Anar al contingut

Diversitat sexual en Guatemala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les persones de la diversitat sexual i de gènero[nota 1] en Guatemala s'enfronten a certs desafius llegals i socials no experimentats per atres residents. Les relacions sexuals consensuals entre persones del mateix sexe varen ser despenalisades en 1834, no obstant, la diversitat sexual encara és un tema tabú en la societat guatemalteca, la qual és majorment conservadora, per lo tant, encara persistix la violència, la discriminació i la persecució de les persones LGBTI+ en el país.[1][2] A pesar d'això, poc a poc la visibilitat d'este colectiu comença a ser més notable en els mijos de comunicació, en la política i en la societat en general, un eixemple d'això són els casos de Sandra Morán i Aldo Dávila, primers diputats obertament homosexuals en aplegar al congrés guatemaltec.[3][4][5]

Llegislació i drets de la diversitat sexual i de gènero

Plantilla:LGTB en América Central i el Carib

Despenalisació de l'homosexualitat

En el primer Còdic Penal de Guatemala (promulgat entre 1831 - 1834) es varen derogar totes les lleis colonials que castigaven l'homosexualitat, estes lleis podrien haver perdut el seu efecte en el territori nacional abans de 1834, no obstant, ya que les dates en els registres històrics varien, es creu que en l'any de 1834 l'homosexualitat es despenalizó definitivament en el territori guatemaltec.[6] l'edat de consentiment sexual en Guatemala és de 14 anys, sense importar l'orientació sexual.

Reconeiximent de les parelles del mateix sexe

No existix cap tipo de reconeiximent cap a les parelles conformades per persones del mateix sexe en forma de matrimoni o d'unió civil en Guatemala, per això, l'Estat guatemaltec no reconeix a la família homoparental. En Guatemala no està prohibit constitucionalment les unions civils o el matrimoni entre persones del mateix sexe; no obstant, és poc provable que s'aprove un proyecte de llei en els pròxims anys que puga permetre que les parelles del mateix sexe tinguen el mateix dret que les parelles heterosexuals a accedir a les unions civils o al matrimoni.[7]

En abril de 2017 es va presentar davant el Congrés de la República l'Iniciativa de Llei Per a la Protecció de la Vida i la Família (Iniciativa No. 5272), la qual ademés d'endurir les penes per als delictes d'abort, proponia reformar el Còdic Civil per a prohibir expressament el matrimoni entre parelles del mateix sexe i definir el matrimoni com l'unió entre un home i una dòna "aixina naixcuts" per a excloure a persones trans de la seua definició.[8] El 8 de març de 2022, el Congrés va aprovar el decret 18-2022 (basat en l'iniciativa de llei 5272), en la que es prohibia el matrimoni entre persones del mateix sexe, i a la seua volta penalisava en 5 anys de presó l'abort.[9] Donada l'oposició generada pel president Alejandro Giammattei a promulgar dita llei, anunciant que ho vetaria en considerar que violava la Constitució i convenis internacionals subscrits per Guatemala, el proyecte va ser finalment archivat i descartat pel Congrés el 15 de març.[10][11]

Lleis i mides antidiscriminación

No existixen disposicions llegals en térmens amplis que prohibixquen la discriminació per motius d'orientació sexual o identitat i expressió de gènero en àrees com en l'accés a l'ocupació, l'educació, els servicis de salut, l'accés a la justícia, la vivenda o l'accés a llocs i/o establiments tant públics o privats, entre uns atres.[12] No obstant, existixen algunes proteccions llegals llimitades que es troben vigents.

