Piura

Piura

Piura és una ciutat peruana ubicada en la costa nort del país. És la capital de la província i del departament del mateix nom. Segons el cens realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Informàtica 2017, per a 2025 conta en una població estimada de 598200 habitants, lo que la convertix en la sexta ciutat més poblada del Perú. El seu superfície és d'aproximadament 1102,55 km², distribuïts entre els districtes de Piura, Castella i Vintissís d'Octubre. Es localisa en la part centre-oriental del departament, en la vall del riu Piura, al nort del desert de Sechura. Es troba a una altitut mija baixa i a una distància de 858 km al nort de Llima. La seua proximitat a la frontera en Equador i el seu emplaçament en una zona de trànsit entre la costa i la serra li otorguen una posició geogràfica estratègica. Piura constituïx el núcleu principal de l'aglomeració urbana coneguda com Piura Metropolitana, zona en la que ademés dels tres districtes abans mencionats se li suma el Districte de Catacaos.

Va ser fundada a mediats (possiblement agost, ya que l'acta original es va perdre) de 1532 per Francisco Pizarro baix el nom original de «Sant Miguel de la Nova Castella» en l'assentament tallán de Tangarará en la vall del Chira, convertint-se en la primera ciutat establida pels conquistadors espanyols en Amèrica del Sur. Al poc temps, Sant Miguel es traslladaria a atres llocs, entre ells Piura "La Vella" per octubre de 1534 i després en Paita per 1578 a on va sofrir atac de pirates anglesos com Cavendish, sent refundada tres voltes fins al seu emplaçament actual a la vora del riu Piura en el Chilcal de Tacalá en el nom de Sant Miguel del Villar en 1588, a la parell del nom ya usat des de mediats de 1550 de Sant Miguel de Piura, possiblement adquirit en el procés de la seua segona fundació. En 1537, la ciutat de Sant Miguel va rebre escut d'armes per disposició de la Corona espanyola.En l'actualitat, és sèu de diverses funcions administratives, comercials i de servicis dins del departament de Piura. En 2005, va ser una de les sèus de la Copa Mundial de Fútbol Sub-17 organisada per la FIFA.

Etimologia

El nom Piura, provablement indígena, és encara d'orige incert i requerix una adequada reconstrucció llingüística. Enrique del Carmen Ramos va propondre que prové de la paraula quechua «Pirhua» que significa depòsit o graner d'abastiment, encara que per allingüiste Arribazalaga per lo general en quechua se sol usar «Colca», «Collcca» o «qullqa». En contrast, Enrique del Carmen va afegir que Piura era un punt d'abastiment o pirhua del Qhapaq Nan dels incas.

Per un atre costat, per al llingüiste Arrizabalaga en els investigadors Martos i Mendoza, esta proposta podria no ser certa. Arribazalaga expon que l'antiga costum local de la regió era almagasenar els grans en grans tinajas de fanc enterrades baix l'arena salada de médanos (dunes). Indiquen que la primera menció de Piura com tal es registra en 1535 per Francisco de Jérez fent referència a la vall del riu Piura i no a la localitat, després hi ha una menció de Cristóbal de Mena sobre un poble cridat aixina pero no a la ciutat actual, posteriorment en 1553, Cieza de León torna a mencionar Piura fent referència a la vall del riu. Posteriorment la primera menció com a Sant Miguel de Piura seria d'una carta datada per 1554 i en 1570, de Salines Loyola fa referència a la ciutat en la vall del mateix nom indicant que este vocablo carix de significat conegut. Donada la cronologia, Piura possiblement provinguera del nom del riu Piura o la vall d'est, i es va donar en el procés de la seua segona fundació o trasllat en Piura la Vella, després d'abandonar Sant miguel de Tangarará.

Mendoza, també citat per Arrizabalaga, i Martos advertixen que el substrat ètnic predominant en la regió del baix i el mig Piura va ser tallán, considerant que la dominació chimú va ser administrativa i la inca va ser de poc més de 50 anys, i que el vocablo Piura estaria relacionat en la família de les llengües tallán-sechura, que tenen varietats com el sec o sechura, i el subgrup de llengües tallanas o catacoanas com la chira, la colán i catacaos. Indica que possiblement el sufix toponímic /-ura/ (/-ora/) es trobaria relacionat en eixes llengües i relacionat en l'aigua, ya que els topònims en esta terminació se solen repetir en plages, baïes o rius com són els casos de: Sechura, Nunura, Casura, Pisura, lura, Mancura, Congora i Pillacura.

Toponímia

Piura és coneguda popularment com la «Ciutat de l'hospitalitat», «Ciutat de l'eterna calor» o la «Ciutat dels algarrobos», pels seus boscs secs tropicals d'algarrobos que reverdecen en cada temporada de pluges estiuenques, adornant les dilatades planicies que es cobrixen de vegetació convertint-la en sabana arbòrea.

Aixina mateix li la coneix com la «Ciutat errante» o «Ciutat volant» ya que la seua ubicació actual és la del seu quart assentament, ya que el primer, quan la va fundar Francisco Pizarro en 1532 en el ceremonial dispost en les Reals Ordenances, conforme també es va fer posteriorment en les fundacions de les ciutats de Llima i Trujillo, va anar en Tangarará, en el exuberante vall del riu Chira i prop de l'actual ciutat de Sullana, pero els seus habitants pronte varen escomençar a sofrir els embats del paludisme per lo que Diego d'Almagro va ordenar el trasllat. El pare Rubén Vargas Ugarte diu que l'assent no va ser afortunat, de la mateixa manera que el segon i el tercer.

El segon assentament va ocórrer dos anys despuix, en la vall del Alt Piura, en elloc que ara es coneix com Piura La Vella, en voltants de la facenda Monte dels Pares en l'actual ciutat de Morropón, contant-se en terres molt fèrtils per al cultiu i pastures. No obstant, després d'un periodo pluvial o «mega Chiquet», els seus habitants varen resultar afectats en mals en els ulls (d'allí va sorgir la devoció a Santa Lucía l'image de la qual actualment es troba en el temple de Sant Francisco) per lo que varen decidir migrar una volta més després de permanéixer ahí prop de quaranta anys. El tercer assent va ser en l'any de 1578 en lo que hui és el port de Paita, refundant-se la ciutat en el nom de Sant Francisco de la Bona Esperança, pero elloc va resultar molt expost als atacs dels pirates i corsarios que la varen destruir en 1587. En autorisació del Virrey Fernando Torres i Portugal, Comte del Villar, els seus habitants es varen mudar al seu actual i definitiva quarta ubicació llavors coneguda en el XVI com l'assent del Chilcal, «a dos llegües castellanes al nort del poble d'indis de Catacaos» i junt a la presa precolombina de Tacalá que pocs anys abans havia segut reforçada en calç i vora pel quint virrey del Perú Francisco de Toledo, perque varen determinar que «hi ha abundant aigua i llenya i bon temperament», constituint «lloc molt rebujat i que ho banya l'aire el qual ve per parts netes», conforme és de vore's en l'acta que per a l'efecte es va redactar i encara es conserva, refundant-la el Capità don Juan de Cadalso i Salazar el dia 15 d'agost de 1588 en el nom de Sant Miguel del Villar.

Igualment se li coneix com la «Ciutat dels museus», pels seus museus d'història i d'art religiós, de ceramios precolombinos, particularment de la Cultura vicús, aixina com pinacoteques dels seus personages ilustres com Ignacio Merino, Luis Montero, Felipe Cossio del Pomar, i de pintors contemporàneus com Arcadio Boyer i Mario Sals.

Símbols

Escut d'armes de Piura, otorgada per Carlos I d'Espanya.

Escut d'Armes

El escut d'armes de Piura va ser creat per la Corona espanyola el 7 de decembre de 1537, per mig de la Real cèdula firmada en Valladolit per l'emperador Carlos V. És usada per a identificar tant a la ciutat de Piura, com també al districte i a la província homònims. Segons la Real cèdula, l'escut era descrit com:

Un escut dins del com (hi ha) en lo alt uns núvols en uns rajos de fòc que entre miges dels dits núvols ixquen unes ales d'una àngel d'or i d'elles ixca una mà de carn que tinga un pes en les seues balances tot d'or i entre miges de dit pes un castell d'or en les seues portes i finestres de blava i dos lletres que diuen Sant Miguel, tot de dit en camp blau i una orla en una corona de dit (metal) i en la part alta de dita orla i en els costats de dos creus en dos vanderas regirades a unes vares de llança en un erre d'or i en cada una fins a de llances i les vanderas de color d'argent o blanques en creus colorades en elles en camp colorat.

Himne de Piura

Artícul principal → Himne de Piura.

L'himne de Piura va ser compost en 1932 per Enrique del Carmen Ramos Briceño, a petició del Colege La nostra Senyora de Lourdes. La professora Sant Carlos es va encarregar de compondre la música.

Història

conquista i virreinato

Pla de la ciutat a fins del sigle XVIII.

Els conquistadors espanyols varen aplegar a les costes de lo que és hui el departament de Tombes. No obstant, despuix que Francisco Pizarro va vore que Tombes no era lloc apropiat per a establir la seua base d'operacions, va decidir seguir el seu viage al sur en busca delloc ideal per a establir-se. Ell va trobar este lloc a la vora del riu Chira. Allí en 1532, varen fundar la primera ciutat espanyola que es va erigir en el Perú, en elloc de Tangarará, al que varen cridar Sant Miguel. Existixen diverses versions sobre els motius d'eixa denominació, senyalant uns que va ser perque es va fundar el dia de Sant Miguel, mentres que uns atres afirmen que Pizarro va voler agrair-li un milacre al sant pel seu intercesión a favor dels espanyols en la seua lluita contra els naturals, o que va ser per Fra Miguel d'Orenes. Pero aixina com es discrepa dels orígens del nom de la ciutat, també es discutix sobre la verdadera data de fundació de Sant Miguel, lo que va induir a la creència que la cerimònia de fundació va ser celebrada el dia en que se celebra la festivitat de l'arcàngel. S'impon la versió que va anar el dia 15 d'agost de 1532 puix és la festa de la Verge de l'Asunción en l'honor de la qual està consagrada la catedral. Tot indica que la fundació va ocórrer en agost, el dia 15. En els dies previs a la fundació es va produir una rebelió de curacas que pronte va ser sofocada i va terminar en la mort de 13 senyors de la jurisdicció del curacazgo de La Chira, en el Baix Chira o Turicarami. La regió va ser pacificada. Miguel Maticorena, citant al doctor Raúl Porras Barrenechea va postular esta data mostrant proves contundents i que despuix va corroborar el doctor José Antonio del Bust. Pero l'únic document que podria servir per a determinar la data exacta és l'acta de la primera fundació de la ciutat que es troba perduda. Quan el virrey Toledo el 22 de decembre de 1574 va reorganisar els corregimientos d'indis (o de naturals), que havien segut creats pel governador Lope García de Castro en 1565, va dispondre que els corregimientos de Cajamarca, Chicama i Chimo o Chiclayo, Piura i Paita, Santa, i Saña depengueren del Corregimiento d'espanyols de Trujillo i els corregimientos de Cajamarquilla, Els Pacllas, i Luya i Chilleu-vos depengueren del de Chachapoyas. Tots en el districte de la Real Audiència de Lima. En 1611 Els Pacllas va ser anexat a Chachapoyas, en 1635 Chicamo o Cliclayo va ser anexat a Saña i en 1773 Luya, Chilleu-vos i Llepes va ser anexat a Chachapoyas. El 24 de març de 1614 va ser establit el Bisbat de Trujillo en els corregimientos de: Trujillo, Cajamarca, Chiclayo, Piura i Paita, Saña, Cajamarquilla, Els Pacllas, Luya i Chilleu-vos, i Jaén de Bracamoros. En 1759 el corregimiento d'Huamachuco va ser format del de Cajamarca.

Els corregimientos varen ser suprimits en 1784, pel rei Carlos III i reemplaçats per les intendencias. En el territori del bisbat de Trujillo (llevat Jaén de Bracamoros) es va crear la Intendencia de Trujillo. Els corregimientos varen passar a ser partits de la intendencia. El sistema d'intendencias va ser establit en el Virreinato del Perú per mig de l'orde real de 5 d'agost de 1783, sent aplicada la Real Ordenança d'Intendents del 28 de giner de 1782. El primer intendent de Trujillo va ser Fernando de Saavedra, qui va assumir en 1784, nomenat pel virrey a proposta del visitador general Jorge Escobedo i Alarcón i aprovat pel rei el 24 de giner de 1785.

Va ser part de la Intendencia de Trujillo que va aplegar a tindre nou partits que varen anar: Trujillo, Saña, Piura, Cajamarca, Huamachuco, Chota, Moyobamba, Chachapoyas, Jaén i Maynas, este últim partit anteriorment conformava els departaments de lo que hui es coneix com Departament de Sant Martín, Ucayali i Loreto, sent la Intendencia de Trujillo la més gran del Virreinato del Perú, és dir casi tot el nort del Perú actual; el seu primer intendent va ser Fernando Saavedra de 1784 a 1791. Despuix d'est li seguirien Vicente Gil de Taboada (1791-1805 i 1810-1820), Felice del Risc i Torres (provisional) (1805-1810) i el marqués de Torre Tagle (1820), qui va dirigir la independència de la Intendencia.

Aniversari de Piura

L'aniversari de Piura se celebra tots els anys des de que Francisco Pizarro va aplegar a fundar la ciutat en el nom Sant Miguel en l'any 1532. Tots els 13 d'agost és el dia principal per a celebrar l'aniversari de Sant Miguel de Piura. En estes dates la gent de Piura mostra les seues principals costums i gastronomia delloc, moltes danses típiques del regió entre les que destaca el tondero i la marinera són ballades per moltes avingudes i places de la regió, s'aprofita estos dies per a reforçar la seua identitat. Clar que Piura té una fundació espanyola pero en el temps es va estar buscant recuperar l'identitat cultural original del Perú i dels antics pobladors nets piuranos. En 1932 el president de la república Sánchez Cerro va decretar temporalment com a possible data de fundació el 15 de juliol, una atra teoria d'acort a cartes i documents és que Francisco Pizarro va estar en perfectes condicions per a fer la fundació a mitan d'agost de 1532, per lo que una época es va aplegar a realisar els actes de festa tots els 15 d'agost que és la provable lloc que se celebra el dia de la Verge de l'Asunción, també patrona de la ciutat. Ya que no es clarificava oficialment la data de fundació de Piura, es va decidir unir la celebració en Semana Jubilar i la commemoració del sacrifici de Miguel Grau, el seu fill més preclar, que es va immolar en el combat d'Angamos el dia 8 d'octubre de 1879. La fundació espanyola no comporta necessàriament l'alçament d'un acta puix, igual, el Emperador Carlos V li va concedir escut d'armes distinguint-la com la primogènita de les ciutats europees fundada en Amèrica del Sur. L'historiador Miguel Maticorena Estrada va demostrar que la fundació va ocórrer el dia 15 d'agost de 1532.

Plaça d'Armes de la ciutat a on es pot observar la famosa estàtua la «Pola» i per darrere la Catedral.

Dos anys despuix els seus habitants migraren al seu segon assent en els voltants de la facenda Monte dels Pares en la vall de l'Alt Piura, en la marge dreta, en el que la Universitat Politècnica de Madrit conjuntament en la Universitat de Piura dins del marc del Programa de Cooperació Científica en Llatinoamèrica està fent estudis puix els cronistes donen conte que albergava a 23 encomendero, a la parell que Trujillo i un poc menys que Llima, i les seues construccions tenen alts basamentos de pedra lo que ha permés esbossar el pla de la ciutat. Varen permanéixer durant més de quaranta anys en este lloc que era conegut pels naturals com Pirhua o Piura és dir «graner» o «lloc en el que s'almagasenen grans». Esta va ser la ciutat que va visitar i va descriure en la seua obra «Crònica del Perú» Pedro Cieza de León en 1547, i l'Alvançat dò Juan Salines de Loyola va fer lo propi en 1571 estimant que hi havia més de 100 cases en solars de 180 peus de llarc i ample.

Aproximadament en 1578, la majoria de piuranos es varen traslladar al tercer assentament, açò és al port de Sant Francisco de Bona Esperança de Paita, mortificats pel clima que molestava a la població. Pero en l'incursió del pirata anglés Thomas Cavendish (de giner a maig de 1587), qui es va apoderar d'un gran botí (25 lliures d'argent i 5500 lliures de metals fins) i va arruïnar la ciutat, els pobladors es varen anar a viure al seu quarto i últim assentament en la capçalera de la vall de Catacaos o Baix Piura, junt a la presa precolombina de Tacalá, reforçada en calç i vora pel virrey Toledo. Des de llavors la ciutat va saber mantindre's en este lloc conegut com assent del Chilcal, puix varen trobar clima saludable, l'element que la va caracterisar sempre, el riu Piura que proveïa d'aigua estacional en abundància, aixina com excelents terres de cultiu, àmplies planicies cobertes de boscs d'algarrobos que facilitaven la ganaderia i la llenya. Durant el Virreinato, i en el seu últim assent, la vida en Piura va transcórrer en pau i tranquilitat, aplegant a ser porta i pas obligat des d'Espanya cap a Llima, ya que llavors, el port de Paita oferia les millors ventages per als barcos que venien de la metròpoli. Cada u dels virreyes ingressava per mar al Perú per Paita, després aplegava a Piura, continuant el seu viage per terra a la capital. En la ciutat s'empinaven les casonas dels propietaris de terres agrícoles i d'estàncies, aixina com les vivendes dels funcionaris i de persones que desenrollaven activitats conexas i de servicis. Es produïen els afamados cordobanes, tot tipo de cuiro i sabons, en curtiembres i en els denominats cups ubicats en la partix nort de la ciutat, la seua primera zona industrial, artículs que formaven part del torrent d'exportació i intercanvi comercial des de la regió cap a l'interior del país i cap a Guayaquil, Loja i Conca, als que s'aünaven cecina i séu de l'estància de Tangarará, toyo salat i sal de Colán i Sechura, respectivament, papa, dacsa i blat d'Huancabamba, papa i subproductes de la canya de sucre d'Ayabaca, i cotó de Catacaos.

Independència i República

Vista de la plaça d'armes en 1900.

En 1820, en les incursions dels almirants Guillermo Brown i Cochrane de l'expedició libertadora de José de Sant Martín, la població piurana es va sumar entusiasta a la causa libertadora, i el dia 4 de giner de 1821 es va proclamar l'independència de Piura en l'atri del temple de Sant Francisco. La proclamació va ser una gesta encapçalada pels próceres José de Lama, Tomás Cortés, Baltazar Taboada, Tomás Diéguez, els germans Seminari i uns atres. D'igual forma, la divisió Piura de 1000 hòmens va contribuir victoriosamente en la independència de Quito, prenent part en la Batalla de Pichincha, el dia 24 de maig de 1822. El 30 de giner de 1837 va ser elevada a la categoria de Província Llitoral. Durant els primers anys de la vida republicana, els piuranos varen prendre partit pels diferents moviments polítics que es donaven en aquella época, aplegant a ser escenari de bregades lluites per un o un atre caudillo. En 1861 es crea el departament de Piura en tres províncies: Piura, Paita i Ayabaca, designant com capital a la ciutat de Piura. En la década de 1860, la ciutat de Piura es dinamisa en els cultius del cotó de la varietat Pima, dut per dò Emilio Hilbck de l'estat d'Arizona, que va impulsar la industrialisació i desenroll de la ciutat i de la regió, i la forta immigració d'anglesos, alemans i espanyols, en eixe orde, i en menor escala italians i chinencs, que varen dur les seues costums i també els seus coneiximents de comerç i indústria. També varen aplegar molts nortamericans. Es varen incorporar ràpidament al teixit social formant famílies en dames locals i creant inevitablement nous gusts i hàbits. Fins a la culinària piurana es va enriquir. En l'agricultura es va introduir l'us de la bomba a vapor i maestranzas especialisades permetent irrigar més terres de cultiu ampliant-se la ret de canals puix l'èxit del cotó piurano en el mercat internacional era un gran estímul per al agro. Varen aparéixer indústries noves com la peixca d'altura de flota ballenera, la producció massiva i comerç d'exportació de capells de palla toquilla des de Catacaos i anexos. Ben entrat el passat XX era comú vore en festes pàtria les banderes dels països d'orige de les famílies d'eixos immigrants onejant junt a la bandera nacional.

Óval Grau, construït en homenage a Miguel Grau.

Durant la Guerra del Pacífic, l'Almirant Miguel Grau i Seminari, naixcut el 27 de juliol de 1834, es va convertir en héroe durant el combat naval d'Angamos. Segons els historiadors i l'estat peruà, des de 2011 donen com a breçol oficial de Grau no a Piura sino al port de Paita.

El progrés material del departament no va córrer parell en el desenroll de la seua riquea agrícola i producció industrial de textils de cotó i els seus derivats, una de les més desenrollades del país. Dò Miguel Checa i Checa (1861-1935) va ser el prototip del hacendado innovador de principis del XX. Casat en donya Victoria Eguiguren Escudero tenia per cunyats als juristes i hacendados, Víctor Eguiguren Escudero i Francisco José Eguiguren Escudero actius i ilustrats juristes i polítics. La família Eguiguren provenia d'Equador i tenia terres des de Loja fins a Piura. Va tindre iniciatives felices com la construcció d'un pont modern en la ciutat de Piura, inaugurat en 1893, i la construcció del canal de la marge dreta del riu Chira, en 1900, que no solament irrigaban els seus fundos de Chocán i de Sant Francisco sino també terres que pertanyien a atres propietaris. Prop del seu funde de Macacará va construir l'esplèndida casa facenda de Sojo, sobre un altozano dominant a la vall del Chira i front a Tangarará, el primer assent de la ciutat de Piura. En la vall del Baix Piura es va prolongar el canal Sechura. L'amanecer del dia 24 de juliol de 1912 va despertar la ciutat en forta terremot que va derrocar molts edificis. Recent entre els anys 1930 i 1950 va conéixer nou desenroll urbanístic reconstruint cases i edificis públics, eixamplant carrers i avingudes gràcies a la Junta d'Obres Públiques creada a iniciativa del congressiste piurano doctor Luis Antonio Eguiguren Escudero, i en constituir-se en sèu de societats agrícoles, comercials i industrials.

Barri inundat pel fenomen del Chiquet en 2017.

En la década de 1980, Piura i el departament novament va conéixer un ascendent i puixant desenroll comercial, industrial i socioeconòmic, a pesar d'haver segut devastat en el desastre de 1983, com a conseqüència del fenomen del Chiquet, manifestat en torrencials pluges durant sis mesos que varen afectar la seua indústria, comerç i la seua infraestructura urbana. El fenomen del Chiquet ocorregut des de fins de 1997 fins a mediats de 1998 va trobar a la ciutat millor preparada si be varen caure dos dels seus ponts que posteriorment han segut reposts, entre ells el Pont Bolognesi. Quan semblava que anava a ser una estació seca, en febrer de 2017 va escomençar a ploure intensament en lo que posteriorment es va conéixer com el fenomen del Chiquet coster, i en la matinada del dia 27 de març el riu es va desbordar sobre el centre i zona nort de la ciutat, causant danys imprevists, afectant les rets sanitàries i vies de comunicació. Poc a poc es repon la ciutat d'estos danys.

En l'actualitat Piura està experimentant fort desenroll del seu sector comercial en l'instalació de grans centres comercials i tendes per departaments en no menys de cinc punts de la ciutat considerats estratègics pels inversionistes. Ademés, en els últims anys la ciutat s'ha expandit considerablement en la creació de noves urbanisacions i assentaments humans. Igualment, també es va desenrollar el seu sector industrial en l'inauguració del polígon industrial «Piura Futura», al noroest de Piura.

Geografia

Clima

Piura té un clima tropical sec en la costa i vertents andinas occidentals, subtropical en els alvertents orientals. En temperatures en la ciutat de Piura entre 22 °C i 38 °C en estiu, valors que poden canviar quan ocorre algun Fenomen del Chiquet i temperatures que poden superar els 40 °C. En époques d'hivern les precipitacions són escasses, encara que en estiu adquirix un clima tropical ya que són anys en que les pluges són abundants i corre l'aigua per tot el curs de les quebrades seques originant grans inundacions i accions morfològiques de gran dinamisme.

Hidrografia

L'hidrografia piurana es troba definida principalment pel volum de les precipitacions provinents del oceà Pacífic, a la seua volta determinades per la trobada de dos corrents marines: la freda Corrent d'Humboldt de 13 a 19 °C, en la càlida El Chiquet de 21 a 27 °C, trobada que ocorre en la costa sur del departament, a altura de la baïa de Sechura. Este fenomen fa que la temperatura de la mar en Piura siga variant i fluctue en els 18 i 23 °C, durant els mesos d'hivern i primavera; i entre els 23 i 27 °C durant l'estiu (a voltes en l'autumne en l'extensió de l'estiu). La humitat promig anual és de 66%, la pressió atmosfèrica mija anual és de 1008,5 hPa mentres que els vents que seguixen una direcció al sur tenen una velocitat promig de 3 m/s. Les precipitacions pluvials també mostren variacions. En la costa generalment baixa dins dels 100 i 500 m s. n. m. oscilant en esta part entre 10 i 200 mm; entre els 500 i 1500 m s. n. m., les precipitacions apleguen entre els 200 i 800 mm i en la zona ubicada sobre els 1500 m s. n. m. el promig de precipitacions pluvials és d'1.550 mm. La baixa humitat de la regió configura la regió com un territori majorment sec. Les precipitacions es concentren majorment en les zones altoandinas, mentres que en la gran planura les úniques fonts importants d'aigua són els rius estacionals del nort –el Chira i el Piura– mentres que en la mitat sur de l'àmplia planura piurana s'emplaça l'extens Desert de Sechura que està cobert de vegetació herbácea. Els rius Piura, Huancambamba i el Chira, són els més importants de Piura. Sobre el caixer d'este últim, s'ha construït el reservorio de Poechos en una capacitat de mil millons de metros cúbics d'aigua que irriga grans extensions de la costa piurana. El riu Quiroz, un afluent del riu Piura, alimenta l'immensa represa de Sant Lorenzo i l'aigües del Huancabamba, en la serra, activen les turbines de l'una central hidroelèctrica, que abastix d'energia a la regió.

Organisació polític-administrativa

Governador regional

• Governador Regional: Servando García Correja.

Administració municipal

Alcalde: Juan Díaz Deu (2019-2022).

Divisió administrativa

La ciutat de Piura comprén els districtes de Cercat de Piura, Vintissís d'Octubre i Castella, sumant una població total de 560 345 habitants segons el XII Cens de Població, VII de Vivenda i III de Comunitats Indígenes 2017, efectuat pel INEI.

