Diferència entre les revisions de "Canals"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Canals''' és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de [[la Coster...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[ | + | '''Canals''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat en el sur de la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]]. Conta en 13.771 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]). |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]]'' i [[ | + | Situat en la vall de Montesa, entre la ''[[Serra Grossa]]'' i [[La Costera]]. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per on penetren els contraforts de la ''Serra Grossa'', on s'alça l'Atalaya (556 [[msnm]]) i la ''Cruz'' (520 msnm), en el llímit en [[L'Olleria]], quedant entre abdós el port del mateix nom. El [[riu Canyoles]] travessa el terme en direcció O-NE; el riu '' dels Sants'', afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els termes de [[Xàtiva]] i atres municipis de [[La Costera]]. |
| − | La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu | + | La vila es troba en la ribera esquerra del [[riu Canyoles]]. Per la seua proximitat a [[L'Alcúdia de Crespins]] forma una conurbació en dita localitat. |
| − | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de | + | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'[[A-7]]. |
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | === [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] === | ||
| − | Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[ | + | Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a [[Ayacor]], incorporat a finals del [[segle XIX]] i que al seu torn comprenia [[Torre Cerdá]] (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de ''La Torre'' era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de ''La Torre'', el de ''Sant Vicent'' i la contornada de l'iglésia parroquial. |
| − | === Localitats | + | === Localitats llimítrofs === |
El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents: | El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents: | ||
| − | + | [[l'Alcúdia de Crespins]], [[Ayelo de Malferit]], [[Cerdà]], [[La Granja de la Costera]], [[Xàtiva]], [[Llanera de Ranes]], [[Montesa]], [[L'Olleria]], [[Torrella]] i [[Vallés]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | |
| − | [[l'Alcúdia de Crespins]], [[ | ||
=== Climatologia === | === Climatologia === | ||
| − | El clima en Canals és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de [[solana]] (cap al | + | El clima en Canals és [[clima mediterràneu|mediterràneu]], encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de [[solana]] (cap al surest), els estius són més calorosos que en atres zones de la [[Comunitat Valenciana]], registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu. |
== Història == | == Història == | ||
Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals. A Lleida també hi ha una població del mateix nom, per la qual cosa no es descarta que l'orige dels repobladors determinara el nom de la població, com en atres localitats valencianes va succeir. Conquistat per la [[Corona d'Aragó]] i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van portar aquells repobladors. | Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el [[riu Canyoles]] i el [[riu dels Sants]] li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals. A Lleida també hi ha una població del mateix nom, per la qual cosa no es descarta que l'orige dels repobladors determinara el nom de la població, com en atres localitats valencianes va succeir. Conquistat per la [[Corona d'Aragó]] i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van portar aquells repobladors. | ||
| − | En | + | En ''La Torre'' de Canals (llavors un ''lloc'' i ara barri) va nàixer el papa [[Calixt III]] en [[1378]]. |
És en la [[pedania]] d'Ayacor on va nàixer, també, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampió del món. | És en la [[pedania]] d'Ayacor on va nàixer, també, en [[1957]], el motoriste [[Ricardo Tormo]], bicampió del món. | ||
| Llínea 37: | Llínea 36: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Els principals cultius són: [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[ceba|cebes]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[tabac]] i [[fraula|fraules]]. El cultiu més estés és la [[ | + | Els principals cultius són: [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[ceba|cebes]], [[meló d'Alger|melons d'Alger]], [[tabac]] i [[fraula|fraules]]. El cultiu més estés és la [[taronja]] en diferents varietats. Hi ha en el secà [[garrofera|garroferes]] i [[amelar]]s. |
| − | La principal activitat econòmica és | + | La principal activitat econòmica és l'indústria. Funcionen 16 fàbriques de [[gèneros de punt]], 6 de [[confecció]] i 2 de [[filat]]s. L'[[assaonat de pells]] constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'oli, una atra de farina, mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
* La Lloca, arbre monumental plantat en [[1914]]. | * La Lloca, arbre monumental plantat en [[1914]]. | ||
| − | * | + | * Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el [[segle XVII]] i en decoració ''[[churrigueresc|churrigueresca]]'' en el seu interior. |
| − | * | + | * Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el segle XIII), ha sigut reformada diverses vegades. |
| − | * Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el | + | * Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el segle XII. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del segle XX. |
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | [[Image:Foguera.jpg|thumb|right|180px|La | + | [[Image:Foguera.jpg|thumb|right|180px|La ''foguera'' de Canals.]] |
| − | * '''[[Antonio | + | * '''[[Antonio Abat|Sant Antoni Abat]]''', els dies 16, 17 i 18 de [[giner]]. Destaquen per la crema de la major foguera del món, crida la ''foguera'', i pel dia dels ''parells'' on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un [[vitol]]. El vitol és esta frasse: ''Vitol i vitol al nostre patró del poble!!'', i la gent respon: ''Vitol!!''. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a què vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es van apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de [[Bandera]] i un atre que és el [[Cuiro]]. |
El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''. | El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix [[arròs al forn]]. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat ''foguera'' i els ''parells''. | ||
| − | * '''Fira de setembre'''. El segon | + | * '''Fira de setembre'''. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[|paella|paelles]], les [[vaqueta|vaquetes]] i la festa de disfrassos. |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | Són plats molt coneguts | + | Són plats molt coneguts l'[[arròs al forn]], o les pastes que es repartixen el dia de [[Antoni Abat|Sant Antoni]]. |
== Persones célebres naixcudes en esta localitat == | == Persones célebres naixcudes en esta localitat == | ||
| − | |||
* [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampió del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals. | * [[Ricardo Tormo]] gran pilot de motociclisme bicampió del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals. | ||
| − | * [[Calixt III]], el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana | + | * [[Calixt III]], el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, així com va canonisar a [[Sant Vicent Ferrer]]. |
* [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]]. | * [[Ricardo Sanz García|Ricardo Sanz]], dirigent anarquiste durant la [[Guerra Civil Espanyola]] exiliat en [[França]] fins a [[1979]]. | ||
| Llínea 71: | Llínea 69: | ||
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| Alcalde_2 = Rafael Trave Vera | | Alcalde_2 = Rafael Trave Vera | ||
| − | | Partit_2 = PSPV-PSOE | + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| Alcalde_3 = Rafael Trave Vera | | Alcalde_3 = Rafael Trave Vera | ||
| − | | Partit_3 = PSPV-PSOE | + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| Alcalde_4 = Antoni Mira Navarro | | Alcalde_4 = Antoni Mira Navarro | ||
| − | | Partit_4 = PSPV-PSOE | + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| Alcalde_5 = Vicent Felipe Conca | | Alcalde_5 = Vicent Felipe Conca | ||
| − | | Partit_5 = [[ | + | | Partit_5 = [[PPCV]] |
| Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca | | Alcalde_6 = Vicent Felipe Conca | ||
| − | | Partit_6 = | + | | Partit_6 = [[PPCV]] |
| Alcalde_7 = Pascual Durá B./Vicent Sancho F. | | Alcalde_7 = Pascual Durá B./Vicent Sancho F. | ||
| − | | Partit_7 = GdC(Gent de Canals) | + | | Partit_7 = GdC (Gent de Canals) |
| Alcalde_8 = Ricardo Cardona | | Alcalde_8 = Ricardo Cardona | ||
| − | | Partit_8 = | + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
}} | }} | ||
| Llínea 90: | Llínea 88: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] | + | * [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística]. D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | {{Pobles de Valéncia}} | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 18:15 21 jun 2009
Canals és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera. Conta en 13.771 habitants (INE 2007).
Geografia
Situat en la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i La Costera. La major part del municipi és plana, excepte un chicotet sector al sur per on penetren els contraforts de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaya (556 msnm) i la Cruz (520 msnm), en el llímit en L'Olleria, quedant entre abdós el port del mateix nom. El riu Canyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Canyoles, naix prop d'este terme i ya en ell es bifurca, formant dos séquies per als recs en els termes de Xàtiva i atres municipis de La Costera.
La vila es troba en la ribera esquerra del riu Canyoles. Per la seua proximitat a L'Alcúdia de Crespins forma una conurbació en dita localitat.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7.
Barris i pedanies
Quant a les seues pedanies, inclou en el seu terme a Ayacor, incorporat a finals del segle XIX i que al seu torn comprenia Torre Cerdá (o Torre dels Frares) incorporada poc abans. L'actual barri de La Torre era molt antigament un poble diferent. Els barris més antics són el de La Torre, el de Sant Vicent i la contornada de l'iglésia parroquial.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Canals llimita en les localitats següents: l'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Cerdà, La Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, L'Olleria, Torrella i Vallés, totes elles de la província de Valéncia.
Climatologia
El clima en Canals és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una montanya de solana (cap al surest), els estius són més calorosos que en atres zones de la Comunitat Valenciana, registrant-se sovint les màximes de tota la regió a l'estiu.
