Diferència entre les revisions de "Torrent (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Torrent s'ha renomenat com Torrent (Valéncia))
 
(No es mostren 72 edicions intermiges d'16 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
−
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
+
|image_país =  
−
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
+
|image_província = [[File:Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest.png|165px]]
 
|nom = Torrent
 
|nom = Torrent
−
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
+
|image_escut = [[File:Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg|100px]]
−
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
−
|comarca = [[Horta Oest]]
+
|comarca = [[L'Horta Sur]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
 
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
 
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
 
|superfície = 69,3 km²
 
|superfície = 69,3 km²
 
|altitut = 66 m.
 
|altitut = 66 m.
−
|població = 83457 hab.
+
|població = 87.295 hab. (2023)
−
|densitat = 1.209,52 hab./km²
+
|densitat = 1.259,66 hab./km²
 
|gentilici = torrentí/na
 
|gentilici = torrentí/na
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46900
 
|còdic_postal = 46900
 
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
 
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
−
|alcalde = Mª José Català Verdet ([[PPCV]])
+
|alcalde = Amparo Folgado Tonda [[PP]]
−
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
+
|web = [https://www.torrent.es Web oficial de l'Ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
−
 
+
[[File:Torrente AA 03.jpg|240px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
−
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente''), és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de l'[[Horta Oest]] de la [[Província de Valéncia]].
+
[[Archiu:Auditori de Torrent.jpg|240px|miniaturadeimagen|Auditori de Torrent]]
 +
[[Archiu:PontBlauTorrent.jpg|240px|miniaturadeimagen|Pont Blau de Torrent]]
 +
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Sur]], d'a on és la seua capital, en la [[província de Valéncia]].
  
 
== Història==
 
== Història==
 
=== Fundació ===
 
=== Fundació ===
−
Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys després de la Conquista de Valéncia per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
+
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
  
−
Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia '''5 de Maig de 1238''' és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
+
Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
  
 
=== Els primers habitants ===
 
=== Els primers habitants ===
−
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) així com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
+
Encara que la fundació oficial de la vila data de la [[Reconquista]], els diversos sostralls arqueològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
  
 
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
 
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
  
−
Després de la romanisació començà un periodo de domini musulmà, (a partir del segle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
+
Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
  
−
== '''Monuments''' ==
+
== Demografia ==
−
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
+
Torrent conta en 87.295 habitants censats segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2023]].
−
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
+
<center>
 +
{|align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1900]] !![[1920]] !![[1940]] !! [[1960]] !! [[1981]] !! [[2001]] !! [[2011]] !! [[2017]] !! [[2020]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 8.489|| align=center| 10.045 || align=center| 13.632 || align=center| 24.177 || align=center| 51.762 || align=center| 65.417 || align=center| 80.829 || align=center| 80.630 || align=center| 83.962 || align=center| 85.142
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Manuel Puchades Romero (1979)
 +
Rafael Marín Martínez (1979-1983)
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Rafael Marín Martínez
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Jesús Ros Piles (2003-2004)
 +
José Bresó Olaso (2004-2007)
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = María José Catalá Verdet
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = María José Catalá Verdet (2011-2012)
 +
Amparo Folgado Tonda (2012-2015)
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
[[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Jesús Ros Piles
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Amparo Folgado Tonda
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
 +
 
 +
== Monuments ==
 +
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la voltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metros. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
  
 
== Museus==  
 
== Museus==  
−
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituixen les seues senyes d’identitat.
+
*'''Museu Comarcal de l'Horta Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
−
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del segle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
+
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
  
 
== Festes==  
 
== Festes==  
−
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
+
Moltes de les seues festes són similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
 +
 
 +
*'''Porrat de [[Sant Antoni Abat]] ([[giner]])''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
 +
*'''1 de [[febrer]]''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
 +
*'''3 de febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris són chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
 +
*'''15 al 19 de [[març]]''': [[Falles]].
 +
*'''[[Semana Santa]]''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
 +
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
 +
*'''Festes de la [[Verge dels Desamparats]]''': És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
 +
 
 +
== Personages rellevants ==
 +
* [[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
 +
* [[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].
  
