Diferència entre les revisions de "Daimús"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
Daimús o Daimuz és un municipi de la província de Valéncia en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de La Safor.
+
'''Daimús''' (en [[castellà]] ''Daimuz'') és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de [[La Safor]].
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
 
+
Situada en el sur de la província de Valéncia, a vora mar.
Situada en el Sur de la província de Valéncia, a vora mar.
 
  
 
La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar.
 
La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar.
Llínea 11: Llínea 10:
 
El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.
 
El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.
  
D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens "Cordó Litoral". Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.
+
D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens ''Cordó Litoral''. Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.
  
 
L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitaments agrícoles que se nutrixen d'una ret de séquies com la Séquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.
 
L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitaments agrícoles que se nutrixen d'una ret de séquies com la Séquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.
Llínea 18: Llínea 17:
  
  
===Localitats llindants===
+
===Localitats llimítrofs===
 
+
El terme municipal de Daimús llimita en les següents localitats: [[Gandia]] al nordest, [[Alquerieta de Guardamar]] al sur i [[Bellreguart]] al surest, totes de la [[província de Valéncia]].
El terme municipal de Daimús fita en les següents localitats: Gandia al nordest, Guardamar de la Safor (Alquerieta de Guardamar) al sur i Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.
 
  
 
==Història==
 
==Història==
 
 
Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.  
 
Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.  
  
Llínea 29: Llínea 26:
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
 
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
Llínea 39: Llínea 35:
  
 
==Economia==
 
==Economia==
 
 
*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
 
*Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
*U dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.
+
*Un dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.
  
 
Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal en edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitut per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència (que encara conserva). De totes forme se pot vore únicament un menut desenroll del sector servicis.
 
Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal en edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitut per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència (que encara conserva). De totes forme se pot vore únicament un menut desenroll del sector servicis.
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
 
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
 
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el lloc on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.  
 
*'''Antic rentador''', situat en l'actual carrer Assagador, era el lloc on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.  
  
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==
 
 
*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble.
 
*Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble.
 
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.
 
*Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.
Llínea 67: Llínea 60:
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
  
 +
{{Pobles de Valéncia}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 23:21 8 jun 2009

Daimús (en castellà Daimuz) és un municipi de la província de Valéncia en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de La Safor.

Geografia

Situada en el sur de la província de Valéncia, a vora mar.

La superfície del terme presenta una suau geomorfologia. Creua el territori la séquia de Daimús i la de l'Assagador, i servixen de llímit pel sur i en el terme de Guardamar.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera per la carretera N-332 per a enllaçar en la N-337 i finalisar en la CV-670.

El municipi se componia de tres assentaments ben diferenciats, que actualment tendixen a homogeneisar-se; la pròpia plaja de Daimús, més a prop de la llínea de costa i conformada per edificacions en blocs, "Els Pedregals" conjunt ubicat més a l'interior conformat per cases baixes unifamiliars i el Poble, el núcleu urbà de Daimús ubicat a cota més elevada i més a l'interior. També s'ubica en el seu extrem nordest una menuda agrupació de cases familiars denominades "La Mingola", que conformen una pedania que té orige de principis del sigle XX.

D'acort en el Mapa Geocientífic de la Província de Valéncia, Daimús queda emmarcat dins de l'extens Cordó Litoral. Se tracta d'un espai conformat litològicament per materials d'acumulació, fonamentalment de procedència aluvial i que conformen una extensa planura aluvial. Destaquen materials quaternaris com rovines i arenes marines; graves, cantells, rovines i argila.

L'hidrologia del municipi queda condicionada pels aprofitaments agrícoles que se nutrixen d'una ret de séquies com la Séquia Mare o el caixer natural, Riuet o Assagador.

El Clima del municipi a l'igual que per al conjunt de la Safor és Termomediterràneu humit. Precipitacions miges anuals compreses entre 500-800 mm, i temperatures miges anuals superiors a 17 ºC. Amplitut tèrmica: 15-16º.


Localitats llimítrofs

El terme municipal de Daimús llimita en les següents localitats: Gandia al nordest, Alquerieta de Guardamar al sur i Bellreguart al surest, totes de la província de Valéncia.

Història

Del poblament antic d'este terme no se té coneiximent de senyes anteriors a la romanisació. El poblament romà se degué iniciar en el sigle I de nostra era, com pareix indicar el trobament d'un denari d'argent de la família Acilia, de l'any 54 a.C., junt a una moneda de bronze de Domicià de l'any 82 de la nostra era.

Fon part de Gandia de la que se desmembrà en 1535. Tingué el senyoriu Vicent Ferrer i més tart el Comte d'Almenara.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
1.218 1.277 1.293 1.389 1.438 1.674 1.855 2.242 2.353

Economia

  • Les terres son de regadiu, cultivant-se principalment el taronger i les hortalices. Existix indústria de manipulació de la taronja i del sector servicis.
  • Un dels punts forts de l'economia és el turisme, el qual arriba a triplicar la població durant els mesos d'estiu.

Actualment el municipi presenta un desenroll residencial molt important, arribant al punt, d'ocupar quasi tota la superfície municipal en edificació. Es per lo que la població de Daimús, presenta una elevada aptitut per a estajar població en primera residència, abandonant sa antiga configuració de municipi turístic de segona residència (que encara conserva). De totes forme se pot vore únicament un menut desenroll del sector servicis.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Pere Apòstol.
  • Antic rentador, situat en l'actual carrer Assagador, era el lloc on antigament les dones rentaven la roba bruta i del que actualment se conserven vestigis de la seua presència.

Festes locals

  • Festes Majors. Dedica ses festes a Sant Pere apòstol el dia 29 de juny. Actualment i en estos últims anys, estes festes han creixcut especialment el dia dedicat als moros i cristians. Eixe dia, se realisen desfilades de gran bellea i espectacularitat. Atres dies emotius són especialment els dedicat al patró del poble.
  • Per atra banda, se celebren també festes en "Els Pedregals" en honor a Santiago el Major i en la plaja; totes elles durant l'estiu.

Referències

Enllaços externs

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra