Activitat
La activitat[1] (del llatí activitas, activas = actuar) és una faceta de la psicologia. Mediatiza la vinculació del subjecte en el món real. L'activitat és generadora del reflex psíquic el qual, a la seua volta, mediatiza a la pròpia activitat. Seguint a Merani, podem entendre-la de la següent forma:
Sempre està lligada a certa necessitat que provoca la busca. Durant la realisació de l'activitat colectiva i individual té lloc el reflex psíquic de la realitat i es forma la consciència.
L'activitat humana conscient tendiente cap a una finalitat és la substància de la consciència humana perque és un procés objectiu tant com tots els processos de la naturalea.
En psicologia s'estudien l'activitat objetal externa i l'activitat interna a on esta última és secundària perque es forma en procés d'interiorisació de l'activitat objetal externa formant un pla interior de la consciència. Este procés d'interiorisació Lev Vygotski ho interpretava com a passage de la funció psíquica superior des del pla social extern al pla individual intern de la seua realisació.
L'activitat està estretament interrelacionada en els conceptes consciència i de lo ideal.
Activitat que realisa certa persona en algun lloc, ya siga física o sicològica.
Atres definicions
- Conjunt d'operacions o tasques pròpies d'una persona o entitat.
- Diligència, eficàcia.
- Física. En una cantitat donada d'una substància radiactiva, número d'àtoms que es desintegren per unitat de temps.
- Prontitud en l'obrar.
- Innovació. Acció correlacionada en l'èxit en l'innovació de productes.[1]
Bibliografia
- Davídov Vasili (1986). La enseñanza escolar y el desarrollo psíquico, Investigación psicológica teórica y experimental, Moscú: Editorial Progreso.
- Merani, Alberto (1979). Diccionario de Psicología, México: Grijalbo. ISBN 970-05-0137-X.
