Poiesis

Poiesis (ποίησις, pronunciat «poíesis») és un terme grec que significa «creació» o «producció», derivat de ποιέω poieō , «fer» o «crear». Platón definix en El convit el terme poiesis com «la causa que convertix qualsevol cosa que considerem de no-ser a ser». S'entén per poiesis tot procés creatiu. És una forma de coneiximent i també una forma lúdica: l'expressió no exclou el joc.

Usos i derivació

D'esta paraula deriva el terme «poesia». A sovint s'utilisa com un sufix, com en els térmens de la biologia hematopoyesis i eritropoyesis (la formació de cèlules sanguínees i la formació de glòbuls rojos respectivament).

En la filosofia grega

En El convit, Diotima descriu la lluita per l'immortalitat en relació en la poiesis. En esta génesis hi ha un moviment més allà del cicle temporal de naiximent i decadència. «Eixe moviment pot ocórrer en tres tipos de poiesis: (1) natural a través de la procreació sexual, (2) en la ciutat a través de la consecució de la fama heròica i, per últim, (3) en l'ànima per mig del cultiu de la virtut i el coneiximent».

En la filosofia moderna

Martin Heidegger es referix a ella com a «allumenament», utilisant este terme en el seu sentit més ampli. Este autor explica la poiesis com «el florir de la flor, l'eixir d'una palometa del seu capoll, la caiguda d'una cascada quan la neu comença a derretirse». Per mig de les dos últimes analogia Heidegger subralla el moment d'èxtasis produït quan alguna cosa s'allunta de la seua posició com una cosa per a convertir-se en una atra.

És a partir d'esta concepció que, en el camp de les arts, poiesis referix a la fascinació provocada en el moment en que, per mig de múltiples fenomens associatius aportats per la percepció, els distints elements d'un conjunt es interrelacionan i integren per a generar una entitat nova, denominada estètica.