Anar al contingut

Diversitat sexual en Costa Rica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversitat sexual en Costa Rica

La diversitat sexual en Costa Rica no ha tingut un tractament uniforme i s'ha adaptat en cada época a les condicions reinantes. En l'actualitat, els drets cap a la comunitat LGBT en el país es troben entre els més alvançats d'Amèrica Llatina i la societat costarricense és una de les més tolerants en la regió.[1]

La conducta homosexual consensual i privada va ser despenalizada en el país des de 1971. Mentres en 1997 es va eliminar del Còdic Penal tota alusió a «sodomía».

Costa Rica, de la mateixa manera que Panamà, també s'ha convertit en un destí receptor de refugiats LGBT provinents del "triàngul nort" de Centroamérica (El Salvador, Belize, Guatemala i Hondures), països que no tenen els mateixos drets cap a la comunitat LGBT+ i a on ocorren persecucions i delictes d'odi. La seua embaixada en Hondures ha acollit a vàries persones sexualment diverses que soliciten asil humanitari per persecució homofóbica o transfóbica i demés víctimes de delictes d'odi.[2]

El 17 de maig de 2016 el govern de Costa Rica per mig de la vicepresidenta Ana Helena Chacón va consultar a la Cort Interamericana de Drets Humans[3][4] si la Convenció Americana sobre Drets Humans obligava al país a otorgar-li reconeiximent a les parelles del mateix sexe, tal i com el govern ha impulsat per mig de l'inclusió de la llei d'unions civils en l'agenda eixecutiva davant el Congrés, aixina com si és deure de l'Estat (en eixe cas del Tribunal Suprem d'Eleccions) el dotar a les persones transgénero d'una identificació d'acort en el seu gènero de preferència.[3] El fallo vinculant de la Cort publicat en giner de 2018 efectivament va ordenar al país a 1) Otorgar a les parelles del mateix sexe tots els drets compresos en la llegislació a atres parelles incloent el matrimoni. 2) Permetre el canvi de gènero segons la autoidentificació del ciutadà en el document d'identificació i 3) Otorgar el mateix reconeiximent de les famílies homoparentals.[5] El fallo de la Cort IDH va ser sostingut posteriorment per la Sala Constitucional del país.[6]

El fallo de la cort va ser publicat en el bolletí judicial el 26 de novembre de 2018 per lo que el matrimoni igualitario és llegal en Costa Rica a partir del 26 de maig de 2020.

Context polític i cultural

Encara que Costa Rica és un país relativament conservador i a on existix una relativa influència de l'Iglésia catòlica i la cultura patriarcal, les posicions cap a l'homosexualitat poden variar radicalment depenent de la zona (urbana, rural, semirrural), l'estrat socioeconòmic, el nivell educatiu i atres factors. Costa Rica a la data solament ha tingut dos diputats de l'Assamblea Llegislativa obertament homosexuals, la diputada Carmen Muñoz Quesada,[7] qui és obertament lesbiana i que va ser diputada en el periodo 2010-2014 i inclusivament Cap de Fracció, i Enrique Sánchez Carballo en el periodo 2018-2022, abdós del Partit Acció Ciutadana. Costa Rica va tindre dos ministres pertanyents a la comunitat LGBTI; Wilhelm von Breymann, qui va ser ministre de turisme de 2014 a 2015[8] i Carmen Muñoz qui va ser nomenada ministra de Governació i Policia, abdós durant l'administració Solís Rivera (PAC).

Per al costarricense promig la vida íntima sol ser un assunt privat. La majoria de costarricenses, encara els més conservadors, solen basar-se en la filosofia de “no preguntes, no digues”. Aixina com existixen segments fortament tradicionals en postures homofóbicas i una forta oposició per part de l'Iglésia Catòlica i moltes de les iglésies evangèliques cap a l'equiparació de drets, atres segments de la societat solen ser molt més lliberals especialment entre els sectors acadèmics, jóvens, universitaris, de classe mija i de pensament llaic. Esta varietat de criteris pot vore's reflectida que casi tots els partits polítics grans (PLN, PAC, PUSC, ML, FA) tenen figures importants que s'han manifestat a favor dels drets de persones homosexuals. Solament en els partits cristians, els quals són partits minoritaris, existix una verdadera uniformitat de criteri en contra d'este tema.

Acceptació pública

Segons enquesta d'Unimer per al periòdic La Nació de 2012, el 55% dels costarricenses estaven a favor de que les parelles homosexuals tingueren els mateixos drets que les heterosexuals, mentres que 41% es va manifestar en contra. El percentage aumenta a 60% entre els entrevistats de 18 a 39 anys.[9] No obstant un sondeig del Centre d'Investigacions i Estudis Polítics de l'Universitat de Costa Rica publicat en el Semanari Universitat en 2013 va mostrar que el 60% de la població costarricense s'oponia a l'equiparació de drets de les unions del mateix sexe mentres un 39% estava a favor. Sent que el 60% dels que es consideraven catòlics adversaba la mida i el 95% dels que es consideraven evangèlics.[10] Mentres que un estudi del Centre d'Investigació Pew de 2014 denota que el 39% dels costarricenses que es proclamen catòlics estan a favor del reconeiximent de les unions de parelles del mateix sexe, mentres que solament el 14% dels protestants diuen lo mateix i es manifesten a favor el 45% de les persones sense religió.[11]

Segons enquesta del Centre d'Investigacions Polítiques de l'Universitat de Costa Rica de 2016 el respal al matrimoni gai es va incrementar en 10 punts percentuals respecte al 2012, passant del 35% al 45% de respal entre la població.[12] El rebuig al mateix va disminuir del 61% a un 49% de la població. El respal és major entre jóvens, persones en educació universitària i de l'àrea metropolitana, i menor entre persones de major edat, zones rurals i baixa escolaritat.[12]

Per un atre costat segons enquesta del Barómetro de les Américas de 2015 a nivell continental, Costa Rica és un dels països llatinoamericans en major acceptació del matrimoni igualitario, sent el dècim del continent en major índex de respal (28%) i el de major respal de Centroamérica.[13] En sondeig realisat pel diari La República publicat en novembre de 2016 el 45% dels consultats es va mostrar a favor del matrimoni entre parelles el mateix sexe i el 55% en una diferència del 10% entre abdós postures.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ Actituts cap al matrimoni i la union civil gay en Costa Rica religiositat, homofòbia, autoritarisme o desconeiximent
  2. ↑ «Embaixada de Costa Rica en Hondures rep persones sexualment diverses que fugen de violència». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2015. Consultat el 6 d'octubre de 2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 30 d'agost de 2016.
  4. ↑ «[2]». Consultat el 30 d'agost de 2016.
  5. ↑ «[3]». Consultat el 9 de giner de 2018.
  6. ↑ Sala IV dona 18 mesos per a que entre en vigència el matrimoni homosexual. Recuperate le 9 d'agost de 2018.
  7. ↑ https://web.archive.org/web/20130421091736/http://www.nacion.com/2013-04-21/ElPais/carmen-munoz--la-exguerrillera-de-alajuelita-que-llevara-el-megafono-del-pac.aspx
  8. ↑ http://www.nacion.com/nacional/elecciones2014/Cronica-traspaso-ministro-desfilo-pareja_0_1413458692.html
  9. ↑ a favor d'igualtat en drets La Nació, 12 de febrer de 2012
  10. ↑ de costarricenses s'opon a llegalisar unions homosexuals [4] archivat en Wayback Machine. Semanari Universitat. 2013.
  11. ↑ major freqüència, ticos abandonen criança catòlica en busca d'atres creències [5] archivat en Wayback Machine. CrHoy 18 de novembre de 2014
  12. ↑ 12,0 12,1 «[6]». Consultat el 8 de setembre de 2016.
  13. ↑ «[7]». Consultat el 8 de setembre de 2016.
  14. ↑ «[8]». Consultat el 8 de novembre de 2016.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Costa_Rica&oldid=1308655»