−
*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
+
== Vore també ==
−
*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
−
*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
 
−
*'''15 al 19 de març''': Falles.
 
−
*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
 
−
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer dumenge de Maig és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
 
−
*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este segle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
 
  
−
== Personages Rellevants ==
+
== Referències ==
−
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla de plata en dobles en els Jocs Olímpics de Pekín 2008.
+
<references />
−
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en 1989.
+
* [https://www.torrent.es Ajuntament de Torrent]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torrent INE. Població de Torrent]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
+
{{commonscat|Torrent (Valencia)}}
−
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
 
−
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
 
−
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
 
−
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
 
  
−
== Referències ==
+
* [http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
−
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}  
+
* [http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
−
{{Municipis de l'Horta Oest}}
+
* [https://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
 +
 
 +
{{Municipis de L'Horta Sur}}
 +
{{Capitals comarques}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 22:21 12 nov 2024

Torrent
Escut de Torrent (Horta Sud).svg
Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: L'Horta Sur
• Partit judicial: Torrent
Ubicació: 39°26′20″N 0°27′56″O
• Altitut: 66 m.
Superfície: 69,3 km²
Població: 87.295 hab. (2023)
• Densitat: 1.259,66 hab./km²
Gentilici: torrentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46900
Festes majors: 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
Alcalde: Amparo Folgado Tonda PP
Pàgina web: Web oficial de l'Ajuntament


La Torre, situada en la Plaça Major
Auditori de Torrent
Pont Blau de Torrent

Torrent (en castellà Torrente) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya situat en la comarca de L'Horta Sur, d'a on és la seua capital, en la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Fundació[editar | editar còdic]

Torrent se fundà en l'any 1248, dèu anys despuix de la Conquista de Valéncia per part de Jaume I. El rei oferí estes terres a fra en Hugo de Folcalquier, tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en 1232 Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia 5 de maig de 1238 és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

Els primers habitants[editar | editar còdic]

Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arqueològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del sigle VIII) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

Demografia[editar | editar còdic]

Torrent conta en 87.295 habitants censats segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica
1900 1920 1940 1960 1981 2001 2011 2017 2020 2022
8.489 10.045 13.632 24.177 51.762 65.417 80.829 80.630 83.962 85.142

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Puchades Romero (1979)

Rafael Marín Martínez (1979-1983)

PSPV-PSOE

PSPV-PSOE

1983 - 1987 Rafael Marín Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1991 - 1995 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1995 - 1999 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jesús Ros Piles (2003-2004)

José Bresó Olaso (2004-2007)

PSPV-PSOE

PSPV-PSOE

2007 - 2011 María José Catalá Verdet PPCV
2011 - 2015 María José Catalá Verdet (2011-2012)

Amparo Folgado Tonda (2012-2015)

PPCV

PPCV

2015 - 2019 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
2019 - 2023 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
2023 Amparo Folgado Tonda PP

Monuments[editar | editar còdic]

  • La Torre: La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la voltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metros. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.

Museus[editar | editar còdic]

  • Museu Comarcal de l'Horta Sur: És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.

El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del sigle XX. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

Festes[editar | editar còdic]

Moltes de les seues festes són similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • Porrat de Sant Antoni Abat (giner): És fa una foguera i una bendicio d'animals.
  • 1 de febrer: L'entrà de la flor. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
  • 3 de febrer: Sant Blai: en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els sanblaiets, que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris són chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el rossejat.
  • 15 al 19 de març: Falles.
  • Semana Santa: Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
  • Festes de la Verge del Rosari: La nit del dissabte al primer dumenge de maig és realisa l´Enramà en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
  • Festes de la Verge dels Desamparats: És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

Personages rellevants[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs  •  Albal  •  Alcàsser  •  Aldaya  •  Alfafar  •  Benetússer  •  Beniparrell  •  Catarroja  •  Chirivella  •  Lloc Nou de la Corona  •  Manises  •  Massanassa  •  Mislata  •  Paiporta  •  Picanya  •  Picassent  •  Quart de Poblet  •  Sedaví  •  Silla  •  Torrent


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torrent_(Valéncia)&oldid=364897»