Heracleópolis Magna
_02.jpg)
Heracleópolis Magna, principal ciutat de el XX nomo del Alt Egipte, al sur d'El Fayum, pròxima a Beni Suef.
Nom egipcíac: Nen-nesu Nomene grec: Heracleópolis Magna Nom àrap: Ihnasya el-Medina
Henen-Nesut va ser sèu dels governants de la dinastia IX, i de la dinastia X, durant el Primer periodo intermig d'Egipte. Despuix de la reunificación la ciutat va perdre importància. A finals del Tercer periodo intermig va ser sèu de la monarquia egipcíaca, recobrant la seua influència.
El principal deu de la localitat era Herishef (Harsafes), equiparat en el periodo helenístico d'Egipte al Heracles grec, d'a on prové el nom de la ciutat. Allí va nàixer el fundador del moviment anacoreta Sant Antonio o Antón Abad en l'any 251.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]El temple va ser excavat per Naville en 1891 i Petrie en 1904. Des de fins dels anys 60, la ciutat està sent excavada per la Missió Arqueològica Espanyola, dirigida per Carmen Pérez Díe, conservadora del Museu Arqueològic Nacional (MAN). Entre les seues troballes figuren, per eixemple, la capella funerària de l'alt funcionari Neferjau i la seua esposa Sat-Bahetep,[1] i els restants de la tomba de Jety I.[2]
- Temple de Herishef (dinastia XII) descobert per Édouard Naville en 1891
- Temple de Ramsés II (Kom el-Akareb) descobert per Flinders Petrie
- Necròpolis del Primer periodo intermig d'Egipte
- Necròpolis del Tercer periodo intermig d'Egipte
- Restants de l'época romana, bizantina i islàmica (Flinders Petrie).
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Padró, Josep, Études Historico.archéologiques sur Héracléopolos Magna, Societat Catalana d'Egiptología, Barcelona- 1999. ISBN 84-475-2262-8
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Juan Rodríguez Lázaro: Alguns blocs de la capella funerària de Neferkhau i Sat-Bahetep en el M.A.N. de Madrit, Bolletí de l'Associació Espanyola d'Orientalistes, ISSN 0571-3692, Any 41, 2005, págs. 107-124
- ↑ Juan Rodríguez Lázaro: El viage ritual de Khety (H.1) de Herakleópolis, Bolletí Informatiu de AE (BIAE), Any V- Número LI, octubre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heracleópolis Magna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.