Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells
95px 160px
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	Horta Nort
• Partit judicial:	Moncada
Ubicació:	39°32′44″N 0°20′43″O
• Altitut:	10 msnm
Superfície:	4,6 km²
Població:	3.708 hab.
• Densitat:	806,09 hab./km²
Gentilici:	Albalatà/ana
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	46135
Festes majors:	1º dumenge de setembre
Alcalde:	José Rafael Tamarit (des de maig de 2008) (PPCV)
Pàgina web:	{{{web}}}

Albalat dels Sorells (del àrap albalat "el camí") és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort.

Geografia

Situat en la planiça de la banda esquerra del riu Túria, al nort de la ciutat de Valéncia. El terreny és pla. La Sequia Real de Moncada travessa el terme de sur a nort.

Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.

El clima és templat. La carretera de Valéncia a Barcelona creua el terme.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Albalat dels Sorells llimita en les següents localitats: Museros i Foyos en la província de Valéncia.

Història

Té el seu orige en una alqueria islàmica. Jaume I d'Aragó efectuà diverses donacions en el seu terme, provablement adquirides després per un dels beneficiaris, Pere d'Azllor, que figura en 1242 com el senyor de la població. Diferents famílies adquiriren el senyoriu fins a la seua extinció en el segle XIX. A principis del segle XIV el posseïa Guillem Colom, ciutadà de Valéncia i jurat de la ciutat. En 1480, la decadència es va vendre el senyoriu per part de Lluís Agulló de Codinats a l'opulent ciutadà de Valéncia, Tomàs Sorell, fill d'un poderós burgués originari de Catalunya establit en la ciutat el segle anterior. El canvi de domini comportà el de l'apelatiu de la població dita llavors Albalat de Mossén Sorell o dels Sorells i en este llinage, ennoblit en la persona de Bernat Sorell, cavaller, nebot i hereu de Tomás Sorell, se perpetuà el senyoriu en l'Edat Moderna. En 1626 s'elevà el senyoriu a comtat. Des de l'época de la conquista, Albalat depenia en lo eclesiàstic de la parròquia de Foyos, fins la creació de la parròquia independent en 1426.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Daniel Ruix Garcés	Independent
1983 - 1987	Daniel Ruix Garcés	Independent
1987 - 1991	Daniel Ruix Garcés	Independent
1991 - 1995	Daniel Ruix Garcés	Independent
1995 - 1999	Daniel Ruix Garcés	Independent
1999 - 2003	n/d	n/d
2003 - 2007	Vicente Jesús Almenar Climent	PPCV
2007 - 2011	José Rafael Tamarit (des de maig de 2008)	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Conta en una població de 3.708 habitants en 2007.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.198	1.500	1.634	1.693	1.835	1.851	2.447	3.063	3.608	3.515	3.479	3.486	3.708

Economia

Tradicionalment agrícola, la major part del terme està formada per l'horta regada en les aigües del Túria a través de la Sequia Real de Moncada. En l'actualitat, predomina el cultiu de la taronja coincidint en una apreciable activitat industrial. Devem destacar que gràcies al recolzament dels habitants de la població, se constituí i creixqué la Caixa Albalat, pertanyent al grup de Caixes Rurals que manté la seua independència i presenta uns resultats magnífics.

Monuments

• Iglésia Parroquial. És del segle XVIII, d'estil barroc, en una gran cúpula i fontrera de pedra; té com titulars als Sants Reixos.

• Palau senyorial. Se conserva este notable eixemplar del gòtic civil, construït per Tomás Sorell poc després de 1480. De planta quadrada, en torres en els ànguls i pati central en galeria i escala descoberta.

Festes locals

• Festes Majors. Se celebren estes festes el primer dumenge de setembre dedicades al Crist de les Animes, a la Verge del Rosari, a la Puríssima Concepció i a Sant Gil Abat; en este motiu te lloc la Baixada de l'image del Crist des de la seua ermita del cementeri a l'iglésia parroquial.

Accessos

S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, agarrant la CV-3003. També conta en estació de ferrocarril (Llínea 3 de Metro) de Metro Valéncia.

Enllaços externs

• Revista El Guarda d'Albalat dels Sorells
• Institut Valencià d'Estadística
• Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
• Noticies d'Albalat dels Sorells

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Albalat_dels_Sorells de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.