Meliana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Meliana
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Moncada
Ubicació: 39°31′N, 0°20′O
Altitut: 12 metros màxim
Superfície: 4,7 km²
Població: 9.622 hab. (INE 2006)
Densitat: 2.047,23 hab./km²
Gentilici: Melianer/a
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46133
Festes majors: Del 11 al 14 de septiembre
Alcalde: Blas Devis
Pàgina web: {{{web}}}


Meliana és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya pertanyent a la comarca de la Horta Nort.

Geografia

Situat prop de la costa, al nort de la ciutat de Valéncia i a l'est de l'antiga carretera de Barcelona a Valéncia. El terme és allargat d'est a oest.

El relleu és completament pla, format per un replanell de sediments quaternaris que han depositat les periòdiques avingudes del barranc de Carraixet. A pesar de ser un municipi en plaja, no hi ha marjals com succeïx en els municipis situats més al nort. La font de Sant Antoni, que brolla en el barri de Roca, al nort-est de la població, és l'únic accident hidrogràfic.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínia 3 de Metro Valéncia.

Barris i pedanies

El núcleu urbà de Meliana es troba a l'oest del terme municipal i ocupa una superfície de 75,70 ha. Atres dos núcleus urbans que convé tindre en conte són: Roca ( en 9,30 ha) i Nolla (en 4,80 ha).

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Meliana llimita en les localitats següents: Alboraya, Almàssera, Foyos i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.

Historia

L'únic dat arqueològic que se coneix d'este terme és la troballa esporàdica, en les proximitats de la població, d'una ferramenta de pedra polida, de difícil classificació cultural i cronològica, de la que només es coneix la dada que mesurava 12,5 cm. De llarc.

Els àraps, provables fundadors de la Meliana actual, van cridar a este poble "Miliana". El rei Jaume I conquistaria estes terres en 1238 i del succés de la batalla de Puig va quedar memòria a Meliana en l'erecció de l'ermita de la Misericòrdia, en la porta del qual existia un retaule de taulellets, traslladat posteriorment al nou ermitori.

En 1646, quasi mig segle després de la expulsió dels moriscs, Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En 1794, segons Cavanilles, tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creiximent va ser molt considerable.

Entre 1834 i 1885 va patir diverses vegades la presència del còlera.

Demografia

Meliana està ara en plena expansió urbanística pel desplegament de les unitats d'eixecució del Pla Urbanístic de 1991, fet que comportarà un creiximent de la població. Conta en una població de 9.512 habitants en 2005.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2006
2.696 3.199 3.392 4.002 4.530 4.659 5.173 7.122 8.847 9.122 9.051 9.512 9.622

Economia

Els cultius predominants són les hortalices (creïlles, melons d'Alger, carchofes, cebes i tomaques), chufes per a fer orchata i, en menors proporcions, el tabac, els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la Séquia Real de Moncada, que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: de la Plaça, Chincholer i Botifarra. Existixen així mateix, uns quants pous de reg.

A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra.

La ubicació definitiva del polígon industrial de La Closa, ha permés la instalació de chicotetes i mijanes empreses que accentuen el creiximent i ocupació de la població.

L'activitat econòmica es completa en el comerç, un sector consolidat i en creiximent, que ha fet d'alguns carrers de Meliana un centre comercial, i que es dinamisa des de l'Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC). Destaquen els 100 anys de funcionament de la Cooperativa Elèctrica. A poc a poc, Meliana s'ha consolidat com un poble de servicis, pròxim a Valéncia i ben comunicat.

Des de 1995 se celebra en gran èxit la FIMEL, fira Comercial i Agrícola de Meliana i de la Horta Nort. La FIMEL convertix Meliana en un centre de referència comercial de la comarca, on es dòna a conéixer una oferta comercial completa i de qualitat.

Monuments

  • Palau de Nolla. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del segle XIX com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana.

Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del segle passat una creu de terme del segle XV, després de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre 2004 i 2007 la de la Mare de Deu de la Misericòrdia.

Cultura

Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en 1989 de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. A més, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les falles, les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. Se celebra també la Hortanet LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca.

Tot això, fa de Meliana un municipi acollidor, modern, dinàmic i participatiu.

Festes locals

  • Festes Majors. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"Moros i cristians" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana.

Ciutats agermanades

Accessos

La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

Metro de Valéncia.

Bibliografia

  • Fullet "Toponímia de Meliana", maig 2001, Ajuntament de Meliana. Oficina de Promoció i us del Valencià

Enllaços externs

Referències

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra