Anar al contingut

Aptitut

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alegoria de l'aptitut o inclinament intelectual, pintada per Artemisia Gentileschi cap a 1615.

En psicologia i ciències afins, es denomina aptitut[1] (en latín: aptus) a les condicions d'una persona per al desenroll d'una tasca.[2][3] En l'àmbit vulgar, aptitut, destrea, habilitat i competència s'utilisen indistintament, ya que són térmens relacionats, pero no són lo mateix. Tots ells fan referència a la capacitat d'una persona de realisar una tasca, pero tenen diferents significats específics.[2][4]

«Habilitat» és la capacitat d'eixecutar una acció o tasca de forma correcta mentres que es parla de «destrea» si es conseguix realisar-la en èxit.[5][6] En canvi, «competència» és quan es desenrolla una habilitat per a resoldre una activitat complexa.[7]

El conjunt de totes les habilitats, destrea i competències conformen l'inteligència humana.[8]


Aptituts i inteligència

Les aptituts estan relacionades en una àmplia varietat de capacitats competencials, totes elles relacionades en les diverses habilitats llògic-matemàtiques.


Tipos d'aptitut (psicologia)

  • Abstracta o científica: per a entendre principis i teories que no estan inscrits en la naturalea.
  • Espacial: per a manejar espais, dimensions, geometria.
  • Numèrica: per a comprendre i desenrollar mecanisació numèriques.
  • Verbal: per a comprendre paraules, oracions, texts i relacions entre els mateixos.
  • Mecànica: per a comprendre la transmissió de moviments i les seues disfuncions.
  • Artística-plàstica: habilitat per a desenrollar formes, aplicar colors i apreciar formes estètiques.
  • Musical: capacitat per a relacionar i memorisar notes musicals, generar apanys i crear música.
  • Social: per a comprendre i interactuar en una atra persona.
  • Coordinació vise-motriu: habilitat per a moviments fins i coordinació d'ull-mane.
  • Eixecutiva: capacitat per a planificar i dirigir grups de treball.
  • Organisació: habilitat per a classificar, ordenar i sistematisar una font d'informació.
  • Persuasiva: per a argumentar, convéncer, ordenar i sistematisar una font d'informació.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 Moreno Bayardo(1998).«El desarrollo de habilidades como objetivo educativo: una aproximación conceptual».Educar.Universidad de Guadalajara.Guadalajara, México:6: 1-9.ISSN 1405-4787.Consultat el 9 de marzo de 2021.
  3. ↑ Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Carosio; Silva Pacheco; Olivera (2007). Tópicos, métodos y problemas de investigación en ciencias administrativas, vol. 25, Caracas, Venezuela: Universidad Central de Venezuela, p. 133. OCLC 276309794. ISBN 9789803250959. Consultat el 9 de marzo de 2021.
  5. ↑ Díaz Lucea, Jordi (1999). [https://books.google.com/books?id=Qv-KHmPxkG8C&pg=PA 51#v=onepage&q&f=false L'ensenyança i aprenentage de les habilitats i destrea motrius bàsiques], primera edició, Barcelona, Espanya: INDE Publicacions, pp. 51-54. OCLC 43587218. ISBN 9788487330995. Consultat el 9 de març de 2021.
  6. ↑ Peñalver (1842). El diccionario de la rima, Tomo 2, Madrid, España: Imprenta de Ignacio Boix, p. 134. OCLC 81857710. Consultat el 9 de marzo de 2021.
  7. ↑ Alsina Catalá; Pérez Gómez (2008). Competencia matemática e interpretación de la realidad, Madrid, España: Ministerio de Educación. OCLC 804340575. ISBN 9788436946802. Consultat el 9 de marzo de 2021.
  8. ↑ Ortiz Ocaña (2012). Educación infantil: pensamiento, inteligencia, creatividad, competencias, valores y actitudes intelectuales, vol. 1, Editorial Académica Española, p. 54. ISBN 9789589897041. Consultat el 9 de marzo de 2021.

Enllaços externs