Ayacor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ayacor
Localització de la Costera respecte del País Valencià.png Escut d'Aiacor.svg
Mapa de la Costera.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Costera
Partit judicial: Xàtiva
Ubicació: 38°58′21″N 0°34′28″O
Altitut: 199 msnm
Superfície: n/d
Població: 730 hab. (2019)
Densitat: n/d
Gentilici: Ayacorí/na
Predomini llingüístic: Valéncia
Còdic postal: 46659
Festes majors: Ultima semana de setembre
Alcalde: Ricardo Cardona (PPCV)
Pàgina web: Web d'Ayacor


Ayacor des d'Annauir
Ermita del Crist del Calvari, en Ayacor.

Ayacor és una pedania de Canals en la Comunitat Valenciana, Espanya. Situada en el sur de la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat a l'esquerra del riu Canyoles, en una plana regada per les sequies de la Llosa i de Ranes. Antiga alqueria musulmana, tenia el 1609, any de l'expulsió morisca, 63 focs de cristians nous. Fins al 1879 constituí un municipi.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal d'Ayacor llimita en les següents localitats: Canals, L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Cerdà, La Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, L'Olleria, Torrella i Vallés, totes elles de la província de Valéncia.

Climatologia[editar | editar còdic]

El clima en Ayacor és mediterràneu, encara que per la seua situació relativament alluntada de la costa i entre valls, en una ala de montanya de solana (cap al surest), els estius son més calorosos que en atres zones de la Comunitat Valenciana, registrant-se freqüentment les màximes de tota la regió en estiu.

Demografia[editar | editar còdic]

Ayacor conta en 727 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.

Evolució demogràfica d'Ayacor[1]
1842 1857 1860 1877 2001 2006 2018 2019 2023
340 475 479 693 705 740 727 730 727

Història[editar | editar còdic]

Antiga alqueria musulmana, tenia en 1609, any de l'expulsió dels moriscs, 63 llars de cristians nous. Fins a l'any 1879 va constituir un municipi, al qual s'havia agregat el de la Torre dels Flares) anys abans.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Iglésia Parroquial de Sant Jaume Apòstol. Construïda en el sigle XVI (fins a llavors va pertànyer a la colegiata de Xàtiva) i, fins al principi del sigle XX, tenia anexa la de la Cerdà. L'actual iglésia fon construïda en l'any 1760
  • Ermita en honor al Santíssim Crist del Mont Calvari.

Festes locals[editar | editar còdic]

Festa al Patró del poble:

Festes al Santíssim Crist del Mont Calvari:

  • Primera semana de festes (Última semana de setembre)
    • Baixada del Crist, dumenge pel matí.
  • Segona semana de festes.
    • Dia de Sant Antoni de Pàdua, dissabte.
    • Pujada del Crist, dumenge per la vesprada/nit.

Festa a la Patrona del poble:

Fira d'artesania

  • Una semana despuix de la festa de la Pilarica.

Persones célebres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
    En el Cens de 1877 s'inclou el municipi 46519 (Cerdà).
    En el Cens de 1887 el municipi desapareix perque s'integra en el municipi 46081 (Canals)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons