Tallán

Els noms de tallán, els tallanes o tallanca (denominació originària de taclla, una ferramenta agrícola) s'usen per a denominar a un conglomerat d'ètnia en un orige comú que es varen assentar en l'época prehispánica en la costa actual del departament de Piura (baix i mig Piura), en el nort de l'actual Perú. Pel seu possible parentesc, molt consideren als tumpis, que es varen assentar en l'actual departament de Tombes, com una d'estes ètnia.

Els tallanes estaven organisats en parcialitat, en la que tots els seus membres es dedicaven a una mateixa i única activitat, principalment l'agricultura i la peixca. Després per mig de trueque en les parcialitat veïnes obtenien lo necessari per a viure.

Esta necessitat d'uns atres per a subsistir va permetre primer als chimúes i després als incas impondre el seu domini sobre ells. Encara que pel poc temps transcorregut entre la conquista inca despuix de la guerra chimú-inca (c. 1470) i l'arribada dels conquistadors espanyols (1532) no varen aplegar a ser quechuaisados completament, lo que nos permet conéixer en molt detall com era el seu modo de vida.

Àrea d'extensió

L'àrea va comprendre els actuals departaments de Piura i Tombes. Richard Spruce va donar com a llímit sur a Mórrope i Eten; Hans Horkheimer ubica als tallanes entre Piura i Tombes, mentres que John Rowe els prolonga fins a Motupe. Dins de diferents autors, es definix als tallanes com una cultura que va florir en el baix Piura, despuix va deure estendre's pel nort fins a Tombes i el sur equatorià; pel sur fins a Mórrope i Olmos i des del llitoral vint llegües cap a l'interior fins a lindar en els ayahuacas (guayacundos) i huancapampas. El seu territori comprenia: Colán, Tumpiz, Poechos, Sechura, Narihualá i Catacaos. Els diferents grups apareixen en distintes époques lo que fa difícil precisar quin va poder ser la seua época de formació. No obstant, la majoria d'investigacions situen la seua aparició al voltant del 500 d. C.

Etimologia

Segons Jacobo Cruz Villegas, la paraula tallán o tacllán estaria lligada a la destrea i habilitat en el maneig de la taclla o talla simplement, ferramenta de labranza en estrebe per a afonar-l'en el peu. La paraula taclla estaria amprada llavors per a denominar l'instrument agrícola (cf. la chaquitaclla)

En l'idioma quechua, hi ha dos veus que poden servir per a explicar el significat de la veu tallán. Una és tallapona, que procedix de les veus quechuas talla i puna, que units signifiquen 'cordilleranos tirats de ventre' i l'atra és thalana que significa 'lloc a on s'yacer de pit'.^{cita requerida}

Vore també

• Capullana
• Narihualá
• llengües tallanes

Bibliografia

• (1982) Catac Caos (en espanyol), Piura: CIPCA.
• (1993) Pizarro en Piura (en espanyol), Piura: Concejo Provincial de Piura.
• Dèu Hurtado (1988). Pobles i cacics de Piura S. XVI-XVII (en espanyol), Piura: Cipca.
• Puig (1995). Breu diccionari Folklórico Piurano, 2º edició (en espanyol), Piura: Universitat de Piura.
• (1984) Crònica del Perú. Primera Part (en espanyol), Llima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Fondo Editorial.

• Rostworowski, María (1961). Curacas i Successions. Costa Nort Prehispánica (en espanyol), Piura: Minerva.
• Lizárraga, Reginaldo de (1968). Descripció breu del Perú (en espanyol), Madrit: BAE.
• Valera, Blas (1945). Relació de les costums antigues dels naturals del Perú (en espanyol), Llima: Editorial Loaysa.
• (1938) Verdadera relació de la Conquista del Perú i Província del Cuzco cridada la Nova Castella, conquistada per Francisco Pizarro (en espanyol), Pariu.
• (1986) Relació del Descobriment i Conquista dels Reynos del Perú (en espanyol), Llima: Pontifícia Universitat Catòlica del Perú. Fondo Editorial.
• Varis autors (1988). Història de Piura. Tom I. De les Albors a la Colónia (en espanyol), Piura: El Comerç. Edició fascicular, pp. 29-52.
• Varis autors (2004). «Capítul 2:Història», Atles Regional del Perú. Tom 2 Piura (en espanyol), Llima: Edicions Peisa, pp. 48-9.