Anex:Faraons d'Egipte
Este artícul conté una llista de faraons del antic Egipte des del periodo arcaic, cap a 3000 a. C., fins al final de la dinastia ptolemaica, quan Egipte es va convertir en una província de Roma en temps d'Augusto. Les dates donades són aproximades. La llista es basa principalment en l'obra The Oxford History of Ancient Egypt, d'Ian Shaw, pero no hi ha unanimitat en la cronologia exacta de l'Antic Egipte.
La dinastia I va governar aproximadament entre els anys 3000 i 2890 a. C.[1]
| Nom comú | Nom alternatiu | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| Menes |  |
Es creu que és la mateixa persona que Menes. Primer unificador del Alt i el Baix Egipte. | c. 3000 a. C. | |
| Atotis |  |
—Manetón li otorga 57 anys de regnat, segons Juliol Africà, o 27 anys per Eusebio de Cesarea | ||
| Es creu que va ser la primera reina-Faraon i esposa del Primer unificador del Alt i el Baix Egipte o mare del Segon Faraó. | ||||
| Kenkenes |  |
—Fill de Aha i d'una de les seues esposes anomenada Jenetap | ||
| Uadye |  |
—va fer expedicions per la mar roja | ||
| Usafais |  |
Regente del seu fill Donen, possible primera regna-faraó. | ||
| Usafe |  |
Primer faraó representat en la corona doble d'Egipte i primer faraó en un nom de Horus. | ||
| Adjib |  |
—tots els egiptologos creuen que el seu regnat va ser més curt | ||
| Semempeses |  |
—els events durant el seu regnat són religiosos. | ||
| Bienkenes |  |
—va considerar al seu predecessor un usurpador |
La dinastia II va governar aproximadament entre 2890 i 2686 a. C.[2]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
 |
— | |||
 |
El seu nom pot ser llegit també com Nebra. Podria ser la mateixa persona que Weneg.[3] | |||
 |
Va poder haver dividit Egipte entre els seus successors. | |||
 |
Va poder ser un governant independent o la mateixa persona que Sejemib o Raneb. | |||
 |
Podria ser la mateixa persona que Peribsen.[4] | |||
 |
Va poder haver regnat únicament en l'Alt Egipte. Podria ser la mateixa persona que Sened o Sejemib.[5] | |||
 |
Va poder haver regnat únicament en l'Alt Egipte. Podria ser la mateixa persona que Peribsen.[5] | |||
 |
Reunificó Egipte despuix d'un periodo de turbulències. |
L'Imperi Antic és el periodo, durant el tercer mileni abans de Crist, en el que Egipte va alcançar el seu primer apogeu com a civilisació, des de la dinastia III a la VI. Va ser seguit per un periodo de desunió i decadència cultural denominat Primer Periodo Intermig. La capital real durant esta etapa va ser Memfis. No obstant, l'Imperi Antic és més conegut pel gran número de piràmides que varen ser construïdes com a enterrament per als faraons.
La dinastia III va governar aproximadament entre 2686 i 2613 a. C.[2]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[2] |
|---|---|---|---|---|
 |
Podria ser el mateix que Sanajt. | |||
 |
Va encarregar la primera piràmide en Egipte, la piràmide escalonada, construïda per l'arquitecte i escriga Imhotep. | |||
 |
Imhotep va participar en la construcció de la seua piràmide inacabada. | |||
 |
Va construir una piràmide inacabada. | |||
 |
Podria ser el mateix que Qa-hedyet. Va poder haver escomençat la piràmide de Meidum. |
La dinastia IV va governar aproximadament entre 2613 i 2494 a. C.[2] i inclou als faraons que varen construir les grans piràmides.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[2] |
|---|---|---|---|---|
 |
Va construir la piràmide de Meidum i la piràmide Acodada. També va construir la primera piràmide «verdadera», la piràmide Roja. | |||
 |
El seu nom en grec és Keops. Va construir la Gran Piràmide. | |||
| Es creu que va erigir la Gran Esfinge de Guiza com un monument al seu pare fallit. També va construir una piràmide en Abu Rawash; no obstant, esta piràmide no es conserva ya que es creu que els romans varen reciclar els materials en els que va ser feta. | ||||
| El seu nom en grec és Kefrén. El seu piràmide és la segona més gran de Guiza. | ||||
| El seu nom en grec és Micerino. El seu piràmide és la més chicoteta de Guiza. | ||||
| Va trencar en la tradició de construir piràmides i va erigir la Mastaba de Shepseskaf para sí mateixa. |
La dinastia V va governar aproximadament entre 2494 i 2345 a. C.[2]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[2] |
|---|---|---|---|---|
| Enterrat en una piràmide en Saqqara. Va construir el primer temple solar en Abusir. | ||||
| Va traslladar la necròpolis real a Abusir, a on va construir la seua piràmide. | ||||
| Durant el seu regnat no va poder terminar la seua piràmide ni el restant del seu complex funerari. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| La seua piràmide està decorada en les primeres mostres dels Texts de les Piràmides. |
La dinastia VI va governar aproximadament entre 2345 i 2181 a. C.[6]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[6] |
|---|---|---|---|---|
| Possiblement va ser assessinat pel seu successor. | ||||
| Va poder haver usurpat el tro a costa de Teti. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Possiblement el regnat més llarc de l'història, en 94 anys en el tro. | ||||
| Segons les Llistes Reals de Abidós i Manetón | ||||
| — |
El Primer Periodo Intermig és el periodo comprés entre el final de l'Imperi Antic i el advenimiento de l'Imperi Mig. El primer es va derrocar ràpidament despuix de la mort de Pepi II; els últims anys del seu regnat varen estar marcats per l'ineficiència per la seua alvançada edat. L'unió dels dos regnes es va vindre avall i els líders regionals varen tindre que fer front a l'hambruna resultant.
Al voltant de 2160 a. C. una nova llínea de faraons va intentar reunir el Baix Egipte des de la seua capital en Heracleópolis Magna. Mentrestant, una llínea rival en sèu en Tebas va ser prenent l'Alt Egipte i l'enfrontament entre les dos dinasties rivals va ser inevitable. Al voltant de 2055 a. C., Mentuhotep II va derrotar als faraons heracleopolitanos i va unificar les dos terres, donant inici a l'Imperi Mig.
Dinasties VII i VIII
[editar | editar còdic]Les dinasties VII i VIII varen governar entre 2181 i 2160 a. C.[2] i comprenen numerosos faraons efímers que varen governar en Memfis sobre un Egipte possiblement dividit. La taula es basa en la Llista Real de Abidos i està presa de l'obra lista de faraones del antiguo Egipto, de Jürgen von Beckerath,[7] aixina com de l'última reconstrucció del Cànon Real de Torí, feta per Kim Ryholt.[8]
Dinasties IX i X
[editar | editar còdic]Les dinasties IX i X varen governar aproximadament entre 2160 i 2025 a. C.[2] L'informació d'este periodo, molt deteriorada, procedix del Cànon Real de Torí.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
L'Imperi Mig és el periodo comprés entre el final del Primer Periodo Intermig i el començ del Segon Periodo Intermig. Es caracterisa per l'expansió del comerç exterior i, en el temps, esta obertura va dur a la caiguda de l'Imperi, induïda per l'invasió dels hicsos.
La dinastia XI era un grup local en raïls en l'Alt Egipte que va governar des de 2125 fins a 1985 a. C. Els seus orígens estan en una dinastia de nomarcas tebanos que varen servir a reis de les dinasties VIII, IX i X.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[2] |
|---|---|---|---|---|
| Nomarca tebano al servici d'un rei desconegut, més vesprada se li va considerar com a fundador de la dinastia XI. Els seus successors, escomençant per Mentuhotep I, varen aplegar a ser independents dels seus senyors del nort i varen conquistar Egipte baix Mentuhotep II. | ||||
| Nominalmente un nomarca tebano pero va poder haver governat de forma independent. | ||||
| Primer membre de la dinastia que va reclamar un nom de Horus. | ||||
| Va conquistar Abidos i el seu nomo. | ||||
| Va conquistar Asiut i possiblement es va traslladar més al nort fins al nomo 17.[9] | ||||
| Va conquistar tot Egipte cap a 2015 a. C. | ||||
| Va dirigir la primera expedició a Punt. | ||||
| Absent en les llistes reals tardanes. Va poder haver segut derrocat pel seu visir i successor Amenemhat I. |
La dinastia XII va governar aproximadament entre 1985 i 1773 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[2] |
|---|---|---|---|---|
| Va accedir al poder despuix de derrocar a Mentuhotep IV. Va morir assessinat. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| El més poderós dels faraons de l'Imperi Mig. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Regna Faraó. |
-BritishMuseum-August19-08.jpg){kind=link}
El Segon Periodo Intermig és un periodo de confusió entre el final de l'Imperi Mig i el començ de l'Imperi Nou. És ben conegut quan els hicsos, el regnat dels quals va comprendre la dinastia XV, varen aparéixer en Egipte. La dinastia XIII era més dèbil que la XII i va ser incapaç de mantindre unides les dos terres d'Egipte. Ya siga en el començ de la dinastia o cap al centre de la mateixa, la família gobernant en Xois es va separar de l'autoritat central per a conformar la dinastia XIV.
Els hicsos varen fer la seua primera aparició durant el regnat de Sobekhotep IV i al voltant de 1720 a. C. varen prendre el control de la ciutat d'Avaris, conquistant el regne de la dinastia XIV. Al voltant de 1650 a. C. els hicsos varen conquistar Menfis, posant fi a la dinastia XIII. Com a conseqüència d'això, el buit de poder en l'Alt Egipte va permetre a la dinastia XVI declarar la seua independència en Tebas, sent invadida pels hicsos poc despuix. Posteriorment, despuix de la retirada dels hicsos de l'Alt Egipte, la casa egipcíaca governant en Tebas es va erigir com la dinastia XVII, que va expulsar als hicsos baix Ahmose, primer faraó de l'Imperi Nou.
La dinastia XIII va governar aproximadament entre 1773 i una data posterior a 1650 a. C.[10]
La dinastia XIV va ser un grup local de l'est de la Delta, centrat en Avaris, que va governar aproximadament entre 1773 i 1650 a. C. La dinastia es compon de molts governants en noms semíticos per lo que es creu que era cananea en orige.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| Posició cronològica incerta, ací la donada per Ryholt.[11] | ||||
| Posició cronològica incerta, ací la donada per Ryholt.[11] | ||||
| Posició cronològica incerta, ací la donada per Ryholt.[11] | ||||
| Posició cronològica incerta, ací la donada per Ryholt.[11] | ||||
| Posició cronològica incerta, ací la donada per Ryholt.[11] | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Possiblement identificable en Wazad o Sheneh.[11] | ||||
| Possiblement identificable en Wazad o Sheneh.[11] | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Atestat per un escarabeo. | ||||
| Conegut pel Cànon de Torí. | ||||
| Conegut pel Cànon de Torí. | ||||
| Possiblement atestat per cinc escarabeos. |
.jpg){kind=link}
La dinastia XV va sorgir entre els hicsos que varen eixercir el seu domini sobre gran part de la regió del Nilo i va governar aproximadament entre 1650 i 1550 a. C.[12]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Culmen del poder dels hicsos, va conquistar Tebas cap al final del seu regnat. | ||||
| — | ||||
| — |
La dinastia XVI va ser una dinastia tebana que va emergir despuix del colapse de la dinastia XIII en Menfis cap a 1650 a. C., va governar en l'Alt Egipte i va ser conquistada pels hicsos de la dinastia XV cap a 1580 a. C.[12]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
La dinastia XVII estava centrada en el Baix Egipte i va governar aproximadament entre 1580 i 1550 a. C.[12] Estos són alguns dels seus governants.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
-BritishMuseum-August19-08.jpg){kind=link}
L'Imperi Nou és el periodo que comprén des de el XVI a. C. fins a el XI a. C., entre el Segon i el Tercer Periodo Intermig. És el moment de major extensió territorial d'Egipte; es va expandir fins a Nubia pel sur i va dominar amplis territoris en Oriente Pròxim: eixèrcits egipcíacs varen lluitar contra els hititas pel control de l'actual Síria.
Dos dels faraons més coneguts d'este periodo varen ser Akenatón (Amenhotep IV), el cult del qual a Atón s'interpreta com un dels primers eixemples de monoteisme, i Ramsés II, que va intentar recuperar els territoris dels actuals Israel, Palestina, Líban i Síria, que varen estar baix domini egipcíac durant la dinastia XVIII.
La dinastia XVIII va governar aproximadament entre 1550 i 1295 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[13] |
|---|---|---|---|---|
| Germà i successor de Kamose, va conquistar el nort d'Egipte als hicsos. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| La segona dòna reinante coneguda. | ||||
| Controlat al principi del seu regnat per la seua madrastra Hatshepsut, despuix del decés d'esta va començar a expandir el domini egipcíac per Alce. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Va governar Egipte en el cim del seu poder, superant al restant de faraons en el número de monuments construïts i estàtues erigides. | ||||
| Fundador d'un breu periodo de creències heliocéntricas (Atonismo). | ||||
| Corregente i successor de Akenatón. L'identitat d'este individu és dubtosa i qüestionable. | ||||
| Corregente i successor de Smenkhara. És provable la reina Nefertiti quí s'hauria convertit en regna-faraó per tractar-se d'una dòna com la reina Hatshetsut. | ||||
| Comunament es creu que és fill de Akenatón; provablement reinstauró la religió politeista i la deidad principal canvi de Atón a Amón. | ||||
| Assessor propenc als dos faraons, o potser tres, que varen governar abans que ell. | ||||
| Exgeneral i assessor de Tutankhamun. |
.jpg){kind=link}
La dinastia XIX va governar aproximadament entre 1295 i 1186 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[14] |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| Faraó associat a la figura de Moisés. Va aplegar a un punt mort en els hititas en la batalla de Qadesh en 1275 a. C., despuix de la qual es va firmar un tractat de pau en 1258 a. C. | ||||
| Una estela que descriu les campanyes en Líbia i Canaán conté l'única referència a Israel en els archius de l'antic Egipte. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
La dinastia XX va governar aproximadament entre 1186 i 1069 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[14] |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| Va lluitar contra els Pobles de la Mar en 1175 a. C. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Va finalisar el seu govern compartint el poder en Herihor, sum sacerdot de Amón, que va governar en el sur, i Smendes, que va governar en el nort. |
El Tercer Periodo Intermig va marcar el final de l'Imperi Nou. Durant esta etapa Egipte va ser governat per una série de dinasties d'orige libio.
La dinastia XXI, que va governar aproximadament entre 1069 i 945 a. C., va tindre la seua capital en Tanis. En teoria varen ser gobernant de tot Egipte pero en la pràctica la seua influència es llimitava al Baix Egipte.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[15] |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
_-_Karnak_-_Louvre_-_E_7822_-_image_2.jpg){kind=link}
Els faraons de la dinastia XXII eren libios i varen governar aproximadament entre 945 i 715 a. C.[16]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — |
La dinastia XXIII, centrada en Heracleópolis i Tebas, també era d'orige libio i va governar aproximadament entre 818 i 715 a. C.[16]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| Rebel, va expropiar Tebas a Takelot II. | ||||
| Corregente en Pedubastis | ||||
| Successor de Pedubastis. | ||||
| Fill de Takelot II, va recuperar Tebas i a continuació es va proclamar rei. | ||||
| Corregente en el seu pare Osorcón III. | ||||
| Fill de Osorcón III i germà de Takelot III. | ||||
| — |
La dinastia XXIV estava localisada en Sais i va perdurar poc temps, en sol dos faraons, entre 727 i 715 a. C.[16]
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat |
|---|---|---|---|---|
| — | 727-720 | |||
| — | 720-715 |
_det.jpg){kind=link}
Els nubios varen invadir el Baix Egipte i es varen fer en el control del país baix Piye, encara que ya en els primers anys del seu regnat controlaven Tebas i l'Alt Egipte. Establits com una nova dinastia, varen governar fins a 656 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[16] |
|---|---|---|---|---|
| Rei de Kush. | 747-716 | |||
| — | 716-702 | |||
| — | 702-690 | |||
| — | 690-664 | |||
| Va perdre el control de l'Alt Egipte en 656 a. C., quan Psamético I va estendre la seua autoritat sobre Tebas en eixe any. | 664-656 |
El Periodo Tardà s'estén des d'aproximadament 672 a. C. fins que Egipte es va convertir en una província de Roma en l'any 30 a. C., i inclou periodos de govern per nubios, perses i macedonios.
La dinastia XXVI va governar des d'aproximadament 672 fins a 525 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[17] |
|---|---|---|---|---|
| Va ser assessinat per una força invasora cusita en 664 a. C. baix Tanutamani. | ||||
| Reunificó Egipte. Fill de Necao I. | ||||
| Provablement el faraó mencionat en varis llibres de la Bíblia. Fill de Psamético I. | ||||
| Fill de Necao II. | ||||
| Va fugir d'Egipte en acabant de que Ahmose II es declarara a sí mateix faraó despuix d'una guerra civil. Fill de Psamético II. | ||||
| Va ser l'últim gran governant d'Egipte abans de la conquista persa. Segons Heródoto era d'orige humil. | ||||
| Fill de Ahmose II. Va governar uns sis mesos abans de ser derrotat pels perses en la batalla de Pelusium i posteriorment eixecutat. |
Egipte va ser conquistat pel Imperi aqueménida en el 525 a. C. i anexionado fins a 404 a. C. Els sahs aqueménidas varen ser reconeguts com a faraons en esta época, conformant la XXVII dinastia.
| Nom comú | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|
| Va derrotar a Psamético III en la batalla de Pelusium. | |||
| Fill de Ciro el Gran. | |||
.jpg){kind=link}
La dinastia XXVIII va governar des de 404 fins a 399 a. C., en un sol faraó.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|---|
| Descendent dels faraons saítas de la dinastia XXVI, va liderar en èxit un tumult contra els perses. |
La dinastia XXIX va governar des de 399 fins a 380 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|---|
| Va derrotar a Amirteo i li va eixecutar. | ||||
| Va derrocar al seu predecessor Psamutis. Pare de Neferites II. | ||||
| Depost i provablement assessinat per Nectanebo I. |
La dinastia XXX va governar des de 380 a. C. fins que Egipte va passar de nou a ser domini persa en 343 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|---|
| També conegut com Nekhtnebef. Una volta depost i possiblement assessinat Neferites II, va iniciar l'última dinastia d'egipcíacs natius. Pare de Teos. | ||||
| Corregente en el seu pare Nectanebo I des d'aproximadament 365 a. C. Va ser derrocat per Nectanebo II en l'ajuda d'Agesilao II d'Esparta. | ||||
| Últim governant natiu de l'Antic Egipte. |
Egipte va quedar de nou baix control dels perses aqueménidas. Seguint la pràctica de Manetón, els governants perses d'este periodo es designen com la dinastia XXXI.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|---|
| Egipte va passar a ser domini persa per segona volta. | ||||
| Solament va regnar en el Baix Egipte. | ||||
| Faraó rebel que va dirigir una invasió en Nubia. | ||||
| L'Alt Egipte va tornar al control persa en 335 a. C. |
Els macedonios, baix Alejandro Magne, varen marcar el començ de l'época helenística en la seua conquista de Pèrsia i Egipte. En est varen governar entre 332 i 310 a. C.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[18] |
|---|---|---|---|---|
| Conquista macedonia de Pèrsia i Egipte. | ||||
| Mig germà d'Alejandro Magne. | ||||
| Fill d'Alejandro Magne i Roxana. |
La segona dinastia helenística, els Ptolomeos, va governar des de 305 a. C. fins que Egipte es va convertir en una província de Roma en l'any 30 a. C. El membre més famós d'esta dinastia va ser Cleopatra VII, que va anar successivament la consorte de Juliol César i de Marco Antonio, i va tindre fills en abdós. Cesarión (Ptolomeo XV Filopator Filometor César) va ser l'últim rei de la dinastia Ptolemaica d'Egipte i va ser perseguit i assessinat per orde d'Augusto. El seu germà menor, el chiquet Ptolomeo XVI, va desaparéixer de l'història poc despuix i es desconeix qué va ser d'ell.
| Nom comú | Nom de tro | Image | Comentaris | Regnat[19] |
|---|---|---|---|---|
| Va abdicar en 285 i va morir dos anys despuix. | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| — | ||||
| Tumult en l'Alt Egipte entre 207 i 186 a. C. | ||||
| Entre 164 i 163 a. C., Egipte baix el control de Ptolomeo VIII; Ptolemeo VI va ser restaurat en 163 a. C. | ||||
| Proclamat corregente pel seu pare. Més vesprada va governar baix la regència de la seua mare Cleopatra II. | ||||
| Proclamat rei en 170 a. C.; va governar juntament en Ptolomeo VI i Cleopatra II entre 169 i 164 a. C. | ||||
| — | ||||
| Proclamat corregente pel seu pare. Més vesprada va governar baix la regència de la seua mare Cleopatra II. | ||||
| — | ||||
| Fill de Ptolomeo X; instalat per Sila; va governar durant 80 dies abans de ser linchado pels ciutadans. | ||||
| Fill de Ptolomeo IX. | ||||
| Va governar junt en el seu pare Ptolomeo XII, el seu germà Ptolomeo XIII, el seu germà-espose Ptolomeo XIV i el seu fill Ptolomeo XV. | ||||
| Germà de Cleopatra VII. | ||||
| Germà chicotet de Cleopatra VII i Ptolomeo XIII. | ||||
| Fill de Cleopatra VII i Juliol César, en tres anys d'edat va ser proclamat corregente en la seua mare. Últim governant de l'antic Egipte ans que Roma lo anexionase. | ||||
| Fill de Cleopatra VII i Marco Antonio, en dos anys d'edat va ser proclamat corregente en la seua mare i mig germà major Ptolomeo XV. Derrocat en a penes sis anys d'edat, va tindre escassa rellevància. |
_-_2009.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shaw, 2000, p. 481.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Shaw, 2000, p. 482.
- ↑ (2007).Wiesbaden:
- 12-14 i 74.
- ↑ (1984).Deutscher Kunstverlag.München/Berlin:
- 171.
- ↑ 5,0 5,1 (2008).The Encyclopedia of the Pharaohs.Stacey International.I
- ↑ 6,0 6,1 Shaw, 2000, pp. 482-482.
- ↑ Münchner ägyptologische Studien.P. von Zabern.Mainz:(49)
- ↑ (2000).Zeitschrift für ägyptische.(127)
- 99.
- ↑ (2009).Infobase Publishing.
- 181.Consultat el 25 d'octubre de 2021.
- ↑ Shaw, 2000, pp. 283-284.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 (1997).Carsten Niebuhr Institute Publications.Museum Tusculanum Press.Copenhague:20Consultat el 29 de decembre de 2014.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Shaw, 2000, p. 484.
- ↑ Shaw, 2000, pp. 484-485.
- ↑ 14,0 14,1 Shaw, 2000, p. 485.
- ↑ Shaw, 2000, pp. 485-486.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Shaw, 2000, p. 486.
- ↑ Shaw, 2000, pp. 486-487.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 Shaw, 2000, p. 487.
- ↑ Shaw, 2000, pp. 487-488.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre faraons.- Proyecte Dinàstic
- Egyptian chronology site (anglés)
- Egyptian Journey 2003: History: King Lists. Texts de les llistes de reis de Maneton, Abidos i Torí (anglés)
- Digital Egypt for Universities (anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Faraones de Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.