Anar al contingut

Diversitat sexual en Nicaragua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversitat sexual en Nicaragua

Les persones del colectiu LGBTI+ en Nicaragua s'enfronten a certs desafius llegals i socials no experimentats per atres residents. Les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe varen ser despenalisades en 2008, no obstant, la diversitat sexual encara és un tema tabú en la societat nicaragüenca, la qual és majorment conservadora, i a pesar dels alvanços en matèria de protecció contra la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènero en àrees com en l'accés a l'ocupació i els servicis de salut, les persones del colectiu encara sofrixen de discriminació, persecució i violència.[1][2]

Llegislació i drets de la diversitat sexual i de gènero

Despenalisació de l'homosexualitat

Artícul principal → Despenalisació de l'homosexualitat en Nicaragua.

El 16 de giner de 1974 va ser aprovat un nou Còdic Penal de Nicaragua, el qual en el seu artícul 205 penalisava les relacions homosexuals.[3] L'11 de juny de 1992, l'Assamblea Nacional va aprovar diverses reformes al Còdic Penal en relació en delictes de caràcter sexual; l'artícul 204, en la seua versió esmenada i que en el còdic penal de 1974 corresponia a l'artícul 205, es va establir el delicte de sodomía. En setembre de 1992, varen entrar en vigència les noves modificacions del còdic penal, tornant a criminalisar novament a l'homosexualitat en el país.

Per a inicis dels anys 2000, Belize, Nicaragua i Panamà, eren els únics 3 països de la regió centroamericana que encara seguien penalisant l'homosexualitat. En novembre de 2007 el govern nicaragüenc va donar a conéixer el seu nou còdic penal, el qual entraria en vigor en 2008. El nou còdic penal va derogar l'artícul 204, despenalizando novament l'homosexualitat en Nicaragua.[4] l'edat de consentiment sexual en Nicaragua és de 18 anys, sense importar l'orientació sexual.

Reconeiximent d'unions del mateix sexe

Artícul principal → Matrimoni entre persones del mateix sexe en Nicaragua.

No existix cap tipo de reconeiximent cap a les parelles formades per individus del mateix sexe en forma de matrimoni o d'unió civil en Nicaragua, per això, l'Estat nicaragüenc tampoc reconeix a la família homoparental. En Nicaragua no estan prohibides constitucionalment les unions civils o el matrimoni entre persones del mateix sexe; no obstant, és improvable que s'aprove un proyecte de llei en els pròxims anys que puga permetre que les parelles del mateix sexe tinguen el mateix dret que les parelles heterosexuals a accedir a les unions civils o al matrimoni.[5][6]

Lleis i mides antidiscriminación

En Nicaragua, no existix protecció llegal àmplia contra la discriminació LGBTI per mig d'una llei antidiscriminación, no obstant, algunes lleis específiques i resolucions ministerials contemplen la protecció contra la discriminació basada en l'orientació sexual o l'identitat de gènero, en l'àrea de la salut, el treball i contra els delictes d'odi per mig d'un agreujant penal.

L'artícul 36.2 de la Llei de Justícia Constitucional (2018) i l'artícul 84 undecies b) de la Llei de Reforma i Adició a la Llei d'Ampar (2013) protegixen l'orientació sexual de les persones com senyes personals sensibles.[7][8]

L'artícul 5(6) de la Llei Contra la Tracta de Persones, vigent des de 2015, establix que el Principi d'igualtat real i no discriminació és la garantia al respecte dels drets humans de les persones víctimes del delicte de tracta de persones, sense discriminació alguna per motius d'orientació sexual, entre atres característiques.[9][10]

Protecció laboral

Des de 2008, l'Estat de Nicaragua prohibix la discriminació laboral per “opció sexual”. No obstant, esta protecció no comprén l'identitat i expressió de gènero. L'artícul 315 del Còdic Penal es llimita a sancionar la discriminació per “opció sexual”, deixant fòra a les persones trans. En conseqüència, i pese a l'existència d'esta norma, l'accés a l'ocupació seguix sent especialment difícil per a les persones LGBTI+ en el país.