  • L'Artícul 9 del Còdic de Migració (Decret 44-2016) establix que les persones migrants deuen ser tractades igualitariamente i no podran ser díscriminades per motius d'orientació sexual.[13]
  • El Reglament General de la Llei Orgànica de l'Institut per a l'assistència i atenció a la víctima del delicte (Acort 33-2020) establix, en el seu artícul 5, que un dels principis rectors és "el dret que té tota víctima del delicte a ser tractada de la mateixa manera davant la llei, sense diferència de sexe, edat, gènero, orientació sexual, religió, ètnia, o qualsevol atra condició".[14]
  • El 19 d'abril de 2024 es va emetre el Còdic d'Ètica de l'Organisme Eixecutiu, (Acort Gubernatiu número 62-2024), el qual prohibix la discriminació per motius d'orientació sexual i identitat de gènero en el sector públic. Establix que és aplicable a tots els servidors públics, contractistes o atres persones vinculades a l'Organisme Eixecutiu.[16]

Anteriorment, l'artícul 10 del Còdic de l'Infància i l'Adolescència (1996) prohibia la discriminació dels menors per la seua orientació sexual. No obstant, el Còdic va ser substituït per la Llei de Protecció Integral de la Chiquea i Adolescència (2003), que va eliminar dita protecció.[17][18]

Identitat i expressió de gènero

En Guatemala no es permet llegalment canviar l'indicador de sexe en els document d'identitat. No obstant, tota persona pot presentar una solicitut de canvi de nom davant un Notari del Registre Civil en virtut dels artículs 18 a 20 de la Llei Reguladora d'Assunts de Jurisdicció Voluntària (Decrete n.º 54/1977). Una volta formulada la solicitut, es publica en el bolletí oficial. Terceres persones poden opondre's a la solicitut si es veuen afectades negativament pel canvi. Si no hi ha oposició, el registre civil procedirà a modificar l'acta de naiximent. Si hi ha oposició, un tribunal determinarà si el nom del peticionario serà canviat o no. En febrer de 2018, 55 persones trans varen conseguir canviar la foto i el nom en el seu document d'identitat.[19]

En 2017 el Registre Nacional de les Persones (RENAP) va adoptar el Protocol per a l'atenció a Usuaris (2017), en un acápite específic a l'atenció a persones LGBTI, que establix que les persones trans deure ser tractades d'acort a la seua identitat de gènero, sense importar el nom i sexe registral (Regla 7.4).[20]

Propostes Llei d'Identitat de gènero

En Guatemala, organisacions trans han tractat d'impulsar des de 2011 l'aprovació d'una Llei d'Identitat de Gènero, encara que no han trobat respal per part dels diputats en el congrés per a aprovar dit proyecte. L'únic respal que ha rebut ha segut per part del procurador de Drets els Humans, l'Organisació Panamericana de la Salut (OPS) i el Programa Conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA (ONU SIDA).[21]

A finals de 2017, diverses organisacions LGBTI+ junt a la diputada Sandra Morán Reis (activista pels DDHH), varen presentar davant el congrés guatemaltec una iniciativa de llei d'Identitat de Gènero. La proposta permetria que les persones trans puguen solicitar la rectificació de la partida de naiximent, per mig d'un tràmit administratiu davant el Registre Nacional de les Persones (RENAP) i reconéixer el dret de totes les persones a ser reconegudes d'acort en la seua identitat de gènero.[22] En agost de 2018, la Comissió de la Dòna va dictaminar desfavorablemente l'iniciativa de llei d'identitat de gènero. Els diputats d'eixe moment varen assegurar que la proposta tenia algunes contradiccions en la llegislació guatemalteca, per lo que varen determinar que es deu redactar una nova iniciativa.[23][24]

Lleis sobre crims d'odi i incitació a l'odi

En 2017, la diputada Sandra Morán va presentar una iniciativa de llei davant el congrés guatemaltec, cridada: Llei per a sancionar els crims per prejuí.[25][26] Esta iniciativa pretenia reformar alguns artículs del còdic penal, artículs els quals parlen sobre delictes d'odi i discriminació, la reforma pretenia agregar com a categories protegides l'orientació sexual i l'identitat i expressió de gènero, no obstant, l'iniciativa de llei va ser rebujada.[27][28] En l'actualitat, el còdic penal guatemalteco no criminalisa de cap forma les amenaces, els crims d'odi o l'incitació a l'odi si estos anaren motivats per l'orientació sexual o l'identitat i expressió de gènero, d'igual forma, tampoc es criminalisa el discurs d'odi.