Història
Històricament, s'estima la seua fundació entre els anys 1240 i 1250, Canals fon molt important durant la dominació musulmana. La seua situació privilegiada junt en el riu Canyoles i el riu dels Sants li proporcionava terres fèrtils. Fon en aquella época quan es van construir els canals per a aprofitar l'aigua. D'ací el nom de Canals. A Lleida també hi ha una població del mateix nom, per la qual cosa no es descarta que l'orige dels repobladors determinara el nom de la població, com en atres localitats valencianes va succeir. Conquistat per la Corona d'Aragó i repoblat per majoria catalana, Canals conserva, com la resta de la comunitat, la llengua, cultura i història que van portar aquells repobladors.
En La Torre de Canals (llavors un lloc i ara barri) va nàixer el papa Calixt III en 1378.
És en la pedania d'Ayacor on va nàixer, també, en 1957, el motoriste Ricardo Tormo, bicampió del món.
Demografia
Canals conta en 13.771 habitants (INE 2007).
| Evolución demogràfica de Canals[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2002 | 2006 | 2007 | ||||
| 3.079 | 4.443 | 4.695 | 4.857 | 4.967 | 5.261 | 5821 | 6.176 | 7.350 | 9.080 | 11.151 | 12.185 | 12.886 | 13.040 | 13.150 | 13.771 | ||||
Economia
Els principals cultius són: creïlles, dacsa, cacauet, cebes, melons d'Alger, tabac i fraules. El cultiu més estés és la taronja en diferents varietats. Hi ha en el secà garroferes i amelars.
La principal activitat econòmica és l'indústria. Funcionen 16 fàbriques de gèneros de punt, 6 de confecció i 2 de filats. L'assaonat de pells constituïx una activitat tradicional; hi ha tres fàbriques d'oli, una atra de farina, mobles, caixes de cartó, algeps, material de construcció, etc.
Monuments
- La Lloca, arbre monumental plantat en 1914.
- Iglésia Parroquial de Sant Antoni Abat. Construïda en el segle XVII i en decoració churrigueresca en el seu interior.
- Iglésia de la Torre / Oratori dels Borja. D'estil gòtic primitiu en orige, (provablement es va edificar en el segle XIII), ha sigut reformada diverses vegades.
- Torrasa dels Borja. Antiga torre de vigilància musulmana que es va edificar provablement en el segle XII. Posteriorment es va integrar en el palau dels Borja del qual és la principal resta en l'actualitat. Fon restaurada en els anys 90 del segle XX.
Festes locals
- Sant Antoni Abat, els dies 16, 17 i 18 de giner. Destaquen per la crema de la major foguera del món, crida la foguera, i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant eixes festes, la gent del poble recita el que ells diuen un vitol. El vitol és esta frasse: Vitol i vitol al nostre patró del poble!!, i la gent respon: Vitol!!. Esta pràctica adquirix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la que la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també el criden constantment en tots el seu actes. Els festers poden ser de dos a què vullguen. Solen ser grups familiars o d'amics que es van apuntar anys arrere per a ser-ho. Hi ha un fester que assumix el paper de Bandera i un atre que és el Cuiro.
El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un trage fosc i un barret que llança al final de la festa i el que ho agarra obté entrades per al sopar en la que se servix arròs al forn. Estes festes són molt interessants per als turistes perqué són molt intenses i per l'expectacularitat foguera i els parells.
- Fira de setembre. El segon fi de semana de setembre se celebra la fira. En estes festes destaquen les [[|paella|paelles]], les vaquetes i la festa de disfrassos.
Gastronomia
Són plats molt coneguts l'arròs al forn, o les pastes que es repartixen el dia de Sant Antoni.
Persones célebres naixcudes en esta localitat
- Ricardo Tormo gran pilot de motociclisme bicampió del món, naixcut en la pedania d'Ayacor, fill predilecte del poble de Canals.
- Calixt III, el nom original de la qual és Alfons de Borja. Primer papa Borja, que va inaugurar la saga valenciana en Roma, així com va canonisar a Sant Vicent Ferrer.
- Ricardo Sanz, dirigent anarquiste durant la Guerra Civil Espanyola exiliat en França fins a 1979.
Política
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Marcelo Pastor Barberá | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Rafael Trave Vera | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Trave Vera | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Antoni Mira Navarro | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicent Felipe Conca | PPCV |
| 1999 - 2003 | Vicent Felipe Conca | PPCV |
| 2003 - 2007 | Pascual Durá B./Vicent Sancho F. | GdC (Gent de Canals) |
| 2007 - 2011 | Ricardo Cardona | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Notes
- ↑ Font: Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. En el cens de 1857 s'inclou la població del municipi de Canals (2.604 hab.) més la població del llavors municipi independent d'Ayora (475 hab.); en els censos següents Ayora es trobava ya absorbida pel municipi de Canals.
Enllaços externs
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística. D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
