Minias
Els minias (en grec: Μινύες) eren un poble beocio, el primer que conta en un nom entre els pelasgos, situat en Orcómeno,[1] i relacionat en Tesalia meridional.
Tradicions sobre el seu orige
[editar | editar còdic]Hi havia tradicions que senyalaven que els minias varen prendre el seu nom d'un rei cridat també Minias,[2] que havia partit des del sur de Tesalia per a fundar Orcómeno en Beòcia.[3] Des de llavors els habitants d'esta ciutat prenien el sobrenom de minias per a distinguir-los dels habitants d'una atra ciutat anomenada Orcómeno situada en Arcàdia.[4] En canvi, Estrabón arreplegava una atra tradició que indicava que l'emigració s'havia produït en sentit contrari, des de Orcómeno a Yolco.[5]
També es dia que es dia «minias» als Argonautas que es varen embarcar des de Yolco en busca del vellocino d'or, ya que varis d'ells eren descendents de les filles de Minias.[6] Heródoto conta que els descendents que els Argonautas varen tindre en l'illa de Lemnos i que es feyen cridar també minias varen ser expulsats pels pelasgos i varen decidir tornar a la terra dels seus pares, aixina que varen ser acollits pels lacedemonios posat que els espartanos Cástor i Pólux havien estat en l'expedició del Argo. Pero, despuix de haver contret matrimoni en dònes espartanas, estos minias es varen omplir de soberba i varen cometre impiedades per lo que els espartanos els varen encarcerar. Els hagueren eixecutat a continuació de no ser perque les noves esposes dels minias varen visitar als seus esposos en la presó i varen intercanviar les seues robes en les dels seus esposos, en la qual cosa estos varen conseguir escapar i establir-se en el Taigeto.[7]
Per una atra part, en Élide hi havia una regió anomenada Trifilia degut a que allí s'havien establit tres tribus diferents: els primers que la varen habitar varen ser els epeos, després varen aplegar colon minias i per últim els eleos.[8]
Guerra entre Tebas i Orcómeno
[editar | editar còdic]Per a venjar al seu pare Clímeno, rei dels minias de Orcómeno mort en combat contra els tebanos, Ergino havia atacat a Creonte, rei de Tebas, ho havia vençut i havia impost als tebanos un tribut de cent reses anuals per un periodo de vint anys.
Per aquell temps Heracles va passar un temps en Tebas i el rei Creonte va solicitar la seua ajuda en contra dels minias. Aixina, quan els emissaris de Ergino varen acodir a recaptar l'impost Heracles els va tallar les orelles, nassos i mans enviant-los de regrés en el mensage de que eixe era el tribut.[9][10]
Enfurit, Ergino declara la guerra contra Tebas pero Heracles, que no s'atrevia a entaular combat contra els minias, perque eren experts en combatre a cavall en el pla, va recórrer a l'estratagema de desviar el riu Cefiso a la planura, a on els minias estaven acampats en la seua cavalleria. Aixina, esta va ser inoperativa en haver-se convertit la planura en un estany.[11] Per tant els minias varen ser derrotats i Heracles es va presentar per sorpresa en Orcómeno i va arrasar la ciutat. Despuix va impondre als minias un tribut de doscents caps de ganado per vint anys.[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ilíada II, 511.
- ↑ PAUSANIAS: Descripció de Grècia IX,36,4.
- ↑ APOLONIO DE RODAS: Argonáuticas III,1093
- ↑ Descripció de Grècia IX,36,6.
- ↑ ESTRABÓN: Geografia IX,2,40.
- ↑ Argonáuticas I,229.
- ↑ HERÓDOTO: Històries IV,145-146.
- ↑ Geografia VIII,3,3.
- ↑ 9,0 9,1 Biblioteca mitològica II,4,11.
- ↑ 10,0 10,1 DIODORO SÍCULO: Biblioteca de Història IV,10,3-6.
- ↑ Biblioteca de Història IV,18,7. POLIENO: Estratagemas I, 3, 5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.