexe.

    Plantilla:Unions entre persones del mateix sexe

    Matrimoni

    [editar | editar còdic]

    el matrimoni entre persones del mateix sexe es troba permés en trentanou països a nivell nacional (en tot el seu territori), la majoria dels països s'ubiquen en Amèrica i Europa:

    Varis territoris depenents han llegalisat el matrimoni entre persones del mateix sexe:

    En maig de 2017, la Cort Constitucional de Taiwan va dictaminar que les lleis actuals, que asseguren que el matrimoni és entre un home i una dòna, violen la Constitució. La sentència dona un determini de dos anys al Parlament de l'illa, per a esmenar o promulgar noves lleis. Si la llei no es modifica abans del determini, les parelles del mateix sexe podran contraure matrimoni a partir de maig de 2019.[58] De la mateixa manera en decembre del mateix any en Àustria, el constitucional va fallar en abolir les lleis actuals perque violen el principi d'igualtat. A partir de l'1 de giner de 2019 obligaran a permetre contraure matrimoni a les parelles del mateix sexe si el parlament no aprova abans una llei que permeta dites unions.[59][60] En juny de 2018, Bermudes es va convertir en el primer territori en derogar el matrimoni igualitario substituint-ho per una llei d'unions civils; no obstant, la Cort Suprema ha dictat en contra de la prohibició declarant-la inconstitucional. El Govern va apelar dita resolució a la Cort d'Apelacions, la qual va ratificar la decisió de la Cort Suprema en novembre de 2018, tornant a llegalisar el matrimoni entre persones del mateix sexe. No obstant, en 2022 el Comité Judicial del Consell Privat va declarar la constitucionalitat de la llei i reinstauró la prohibició.[61]

    Existix un número de territoris a on el matrimoni igualitario no existix pero es reconeix, si s'ha realisat en una atra jurisdicció a on sí existixca. Estos són: Estònia, Israel, aixina com el restant de països del Regne dels Països Baixos: Aruba, Curazao i Sint Maarten (el matrimoni ha de realisar-se en els Països Baixos europeus o en el Carib Neerlandés per a que siga vàlit el reconeiximent (Recent sentència del 16 de decembre de 2022, obliga a que siga reconegut el matrimoni igualitario en els països del Carib neerlandés. Pendent de sentència definitiva, recurs d'apelació o modificació de la llei.))[56]

    Els ciutadans de la República d'Eslovènia varen rebujar en un referèndum en decembre del 2015 un proyecte de llei aprovat pel parlament en març que pretenia llegalisar este dret en eixe país.[62] Per la mateixa via, per primera volta en l'història, en la República d'Irlanda en maig del 2015 es va aprovar -en ampli respal- el matrimoni entre persones del mateix sexe per mig de referèndum, pel qual, els ciutadans varen donar llum verda a la reforma constitucional que esta necessitava per a la seua llegalisació.[63] Entre el 12 de setembre i el 7 de novembre del 2017 ha tingut lloc en Austràlia una consulta postal no vinculant en el que la ciutadania australiana ha donat llum verda al debat sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe en el parlament. La participació va ser del 79,5% del cens (unes 16 millons de persones), i el 61,6% dels vots varen ser afirmatius mentres que el 38,4% varen ser negatius de cara a la llegalisació del mateix. Finalment en decembre del 2017 el parlament ha aprovat el matrimoni entre persones del mateix sexe.[64]

    Per la mateixa via de refrendar i consolidar este dret per mig del sufragi universal -com és habitual en el país alpí-, els ciutadans de Suïssa, en febrer de 2016 varen rebujar en referèndum la prohibició del matrimoni igualitario, per un estret marge de 50,8% dels vots, que varen ser negatius a que s'afegira la reforma constitucional que establira que el matrimoni és "l'unió entre un home i una dòna".[65] En setembre de 2021, finalment es va aprovar en Suïssa el matrimoni entre persones del mateix sexe en el 64% dels vots favorables.[66]

    Atres formes d'unió

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → unió civil.

