Praxis
Praxis[1] (del grec antic πρᾱξις (pràctica), romanizado com praxis) és el procés pel que una teoria, lliçó o habilitat es realisa. Praxis pot referir-se també a l'acte d'involucrar, aplicar, eixercitar, realisar o practicar idees.
La praxis ha segut un tema recurrent en el camp de la filosofia, discutit en els escrits de Plató, Aristòtil, Agustí d'Hipona, Francis Bacon, Immanuel Kant, Søren Kierkegaard, Karl Marx, Antonio Gramsci, Martin Heidegger, Hannah Arendt, Jean-Paul Sartre o Paulo Freire entre uns atres. Té significat en els àmbits polític, educatiu, espiritual i mege.
Orige del terme
En grec antic, la paraula praxis (πρᾶξις) es referia a l'activitat realisada per persones lliures. El filòsof Aristòtil va sostindre en la Ètica a Nicómaco que hi havia tres activitats bàsiques dels humans: theoria (pensar), poiesis (crear) i praxis (fer). En relació en estes tres activitats es troben tres tipos de coneiximent: el teòric, encaminat cap a la veritat, el poiético, encaminat cap a la producció i el pràctic, orientat a l'acció.[2]
Medicina
En medicina es denomina praxis a la capacitat de realisar moviments hàbils. En neurologia l'incapacitat parcial o total per a realisar-los sense deficiències sensorials o motores primàries es coneix com apràxia.[3]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ What is praxis - Qué es la praxis (en inglés) Consultado el 24 de julio de 2022.
- ↑ Goetz, C.G.. Textbook of Clinical Neurology (en inglés), Filadelfia: Saunders Elsevier.