Donació de sanc

Les Normes Tècniques de Medicina Transfusional i Bancs de Sanc del Ministeri de Salut Pública, emesa en 2007, establix que "tindre o haver tingut relacions homosexuals" és un motiu de diferimiento permanent per a la donació de sanc. Les prohibicions es troben establides en la secció 2.2.3(i) sobre "Condicions d'acceptació del donador" i la pregunta 28 del "Fomulario d'entrevista al donador" (Anex 2) de la Norma.[29]

Servici militar

Les persones LGBT no poden servir obertament en les Forces Armades de Guatemala. El Reglament de Juntes d'Honor de l'Eixèrcit de Guatemala (Acort Gubernatiu 602-98) establix en el seu artícul 5(l) que "Les tendències, actes o actituts homosexuals, afeminades o lèsbiques" són una de les causals de sancions que les Juntes d'Honor de l'Eixèrcit podran impondre per ofenses contra l'honor, la moral, l'ètica i el decore dels militars.[30]

Lleis i mides restrictives

Restriccions a la llibertat d'expressió

En juny de 2024, en acabant de que un advocat interponguera una acció d'ampar solicitant la suspensió de la Desfilada de l'Orgull de Ciutat de Guatemala per un supost risc de vulneració dels drets dels chiquets, la Cort de Constitucionalitat va declarar que la Desfilada podia celebrar-se, pero va instar a les autoritats a "protegir els valors espirituals i les bones costums de la societat, en particular dels chiquets i adolescents" i a velar perque "els chiquets no estiguen exposts a cap informació o material incompatible en la seua edat i a prohibir tota situació que els coloque en estat de vulnerabilitat sobre els seus drets a l'unitat i estabilitat familiar, aixina com la seua integritat física, espiritual i moral". Els organisadors varen senyalar que la decisió buscava promoure la autocensura durant la celebració de l'Orgull, ademés de ser estigmatizante.[31][32]

Restriccions a la llibertat d'associació

En febrer de 2020, el Congrés de Guatemala va aprovar una iniciativa de llei per a reformar la Llei d'organisacions no governamentals (2003) l'Artícul de les quals 15 permet al govern clausurar ONGs i presentar càrrecs penals contra els seus directors per utilisar donacions o finançació externa en la finalitat de "alterar l'orde públic". L'acte d'aprovació de la llei va ser suspés en març de 2020 per la Cort Constitucional a raïl de múltiples accions d'ampar presentades per ONGs de la societat civil. A pesar d'això, la Cort en la seua sentència definitiva en 2021, va revocar la suspensió i va permetre l'entrada en vigor de la Llei.[33][34]

Iniciatives llegislatives contra la població LGBTIQ+

Per mig del Congrés de la República de Guatemala s'han presentat múltiples reformes i iniciatives de llei en mides restrictives dirigides directament contra la població LGBTIQ+, en un émfasis particular en les persones transgénero. Estes propostes han buscat llimitar el reconeiximent de drets, restringir l'accés a certs servicis i reforçar normatives que dificulten el lliure desenroll de la personalitat, l'identitat de gènero i la lliure expressió de gènero. Entre elles es troben:

  • Iniciativa 5272 "Llei per a la Protecció de la Vida i la Família."[8]
  • Iniciativa 5940 "Llei per a garantisar la Protecció Integral de la Chiquea i Adolescència contra els Trastorns de l'Identitat de Gènero."[35]
  • Iniciativa 6453 "Llei d'Educació Sexual per a la Protecció de la Chiquea i Adolescència en Guatemala."[36]
  • Iniciativa 6473 "Llei per a la Conservació Integral de la Societat."[37]
  • Iniciativa 6475 "Aprovar reformes al Còdic Penal, decret 17-73 del Congrés de la República."[38]
  • Iniciativa 6502 "Llei de Protecció del Menor i les seues Relacions Patern-Filials."[39]

Condicions socials

Violència contra la comunitat LGBTI+

Desfilada de la Diversitat Sexual i Identitat de Gènero de Guatemala en 2012.

Els crims d'odi motivats per l'orientació sexual o l'identitat de gènero seguixen sent tolerats per l'Estat a pesar de numerosos informes nacionals i internacionals que alerten sobre esta problemàtica.[40][41][42] Les organisacions LGBTI+ de Guatemala denuncien que és preocupant la violència cap a les persones transgénero, ya que entre 2001 i 2006 varen ser assessinades 17 persones transexuals. La falta de drets civils i polítics aixina com de proteccions contra els crims d'odi, contribuïx a que la violència i discriminació contra les persones LGBTI+ vaig continuar sent una realitat en Guatemala.[43][44]

Transexualidad

L'Estat seguix criminalisant als hòmens i dònes transexuals, vaig pesar a que poden eixir en paraments concordes al seu gènero en la foto del document d'identitat, el canvi de sexe registral no està permés, de modo que són negades de varis drets individuals tals com: "l'ocupació, l'educació, la salut, i la seguritat".

A pesar de que Guatemala és un firmant de la Declaració sobre orientació sexual i identitat de gènero de les Nacions Unides i ha recolzat diverses resolucions de l'Organisació dels Estats Americans sobre Drets Humans, orientació sexual i identitat i expressió de gènero,[45] la discriminació social i institucional seguix sent molt freqüent en el país.[44][46]

La major part de la població és membre d'alguna iglésia cristiana, institucions que tradicionalment han mantingut una actitut conservadora sobre la diversitat sexual, condenant l'homosexualitat, el travestisme o la transexualidad per la creència de que són conductes immorals.[47][43]

Estes actituts conservadores també s'han reflectit en la llínea ideològica dels principals partits de la nació. Els partits de dreta s'han mostrat en contra de l'igualtat de drets de les persones LGBTI+, mentres que els partits més progressistes generalment han ignorat estos temes.[48] Per una atra part, durant les eleccions generals de 2015 va ser elegida diputada Sandra Morán, convertint-se en la primera congressista i política en un càrrec d'elecció popular obertament homosexual en l'història guatemalteca.[49]

A pesar d'estos desafius el colectiu LGBTI+ s'ha tornat més visible des de la década de 1990, i els esforços del país cap a la democratisació, la pau i els drets humans han servit per a beneficiar a les persones LGBTI+.[43][47] En 2014, la Procuraduría dels Drets Humans guatemalteca va crear la Defensoría de la Diversitat Sexual per a protegir a la comunitat LGBTI+ i promoure la seua integració social.[50]

Teràpies de conversió sexual

Els Esforços per a Corregir l'Orientació Sexual i Identitat de Gènero (també conegudes com 'ECOSIG') és el nom en el que es coneix a una série de métodos pseudocientíficos que tenen com a objectiu canviar o alterar l'orientació sexual o l'identitat de gènero de persones LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transexuals). A pesar de que l'Organisació Mundial de la Salut va eliminar en 1990 a l'homosexualitat de la llista de malalties mentals i a la transexualidad en 2018, hui en dia encara existixen diverses organisacions religioses les quals seguixen impartint este tipo de "teràpies" en tot lo món.[51]

No hi ha estudis científics metodològicament vàlits que demostren que la teràpia de conversió en qualsevol forma siga efectiva. L'evidència internacional ha conclós que no hi ha proves sòlides de que les persones puguen reduir les atraccions cap al mateix sexe o aumentar les atraccions cap a atres sexes a través els esforços de canvi d'orientació sexual. Pel contrari, les investigacions que han estudiat a persones que s'han somés a estes pràctiques, descriuen greus efectes en la seua salut mental tals com a episodis de severa ansietat, síndromes depressius, aïllament social, disfunció sexual i pensaments suïcides.[51] Les víctimes de les teràpies de conversió també solen ser someses als dogmes de consellers espirituals i a programes per a curar-se de la seua 'condició'. Estos programes poden incloure calúmnia homófobas, tanes, encadenaments, privació d'aliment i inclús exorcisme.[52] En l'actualitat, els ECOSIG no són criminalisats en Guatemala, ni en cap atre país de la regió Centroamericana.

Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:LGBT|20px|Vore el portal sobre LGBT]] Portal:LGBT. Contingut relacionat en LGBT.
  • [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Guatemala.

Referències

  1. ↑ Rodrigo Duarte. «Guatemala és un dels països llatinoamericans més hostils en la comunitat LGBT+: una campanya viral busca revertir-ho» (en és-és). infobae.
  2. ↑ Human Rights Watch. «Viu cada dia en por: Violència i discriminació contra les persones LGBT en El Salvador, Guatemala i Hondures i obstàculs a l'asil en Estats Units».
  3. ↑ Rosario Marina. «La diputada que lluita sola pels drets LGBT» (en és). Agència Presents.
  4. ↑ Pilar Salazar. «Eleccions Guatemala: candidats LGBT+ en agenda de diversitat sexual» (en és). Agència Presents.
  5. ↑ José Elías. «[1]» (en és).
  6. ↑ «Informe d'Homofòbia d'Estat (2020)».ILGA World.Consultat el 8 de juny de 2022.
  7. ↑ Cecilia Mendoza. «Arquebisbe guatemaltec rebuja cridar matrimoni a unions gai» (en és). Correu.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Iniciativa que dispon aprovar Llei per a la Protecció de la Vida i la Família.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  9. ↑ «Guatemala: el Congrés aprova una llei que prohibix el matrimoni homosexual i eleva les penes per abort». BBC. Consultat el 9 de març de 2022.
  10. ↑ Salazar, Pilar. «Guatemala: El Congrés archiva la llei que elevava les penes per aborts i prohibia el matrimoni igualitario». Agència Presents. Consultat el 26 de decembre de 2022.
  11. ↑ «Guatemala: el Congrés archiva la polèmica llei que prohibia el matrimoni homosexual i elevava les penes per abort». BBC News Món. Consultat el 26 de decembre de 2022.
  12. ↑ Cristian Gonzáles Cabrera. «Guatemala deuria fer més per les persones LGBT» (en és). Human Rights Watch.
  13. ↑ «Còdic de Migració». Consultat el 8 de setembre de 2025.
  14. ↑ «Reglamente General de la Llei Orgànica de l'Institut per a l'assistència i atenció a la víctima del delicte». Consultat el 8 de setembre de 2025.
  15. ↑ «Còdic d'Ètica i Probidad del RENAP». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  16. ↑ «Acorde Gubernatiu número 62-2024». Consultat el 21 de decembre de 2024.
  17. ↑ «DECRETE NUMERE 27-2003». Consultat el 19 d'octubre de 2024.
  18. ↑ «Decrete numere 78-1996 - Codigo de la chiquea i la joventut». Consultat el 16 de maig de 2017.
  19. ↑ Saira Ramos. «Coneix a una de les 55 dònes trans que en febrer del 2018 varen conseguir modificar el seu DPI.».
  20. ↑ «Protocol per a l'atenció a Usuaris».Registre Nacional de les Persones (RENAP).
  21. ↑ Valeria Rohrmoser. «Una atra llei pendent: la d'identitat de gènero» (en és). Nómada, Guatemala..
  22. ↑ Visibles. «Presenten llei d'identitat de gènero en el Congrés» (en és).
  23. ↑ Efe. «El Congrés de Guatemala rebuja reconéixer drets dels trans». France 24.
  24. ↑ Dolç Rivera. «Llei d'identitat de gènero rep dictamen desfavorable» (en és-gt). GuateVisión.
  25. ↑ Henry Estuardo Pocasangre. «Iniciativa propon sancionar l'homofòbia».
  26. ↑ Eddy Coronat. «Diputada demana major sanció per crims contra comunitat LGBT – Prensa Lliure» (en és-gt).
  27. ↑ «Diputada insistix en plantejar llei per a sancionar crims per prejuí» (en és). República Gt.
  28. ↑ Efe. «La població LGBTI de Guatemala exigix acabar en els "crims d'odi"» (en és). www. efe. com.
  29. ↑ «Normes Tècniques Medicina Transfusional i Bancs de Sanc del Ministeri de Salut Publica». Consultat el 18 d'agost de 2025.
  30. ↑ «Reglamente de Juntes d'Honor de l'Eixèrcit de Guatemala». Consultat el 18 d'agost de 2025.
  31. ↑ «La Cort de Constitucionalitat demana que la desfilada de la diversitat sexual "respecte" la "integritat física, psíquica i moral" de la chiquea» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2025-06-27.
  32. ↑ «Realisen marcha de l'orgull en Guatemala, després d'intent judicial d'impedir-la» (en és-gt). Prensa Lliure. Consultat el 2025-06-27.
  33. ↑ «Nova llei d'ONGs en Guatemala posa al país en risc d'Estat "autoritari"». SWI swissinfo. ch.
  34. ↑ «Decrete Numere 4-2020».Congrés de la República de Guatemala.
  35. ↑ «Iniciativa que dispon aprovar Llei per a garantisar la Protecció Integral de la Chiquea i Adolescència contra els Trastorns de l'Identitat de Gènero.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  36. ↑ «Iniciativa que dispon aprovar Llei d'Educació Sexual per a la Protecció de la Chiquea i Adolescència en Guatemala.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  37. ↑ «Iniciativa que dispon aprovar Llei per a la Conservació Integral de la Societat.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  38. ↑ «Iniciativa que dispon aprovar reformes al Còdic Penal, decret 17-73 del Congrés de la República. Adiciona el art. 188 Bis. Interferència en la formació de la personalitat i de la sexualitat del menor i art. 188 Ter. Alteració Sexual.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  39. ↑ «Iniciativa que dispon aprovar Llei de Protecció del Menor i les seues Relacions Patern-Filials.». Congrés de la República de Guatemala. Consultat el 2025-03-12.
  40. ↑ «Persecució de persones LGBT en El Salvador, Guatemala i Hondures» (en és). Human Rights Watch. Consultat el 2023-12-23.
  41. ↑ Cristian Gonzáles Cabrera. «Guatemala deuria fer més per les persones LGBT» (en és). Human Rights Watch. Consultat el 2023-12-23.
  42. ↑ «Guatemala, a on ser LGBTI et convertix en blanc d'agressions sistemàtiques» (en és). Distintes Latitut. Consultat el 2023-12-23.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Guatemala, el rostre de l'homofòbia. Els crims d'odi per identitat sexual (1996 - 2006).
  44. ↑ 44,0 44,1 (anglés) of gai, lesbian, bisexual and transgendered/transsexual individuals and availability of state protection; police attitudes towards same-sex domestic violence and state protection available to victims (2003 - September 2006) Immigration and Refugee Board of Canada. Refworld - ACNUR. 26 d'octubre de 2006.
  45. ↑ Resolucions sobre Drets Humans, orientació sexual i identitat i expressió de gènero. Organisació dels Estats Americans. 4 de juny de 2012.
  46. ↑ “L'homosexualitat no és una malaltia; l'Homofòbia Sí”. Plaça Pública. 29 d'agost de 2013.
  47. ↑ 47,0 47,1 Informe de discriminació per orientació sexual i identitat de gènero. Aproximació a la interseccionalidad en atres formes de discriminació en Guatemala. Observatori de les Violències. 4 de novembre de 2012.
  48. ↑ unió gai, ni aborts ni mariguana. [2] archivat en Wayback Machine. Contrapoder. 14 de juny de 2013.
  49. ↑ Morán: artiste, lesbiana i congressista. [3] archivat en Wayback Machine. L'Hora. 16 d'octubre de 2015.
  50. ↑ crea “Defensoría de la Diversitat Sexual”. Bon Diari. 13 d'abril de 2014.
  51. ↑ 51,0 51,1 Naomi Ouattara i Jeanne Pavard. «Les “teràpies de conversió” a través del món: una tortura encara poc coneguda». www. growthinktank. org.
  52. ↑ «Les “teràpies de conversió” poden equivaldre a formes de tortura i deurien prohibir-se, afirma expert de Nacions Unides».

Notes

  1. ↑ També coneguda com a diversitat sexogenérica, diversitat afectiu-sexual i de gènero o simplement diversitat afectiu-sexual. Des d'una perspectiva reivindicativa, també s'usa dissidència sexual , "dissidència sexual i de gènero" o "dissidència sexual i corporal" .


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diversitat_sexual_en_Guatemala&oldid=1458732»