L'artícul 315 del Còdic Penal expressa lo següent:[11]

Art. 315. Discriminació, servitut, explotació
Qui discrimine en l'ocupació per raó de naiximent, nacionalitat, afiliació política, raça, orige ètnic, opció sexual, gènero, religió, opinió, posició, econòmica, discapacitat, condició física, o qualsevol atra condició social, serà penat en presó de sis mesos a un any i de noranta a cent cinquanta dies multa
Qui someta, reduïxca o mantinga a una atra persona en esclavitut o condicions similars a l'esclavitut, treball forçós o obligatori, règim de servitut o qualsevol atra situació en contra de la dignitat humana, en l'activitat laboral, serà castigat en presó de cinc a huit anys.
S'impondrà pena de presó de cinc a huit anys i de cent cinquanta a trescents dies multa, a els qui trafiquen a persones, en la finalitat de sometre-les a activitats d'explotació laboral, aixina com el reclutament forçat per a participar en conflictes armats.
La pena per als delictes senyalats en els paràgrafs anteriors s'agravarà fins a la mitat del llímit màxim del delicte de que es tracte, quan siguen comesos:
a) En perjuí de chiquets o chiquetes, o,
b) Per mig de violència o intimidació.
Si concorren abdós circumstàncies, la pena s'agravarà fins a les tres quartes parts del llímit màxim del delicte respectiu.
Qui contracte per a l'ocupació a una persona menor de díhuit anys fòra dels casos autorisats per la llei en fins d'explotació laboral, serà sancionat en pena de dos a quatre anys de presó.
Còdic Penal de Nicaragua
En el sistema educatiu

Les persones del colectiu LGBTI+ continuen enfrontant discriminació, violència i estigma en tractar de tindre accés al sistema educatiu del país. En març de 2008, va sorgir el cas de que a algunes estudiants transgénero els va ser negat el dret a continuar els seus estudis de secundària, les autoritats els varen dir que "podien estudiar sempre i quan vingueren vestits com a hòmens". Va quedar evidenciat que l'expressió i identitat de gènero d'estes estudiants és un factor de discriminació per a les autoritats d'estos centres d'estudi i al dia d'hui, no han rebut una disculpa o una resposta per lo ocorregut. Producte de situacions de tal tenor, les persones de la diversitat sexual es veuen obligades a buscar en el subempleo alguna font d'ingrés, ya que en negar-se'ls l'accés a l'educació, els que corren en millor sòrt es veuen condenats a buscar alternatives d'ocupació (o subempleo) els quals els brinden un nivell d'ingressos molt baixos i en conseqüència, un bajísimo nivell de vida i en el pijor dels casos es veuen obligats a eixercir el treball sexual, etc.[12]

Per un atre costat, fa uns anys el Ministeri d'Educació va publicar una llibreta anomenada “Educació de la sexualitat: guia bàsica de consulta per a docents” pero la mateixa adolix d'un abordage sério i científic sobre la sexualitat humana i no aborda en lo absolut el tema LGBTI+ en lo que es continua favorint el discurs populiste i fonamentaliste de certes confessions religioses des dels seus respectius púlpits en lloc de brindar-se un fonament i un abordage científics de calitat sobre la sexualitat. El tema del ¨Bullying¨ és una situació a la que constantment s'estan enfrontant les persones que viuen en VIH (entre elles algunes persones LGBTI+ portadores de VIH) en les escoles i instituts de secundària sense que les autoritats d'educació prenguen cartes en l'assunt i quan ho fan, ho fan de manera parcializada (en la ciutat de León, a una chiqueta se li va impedir l'accés a la seua escola en saber-se que era portadora del virus del VIH i despuix de sofrir mesos d'acossament per part dels seus companyers/as de classe i de part de varis pares de família que varen saber de la seua condició, varen amenaçar en traure de l'escola als seus fills si la chiqueta no era retirada del centre escolar).[12]