    Alguns països oferixen atres formes de protecció llegal a parelles del mateix sexe, a voltes simultàneament en el reconeiximent del matrimoni igualitario. El nom llegal d'estes unions, aixina com la cantitat de drets que proporcionen, poden variar considerablement. Històricament, estes formes de reconeiximent d'unions han segut alcançats prèviament al matrimoni entre persones del mateix sexe. En 1989, Dinamarca va ser el primer país que va llegalisar el concubinato registrat de parelles del mateix sexe. Països que no permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe han autorisat a nivell nacional, com a alternativa, les unions civils o unions registrades per a parelles del mateix sexe:

    Ademés varis Territoris depenents han aprovat les unions entre persones del mateix sexe:

    Erro al crear miniatura: (Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: ,[67] Erro al crear miniatura: ,[68] Erro al crear miniatura: i Erro al crear miniatura: ); (Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: i Erro al crear miniatura: ). I per últim, varis països i territoris que han aprovat el matrimoni igualitario han derogat les seues lleis d'unions civils, no podent les parelles accedir a formalisar noves unions d'este tipo. Estos són: Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , (Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , ), Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: , Erro al crear miniatura: (, Erro al crear miniatura: ), Erro al crear miniatura: i Erro al crear miniatura: .

    Prohibició del matrimoni

    [editar | editar còdic]

    Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

    Adopció homoparental

    [editar | editar còdic]

    Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

    Identitat i expressió de gènero

    [editar | editar còdic]

    Els Principis de Yogyakarta definixen l'identitat de gènero com “la vivència interna i individual del gènero tal com cada persona la sent profundament, la qual podria correspondre, o no, en el sexe assignat al moment del naiximent, incloent la vivència personal del cos (que podria involucrar la modificació de l'apariència o la funció corporal a través de mijos mèdics, quirúrgics o d'una atra índole, sempre que la mateixa siga lliurement triada) i atres expressions de gènero, incloent la vestimenta, el modo de parlar i els modals”.[69]

    El grau de reconeiximent llegal proporcionat a les persones transgénero varia àmpliament en tot lo món. A març de 2022, solament sis països a nivell mundial oferixen protecció constitucional contra la discriminació basada en l'identitat de gènero o expressió de gènero. Estos són: Bolívia, Cuba, Equador, Fiji, Malta i Nepal.[16][70]

    Criminalización

    [editar | editar còdic]

    D'acort a l'Informe de Mapage Llegal Trans 2019 publicat per l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA), solament en uns pocs països les persones trans són criminalisades de manera explícita, ya siga a través d'alguna normativa, llei religiosa o edicte, i li les classifica fàcilment com “lleis de cross-dressing”, les quals prohibixen “que una persona masculina es faça passar per dòna” o viceversa. Est és el cas en els següents tretze països: Brunei, Gàmbia, Indonèsia, Jordània, el Líban, Malaui, Malàsia, Nigèria, Oman, Sudan del Sur, Tonga, i els Emirats Àraps Units.[16] En tant, encara que el Còdic Penal Islàmic d'Iran està redactat en una lleu ambigüitat en este aspecte, el seu impacte no és menys sever en les persones que transgreden les normes de gènero en la seua expressió de gènero. En eixos estats, el reconeiximent llegal de gènero tampoc es troba disponible, la qual cosa posa a les persones trans, o a aquells que es perceben com a tal, en risc de ser arrestades o processades.[16]

    En varis països de tots els continents les persones trans són hostigades de manera arbitrària baix un palmito de lleis, com la molèstia pública, la indecencia, les bones costums i la moralitat, els delictes d'estupefaents, la vagancia, el merodeo, la mendicitat, l'usurpació d'identitat, i els delictes relacionats en el treball sexual.[16] Les lleis que prohibixen les relacions sexuals en persones del mateix gènero també s'utilisen per a arrestar i hostigar a les persones transgénero i les persones no conformes en el seu gènero, independentment de que l'identitat de gènero no tinga correlació directa en l'orientació sexual, tal i com Human Rights Watch ha reportat en Malaui, Uganda i Tanzània.[71]

    Reconeiximent llegal de l'identitat de gènero

    [editar | editar còdic]

    Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

    Teràpies de reorientació sexual

    [editar | editar còdic]

    Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

    Drets LGBT per país o territori

    [editar | editar còdic]

    Àfrica

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Àfrica.


    Amèrica

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Amèrica.


    Àsia

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Àsia.


    Europa

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Europa.


    Oceania

    [editar | editar còdic]
    Artícul principal → Anexe:Llegislació sobre drets LGBT en Oceania.


    Scope of laws

    [editar | editar còdic]

    Entre algunes atres, les lleis que afecten a les persones LGBTQ inclouen les següents:

    Scope of laws

    [editar | editar còdic]

    Entre algunes atres, les lleis que afecten a les persones LGBTQ inclouen les següents:

    Vore també

    [editar | editar còdic]
    • [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.

