Anar al contingut

Coneixença

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Conocimiento»)

Plantilla:Discutido

El mochuelo de Atenea, símbol del coneiximent en el món occidental.

El coneixença[1] és la familiaridad, la consciència o la comprensió d'algú o d'alguna cosa, com poden ser els fets (coneiximent descriptivo), les habilitats (coneiximent procedimental) o els objectes (coneiximent per familiaridad). En la majoria dels casos, el coneiximent pot adquirir-se de moltes maneres i a partir de moltes fonts, com la percepció, la raó, la memòria, el testimoni, l'investigació científica, l'educació i la pràctica. L'estudi filosòfic del coneiximent es denomina epistemologia.

El terme "coneiximent" pot referir-se a la comprensió teòrica o pràctica d'un tema. Pot ser implícit (com l'habilitat pràctica o la perícia) o explícit (com la comprensió teòrica d'un tema); formal o informal; sistemàtic o particular.[2] El filòsof Platón va argumentar que hi havia una distinció entre coneiximent i creència verdadera en el Teeteto, lo que va anticipar una definició de coneiximent com "creència verdadera justificada".[3][4] Les dificultats que planteja el problema de Gettier en esta definició han segut objecte d'un ampli debat en epistemologia durant més de mig sigle.[3]


Cap a una delimitació del concepte

La tradició

Tradicionalment, s'ha presentat el coneiximent com alguna cosa específic del ser humà que s'adquirix o es relaciona en la “creència” en l'existència de l'ànima racional que fa possible intuir la realitat com veritat.

Es considerava que el coneiximent respon a les facultats intelectivas de l'ànima conforme als tres graus de perfecció de les mateixes: ànima com a principi de vida i automovimiento vegetatiu, ànima sensitiva o animal i ànima humana o racional.

Lliure del Conosçimiento de tots els Regnos et Terres et Senyorius que són pel Món, et dels senyals et armes que han. Autor anònim, XIV.

Segons estos postulats tots els sers vius adquirixen informació del seu entorn per mig de les seues facultats o funcions de l'ànima:

Els sers merament materials, inertes, sense vida i sense ànima, no tenen coneiximent ni informació alguna sobre l'entorn, com a sers completament passius, solament somesos a la causalitat mecànica material.[6]

L'experiència, que és comuna en els animals dotats de memòria, no oferix encara una garantia de veres perque:

  • és un coneiximent subjectiu de qui té l'experiència sensible; que és vàlit solament per a qui ho experimenta i solament en el moment en que ho experimenta.
  • oferix solament una veritat momentànea, canviant, i referent a un únic cas. Retinguda en la memòria, solament és capaç d'aportar un contingut de veres provable, per analogia, basant-se en la semblança dels casos i situacions, com inducció.

Pel contrari el coneiximent per conceptes:

  • És propi únicament del ser humà gràcies a la facultat de l'enteniment.
  • Per ser els conceptes immaterials, independents de les causes materials de l'experiència, constituïxen una prova evident de l'existència de l'ànima racional lo que fa en ser humà un "ser espiritual" en cert modo independent de lo material.
  • El seu veritat no depén de les circumstàncies perque la seua activitat intuïtiva penetra i coneix la realitat com a tal, l'essència de les coses i per això és possible la ciència.[7]

Açò és aixina perque l'enteniment com a potència o facultat de l'ànima, enteniment agent segons Aristòtil, és intuïtiu i penetra en l'essència de les coses a partir de l'experiència per mig d'un procés d'abstracció.

Sobre l'acció, front a les meres emocions i sentiments, que són passions perque en estos estats l'ànima és passiva,[8] es troba la facultat de la voluntat que permet controlar les passions i dirigir una acció pròpia, com llibertat que no depén de les causes materials de l'experiència.

Tant l'enteniment com la voluntat es consideren facultats actives de l'ànima específica humana, independent de l'acció de les causes materials.[9]

Tant el coneiximent sensible (experiència com a coneiximent de percepcions almagasenades en la memòria) com la motivació (els afectes o sentiments considerats com a passions) es consideraven frut de l'acció material de l'entorn sobre l'ànima, (l'ànima rep pasivamente estes senyes d'informació), mentres que la conceptualización i l'acció lliure és frut de l'acció immaterial pròpia de el "ànima racional humana"; açò és possible perque l'ànima és espiritual i independent de lo material.[10]

Esta concepció està en l'actualitat completament fora del camp de la ciència; pero seguix tenint una gran influència social i cultural per mig de les creències religioses.[11]


En l'actualitat

Una activitat essencial de tot individu[12] en la seua relació en el seu entorn és captar o processar informació sobre lo que ho rodeja.

