Primera colonisació grega
La primera colonisació grega va ser realisada per una població d'emigrants en mig dels desplaçaments i la reconstrucció que varen ocórrer en Grècia des de mediats de el XI al final de el IX (l'Edat Obscura grega). Estos moviments varen resultar en la colonisació de les illes Egeas, Chipre, Creta i la costa occidental d'Anatolia, i en la fundació de noves ciutats que més vesprada es convertirien en centres de la civilisació grega. La colonisació va constar d'ones consecutives d'agrupacions tribals conegudes com a colonisació eolias, jonias, dorias i aqueas (arcadias). Estos moviments varen diferir dels de la segona colonisació grega en el fet de que eren moviments més ad hoc en lloc del resultat d'un procés planificat de colonisació per part de la ciutat d'orige, i estan menys documentats històricament, en ocasions en líders mitològics o semilegendaris com Hércules o Orestes registrats com a líders dels colon.
-es.svg)
Moviments en terra grecs
editarL'establiment dels dorios en Grècia Central
editarA lo llarc de el XIII els dorios en tota provabilitat es varen traslladar de les regions d'Epiro i el sur de Macedònia cap al sur i varen eixercir un fort control sobre l'àrea de Grècia Central, en el seu centre de poder en Dórida. Els dorios, que varen desplaçar als anteriors habitants del sur de Grècia, coneixien la forja del ferro i es varen convertir ràpidament en un gran poder en els tossals de Grècia Central, des de les que més vesprada s'haurien expandit per necessitat cap al sur en les regions que varen estar habitades en temps històrics pels etolios i els locrios. En adquirir la regió, varen desplaçar als habitants previs, els dríopes, que varen fugir a Eubea, a les illes Cíclades i al sur d'Argólida. En Eubea varen establir un estat, en capital en Caristo mentres que en el sur de Argólida varen fundar les ciutats d'Hermíone, Ásine, Heiones i Mases. Este moviment va ser el primer massiu en el sur de Grècia en el pas de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro.[1]
L'invasió doria del Peloponeso
editar
Despuix de la seua consolidació en la regió els dorios varen organisar una campanya contra els rics i poderosos reis d'Acaya en el Peloponeso. Varen estar acompanyats en la campanya per dos tribus veïnes, els etolios i els beocios, que o be varen combatre junt en els dorios o be es trobaven baix la seua autoritat en eixe periodo. A mitan de el XII, els dorios varen atacar el Peloponeso, creuant l'estret de Rion en la seua flota. D'acort a la tradició varen creuar al Peloponeso pel estret de Rion-Antirion, i d'eixa arribada (de naus, «barco») va prendre el seu nom la ciutat de Lepant (pronunciació moderna Nafpaktos).[2]
Despuix de creuar al Peloponeso, els dorios es varen dividir en quatre grups i cada u d'ells va capturar un dels principals regnes aqueos. Un grup liderat per Cresfontes es va traslladar a Mesenia i va capturar el regne de Pilos. Un segon grup liderat per Aristodemo es va traslladar a Laconia i es va establir en Esparta, mentres que un tercer liderat per Tem-nos va prendre Argos i Micenas. Es calcula que la destrucció de Micenas per l'invasió dels dorios va ocórrer al voltant del 1150 a. C. Finalment, un quart grup liderat per Aletes, fill de Hípotes, es va traslladar al istme de Corinto i va prendre l'àrea al voltant de la ciutat homònima.
El domini dels dorios en el Peloponeso va dur en si nous solevantamientos i canvis en la població. Els aqueos d'Argólida varen emigrar cap al nort i es varen establir en la regió d'Acaya. En eixa regió varen desplaçar als jonios que la regien, i que per tant es varen traslladar a l'est de la regió de Corinto. Primer es varen establir en Eubea desplaçant als habitants previs, els abantes, i varen continuar cap al Egeo i la costa d'Anatolia. Els jonios d'Ática varen ser capaços de repelir l'invasió dels dorios, com s'evidencia per la continuïtat del regnat de Codro que va passar al arcontado (o regnat) del seu fill Medonte.
La colonisació de Anatolia i el Egeo
editarColonisació eolia
editar
En el mateix periodo en el que els dorios es varen traslladar al Peloponeso, atres pobles varen portar a terme els seus propis moviments en terres gregues. Els tesalios, des de la seua regió natal en la zona de Tesprotia, es varen traslladar a l'àrea de Tesalia, desplaçant a la tribu eolófona prèvia que habitava la regió.[3] Entre estes tribus que varen viure en Tesalia abans de l'establiment dels tesalios estaven els beocios, que varen emigrar al sur i es varen establir en la regió de Beòcia. Atres pobles de Tesalia i els anteriors habitants de Beòcia varen fugir a la regió del nort del Egeo despuix de la pèrdua dels seus territoris i es varen establir en primer lloc en Lesbos i Ténedos i en l'Hecatonesos. Estos habitants es varen cridar més vesprada eolios pel nom de la tribu tesálica de la que havien format part en la migració. Els eolios varen colonisar més tarde la costa oposta d'Anatolia, que es va cridar Eólida. Heródoto relata la fundació de dotze ciutats en eixa regió de Anatolia. Eren les següents: Egas, Egiroesa, Grinio, Cila, Cime, Larisa, Mirina, Neontico, Notio, Pitane, Esmirna i Temno.[4] En el VII els eolios també es varen expandir cap al Tróade, fundant les ciutats de Gárgara, Torre, Antandro, Cebre, Escepsis, Neandrea i Pitia. Els aqueos del Peloponeso que varen seguir als parlants de eolio varen participar en el reasentamiento eolio. La tradició afirma que Orestes va ser un instigador del trasllat dels eolios, i la família real dels Pentílides en Mitilene va reclamar desdender de Orestes.
Colonisació jonia
editar
Els jonios, abans de l'arribada dels dorios, vivien en el nort del Peloponeso, en Megáride, i en Ática. Despuix de la pèrdua dels seus territoris front als dorios i els aqueos d'Argólida es varen traslladar més a l'est i es varen assentar en primer lloc en Eubea, desplaçant als seus anteriors habitants, els abantes. A mitan de el XI varen colonisar les Cíclades del nort i, junt als jonios de Ática, varen colonisar les illes de Samos i Quíos i la secció central d'Anatolia, que per ells és cridada Jonia. Els jonios varen fundar dotze ciutats que varen mantindre llaços tribals i varen permanéixer unides en un estat comú, la Lliga Jónica. Les ciutats de la lliga eren Mileto, Miunte, Priene, Éfeso, Colofó, Lébedos, Teos, Clazómenas, Eritras, Focea i les illes estat Quíos i Samos.[5] El seu centre religiós va terminar sent un temple de Poseidón en la regió de Mícala. Atres tribus com els aqueos del Peloponeso, els arcadios, els abantes, els minias d'Orcómeno, els foceos i els molosos es varen establir separats dels jonios pero en la regió de Jonia. Els abantes es varen establir en Quíos i varen precedir als jonios, que es varen establir més vesprada. L'assentament dels aqueos de Pilia està relacionat en el de Colofó, mentres que els aqueos de Argólida es varen establir en la regió de Clazómenas. Es creu que les posteriors tradicions de les ciutats jonias varen ser degudes a que el líder de la migració fora un descendent de Codro, i el seu punt de partida sembla haver segut Ática.
Colonisació doria
editar
Els dorios que varen prendre Argos i Corinto es varen expandir gradualment a través del nort del Peloponeso. Despuix de no conseguir capturar Ática, varen retrocedir cap a el mar. En els estats dòrics d'Argólida com el seu punt de partida varen colonisar Egina, el sur de les Cíclades, Chipre, Creta, el Dodecaneso i la costa suroest d'Anatolia. Composts de varis grups de dorios de Trecén, varen colonisar Halicarnaso; des d'Epidauro, Cos; i, des d'Argos, Rodas, Creta i les illes de les Cíclades. En els anys posteriors els dorios de Laconia també es varen assentar en Creta, en Tera (en la moderna Santorini), en Milos i en Cnido. Els colon dorios de les regions del Dodecaneso i suroest de Anatolia es varen unir en una forma de govern comú, l'Hexápolis, que va comprendre les ciutats de Halicarnaso, Cnido, Lindo, Ialisos, Cameria i Cos. El centre dels dorios de Anatolia era el temple d'Apolo en el promontori de Triopion en Cnido. Més tart als halicarnasos se'ls va prohibir participar en les cerimònies allí pel sacrilegi d'un deportiste de la ciutat que no va dedicar el seu trofeu a Apolo.[6]
Bibliografia
editar- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
editar- ↑ Heródoto (1920). «43.1», Històries (vol. 8 (Ourania)). «... ἐόντες οὗτοι πλὴν Ἑρμιονέων Δωρικόν τε καὶ Μακεδνὸν ἔθνος, ἐξ Ἐρινεοῦ τε καὶ Πίνδου καὶ τῆς Δρυοπίδος ὕστατα ὁρμηθέντες. οἱ δὲ Ἑρμιονέες εἰσὶ Δρύοπες, ὑπὸ Ἡρακλέος τε καὶ Μηλιέων ἐκ τῆς νῦν Δωρίδος καλεομένης χώρης ἐξαναστάντες. (...Tots estos llevat els hermióneos són dorios i macedonios i varen vindre per última volta de Erineo i Pindo i la regió Dríope. Els hermióneos són dríopes, conduïts fòra del país ara cridat Doris per Heracles i els malios.)»
- ↑ Pausanias (1920). «38.10», Teubner (ed.). Ἑλλάδος περιήγησις (Pausaniae Graeciae Descriptio, Description of Greece) (vol. 10 (Phocis and Ozolian Locri )). «...ἐπεὶ ἐπὶ Ναυπάκτῳ γε οἶδα εἰρημένον ὡς Δωριεῖς οἱ ὁμοῦ τοῖς Ἀριστομάχου παισὶ τὰ πλοῖα αὐτόθι ἐποιήσαντο, οἷς ἐς Πελοπόννησον ἐπεραιώθησαν: καὶ ἀντὶ τούτου γενέσθαι τὸ ὄνομα τῷ χωρίῳ φασί. τὰ δέ μοι Ναυπακτίων, ὡς τοῖς ἐς Ἰθώμην ἀποστᾶσιν ὁμοῦ τῷ σεισμῷ τῷ ἐν Λακεδαίμονι Ἀθηναῖοι Ναύπακτον... (...mentres que de Lepant he sentit dir que els dorios governats pels fills de Aristómaco varen construir ací els barcos en els que varen creuar al Peloponeso, donant aixina, segons es diu, el nom en lligar... 1. Lepant significa «la ciutat de construcció de barcos»)»
- ↑ Heródoto (1920). «176.4», Histories. «... ἐπεὶ Θεσσαλοὶ ἦλθον ἐκ Θεσπρωτῶν οἰκήσοντες γῆν τὴν Αἰολίδα τήν νῦν ἐκτέαται... (...els tesalios quan estos varen vindre de Tesprotia a habitar en la terra eolia, la regió que ara posseïxen...)»
- ↑ Heródoto (1920). «149.1-2», Histories. «αὗται μὲν αἱ Ἰάδες πόλιες εἰσί, αἵδε δὲ αἱ Αἰολίδες, Κύμη ἡ Φρικωνὶς καλεομένη, Λήρισαι, Νέον τεῖχος, Τῆμνος, Κίλλα, Νότιον, Αἰγιρόεσσα, Πιτάνη, Αἰγαῖαι, Μύρινα, Γρύνεια. αὗται ἕνδεκα Αἰολέων πόλιες αἱ ἀρχαῖαι: μία γὰρ σφέων παρελύθη Σμύρνη ὑπὸ Ἰώνων: ἦσαν γὰρ καὶ αὗται δυώδεκα αἱ ἐν τῆ ἠπείρῳ. [2] οὗτοι δὲ οἱ Αἰολέες χώρην μὲν ἔτυχον κτίσαντες ἀμείνω Ἰώνων, ὡρέων δὲ ἥκουσαν οὐκ ὁμοίως. (Estes són les ciutats jonias, i estes són les eolias: Cime (cridada «friconia»),1 Larisa, Neon Teichos, Temno, Cilla, Notio, Egiroesa, Pitane, Egas, Mirina, Grinio.2 Estes són les antigues ciutats eolias, onze en número; pero una d'elles, Esmirna, va ser apartada pels jonios; ya que estos també eren dotze, en terra. [2] Estos eolios s'havien assentat a on la terra era millor que en el territori jonio, pero el clima no era tan bo. 1 Tal volta cridat aixina per una montanya en Eolis, Fricion, prop d'a on els eolios s'havien assentat abans de la seua migració a Àsia. 2 Estos llocs yacer entre Esmirna i Pérgamo, sobre o prop de la costa. Pero Egiroesa no està completament identificada.)»
- ↑ Heródoto (1920). «142.3», Histories. «Μίλητος μὲν αὐτέων πρώτη κέεται πόλις πρὸς μεσαμβρίην, μετὰ δὲ Μυοῦς τε καὶ Πριήνη. 4 αὗται μὲν ἐν τῇ Καρίῃ κατοίκηνται κατὰ ταὐτὰ διαλεγόμεναι σφίσι, αἵδε δὲ ἐν τῇ Λυδίῃ, Ἔφεσος Κολοφὼν Λέβεδος Τέως Κλαζομεναὶ Φώκαια· αὗται δὲ αἱ πόλιες τῇσι πρότερον λεχθείσῃσι ὁμολογέουσι κατὰ γλῶσσαν οὐδέν, σφισι δὲ ὁμοφωνέουσι. ἔτι δὲ τρεῖς ὑπόλοιποι Ἰάδες πόλιες, τῶν αἱ δύο μὲν νήσους οἰκέαται, Σάμον τε καὶ Χίον, ἡ δὲ μία ἐν τῇ ἠπείρῳ ἵδρυται, Ἐρυθραί. Χῖοι μέν νυν καὶ Ἐρυθραῖοι κατὰ τὠυτὸ διαλέγονται, Σάμιοι δὲ ἐπ᾽ ἑωυτῶν μοῦνοι. οὗτοι χαρακτῆρες γλώσσης τέσσερες γίνονται. (Mileto està més al sur entre elles, i junt a ella estan Miunte i Priene; estos són assentaments en Caria, i tenen una llengua comuna; Éfeso, Colofó, Lébedos, Teos, Clazómenas, Focea, i totes elles en Lidia, )»
- ↑ Heródoto (1920). «144», Histories. «κατά περ οἱ ἐκ τῆς πενταπόλιος νῦν χώρης Δωριέες, πρότερον δὲ ἑξαπόλιος τῆς αὐτῆς ταύτης καλεομένης, φυλάσσονται ὦν μηδαμοὺς ἐσδέξασθαι τῶν προσοίκων Δωριέων ἐς τὸ Τριοπικὸν ἱρόν, ἀλλὰ καὶ σφέων αὐτῶν τοὺς περὶ τὸ ἱρόν ἀνομήσαντας ἐξεκλήισαν τῆς μετοχῆς, [2] ἐν γὰρ τῷ ἀγῶνι τοῦ Τριοπίου Ἀπόλλωνος ἐτίθεσαν τὸ πάλαι τρίποδας χαλκέους τοῖσι νικῶσι, καὶ τούτους χρῆν τοὺς λαμβάνοντας ἐκ τοῦ ἱροῦ μὴ ἐκφέρειν ἀλλ᾽ αὐτοῦ ἀνατιθέναι τῷ θεῷ. [3] ἀνὴρ ὦν Ἁλικαρνησσεύς, τῷ οὔνομα ἦν Ἀγασικλέης, νικήσας τὸν νόμον κατηλόγησε, φέρων δὲ πρὸς τὰ ἑωυτοῦ οἰκία προσεπασσάλευσε τὸν τρίποδα. διὰ ταύτην τὴν αἰτίην αἱ πέντε πόλιες, Λίνδος καὶ Ἰήλυσός τε καὶ Κάμειρος καὶ Κῶς τε καὶ Κνίδος ἐξεκλήισαν τῆς μετοχῆς τὴν ἕκτην πόλιν Ἁλικαρνησσόν. τούτοισι μέν νυν οὗτοι ταύτην τὴν ζημίην ἐπέθηκαν. (Just com els dorios de lo que ara és el país de les «Cinc Ciutats» -anteriorment el país de les «Sis Ciutats»- prohibixen admetre a cap dels dorios veïns al temple tríope, i inclús prohibixen usar-ho als del seu mateix grup que varen trencar la llei del temple. [2] Ya que fa molt temps, en els jocs en honor de l'Apolo Tríope, varen oferir certs trípodes de bronze als vencedors; i aquells que els guanyaven no devien dur-li'ls del temple sino dedicar-los allí al deu. [3] Ara quan un home de Halicarnaso cridat Agasicles va guanyar, no va obedir esta llei, i, duent-se el trípode, ho va clavar en la paret de la seua pròpia casa. Per esta ofensa les cinc ciutats -Lindo, Ialisos, Cameria, Cos, i Cnido- varen prohibir a la sexta ciutat -Halicarnaso- participar en l'us del temple. Tal era la pena imposta als halicarnasos.)»
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primera colonisació griega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.