    Plantilla:PortalGBT

    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Amnistía Internacional.
    2. ↑ «Drets de persones LGBT». Human Rights Watch.
    3. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Consultat el 10 de giner de 2017.
    4. ↑ «ONU: Resolució històrica en defensa dels homosexuals». Consultat el 10 de giner de 2017.
    5. ↑ «Nacions Unides Fa Història en Orientació Sexual i Identitat de Gènero». Consultat el 10 de giner de 2017.
    6. ↑ 6,0 6,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Bolletí Oficial del Principat d'Andorra. Consultat el 28 d'agost de 2022.
    7. ↑ 7,0 7,1 «Estònia es convertix en el primer país exsoviético en llegalisar el matrimoni igualitario». Consultat el 8 de juliol de 2023.
    8. ↑ 8,0 8,1 «Parelles del mateix sexe ya es poden casar en tot Mèxic; Tamaulipas avala matrimoni igualitario». Consultat el 27 d'octubre de 2022.
    9. ↑ 9,0 9,1 «El Tribunal Suprem de Nepal ordena el registre dels matrimonis homosexuals». Consultat el 8 de juliol de 2023.
    10. ↑ 10,0 10,1 «Grècia aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe». dosmanzanas. com. Consultat el 7 de març de 2024.
    11. ↑ 11,0 11,1 11,2 «Criminalización d'actes sexuals consensuals». database. ilga. org. Consultat el 5 de decembre de 2023.
    12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Homofòbia d'Estat 2019: Actualisació del Panorama Global de la Llegislació». ILGA. Consultat el 21 de febrer de 2020.
    13. ↑ 13,0 13,1 «Informe d'ILGA sobre l'homofòbia d'Estat en 2019: chicotets alvanços, pero persistència d'importants amenaces». Consultat el 24 de maig de 2019.
    14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «68 COUNTRIES WHERE HOMOSEXUALITY IS ILLEGAL» (en anglés). Consultat el 3 de decembre de 2022.
    15. ↑ «Homofòbia d'Estat 2017: Estudi Jurídic Mundial sobre l'Orientació Sexual en el Dret: Criminalización, Protecció i Reconeiximent». Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA). Consultat el 2 de juliol de 2017.
    16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Informe de Mapage Llegal Trans 2019: Reconeiximent davant la llei (Ginebra: ILGA Món, 2020).». ILGA. Consultat el 12 de giner de 2021.
    17. ↑ «2006 Joint Statement» (en anglés). Consultat el 6 de giner de 2017.
    18. ↑ «2008 Joint Statement» (en anglés). Consultat el 6 de giner de 2017.
    19. ↑ L'Heralt d'Aragó. «EE. UU. respala l'iniciativa francesa en l'ONU per a despenalizar l'homosexualitat» (en espanyol). Consultat el 19 de març de 2009.
    20. ↑ «Syrian statement» (en anglés). Consultat el 6 de giner de 2017.
    21. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 7 de giner de 2017.
    22. ↑ «ONU: Resolució històrica en defensa dels homosexuals». Consultat el 7 de giner de 2017.
    23. ↑ «Resolució: Protecció contra la violència i la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènero». Consultat el 7 de giner de 2017.
    24. ↑ «Amèrica Llatina impulsa el nomenament d'un expert de Nacions Unides contra la discriminació a les persones LGTB». Consultat el 7 de giner de 2017.
    25. ↑ «ILGA celebra el nomenament de Vitit Muntarbhorn com el primer expert independent de l'ONU sobre Orientació Sexual i Identitat de Gènero». Consultat el 7 de giner de 2017.
    26. ↑ «Resolució A/HRC/36/L.6». Nacions Unides.
    27. ↑ «Nacions Unides aprova una resolució contra la pena de mort que per volta primera inclou una referència a les relacions homosexuals». Consultat el 22 d'octubre de 2017.
    28. ↑ «a-el-colectiu-lgtbi.html Un costarricense, nou relator de l'ONU per al colectiu LGTBI». Consultat el 12 de giner de 2018.
    29. ↑ «41/18 Mandat de l'Expert Independent sobre la protecció contra la violència i la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènero». Consultat el 10 de giner de 2023.
    30. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 10 de giner de 2023.
    31. ↑ «Artícul 21 del Títul III de la Carta dels Drets Fonamentals / fra. europa. eu».
    32. ↑ «a-actos-homosexuals/a-68939754 Iraq impon fins a 15 anys de presó als actes homosexuals». Consultat el 31 de març de 2025.
    33. ↑ «El nou còdic penal de Mali criminalisa l'homosexualitat i llimita les llibertats individuals». Consultat el 31 de març de 2025.