Este principi fonamental situa l'activitat humana del conéixer en un àmbit general propi de tots els sers de la naturalea.[13] El coneiximent, per al cas del ser humà, consistix en la seua activitat relativa a l'entorn que li permet existir i mantindre's i desenrollar-se en la seua existència. El cas específic humà inclou lo social i lo cultural.[14]

Tan fonamental és esta activitat en la vida que tots "sabem" lo que és el conéixer i el coneiximent, en tal de que no tingam que explicar-ho. Tal és la situació que ocorre en casi tots els conceptes verdaderament importants: la paraula és perfectament coneguda i el seu use perfectament dominat. Pero la paraula té una amplitut tan gran i el seu us uns contexts tan variats que el concepte, tan ric i ple de matisos, resulta molt difícil de comprendre i explicar.

Per lo que seguixen existint numeroses teories que intenten comprendre-ho i explicar-ho.

Hui dia la ciència parla de cognició o activitats cognitives com un conjunt d'accions i relacions complexes dins d'un sistema complex el resultat del qual és lo que considerem coneiximent.

L'adquisició de coneiximent implica processos cognitius complexos:


Conéixer i saber

Artícul principal → Evidència (filosofia).
Espiral de coneiximent

Diferenciem, d'un modo tècnic i formalisat els conceptes de conéixer i saber, per més que, en el llenguage ordinari, s'usen a voltes com a sinònims, atres voltes no.[15][16][17]

Conéixer, i el seu producte el coneiximent, va lligat a una evidència que consistix en la creència basada en l'experiència i la memòria i és alguna cosa comuna en l'evolució dels sers naturals concebuts com a sistemes, a partir dels animals superiors.[18]

Saber, per la seua banda requerix, ademés de lo anterior, una justificació fonamental; és dir un engarzar en un sistema coherent de significat i de sentit,[19] fundat en lo real i comprés com realitat; més allà del coneiximent de l'objecte en el moment present com si fora definitiu i complet. Un sistema que constituïx un món i fa d'este fet d'experiència alguna cosa en entitat consistent.[20] Un conjunt de raons i atres fets independents de la meua experiència que, per un costat, oferixen un "saber qué" és lo percebut com veritat i, per un atre costat, orienten i definixen la conducta, com un "saber fer" com a resposta adequada i una valoració de tot això respecte a lo bo.[21]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Definitions, Meanings, & Spanish Translations | Lexico.com» (en en). Lexico Dictionaries | English. Archivat des de l'original, el 6 de diciembre de 1998. Consultat el 2022-03-13.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Analysis of Knowledge». Stanford Encyclopedia of Philosophy. Consultat el 2020-06-13.
  4. ↑ Paul Boghossian(2007).«Fear of Knowledge: Against relativism and constructivism».Clarendon Press.Oxford:, Chapter 7, pp. 95–101.
  5. ↑ Aristòtil:Metafísica, 982,b.11-32; Anal. post. A, 2; Texto completo
  6. ↑ Per als antics l'orde del món es manifesta primer en el moviment dels astres i es justificava en el ànima del món pres en el seu conjunt, puix eren considerats els seus moviments com "automovimientos" que presuponia n un ànima com a principi de vida i automovimiento. Els àtoms es movien de forma mecànica en el buit en un automovimiento desordenat i infinit, caos, front als astres que eren regits per un orde, el cosmos, regits per el ànima del món que introduïx les formes en la matèria caòtica en l'espai. Per a Platón eixe orde és frut de l'acció d'un Demiürgue que contempla les formes com idees. Para Aristòtil és el moviment regit per l'atracció d'un Primer Motor, per la causa final. Per al cristianisme és la creació de Deu conforme a la seua Providència
  7. ↑ Su conocimiento es objetivo, universal y necesario y por ello inmutable por pertenecer a lo permanente, a lo que verdaderamente es.Aristòtil:Metafísica, 982,b.11-32
  8. ↑ Porque el efecto que se produce en el alma es consecuencia de la acción e influencia de las cosas materiales y sensibles
  9. ↑ En el aspecto religioso estas cualidades son comunes con los espíritus, como son los ángeles y los demonios y, en definitiva porque el hombre está hecho a imagen y semejanza de Dios.
  10. ↑ Y con una dimensión religiosa por el hecho de ser considerada inmortal. (Cfr. Platón: Fedón)
  11. ↑ Véase Problema de la demarcación
  12. ↑ Desde la partícula elemental, al átomo, molécula, cuerpo material, organismo vivo y, finalmente, el ser humano, cualquier individuo se constituye de manera esencial y se mantiene en su existencia como resultado de la relación que se produce entre los múltiples elementos que constituyen su realidad propia individual tanto como en la relación que establece con los elementos que constituyen su entorno. Ferrater Mora, op. cit.; Bohm op. cit.
  13. ↑ Consecuencia de la aceptación científica de la Teoría de la Evolución. Dawkins. op. cit. De la misma forma que el copernicanismo quitó el carácter divino de los astros y sus movimientos eternos, el evolucionismo priva al ser humano como ser natural de cualquier carácter especial divino; de ahí la resistencia de las religiones en aceptar esta teoría científica.
  14. ↑
    El lactant no mira per a actuar, com propon Piaget, sino que actua per a vore; l'acció és un procés involucrat en l'activitat del telerreceptor visual que, primer, serà reactiva, per a convertir-se, en una segona etapa, en propositiva, en la que l'acte de mirar ya tanca un objectiu. El lactant ara, ademés de mirar, veu, i el complex aferencial ascendix fins a la corfa per a deixar un engrama informatiu visual de la realitat percebuda...../... La conducta es fa inteligent a mida que el SNC ampra instruments de recepció més precisos i métodos de processament més eficaços de les aferencias que rep; és dir, quan l'elaboració de l'informació es convertix d'un mensage concret a una interpretació general, passant, d'esta manera, d'un registre d'existència de l'objecte a la seua essència. Este increment en l'eficàcia operativa del SNC conseguix els seus nivells màxims en l'espècie humana per mig d'una facultat, que és directament aludida per l'autor: el parla, colectiva o culturalment desenrollada. De modo que l'ensaig i l'error servixen no per a crear inteligència sino per a conéixer i adaptar-nos millor a la realitat objetal.
    Lamote de Grignon. C. op. cit.pág. 116.<small>Sense cursiva en l'original.</small>
  15. ↑ ”Conozco a Antonio”. “Conozco China”. A las personas y a las naciones no se las “saben”. En cambio “sé montar en bicicleta”. “Sé la lección”, "Sé por qué funciona un motor". En algunos casos esa diferencia tiene sentido: "Conozco el teorema de Pitàgores" versus "Sé el teorema de Pitàgores". En otros muchos casos son intercambiables el conocer y el saber y la RAE tampoco los define de un modo plenamente diferenciado, porque el uso, aun cuando establece diferencias, no son lo suficientemente esclarecedoras
  16. ↑ Quesada, Daniel (1998). Saber, opinión y ciencia: una introducción a la teoría del conocimiento clásica y contemporánea, 1ra edició, Barcelona: Ariel. OCLC 38749905. ISBN 8434487462. Consultat el 28 de febrero de 2019.
  17. ↑ Zubiri establece la misma diferenciación conceptual pero lo que aquí se denomina saber él lo considera conocimiento en tanto que intelección racional. Inteligencia y razón, p. 161.
  18. ↑ Dancy, Jonathan (1993). Introducción a la epistemología contemporánea, Tecnos, p. 202 y ss.. OCLC 802712035. ISBN 8430923004. Consultat el 28 de febrero de 2019.
  19. ↑ Significado de coherencia dentro de un contexto cognitivo, lógico, lingüístico, etc. que define un mundo posible. Véase también referencia al sentido de Heidegger en cuanto a un fundamento último existencial.
  20. ↑ No en el sentido de lógica formal pero sí relacionado fundamentalmente y en el fondo con la lógica en su relación con el contenido material del conocimiento. Ya Platón hacía decir a Teetetos:
    ... ciencia es la opinión verdadera acompañada de razón. (δοξα άληθης μεταλογου)
    Platón.Teeteto. Trad. Juan B. Bergua.Madrid. Ediciones Ibéricas. 1960. p. 122 y 223

    Es decir, que las cosas ajenas a la razón no pueden ser objeto de ciencia. Y un poco más adelante reconoce que los elementos simples son por ello "irracionales", puesto que no se puede dar razón de ellos. Y luego en el "Sofista" intenta por eso "ir más allá" de lo elemental como elemental sino al fundamento del mismo, a la "Idea" (Logos), la "racionalidad" que sirve de fundamento o, como dice Zubiri, (Inteligencia y razón, p.258 y ss.), hace posible el "verdadear" de las cosas y los hechos como realidad. El saber de la verdad, así concebido, es un "hecho abierto" como proceso intelectual y no un logro definitivo, (Putnam, op. cit.)

  21. ↑ Ferrater Mora, op. cit. entrada "conéixer". Putnam. op. cit.
    El coneiximent no es rep pasivamente ni per mig dels sentits o la comunicació, sino que és construït activament pel subjecte cognoscente. La funció de la cognició és adaptativa i servix per a organisar el món experiencial del subjecte pero no per a descobrir una realitat ontològica objectiva. Des de la perspectiva constructivista el coneiximent equival a un mapa de senderes d'accions i pensaments que, en el moment de l'experiència, s'han convertit en viables. Lo que interessa és que encaixen lo suficient com per a assegurar esta viabilitat. En eixe sentit, el coneiximent equival a una funció de supervivència i no a una descripció del món exterior.
    Dora Fried Schnitman- Saúl I. Fuks. Nous paradigmes: Cultura i Subjetividad. op. cit. p. 381

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Coneixença&oldid=1653247»