Destrea
La destrea[1] (en latín: dextra), perícia, manya o soltura és la capacitat d'una persona per a realisar de manera satisfactòria una tasca o un treball.[2] En l'àmbit acadèmic, el concepte de destrea cada volta se centra més en les habilitats motrius.[3]
Etimologia
L'orige de la paraula està en el llatí dextra, que significa «dreta». La mà dreta (o destra) s'associava en valors positius, divins; mentres que l'esquerra (o sinistra) ho feya en els negatius, o demoníacs. D'allí que una persona destra fora aquella que fera les coses ben i que «fer les coses be» es coneguera com a destrea.[2]
Conceptes relacionats
En l'àmbit vulgar, aptitut, destrea, habilitat i competència s'utilisen indistintament, ya que són conceptes relacionats, mes no iguals. Tots ells fan referència a la capacitat d'una persona de realisar una tasca, pero tenen diferents significats específics.[5][6]
«Aptitut» són les condicions que fan a una persona especialment idònea per a portar a terme una tasca.[6] Habilitat i destrea són els dos conceptes que més fàcilment es confonen.[4] «Habilitat» és la capacitat d'eixecutar una acció o tasca de forma correcta mentres que es parla de «destrea» si es conseguix realisar-la en èxit.[4][7] En canvi, «competència» és quan es desenrolla una habilitat per a resoldre una activitat complexa.[8]
El conjunt de totes les habilitats, destrea i competències conformen l'inteligència humana.[9]
Habilitat i destrea motriu
Dins de l'àmbit de l'educació física, l'habilitat i la destrea motora se solen estudiar en conjunt, a voltes confonent els conceptes. Per lo que, en la lliteratura especialisada, es parla de «habilitat i destrea motriu» com un tot, aun cuando abdós conceptes estigueren diferenciats.[4]
Escoles de destrea
En l'ingenieria de producció el terme es referix a espais utilisats per a la selecció i entrenament en operacions del personal d'una organisació que ajuden a desenrollar habilitats específiques en lapsus curts.[10]
Particularment dins de la metodologia Monozukuri s'implanten com a respal al model de formació d'operaris que fa part del seu primer nivell de madurea.[11] És la base de l'entrenament en llocs de treball i s'eixecuta abans que el treballador ingresse a l'entorn productiu, buscant que els entrenaments no afecten els productes i/o servicis que van a ser entregats a un client.
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Raffino (26 de junio de 2020). «Concepto de destreza». Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ Cañizares Márquez; Carbonero Celis (2017). Cómo mejorar las habilidades y destrezas de tu hijo, Sevilla, España: Wanceulen Editorial. OCLC 1105418881. ISBN 9788499935867. Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Díaz Lucea, Jordi (1999). L'ensenyança i aprenentage de les habilitats i destrea motrius bàsiques, primera edició, Barcelona, Espanya: INDE Publicacions, pp. 51-54. OCLC 43587218. ISBN 9788487330995. Consultat el 9 de març de 2021.
- ↑ Carosio; Silva Pacheco; Olivera (2007). Tópicos, métodos y problemas de investigación en ciencias administrativas, vol. 25, Caracas, Venezuela: Universidad Central de Venezuela, p. 133. OCLC 276309794. ISBN 9789803250959. Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ 6,0 6,1 Moreno Bayardo(1998).«El desarrollo de habilidades como objetivo educativo: una aproximación conceptual».Educar.Universidad de Guadalajara.Guadalajara, México:6: 1-9.ISSN 1405-4787.Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ Peñalver (1842). El diccionario de la rima, Tomo 2, Madrid, España: Imprenta de Ignacio Boix, p. 134. OCLC 81857710. Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ Alsina Catalá; Pérez Gómez (2008). Competencia matemática e interpretación de la realidad, Madrid, España: Ministerio de Educación. OCLC 804340575. ISBN 9788436946802. Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ Ortiz Ocaña (2012). Educación infantil: pensamiento, inteligencia, creatividad, competencias, valores y actitudes intelectuales, vol. 1, Editorial Académica Española, p. 54. ISBN 9789589897041. Consultat el 9 de marzo de 2021.
- ↑ Rojas Arenas, Iván Darío; Restrepo Hoyos, Kelly Johanna; Hernández Cossio, Katherine Alejandra(Enero-diciembre de 2020).http://revistas.escuelaing.edu.co/index.php/idgip «La formación en escuelas de destrezas y su impacto en la productividad en una empresa textil».Revista IDGIP.Volumen 1(3): 80.Consultat el 18 de marzo de 2022.
- ↑ Ramírez Ibáñez, Alexandra; Olaya Escobar, Erika(septiembre 01, 2020).«Entrenamiento en destrezas en labores de construcción utilizando los lineamientos de la filosofía monozukuri».9(9): 187.Consultat el 21 de marzo de 2022.