Des de la despenalisació de l'homosexualitat en 2008, no hi ha hagut cap alvanç en matèria de protecció llegal contra la discriminació en l'accés al sistema educatiu, d'igual forma, tampoc hi ha hagut cap alvanç en matèria de llegislació la qual protegixca als estudiants LGBTI+ davant la discriminació en les instalacions educatives per part d'atres estudiants, docents o personal administratiu.[12]

En el sistema de salut

Resolució Ministerial No.671-2014: La Resolució Ministerial No.671-2014, prohibix al personal dels establiments de salut públics i privats discriminar a una persona per motius de la seua orientació sexual o identitat i expressió de gènero, aixina com per ser una persona en VIH o per eixercir el treball sexual. D'igual forma, esta resolució establix que els centres de salut públics i privats deuen promoure i recolzar accions orientades a l'erradicació de qualsevol tipo de discriminació cap a les persones LGBT i portadors del VIH. Per últim, esta resolució ministerial obliga al personal de salut a cridar a totes els usuaris d'acort en el nom elegit segons la seua vivència de gènero.

Els sèt punts de la Resolució Ministerial No.671-2014 expressen lo següent:[13]


Lleis sobre crims d'odi i incitació a l'odi

Despuix de l'entrada en vigor del nou còdic penal en 2008, es varen establir penes agravades per a tots aquells crims d'odi, inclosos els motivats per l'orientació sexual d'una persona. El paràgraf 5, discriminació, de l'artícul 36, circumstàncies agreujants, varen establir com una circumstància agreujant quan es comet el delicte per motius d'orientació sexual. En giner de 2021, va entrar en vigor una llei la qual realisava una série de modificacions al còdic penal, Llei de reforma i adició al còdic penal de la república de Nicaragua, modificant i establint un nou artícul de circumstàncies agreujants. El lliteral 10 de l'artícul 140, assessinat agravat, establix com a circumstància agreujant que el fet siga comés per odi, motivat per intolerància i discriminació, referits a l'orientació sexual, i/o identitat sexual, expressió de gènero.

El lliteral 10 de l'artícul 140 bis del Còdic Penal expressen lo següent:[14][15]

Artícul 140 bis Assessinat agravat
S'impondrà la pena de presó perpètua revisable quan concórrega qualsevol de les següents circumstàncies:
10) Que el fet siga comés per odi, motivat per intolerància i discriminació, referits a l'orientació sexual, i/o identitat sexual, expressió de gènero, orige ètnic, condició social i econòmica, nacionalitat, religió, ideologia, color de pell, discapacitat o professió de la víctima.
“S'entén que l'agreujant del numeral anterior concorre, quan el que va cometre el delicte ha expressat de manera personal, en rets socials o per algun mig de difusió el despreci o intolerància contra una persona o grups de persones a les que prèviament va amenaçar i va acossar per algunes de les circumstàncies prèviament mencionades.”

A pesar de que existixen lleis que agraven la sentència en cas que el crim siga motivat per l'orientació sexual de la víctima, no existixen lleis que criminalisen l'incitació a l'odi.

Llei de VIH

Sobre l'estatus de VIH, la Llei No.820 té com a objecte garantisar el respecte, promoció, protecció i defensa dels drets humans en émfasis en l'atenció integral de la salut, relacionada en l'infecció pel virus d'inmunodeficiencia humana (VIH). Esta llei està vigent des de finals de 2012.

