Anar al contingut

Diversitat sexual en Panamà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diversitat sexual en Panamà

Les persones del colectiu LGBTI+ en Panamà s'enfronta a certs desafius llegals i socials no experimentats per atres residents.[1]Les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe varen ser despenalisades en 2008, no obstant, la diversitat sexual encara és un tema tabú en la societat panamenya, la qual és majorment conservadora, per lo tant, encara persistix la violència, la discriminació i la persecució de les persones LGBTI+ en el país.[2][3][4]

Història

Artícul principal → Història LGBT en Panamà.

L'història LGBT en Panamà reflectix un recorregut complex, marcat per repressió i resistència. Durant el periodo colonial, les pràctiques sexuals i de gènero divers entre els pobles indígenes varen ser severament castigades baix l'influència dels colonizadores europeus. Vasc Núñez de Balboa, per eixemple, va ordenar l'eixecució de natius travestis per mig de l'us de gossos, lo que constituïx el primer registre conegut de castic per sodomía en el continent americà. L'arribada dels colonizadores va impondre una visió binaria de gènero que va marginar i va reprimir les identitats diverses, com la figura mitològica de Wigudun en la cultura guna, que simbolisava l'acceptació de qualitats tant masculines com a femenines.[5]

En el XX, la presència militar nortamericana en Panamà des de 1903 fins a 1999 va dur en si un context de repressió i simultànea visibilitat de la diversitat sexual. Durant este temps, les bases militars nortamericanes es varen convertir en centres d'una subcultura gai i de prostitució. Joaquín Beleño va documentar en la seua obra lliterària cóm es percebia als homosexuals en estes institucions, mentres que el Dr. Donoghue va destacar cóm la policia i els militars nortamericans fabricaven identitats sexuals per a controlar la zona. A pesar de la repressió, la lliteratura local va escomençar a reflectir l'existència i complexitat de les identitats LGBT, com en el cas de la novela L'ofegat de Tristán Solarte.[6]

Durant els règims militars en Panamà (1968-1989), la repressió es va intensificar, en la persecució d'opositors polítics i de la comunitat LGBT. Les persones detingudes varen enfrontar abusos severs, incloent violacions. La dictadura de Manuel Noriega, encara que coneguda per la seua repressió, també mantenia secrets sobre la seua pròpia bisexualitat i la dels seus associats. A pesar de la brutalitat del règim, llocs com el bar La Madrit varen oferir un refugi per a persones LGBT i atres grups marginats, proporcionant un espai de consol en mig de l'opressió.[7]

En la década de 1990, Panamà va experimentar alvanços significatius en la visibilitat i organisació de la comunitat LGBT. La fundació de l'Associació Hòmens i Dònes Nous de Panamà en 1996 i el permís per a que persones LGBT marcharen durant el Carnestoltes en 1998 varen marcar fites importants. La lliteratura també va alvançar en obres com De mànecs i albercocs de Javier Stanziola, que va abordar temes LGBT i va guanyar el Concurs Nacional de Lliteratura Ricardo Miró.[8][9][10]

El XXI va dur alvanços i desafius per a la comunitat LGBT en Panamà. En 2001, l'Associació Hòmens i Dònes Nous de Panamà va obtindre reconeiximent oficial, lo que va enfortir l'activisme LGBT. La primera Marcha de l'Orgull LGBT de Ciutat de Panamà en 2004 i el decret que despenalizó l'homosexualitat en 2008 varen ser fites importants. Ademés, en 2008, es va registrar una unió civil entre persones del mateix sexe, un pas significatiu cap al reconeiximent llegal.[11][12][13]

Durant la década de 2010, l'activisme LGBT va continuar guanyant terreny, en events com la besatón en 2011 i la participació de la primera dama en la Marcha de l'Orgull en 2017. No obstant, també va haver reculada, com l'intent de reforma constitucional per a prohibir el matrimoni entre persones del mateix sexe en 2019, que va anar finalment suspés per la pressió social.[14][15][16]

En la década de 2020, la Cort Suprema de Justícia de Panamà va declarar que la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe no era inconstitucional, lo que va provocar crítiques i cridats internacionals per a garantisar els drets de les parelles del mateix sexe. A pesar dels esforços per visibilizar i celebrar la diversitat sexual, com la boda massiva simbòlica anunciada en 2023, l'oposició conservadora i les amenaces de violència varen reflectir els desafius persistents cap a una igualtat plena per a persones LGBT en Panamà.[17][18][19]

Llegislació i drets

Plantilla:LGTB en América Central i el Carib

Despenalisació de l'homosexualitat

Artícul principal → Despenalisació de l'homosexualitat en Panamà.

La despenalisació de l'homosexualitat en Panamà va ocórrer el 31 de juliol de 2008, quan va entrar en vigència el Decret Eixecutiu No.332, el qual va derogar l'artícul 12 del Decret 149 (aprovat en maig de 1949), el qual penalisava les relacions sexuals entre persones del mateix sexe.[20][21] l'edat de consentiment sexual en Panamà és de 14 anys, sense importar l'orientació sexual.[22]

Reconeiximent de les parelles del mateix sexe

AP No existix cap tipo de reconeiximent cap a les parelles conformades per persones del mateix sexe en forma de matrimoni o d'unió civil en Panamà, per això, l'Estat panameny no reconeix a la família homoparental. En 2004, el parlament va rebujar una proposta de llei d'unions civils, principalment per la pressió de l'Iglésia catòlica sobre el govern panameny.[23] No obstant, en l'any 2020, l'Iglésia Catòlica, afirma que no està en contra de que les parelles del mateix sexe estiguen protegides per mig d'una normativa llegal que els permeta accedir a varis drets. No obstant, no estan a favor de canviar el concepte de "matrimoni", ya que açò deu ser únic i exclusiu entre un home i una dòna.[24]


En març de 2023, la Cort Suprema de Justícia de Panamà (CSJ) va declarar que no era inconstitucional un artícul del Còdic de família que prohibix el matrimoni entre persones del mateix sexe, avalant aixina la constitucionalitat de l'artícul 26 del Còdic de família, que establix que el matrimoni deu ser "entre un home i una dòna". En el fallo, la cort també va afirmar que no és inconstitucional una disposició del Còdic de Dret Internacional Privat de la República, que “prohibix el matrimoni entre individus del mateix sexe”.[25][26]

En l'any 2026, s'ha intentat presentar novament una atra proposta de llei, la proposta 454, per a llegalisar les unions civils i està sent objecte d'estudi per a determinar la seua viabilitat o no en l'Assamblea Nacional. Açò luego que en el fallo de la Cort Suprema de Justícia, afirmara que qualsevol dret nou i justificat deu ser reconegut per l'Orgue Llegislatiu. Dita proposta propon crear la figura d'unió civil per a qualsevol parella, independentment de la seua orientació sexual i identitat de gènero. [27]

Adopció

L'artícul 55 de la Llei General d'Adopcions establix que l'adopció conjunta serà constituïda quan les persones solicitants siguen cònjuges o convivientes en unió de fet i de distint sexe.[28]

Lleis i mides antidiscriminación

Panamà conta des de l'any 2019 en l'Orgue Judicial en l'Acort 368-A Que Adopta En L'Orgue Judicial La Versió Actualisada de les 100 Regles de Brasília Sobre Accés A la Justícia De les Persones En Condició de Vulnerabilitat , i, des d'agost de 2023 en proteccions contra la discriminació en l'àmbit laboral per motius d'orientació sexual i identitat de gènero a través de la Resolució Ministerial D4-388-2023 Que Crea La Guia Per a l'Identificació de la Discriminació en El Lloc de Treball del Ministeri de Treball i Desenroll Laboral. [29] No existixen disposicions llegals que prohibixquen la discriminació en térmens amplis per motius d'orientació sexual o identitat i expressió de gènero en àrees com en l'accés a l'educació, els servicis de salut, la vivenda, entre uns atres.[30] La Llei 7 que Adopta mides per a previndre, prohibir i sancionar actes discriminatoris, vigent des de 2018, no inclou proteccions llegals explicíticas per a les persones LGBT.[31]

No obstant, existixen disposicions llegals en lleis sectorials específiques que mencionen de forma expliçita l'orientació sexual i l'identitat de gènero com a categoria protegida contra la discriminació:

  • Llei 6 que Que dicta normes per a la transparència en la gestió pública, establix l'acció d'Hábeas Data i dicta atres disposicions (2002), establix l'orientació sexual com a informació confidencial, la qual no podrà ser divulgada baix cap circumstància per agents de l'Estat.[32]
  • Llei 16 que Regula el dret d'admissió en els establiments públics i establix mides per a evitar la discriminació (2002), prohibix la discriminació basada en l'orientació sexual.[33]
  • Llei 12 que Regula l'activitat de segurs i dicta atres disposicions (2012), establix que s'entén com a informació confidencial l'orientació sexual del contratante o assegurat.[34]
  • Llei 6 que Crea el Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants (2017), establix que s'entén com a informació confidencial tot tipo de senyes i informació que tinga rellevància sobre les senyes mèdiques i sicològics de les persones, la vida íntima dels particulars, incloent la seua identitat de gènero o orientació sexual.[35]
  • Llei 81 sobre Protecció de Senyes Personals (2019), es consideren sensibles les senyes personals que puguen revelar aspectes relatius a la preferència o orientació sexual.[36]

Donació de sanc

Sobre la donació de sanc, la Resolució 374 del Ministeri de Salut (emesa en setembre de 2001), impedix que les persones LGBTI+ puguen donar sanc.[37][38]En giner de 2023, el diputat Gabriel Silva va presentar l'anteproyecte de Llei 172, en el qual es busca eliminar la prohibició i permetre que les persones LGBTI+ puguen donar sanc, no obstant, l'anteproyecte de llei es troba estancat en l'assamblea.[39][40]

Lleis sobre crims d'odi i incitació a l'odi

En l'actualitat, el còdic penal panameño no criminalisa de cap forma les amenaces, els crims d'odi o l'incitació a l'odi si estos anaren motivats per l'orientació sexual o l'identitat i expressió de gènero, d'igual forma, tampoc es criminalisa el discurs d'odi.[30]

Identitat i expressió de gènero

La Llei del Registre Civil, (Llei No.31) (2006) establix la possibilitat de canviar el nom. No obstant, esta no és una normativa específica per a persones trans. Segons s'ha reportat localment, en la pràctica s'han documentat casos de persones trans que han conseguit canviar el seu nom de pila a lo manco des de 2016. Aixina i tot, les autoritats requerixen que les persones solicitants se someten a un examen per part d'un mèdic forense. També s'ha reportat que en alguns casos els solicitants han degut demostrar que han utilisat el nom solicitat durant cinc anys consecutius.[41][42]

Per una atra part, en Panamà no existix normativa que regule de manera específica el canvi de marcador de gènero. La Llei del Registre Civil (Llei No.31) establix en el seu artícul 121 que, per a la correcció del marcador del sexe en les inscripcions de naiximent, la solicitut deu ser acompanyada del “certificat expedit per mèdic forense que determine el sexe que li correspon al titular”. baix els artículs 11 i 12 de la llei s'establix la possibilitat de rectificar inscripcions, incloent la “correcció” del sexe. Per la seua banda, l'artícul 121 determina que la Direcció Nacional del Registre Civil ordenarà la “correcció del sexe” en les inscripcions de naiximent, en base en la solicitut de la part interessada, la que serà acompanyada d'un “certificat expedit per mèdic forense que determine el sexe que li correspon al titular”.[43]

En 2015, la delegació de l'Estat Panameny davant l'Organisació dels Estats Americans, va explicar en audiència pública davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que en la pràctica açò implica seguir un procés que deu iniciar-se en la presentació de la solicitut per part de la persona interessada i l'acreditació d'haver-se somés a una cirugia d'afirmació de gènero. Aixina mateix, es requerix un examen mèdic portat a terme per un mege de l'Institut de Medicina Llegal de Panamà.[44]

Forces públiques

L'artícul 133 del Reglament de Disciplina de la Policia Nacional considera com a faltes gravíssimes de conducta practicar el lesbianisme i el homosexualisme. Segons l'artícul 132, les faltes gravíssimes podran ser castigades en arrest no major de 60 dies o destitució.[45]

Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:Panamà|20px|Vore el portal sobre Panamà]] Portal:Panamà. Contingut relacionat en Panamà.
  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.

Referències

  1. ↑ «Panama: Situation of sexual minorities, including treatment by society and authorities; implementation of legislation related to the treatment of sexual minorities; state protection and support services (2011-June 2013)» (en en). Canada: Immigration and Refugee Board of Canada. Archivat des d'el original, el 2022-12-11. Consultat el 2019-02-20.
  2. ↑ efe. «Censuren sense explicació campanya a favor del matrimoni igualitario en Panamà» (en és). La Vanguardia.
  3. ↑ Efe. «Activistes denuncien una escalada de violència contra el colectiu LGBTI+ de Panamà» (en és). www. efe. com.
  4. ↑ «L'homosexualitat en Centroamérica (Segona part)». Savannah Morning News. Archivat des d'el original, el 2022-12-12. Consultat el 2022-12-11.
  5. ↑ «Wigudun: el tercer sexe». metrolibre. com. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  6. ↑ «Lliteratura panamenya ‘en orgull’». prensa. com. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  7. ↑ «‘Noriega Offered His Usual Damp, Limp Handshake to Bush’s Firm Grip’» (en en). fair. org. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  8. ↑ «Junts construïm un Panamà pròsper en salut i llibertat per a la població LGBTQ+.». ahmnp. org. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  9. ↑ «Panama: The situation of homosexuals and the llegal recourses available to them». refworld. org. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  10. ↑ «'De mànecs i albercocs', es presenta en el Teatre Nacional». laestrella. com. pa. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  11. ↑ «Associacions respalen als LGBT». metrolibre. com. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  12. ↑ «Existim i resistim: la lluita dels panameño LGBTIQ+». prensa. com. Archivat des d'el original, el 9 de decembre de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  13. ↑ «Talle Suprema de Justícia coneixerà sobre matrimonis igualitarios». prensa. com. Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2020. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  14. ↑ «Lesbianes despuix de les reixes per besar-se en la via pública». laestrella. com. pa. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2021. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  15. ↑ «Espera 10 mil persones en marcha gay en Lorena Castell com abanderada». laestrella. com. pa. Archivat des d'el original, el 24 de juny de 2021. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  16. ↑ «La lluita pel matrimoni igualitario en Panamà». hrw. org. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2022. Consultat el 17 d'agost de 2024.
  17. ↑ «CIDH flama a Panamà a garantisar el matrimoni igualitario i el dret a l'igualtat i no discriminació». midiario. com. Consultat el 18 d'agost de 2024.
  18. ↑ «Boda entre parelles del mateix sexe serà dramatisat; ixen defensors». critica. com. pa. Consultat el 18 d'agost de 2024.
  19. ↑ «Panamà Pride suspén la primera boda igualitaria, reiteren carència de lleis de protecció». laestrella. com. pa. Consultat el 18 d'agost de 2024.
  20. ↑ «Decrete Eixecutiu No.332».Ministeri de salut.
  21. ↑ «Informe d'Homofòbia d'Estat (2020)».ILGA World.Consultat el 31 de maig de 2022.
  22. ↑ «Edat per al consentiment de relacions sexuals» (PDF). obtienearchivo. bcn. cl. Consultat el 1 d'agost de 2024.
  23. ↑ Panama: Support Civil Union Proposal Now under Attack by the Catholic Church [1]
  24. ↑ https://www.tvn-2.com/nacionales/iglesia-catolica-opone-matrimonio-personas-video_1_1144799.html
  25. ↑ Juan Carlos Pau. «Talle Suprema de Panamà determina que no és inconstitucional la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe» (en és). CNN. Consultat el 2023-03-02.
  26. ↑ «Justícia de Panamà diu que el matrimoni igualitario no és un dret humà» (en és). SWI swissinfo. ch. Consultat el 2024-01-03.
  27. ↑ https://sistemas.asamblea.gob.pa/partLegis/propuestas-ciudadanas
  28. ↑ «Llei General d'adopcions i atres disposicions». Consultat el 3 de novembre de 2024.
  29. ↑ «Resolució D4-288-2023 que Crea la Guia Conceptual Per a l'Identificació de la Discriminació en el Lloc de Treball.».
  30. ↑ 30,0 30,1 María Llum Nóchez. «Centroamérica i el seu dilema en la diversitat». El País.
  31. ↑ «Llei 7 de 2018». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  32. ↑ «Llei 6 que Que dicta normes per a la transparència en la gestió pública, establix l'acció d'Hábeas Data i dicta atres disposicions». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  33. ↑ «Llei 16 que Regula el dret d'admissió en els establiments públics i establix mides per a evitar la discriminació». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  34. ↑ «Llei 12 que regula l'activitat de segurs i dicta atres disposicions». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  35. ↑ «Llei 6 que crea el Mecanisme Nacional per a la Prevenció de la Tortura i atres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  36. ↑ «Llei 81 sobre Protecció de Senyes Personals». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  37. ↑ «Resolució No.374 (Normes Tècniques i Administratives dels Bancs de Sanc i Servicis de Transfusió Sanguínea)».Ministeri de salut.
  38. ↑ «Salut reglamenta bancs de sanc» (en és). www. prensa. com. Consultat el 2024-01-04.
  39. ↑ «Anteproyecte de Llei 172».Assamblea Nacional de Panamà.
  40. ↑ Bernabé Yangüez. «Donació de sanc en persones LGBT+, una obstàcul per a salvar vides» (en és-pa). www. laestrella. com. pa. Consultat el 2024-01-04.
  41. ↑ Priscilla Pérez. «L'història de Candy Pamela i el precedent que va marcar en Panamà». TVNoticias.
  42. ↑ Zelideth Cortez. «Una decena de transexuals han canviat els seus noms en Panamà». TVNoticias.
  43. ↑ «Marcos Jurídics. Reconeiximent llegal de gènero». database. ilga. org. Consultat el 1 d'agost de 2024.
  44. ↑ CIDH. «Situació de drets humans de les persones trans en Panamà: audiència pública davant la Comissió Interamericana de Drets Humans».
  45. ↑ «REGLAMENTE DE DISCIPLINA DE LA POLICIA NAcional». Consultat el 19 d'octubre de 2024.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Panamà&oldid=1282742»