Beniparrell
| Beniparrell | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Picassent | |||
| Ubicació: | 39°22′50″N 0°24′41″O | |||
| • Altitut: | 20 msnm | |||
| Superfície: | 3,7 km² | |||
| Població: | 2.024 hab.(2021) | |||
| • Densitat: | 530,81 hab./km² | |||
| Gentilici: | Beniparrellà/beniparrellera | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46469 | |||
| Festes majors: | 20 de giner i 6 d'agost | |||
| Alcalde: | Salvador Masaroca Delhom (Compromís) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de Beniparrell | |||
Beniparrell és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca L'Horta Sur.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la zona de transició de l'Horta de Valéncia a la Ribera del Xúquer. La superfície del terme és plana. Drena el terme el barranc de Picassent.
El clima és mediterràneu; se produïxen pluges en la primavera d'hivern i en primavera.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Beniparrell llimita en les següents localitats: Albal, Alcàsser i Silla totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
En els seus orígens Beniparrell era una alqueria musulmana, pero una vegada conquistat el Regne de Valéncia, passa a mans d'Arnau de Romaní en agraïment pels servicis prestats. Arnau seria senyor del poble fins a l'any 1297 quant se va vendre al convent de Portaceli, per unes 44.000 lliures. Més tart, en l'any 1314 va ser comprat per un ciutadà de Valéncia. Despuix d'alguns canvis de propietari més, finalment torna al llinage dels Romaní.
En els últims anys del sigle XIV, se convertí en una propietat de la família Escrivà els quals se convertiren en barons de Beniparrell. En l'any 1600 se veneren uns terrenys als monges carmelites per a que construïren un convent. I va ser al voltant d'este a on comença a establir-se la població. Durant les desamortisacions del sigle XIX el convent passa a mans privades, de nou al baró.
Al voltant de l'any 1850, Beniparrell construïx el seu propi ajuntament encara que despuix passaria a formar part d'Albal durant un temps, fins a que de nou s'establí com un poble independent per dictamen de la reina regent Maria Cristina (1892). A partir d'este moment l'història del poble ha anat lligada a la del país. Per tant, els representants han segut escollits a dit fins a l'aplegada de la democràcia, i en ella les primeres eleccions municipals en sufragi universal.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Severino Casañ Planells | PCE |
| 1983 - 1987 | Severino Casañ Planells | PCE |
| 1987 - 1991 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1991 - 1995 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1995 - 1999 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 1999 - 2003 | Severino Casañ Planells | EUPV |
| 2003 - 2007 | Lucinda Daviu Martí | PPCV |
| 2007 - 2011 | Vicente José Hernandis Costa | GIB |
| 2011 - 2015 | Vicente José Hernandis Costa | PP |
| 2015 - 2019 | Salvador Masaroca Delhom | Compromís |
| 2019 - 2023 | Salvador Masaroca Delhom | Compromís |
| 2023 | Salvador Masaroca Delhom | Compromís |
Demografia[editar | editar còdic]
Beniparrell conta en una població de 2.020 habitants en l'any 2022 segons el INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2017 | 2022 | ||||
| 503 | 581 | 683 | 748 | 819 | 901 | 1.016 | 1.044 | 1.321 | 1.366 | 1.611 | 1.808 | 1.810 | 1.896 | 1.964 | 2.020 | ||||
Economia[editar | editar còdic]
Tots els cultius són de regadiu. El taronger és la principal producció. Se cultiva també creïlles, cacau, fesols, hortalices, cereals i frutals. Se rega en aigües del Xúquer a través de la Sequia Real del Xúquer i també en aigües del subsol. Hi ha vàries granges avícoles.
L'indústria se troba vinculada a la de la capital de la província (mobles, joguets, paper, etc.); funcionen almagasens per a la manipulació de la taronja.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. En pintures del sigle XVIII, esta dedicada a Santa Bàrbara.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes Majors. Celebren les seues festes a la Verge del Carme el 15 i 16 de juliol.
- Santa Bàrbara. Se celebren del 3 al 4 de decembre.
Accessos[editar | editar còdic]
Creua el terme la carretera de Valéncia a Gandia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Web de l'Ajuntament de Beniparrell
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Beniparrell
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniparrell.
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |