Diferència entre les revisions de "Ayelo de Rugat"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]] | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]] | ||
Revisió de 22:14 18 jun 2009
| Ayelo de Rugat | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°52′55″N, 0°20′39″O | |||
| • Altitut: | 287 msnm | |||
| Superfície: | 7'65 km2 | |||
| Població: | 202 hab. | |||
| • Densitat: | 2,61 hab./km² | |||
| Gentilici: | ayelí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46842 | |||
| Festes majors: | Segon fi de semana d'agost | |||
| Alcalde: | Jaime Soler Todolí (PPCV) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Ayelo de Rugat és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya.
Geografia
Situat en l'extrem oriental de la Vall d'Albaida, en la vertent nort de la serra de Benicadell. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nort, pla, i atre al sur, accidentat per les estrebacions de la serra de Benicadell. El terreny és de naturalea calcàrea. Les altures principals són: Sola (836 m.), Carrasqueta (814 m.), Racó de l’Edra (611 m.), Tossal Redó (480 m.). Creuen el terme els barrancs del Gros, Llop i la Font, que desaigüen en el riu Vernissa.
El clima és templat, en algunes gelades durant l'hivern; els vents més freqüents són els de ponent i llevant; les pluges es produïxen en decembre i març.
Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-7 per a prendre després la A-35 i alcançar la CV-40.
Localitats llimítrofs
Fita en Montichelvo, Rugat i Castelló de les Guerres, en la província de Valéncia, i en el municipi de L'Orcha, en la província d'Alacant.
Història
Alqueria musulmana abans de la Conquista dels cristians, fon donada lo 15 de maig de 1248 a Raimon de Gayllach per Jaume I. Fon part integrant del ducat de Gandia. Després de l'expulsió dels moriscs en 1609 se va concedir la Carta Pobla als nous pobladors lo 24 de setembre de 1612. Pero en 1794 el poblat encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscs, puix només la poblaven 35 famílies.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | n/d | n/d |
| 2003 - 2007 | Jaime Soler Todolí | PPCV |
| 2007 - 2011 | Jaime Soler Todolí | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 213 | 200 | 204 | 196 | 193 | 208 | 207 | 207 | 209 |
Economia
Les terres de treball són poc fondes i pedregoses, estant la propietat molt repartida i excessivament parcelada. En el secà se cultiven vinyes, olivers, garroferes, armelers i cereals. S'exporta fusta de pi. El regadiu aprofita l'aigua de les fonts del Morteral i Mohínas. N'hi ha industria de producció d'oli.
Festes locals
Es celebren festes a l'Assunció, Verge del Rosari i Divina Aurora, del 15 al 17 d'agost.
Veja's també
Enllaços externs
- Artícul de Wikipedia en Espanyol
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'a on s'ha tret informació en el seu consentiment. [1]