Piura Metropolitana

Districtes que conformen Piura Metropolitana.

ASDASD

Artícul principal → Piura Metropolitana.

L'àrea Metropolitana de Piura està conformada pels centres urbans dels districtes de Piura, Vintissís d'Octubre, Castella i Catacaos, sent la ciutat de Piura el núcleu urbà principal, d'acort en el «Pla de Desenroll Urbà dels districtes de Piura, Vintissís d'Octubre, Castella i Catacaos al 2032».

Divisió administrativa de Piura Metropolitana

Ubigeo	Districtes Metropolitans	Extensió (km²)	Altitut (m s. n. m.)	Població 2020
2001	Piura Metropolitana	3668,33	-	630 244
200101	Piura	330,32	36	177 748
200102	Castella	662,23	30	183 759
200103	Catacaos	2565,78	23	80 950
200115	Vintissís d'Octubre	110	30	187 787

Demografia

La ciutat de Piura va presentar una població de 630 244 habitants segons l'últim cens realisat pel INEI en 2020, sent la quinta ciutat més poblada del país.

Evolució de la població

L'evolució de la població de la ciutat de Piura es pot observar en el següent gràfic:

Cultura

Piura té una intensa vida cultural i artística. Conta en varis museus d'art religiós entre els que destaca el de l'Iglésia del Carmen, de ceràmiques precolombinas, particularment de la civilisació vicús, aixina com galeries de pintures dels seus personages ilustres com Ignacio Merino, Luis Montero, Felipe Cossío del Pomar, Arcadio Boyer Ramírez, i de pintors contemporàneus com Francisco Maurici, Russbelt Guerra, Juliol Cálle, José Zeta, Marcial Farfan, entre uns atres. L'Escola Regional de Belles arts Ignacio Merino Muñoz, l'Escola Regional de Música José María Valle Riestra i l'Orquesta Simfònica Infantil de Piura OSIP (Camerata Acadèmica de Piura) són semilleros d'una pléyade de jóvens artistes. L'Orquesta Simfònica Municipal és recolzada pel Concejo Provincial de Piura, els empresaris i el públic piurano que acodix a cada una de les seues presentacions. També institucions com l'Associació Regional d'Artistes Plàstics de Piura ARAP i l'Associació Felipe Cossío del Pomar mantenen viu l'art.

Arquitectura

• Iglésia Basílica Catedral de Piura.
• Iglésia de Sant Francisco.
• Iglésia de Sant Sebastià.
• Iglésia de la Creu del Nort.
• Iglésia del Santíssim Sacrament.
• Iglésia de Crist Rei.
• Santuari de María Auxiliadora.

Artesania

• Ceràmiques de Simbilá: els simbileños ceramistas forcen a l'art a entrar en la simetria i acabament de les peces més unitàries, pero en ocasió de regals a familiars, devoció religiosa, genera peces artístiques en major grau. El poble de Simbilá està molt prop de la ciutat de Piura.

• Filigranes d'Or i Argent: Constituïx l'activitat artesanal millor organisada i la més difosa, per la qual destaca la localitat de Catacaos a 12 km de Piura, a on es produïxen originals joyes d'elegants i estilisades llínees. Les més populars són les cridades «dormilonas», aretes composts per una part superior redonejada («aroma») i una part inferior colgante («dormilona»), armats sobre la base d'una urdimbre de metal aprimat en bri. La majoria dels artesans posseïxen tallers propis i ampren «aprenents» o «asalariado», pero són els mateixos amos o els familiars més propencs els que tenen el control de l'indústria i generalment els tallers es troben ubicats en la seua pròpia llar. En la majoria dels casos carixen de maquinària i de capital suficient per a adquirir matèria primera, raó per la quala seua producció es troba restringida als demanats en el mercat local, i en alguns casos de la capital. La comercialisació dels productes la realisen els intermediaris, en les consegüents desventages per al productor. El major problema que troben estos artesans es dona en l'abastiment de la matèria primera i en la morositat de les entregues. El requisit de posseir registre industrial per a adquirir l'or ha originat que els artesans més chicotets s'aparten d'esta activitat.

Ceràmica típica del districte de Chulucanas, elaborada per destacats artesans de la regió Piura.

• Ceràmica de Chulucanas: centre poblat del districte de Chulucanas, els ceramistas practiquen les tècniques que varen rescatar de la civilisació Vicús elaborant ceràmica que no és utilitària sino artística. Entre els seus escultors més reconeguts inclús internacionalment està Gerásimo Moixa. Casi al final de la guerra civil entre els generals Piérola i Càceres contingents d'estos dos eixèrcits es varen donar cita en L'Encantada, els pierolistas varen entrar despuix que les huestes de Càceres i varen trobar restants del material bèlic que varen abandonar les huestes contràries. En increpar als habitants sobre la seua possible participació en la rebelió va eixir al front Julia Orozco, propietària de la fonda més gran de la comarca, qui va encarar en braveza als militars que amenaçaven en fusilar-els a tots per prendre part en els seus adversaris i conten que va ser tala seua postura que els oficials varen declinar en la seua actitut i pel contrari varen pagar generosament els víveres i recaptes que varen prendre per a proseguir en la seua lluita per conseguir el poder del país. Donya Julia Orozco Alvarado va morir als 96 anys i està enterrada en el cementeri de Chulucanas.

• Tinajón d'huit llandes: és el nom textual d'una jagantesca ceràmica de més de 150 L de capacitat. Té l'apariència, en quant forma de la part més puntaguda, d'un ou partit en la mitat; és notable la simetria que dona a esta peça la mà de l'artesà. El restant d'esta peça és de parets grosses, pero ho és més en la boca o en la vora terminal que té d'una gruixa de més del doble que les parets en atres parts d'esta ceràmica. Freqüentment esta peça soporta colps i pressions de recipients, també servix per a depositar la chicha.

• Macetero en base: esta peça no és molt comuna, té la forma idèntica a la d'un gorc chichera.

• Cànter muco: esta ceràmica és un depòsit tancat de líquits, grans, sucre etc. la seua forma és exactament ovoide en el cim, té una obertura chicoteta sobre la qual s'alça un chicotet coll recte.

• Vasijas votives: té forma de pera pero té un coll més curt i més ample que les paregudes cantarillas, són chicotetes, les utilisen per a nugar-les a les creus.

Deport

En el tema deportiu, el Club Social Deportiu Atlètic Grau, en 2019 va guanyar la Copa Bicentenario, en la seua primera edició, derrotant en tanda de penals al Sport Huancayo en el Estadi Miguel Grau de Callao, consagrant-se campeó i classificant per primera volta en la seua història a la Copa Suramericana. Va ser en sessió solemne, realisada en la Plaça d'Armes de Piura, a on varen assistir autoritats, aixina com dirigents i jugadors històrics del club albo, liderats pel seu president, l'advocat Arturo Rius Ibáñez.

“Cent anys no ho complix qualsevol institució. És per açò que en el respal popular volem reconéixer, formalment, lo que ya era una realitat, que Club Atlètic Grau és patrimoni de la nostra Piura”, va expressar durant el seu discurs l'alcalde Juan José Díaz. L'autoritat edil també va fer el cridat a atres institucions a sumar-se i posar el muscle per a que el club albo aplegue a la Lliga 1 com és el desig de tots els piuranos, anunciant al mateix temps la formació d'un patronat per a recolzar a la dirigencia del club deportiu en conseguir esta meta. A la seua tanda, Arturo Rius Ibáñez es va comprometre a complir la meta d'aplegar a la Lliga 1 en el treball de la directiva. Aixina mateix, va agrair el reconeiximent a càrrec del concejo municipal. “Som símbol d'una província extraordinària com és Piura i agraïxc en nom de tots els directius i d'esta trayectòria de cent anys, que haja complit en la seua paraula de declarar al Club Social Deportiu Atlètic Grau com a patrimoni de Piura”, va dir Rius dirigint-se a l'alcalde de Piura, Juan José Díaz.

Gastronomia

El secret en el bon sabor dels plats típics piuranos és la seua manera de sazonarlos. Alguns de les seues receptes més tradicionals són:

• Ceviche: Plat que es caracterisa per tindre ingredients com el peix i el marisc, ademés de dur ceba i ají. Quan l'espècie de peix que du és de gran tamany, el plat és denominat cebichón o encevichado.

Erro al crear miniatura:

Ceviche de bíssol, plat típic de Piura.

• Suat: És un plat que no necessita aigua i du ingredients com: la tomata, el peix, el ají, un punt de chicha blanca en camote, yuca, cancha o malnom.
• Malarrabia: És un potaje típic dels divendres de quaresma i du ingredients com l'arròs groc, peix cobert de sal (salpreso) i passat per aigua calenta, bananes verdes sancochados (cuits en aigua hervir), batuts i mesclats en ceba, i recobert en formage de cabra.
• Adop: Este plat és un dels més típics de la gastronomia peruana, en variats condiment, chicha de jora, ají panca, vinagre, sal, orégano, pebre i carn de chancho en trossos.
• Rachi rachi: mescla de sanc i carn de porc, ben assentat en anisado llegítim.
• Sec de chabelo: mescla de bananes verdes, cecina (carn salada de res), ceba, tomata, ají, sagí, colorant, vinagre de chicha i sal.
• Gallinazo torrat: El gallinazo torrat és un dels potajes més deliciosos d'esta part del Perú.
• Chifles: rodajas de banana verda fregits en greix de vacú, se li agrega cancha, mesclada en sal ben fina.

Chifles piuranos, els quals són venuts regularment en bosses de plàstic, acompanyats en cancha.

• Natillas: és el dolç més típic piurano. Es prepara en llet de cabra, chancaca i farina.
• Chicha: beguda típica de les celebracions piuranas. Està preparada en dacsa blanca hervir i fermentat. El districte piurano de Catacaos, Morropón i Chulucanas, a on més es ven esta beguda i per a anunciar la seua venda, es coloquen banderes blanques en les portes dels chicheritos.
• Llet de tigre: és el suc del cebiche que es mescla en pisco, convertint-se en un còctel exòtic i de sabor molt intens.
• Cecina: carn de res, que és colocada al sol a on queda completament seca, es dora en una paella, s'acompanya en chifles, cancha torrada, el seu café ben calent.
• Copus de chancho: carn de chancho adreçada i duta a hornear prèviament en un buit fet en el sol calfat en llenya d'algarrobo i pedres calentes, es deixa ahí per unes hores, després se servix acompanyat de yucas i sarsa criolla.
• Sopa de nóvios: plat de festa, especialment en els matrimonis, este plat està preparat a pur de fideus amerats en aigua i trossos de pa, s'acompanya en ou dur i olives.
• Tamalito vert: preparat en dacsa de la zona, culantro, ceba, alls, sal, oli, es procedix a moldre tota esta mescla, de farcidura un bo assut de chancho cuita al gust, s'envol en fulls de choclo i es du a cuinar per una hora. S'acompanya en café passat, sarza criolla. La costum en Piura és guardar estos tamals verts d'un dia per a un atre, es du a fregir és ahí a on s'accentua més el sabor.
• Fregit piurano: El fregit, és un deliciós potaje tradicional i típic desdejuni del dia dumenge. Preparat en arròs de color groc, un assut de porc guisat, acompanyat de banana sancochado, camote sancochado i tamal groc de malnom.

Folore i costums

Tondero, ball típic de Piura.

El folore de la Piura rural té llegendes, superstició, costums i creències que revelen l'esperit i el sentir dels pobladors de l'antiga Tacalá, un barri de la ciutat. Les expressions més representatives del folore piurano són la Cumanana i el Tondero que va nàixer en la vall de l'Alt Piura, en la província de Morropón en el que va haver enormes facendes en els que es va utilisar mà d'obra esclava d'orige africà fins al seu manumisión ordenada per dò Ramón Castella a mitan del XIX. Els seus descendents són els cultores d'esta dansa. Treballadors d'orige gitano espanyol i els mestizos varen compartir faena i camp junt als esclaus de raça negra en les afores de Piura La Vella, i en tota la província de Morropón, a on va nàixer el mestiçage d'este ritme, a la parell que el mestiçage racial. Dò Enrique López Albújar, fill d'esta beneïda terra, narra en un dels passages de la seua novela Matalaché cóm és que el seu protagoniste José Manuel recitava una cuma nana en fondo del trinar de guitarres. No devem perdre de vista que el departament de Piura posseïx el segon lloc en major població d'orige africà, despuix del departament de Lima. Este ball cridat Tondero es balla en posició de pavo, sent imprescindible dur un capell de palla i un mocador. Una camisa i un pantaló en una faixa amarrada a la cintura puix, tal com es deixa anotat, els seus orígens són netament llauradors.

Música

Compositors piuranos com Adrián Flores Albán compositor de «Ànima, Cor i vida», Pedro Miguel Arrese autor de «Desesperació», «Ànima meua», Roberto Vásquez De Velasco (autor del tondero La Hamaca), Rafael Otero López (fundador dels Trobadors del Nort, compositor de «Els meus algarrobos», «Rosa Victoria», «Yolanda», «Ciutat Blanca», musicalizó el sonet de Barreto titulat «Última pregària» en l'èxit internacional «Odia'm»), i José Miguel Correja Suárez (el Senyor del Tondero, compositor de «Mai em faltes», «Extraviament», «Sense el teu amor») han creat temes clàssics de la música criolla peruana. La primera òpera de Piura dirigida per a chiquets i musicalizada per Ernesto Pedro Castro Zegarra cridada «Més allà del Algarrobo». Més contemporàneu el canchaqueño Miguel Ciccia Vásquez, compositor de «Roser Vivent».

• Baixada de Reis. Es realisa entre el 6 de giner i el carnestoltes. Es fa un naiximent, en el que coloquen al chiquet Jesús, a la Verge María i a José de Nazaret; la mula, el bou i molts adorns. El dia de la baixada es té llista una font per a rebre les imàgens i el capillo. L'ama de la baixada veu els últims detalls i resa exclamant: “Ai, chiquet Jesús. Que em vaja be, no com a la fulana...”

Quan ya tots els padrins invitats estan presents, l'ama de casa designa a tres primers padrins que baixaren al chiquet, mentres un grup de chiquetes fan de pastorcitas cantant-li al chiquet Jesús, la següent vora:

Manuelito lindo, qué fas en el breçol, els peus en ellit, la cara en la lluna.
Quin dels tres reis ¿serà el millor? El senyor Don..., es va dur la flor...

Despuix de terminar la llabor de baixar els objectes, s'escomença a prendre i a menjar el horneado, el copús i atres potajes, entre copa i copa l'hora alvança i escomencen a retirar-se.

Parla piurana

El castellà en Piura va adquirir la seua pròpia modalitat. Va ser tal volta l'influència andalusa la que li va donar eixe accent cantarino i armonioso. Algunes paraules en el seu significat que són utilisades en Piura:

• Algarrobina: és un producte que s'extrau del frut del algarrobo, base per a rics aperitius; lo cert és que algarrobina és un piuranisme, indiscutible i que cada dia s'acredita més com pócima per a allargar la vida, gojar-la més i convertir la seua industrialisació en segura font d'ingressos.
• Acatar: en Espanya, segons el diccionari de l'Acadèmia, té el sentit de tributar homenage de sumissió i respecte. Els piuranos li donen sentit d'acceptació a l'invitació feta per cortesia. És la sana picardía piurana, posada al servici del negoci, acate significa “accepte”.
• Apalabrear: en Amèrica, concretament en Argentina i en zones d'Espanya, com Andalusia, es feta mà d'este mateix verp («apalabrar») en el significat de persones que va donar la seua paraula, comprometent-se a fer alguna cosa.
• Les aromes: l'orige, l'etimologia, de la paraula aroma, és netament piurano i es troba en el aromo, nom que donen els piuranos al arbusto que creix selvat en els camps de Piura i que és molt oloroso, clar que modificant la seua estructura s'ha variat la vocal “o” per “a”, i afegit la consonant “s”, tot un procés llingüístic.
• Bacán: s'utilisa eixa paraula quan agrada alguna cosa o està ben fet, ya es tracte; d'una obra d'art, d'un dolç, d'un partit de fútbol, etc. És un americanisme que té molts usos o significats.
• Barranc: per als piuranos d'ahir i hui, barranc és el significat delloc a on s'acumulen el fem, un lloc que deu evitar-se.
• Batán: en el piuranisme BATÁN, que no és una atra cosa que un tros de fusta d'arbre de cor més dur, que es presta a ser molejat, és de forma rectangular en el que buiden grans de dacsa, blat o qualsevol gramínea per a ser reduïts a farina per mig del martafallat o mòlt en una grossa pedra del vaja.
• Che: l'orige del «¡che!» prové més que provablement de la mateixa expressió que se seguix utilisant en freqüència en el Alce espanyol fins als nostres dies. Quan els piuranos parlen per a expressar admiració, rebuig o un atre afecte, usen estos dos térmens que identifiquen a a on van els piuranos o en a on estan, «¡gua!», «¡che»!. A mitan del XIX Piura va rebre forta immigració espanyola.
• Chucaque: els natius que sofrixen de vergonya, ya siga per un motiu valedero o per un mal enteniment, són atacats per una indisposició que va del simple malestar d'estòmec, fins a convulsions i la mort.

Economia

Centre d'una rica regió agrícola, peixquera, minera i petrolera, durant els últims 10 anys s'ha convertit en un pol de desenroll gràcies a fortes inversions privades. La relació entre la capital Sant Miguel de Piura en el seu hinterland és dinàmica cap als quatre punts cardinals puix és equidistant de les localitats de Sullana, Paita, Sechura, Chulucanas i Tambo Gran en un promig de 50 km i tots els dies es constata el trànsit decorregut de persones i mercaderies en busos i tota classe de vehículs automotores que les interconecta a tota hora a través de pistes perfectament asfaltades. Es troba intercomunicada en el restant del Perú i l'exterior per la carretera Panamericana, pel port major de Paita, el segon més important del país, i a través del Aeroport Internacional Capità FAP Guillermo Concha Iberico que per la seua freqüència de vols convertixen a Piura en el destí més freqüentat despuix de les ciutats de Llima, Cuzco, Arequipa i Iquitos. L'auge comercial dels últims anys demostra que Piura té un gran poder de consum, que la població, siga com siga el nivell socioeconòmic, posseïx poder adquisitiu, lo que es veu reflectit en la gran cantitat de targetes que s'utilisen diàriament per a realisar compres o retirs en efectiu en qualsevol establiment comercial, lo que és un gran atractiu per a l'inversió privada nacional i estrangera.

Sector terciario

Turisme

Erro al crear miniatura:

Plaça d'Armes de la ciutat.

Piura és coneguda com «la ciutat de l'eterna calor», la seua Plaça d'Armes és una de les més antigues i belles del país, té tall espanyol quadrat. Té una bella catedral construïda en la época virreinal que conserva els seus retaules i està rodejada d'arbres de tamarindos, ficus, crotos, cucardas, poncianas i papellos. Està entrecreuada per àmplies avingudes que la fan funcional. Aparte del complex de mercats, conta en varis centres comercials, els més coneguts són el Open Plaça (ubicat en el districte de Castella), Plaça del Sol (a pocs metros de la Plaça d'Armes), Real Plaça (el més gran centre comercial de la regió) i Plaça de la Lluna (en plena avinguda Grau), aixina com en modernes urbanisacions, condominis en zones exclusives i camps d'espargiment com a restaurants campestres, camps de fútbol, tenis, etc. L'aeroport de la ciutat de Piura, ubicat en el districte de Castella, és el quart destí més important del país per l'afluència de vols i passagers. Apleguen turistes de tot el Perú i el món per a gojar de les belles plages de Yacila, Colán, Cap Blanco, El Ñuro, Els Òrguens, Máncora, Punta Ix i les dellitoral tumbesino.

Calendari turístic

• 6 de giner: Baixada de Reis en Narihualá en el districte de Catacaos, a dèu minuts de Piura. Festa de Reis de Sechura, en l'escenificació de l'adoració dels Reis macs al chiquet Jesús. Caminada dels Tres Reis Macs per les avingudes principals de la ciutat de Sullana. Fira comercial de Reis en Sullana, fira peruà-equatoriana, fira agropecuaria de criadors de ganado oví i vacú en Sullana.
• 18 de giner: Senyor de l'Agonia, en Bernal (Sechura).
• 20 de giner: Comença el més dels Carnestoltes en Sechura, agasajando a Sant Sebastià. Finalisa el Dimecres de Cendra, despuix de la mort del Ñiño Carnavalón. Hi ha balls, comparses, yunsas, concursos, regnats i retretas, sense oblidar un cors l'últim dimarts. Sant Sebastià, en Seu i Ayabaca.
• 2 de febrer: Festa del Senyor de Chocán (Querecotillo, Sullana), festivitat important que mou gran cantitat de devots que apleguen, inclús de l'Equador.
• 20 de febrer: se celebra en la caleta de Sant Pedro la festa de Yunces en la competència dels tradicionals bando roig i bando vert. Hi ha fòcs artificials, reines de bellea i passejades de carros alegóricos. En Negritos també se celebra en este dia el final dels carnestoltes tradicionals en el club Negritos, en una festa de disfrassos.
• 29 de febrer: Sant Jacint foraster, festa patronal del poble de Vice en Sechura.
• 24 de setembre: Festivitat en honor de la Verge de les Mercés en Paita.
• 13 d'octubre: Festivitat en homenage al Senyor Captiu en Ayabaca, a la que cada any concorren millers de devots i peregrins de la regió i tot el país.

Comunicacions i transport

Erro al crear miniatura:

Aeroport Internacional Capità FAP Guillermo Concha Iberico, principal aeroport de Piura.

Piura es troba intercomunicada en el restant del país i l'exterior per la carretera Panamericana, i a través del Aeroport Internacional Capità FAP Guillermo Concha Ibèric.

• Per via Terrestre: Carretera Panamericana Nort, Interoceánica Nort i vies departamentals.
• Per via aérea: Aeroport Internacional Capità FAP Guillermo Concha Ibèric
• Per via marítima: Port de Paita, 56 km a l'oest de Piura, en la costa Pacífica.

Erro al crear miniatura:

Taxis de la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Mototaxis de la ciutat.

En el tema del transport públic, en la ciutat circulen vàries rutes de transport públic, conformada principalment per busos, microbuses i combis. A la seua volta, es pot trobar molts taxis, mototaxis i colectius escampats a lo llarc de la ciutat. En l'actualitat, està en proyecte d'eixecució les obres del nou proyecte d'un sistema de busos de ràpit trànsit denominat «Corredor Metropolità de Piura» (similar al corredor Metropolità de Lima) el qual creuaria la ciutat d'est a oest, contemplant un traçat de més de 14 km a lo llarc de l'eix compost per les avingudes Sánchez Cerro i Guàrdia Civil, des del ex peage Piura-Paita (en el districte de Vintissís d'Octubre) fins a l'óval de la carretera que conecta a Chulucanas (en el districte de Castella). El proyecte està sent impulsat pel Ministeri de Transport i Comunicacions i la Municipalitat Provincial de Piura, en el respal de la Cooperació Alemana i Francesa.

Servicis públics

Educació

La ciutat de Piura conta en una considerable oferta sobre centres de formació professional universitària; funcionen en ella les següents universitats i una reconeguda Escola Tècnica Professional de formació empresarial:

• Universitat Nacional de Piura.
• Universitat Tecnològica del Perú.
• Universitat de Piura.
• Universitat César Vallejo.
• Universitat Ales Peruanes.
• Universitat Catòlica dels Àngeles de Chimbote.
• Universitat Sant Pedro.
• Universitat Privada Antenor Orrego.
• Zegel.
• Escola Superior d'Art de Piura.
• Idat

Deporte

Fútbol

És el principal deporte practicat en la ciutat, de la mateixa manera que en el restant del país, el fútbol piurano es troba representat per Atlètic Grau, que està considerat entre els equips més populars del nort Peruà, ha participat en els principals tornejos nacionals i internacionals, i és l'equip més tradicional i popular per a l'afició piurana.

Clubs de fútbol

Equip	Fundació	Estadi	Lliga
Erro al crear miniatura: Atlètic Grau	5 de juny de 1919	Miguel Grau	Lliga 1
Sport Escudero	Plantilla:Data d'inici	Miguel Grau	Copa Perú
Sport Lliberal	15 de juliol de 1929	Miguel Grau	Copa Perú

Escenaris deportius

El principal recint deportiu per a la pràctica d'este deport és el Estadi Miguel Grau de Piura, està ubicat en l'Urbanisació Miraflores, districte de Castella, du el nom del màxim héroe peruà. Va ser inaugurat el 7 de juliol de 1958, durant el govern de Manuel Prat Ugarteche, encara que vàries remodelacions han fet canviar l'aspecte que lluïa en els seus començos. L'última remodelació es va donar con miras a la Copa Amèrica 2004 disputada en el més de juliol, ha deixat com a saldo una capacitat de 25 000 espectadors. També ha segut sèu de la Copa Mundial de Fútbol Sub-17 disputat en Perú entre els mesos de setembre i octubre de 2005.

Ciutats hermanades

• Erro al crear miniatura: Baïa Blanca (Argentina)
• Phoenix, Arizona (Estats Units)
• Erro al crear miniatura: Trujillo (Espanya).
• Salt Lake City, Utah (Estats Units)
• Erro al crear miniatura: Empalme, Sonora (Mèxic)
• Erro al crear miniatura: Loja, Loja (Equador)
• Erro al crear miniatura: Montevideo (Uruguay)
• Erro al crear miniatura: Milà (Itàlia)
• Erro al crear miniatura: Culiacán, Sinaloa (Mèxic)
• Erro al crear miniatura: Hermosillo, Sonora (Mèxic)
• Erro al crear miniatura: Monterrey, Nou León (Mèxic)
• Erro al crear miniatura: Chihuahua (Chihuahua), Chihuahua (Mèxic)
• Erro al crear miniatura: Sarandí (Argentina)
• Oklahoma City, Oklahoma (Estats Units) (des de 2020)

Vore també

• Departament de Piura
• Piura Metropolitana
• Cumbia piurana
• Pont Bolognesi
• Província de Piura
• Port de Paita
• Aeroport Internacional Capità FAP Guillermo Concha Iberico
• Riu Piura
• Calle canal
• Anex:Zones Monumentals de Perú

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Piura.
• Piura en Wikivoyage
• org/#lat=-5.2038009&lon=-80.626675&z=12&l=3&m=b&search=Trujillo%20Peru Ubicació de Piura (Wikimapia)
• unp. edu. pe/ Universitat Nacional de Piura
• archive. org/web/20130325180518/http://udep. edu. pe/ Universitat de Piura
• piuraperu. org/ Piura Perú