Alguns dels artículs de la Llei No.820 expressen lo següent:[16]


Lleis i mides restrictives

Restriccions a la llibertat d'associació

En setembre de 2020, els membres del Front Sandinista de Lliberació Nacional varen presentar un proyecte de llei per a regular la llabor de les ONG i els activistes que reben finançació de l'estranger, exigint-els que es registren com "agents estrangers", presenten informes mensuals exhaustius al govern i s'abstinguen de "intervindre en qüestions, activitats o temes de política interna" en Nicaragua. El proyecte de llei, que va ser criticat per vàries parts interessades, va ser aprovat pel Congrés en octubre de 2020.[17][18][19]

Condicions socials

Violència contra la comunitat LGBTI+

Plantilla:LGTB en América Central i el Carib Un estudi diagnòstic de l'organisme regional del Centre per la Justícia i el Dret Internacional (Cejil) publicat en 2012, va identificar 53 casos d'agressions i de violència contra les persones de la comunitat LGBTI+, entre els anys de 1999 a 2011, en 15 municipis d'onze departaments de Nicaragua.[12] De les agressions sofrides, l'estudi va trobar que 15 persones varen resultar assessinades, 10 dels quals eren gais, quatre trans i una lesbiana, ademés de 23 agressions greus a la població LGBTI+. A pesar de que el Còdic Penal reconeix com un agreujant la comissió de delictes per motius d'orientació sexual, les víctimes en la seua majoria no recorren a denunciar.[20][21]

Un informe realisat pel grup feministe La Corrent va registrar 70 incidents rebuts per persones LGBTI+ en Nicaragua durant 2021. D'estos, 67 varen ser actes violents, i dins d'eixos, 40 varen afectar a persones trans.[22]

Transexualidad

Ser transgénero en Managua és doblement difícil, l'estigma i la discriminació es convertix en violència verbal, emocional, sexual i física, que llimita enormement el desenroll d'este colectiu de la diversitat sexual. l'Associació Nicaragüenca de Transgénero (ANIT) va realisar un estudi en Managua a on va identificar la situació d'esta minoria i els resultats solament varen confirmar la realitat que es coneix. La principal conclusió d'este anàlisis és que les persones transgénero constituïxen una població marginada, que vulnera els drets humans i qualsevol aspiració a desenroll. Este esforç d'ANIT revela la necessitat urgent d'impulsar polítiques públiques des de diferents sectors dirigides a millorar la situació actual d'este colectiu en desventaja.[23]

Teràpies de conversió sexual

"Esforços per a corregir l'orientació sexual i identitat de gènero" (també conegudes com 'ECOSIG') és el nom en el que es coneix a una série de métodos pseudocientíficos que tenen com a objectiu canviar o alterar l'orientació sexual o l'identitat de gènero de persones LGBTI+ (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals). A pesar de que l'Organisació Mundial de la Salut va eliminar en 1990 a l'homosexualitat de la llista de malalties mentals i a la transexualidad en 2018, hui en dia encara existixen diverses organisacions religioses les quals seguixen impartint este tipo de "teràpies" en tot lo món.[24]

No hi ha estudis científics metodològicament vàlits que demostren que la teràpia de conversió en qualsevol forma siga efectiva. L'evidència internacional ha conclós que no hi ha proves sòlides de que les persones puguen reduir les atraccions cap al mateix sexe o aumentar les atraccions cap a atres sexes a través els esforços de canvi d'orientació sexual. Pel contrari, les investigacions que han estudiat a persones que s'han somés a estes pràctiques, descriuen greus efectes en la seua salut mental tals com a episodis de severa ansietat, síndromes depressius, aïllament social, disfunció sexual i pensaments suïcides.[24] Les víctimes de les teràpies de conversió també solen ser someses als dogmes de consellers espirituals i a programes per a curar-se de la seua 'condició'. Estos programes poden incloure calúmnia homófobas, tanes, encadenaments, privació d'aliment i inclús exorcismes.[25] En l'actualitat, els ECOSIG no són criminalisades en Nicaragua, ni en cap atre país de la regió centroamericana.

Vore també

Referències

  1. ↑ Expediente Públic. «Comunitat LGBTI+ en Nicaragua, perseguida, silenciada i usada per a fins polítics» (en és).
  2. ↑ Marta Saiz, Javier Sulé Ortega. «L'exili de les veus trans nicaragüencs» (en és). El País.
  3. ↑ Assamblea Nacional de Nicaragua. «Llei de Còdic Penal». Consultat el 2 d'octubre de 2023. «Arto. 205.- El concúbito entre persones d'un mateix sexe o contra natura constituïx sodomía i els que la practiquen en forma escandalosa o ultrajando el pudor o la moralitat públics, sofriran la pena de presó d'un a tres anys; pero si un dels que la practiquen, encara en privat, tinguera sobre l'atre poder disciplinari o de mando, com a ascendent, guardador, mestre, cap, guardià o en qualsevol atre concepte que implique influència d'autoritat o de direcció moral, la presó seran per a ell, de dos a quatre anys, lo mateix que quan la practique en un menor de quinze anys o es valga de força o d'intimidació.»
  4. ↑ «Informe d'Homofòbia d'Estat (2020)».ILGA World.Consultat el 30 de maig de 2022.
  5. ↑ Gal Paguay. «En Nicaragua solament es permet el matrimoni heterosexual» (en és-ec). El Comerç.
  6. ↑ «Les possibilitats del matrimoni igualitario en Nicaragua».Universitat Politècnica de Nicaragua.ISSN 2413-810X.
  7. ↑ «Llei No. 983 Llei de Justícia Constitucional». Consultat el 26 de novembre de 2025.
  8. ↑ «Llei No. 831. Llei de Reforma i Adició a la Llei No. 49. "Llei d'Ampar"». Consultat el 26 de novembre de 2025.
  9. ↑ «Llei No. 896 Llei Contra la Tracta de Persones». Consultat el 26 de novembre de 2025.
  10. ↑ «LLEI N°. 1198, LLEI DE REFORMA I ADICIÓ A la LLEI N°. 896, LLEI CONTRA LA TRACTA DE PERSONES». Consultat el 26 de novembre de 2025.
  11. ↑ «Artícul 315».Còdic Penal de Nicaragua.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Martha Prim García. «La violència verbal i física contra la comunitat LGBTIQ persistix en Nicaragua» (en és). La Vanguardia.
  13. ↑ «Resolució Ministerial No.671-2014».Ministeri de Salut de Nicaragua.
  14. ↑ «Artícul 36».Còdic Penal de Nicaragua.
  15. ↑ «Llei de reforma i adició al còdic penal de la república de Nicaragua».Assamblea nacional de la república de Nicaragua.
  16. ↑ «Llei No.820».Ministeri de Salut de Nicaragua.
  17. ↑ Mario Medrano. «L'Assamblea Nacional de Nicaragua aprova Llei d'Agents Estrangers» (en és). CNN.
  18. ↑ «Nicaragua emet la reglamentació de la polèmica Llei d'Agents Estrangers» (en és). SWI swissinfo. ch.
  19. ↑ «Llei de Regulació d'Agents Estrangers».Assamblea Nacional de Nicaragua.
  20. ↑ Miguel Carranza. «Aumenta violència contra la diversitat sexual en Nicaragua». Archivat des d'el original, el 15 d'abril de 2019. Consultat el 1 d'octubre de 2016.
  21. ↑ «8 persones de la comunitat LGBTI varen morir durant les protestes de Nicaragua» (en és). El Nou Diari. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2022. Consultat el 9 de març de 2021.
  22. ↑ «Costa Rica i Nicaragua, veïns i antípodes per a la comunitat LGBTI+». swissinfo. ch. Consultat el 5 d'octubre de 2023.
  23. ↑ «Cinc senyes que revelen la marginació de la població trans en Managua» (en és-és).
  24. ↑ 24,0 24,1 Naomi Ouattara i Jeanne Pavard. «Les “teràpies de conversió” a través del món: una tortura encara poc coneguda» (en és-és). www. growthinktank. org.
  25. ↑ «Les “teràpies de conversió” poden equivaldre a formes de tortura i deurien prohibir-se, afirma expert de Nacions Unides».


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Nicaragua&oldid=1457516»