    34. ↑ «Es va acabar la prohibició de l'Homosexualitat en les Islas Cook». Consultat el 6 de maig de 2023.
    35. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 5 de decembre de 2023.
    36. ↑ «Court strikes down St. Kitts and Nevis buggery law» (en anglés). Consultat el 30 d'agost de 2022.
    37. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 22 d'agost de 2022.
    38. ↑ «Bhutan drops its law against sodomy» (en anglés). Consultat el 16 de març de 2021.
    39. ↑ «Gabon formally decriminalizes homosexuality» (en anglés). Consultat el 10 de juliol de 2020.
    40. ↑ «El Tribunal Superior de Dominica declara inconstitucional el castic dels actes homosexuals» (en anglés). Consultat el 22 d'abril de 2024.
    41. ↑ «Namíbia: La decisió de revocar les lleis de “sodomía” és una victòria per als drets humans» (en és). Consultat el 26 de juny de 2024.
    42. ↑ «Egipte condena a onze persones acusades d'homosexualitat». Consultat el 2 de juliol de 2017.
    43. ↑ «Una repressió silenciosa es ensaña en els egipcíacs gai i transgénero». Consultat el 2 de juliol de 2017.
    44. ↑ «a-la-despenalizacion-de-la-homosexualidad/ A pesar del rebuig islàmic, un país àrap alvança cap a la despenalisació de l'homosexualitat». Consultat el 2 de juliol de 2017.
    45. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 2 de juliol de 2017.
    46. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 3 de juliol de 2017.
    47. ↑ «Campos de concentració, tortures i mort: la situació dels gays en Chechènia». Consultat el 3 de juliol de 2017.
    48. ↑ «Aixina aniquila Chechènia als seus homosexuals». Consultat el 3 de juliol de 2017.
    49. ↑ 49,0 49,1 49,2 «Criminalización d'actes sexuals consensuals». database. ilga. org. Consultat el 10 de decembre de 2023.
    50. ↑ «a-quienes-mantengan-relaciones-homosexuals-entrara-en-vigor-el-3-de-abril.html Brunei: la pena de mort per lapidació per a els qui mantinguen relacions homosexuals entrarà en vigor el 3 d'abril». Consultat el 25 d'abril de 2019.
    51. ↑ «Syariah Penal Code Order, 2013» (en anglés). Consultat el 4 de juliol de 2017.
    52. ↑ https://www. lavanguardia. com/internacional/20200720/482416628466/sudan-omar-al-bashir-africa. html
    53. ↑ «Jurisdiccions en Lleis Discriminatòries d'Edat de Consentiment» (en anglés). Consultat el 18 de giner de 2017.
    54. ↑ «El Constitucional d'Eslovènia llegalisa el matrimoni homosexual i el dret a adoptar». Consultat el 21 de juliol de 2022.
    55. ↑ «Nepal registra el seu primer matrimoni LGBTQ». Consultat el 5 de decembre de 2023.
    56. ↑ 56,0 56,1 «Falle a favor del matrimoni igualitario en li Carib neerlandés».
    57. ↑ 57,0 57,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 5 de febrer de 2018.
    58. ↑ «Talle Constitucional de Taiwan: si en dos anys no s'ha legislado, les parelles del mateix sexe podran començar a registrar els seus matrimonis.». Consultat el 7 d'agost de 2017.
    59. ↑ «Constitucional Àustria». Archivat des d'el original, el 7 de decembre de 2017. Consultat el 6 de decembre de 2017.
    60. ↑ «Sentencia històrica: el Tribunal Constitucional austríac ordena l'obertura del matrimoni a les parelles del mateix sexe». Consultat el 22 de decembre de 2017.
    61. ↑ «[1]», ABC News. Consultat el 2022-03-15 (en en).
    62. ↑ «Eslovènia rebuja en referèndum el matrimoni homosexual». Consultat el 3 de giner de 2017.
    63. ↑ «Irlanda matrimoni igualitario».
    64. ↑ «Matrimoni igualitario Austràlia».
    65. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
    66. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
    67. ↑ «DECRETE número SETCENTS CINCUENTA Y SIETE». Consultat el 22 d'abril de 2020.
    68. ↑ «CODIGO CIVIL PER A l'ESTAT DE NAYARIT». Consultat el 22 d'abril de 2020.
    69. ↑ «Principis de Yogyakarta». Consultat el 14 de juliol de 2020.
    70. ↑ «Informe d'Homofòbia d'Estat (última edició, 2020)».ilga world.
    71. ↑ «Drets en transició». Human Rights Watch. Consultat el 14 de juliol de 2020.

    Enllaços externs

    [editar | editar còdic]


    Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llegislació_sobre_drets_LGBT_en_el_món&oldid=1313588»