Anar al contingut

Deducció natural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La deducció natural és una aproximació a la teoria de la demostració en la que es busca capturar la manera en que les persones raonen naturalment en construir demostracions matemàtiques.[1][2] En lloc de contar en uns pocs axiomes als que s'apliquen unes poques regles d'inferència, la deducció natural propon buidar la llista de axioma i ampliar la de regles d'inferència, introduint dos regles per a cada constant llògica: una per a introduir-la i una atra per a eliminar-la.[2] Una demostració es construïx partint de supòsits i aplicant les regles per a aplegar a la conclusió desijada. Servix per a demostrar la validea d'un argument.

La deducció natural va ser introduïda per Gerhard Gentzen en el seu treball Investigacions sobre l'inferència llògica (Untersuchungen über dones logische Schliessen), publicat en 1934-1935.[2]

Regles d'inferència

Conectivas

Conectiva Nom de la regla Abreujament Formalisació Càlcul de secuentes
¬ Introducció de la negació
(vore reducció l'absurt)
I¬ ϕ⋮⊥¬ϕ
Eliminació de la negació E¬ ¬¬ϕϕ ¬¬ϕ⊢ϕ
∧ Introducció de la conjunció I∧ ϕψϕ∧ψϕψψ∧ϕ ϕ,ψ⊢ϕ∧ψϕ,ψ⊢ψ∧ϕ
Eliminació de la conjunció E∧ ϕ∧ψϕϕ∧ψψ ϕ∧ψ⊢ϕϕ∧ψ⊢ψ
∨ Introducció de la disjunció I∨ ϕϕ∨ψϕψ∨ϕ ϕ⊢ϕ∨ψϕ⊢ψ∨ϕ
Eliminació de la disjunció
(vore silogisme disyuntivo)
E∨ ϕ∨ψ¬ϕψϕ∨ψ¬ψϕ ϕ∨ψ,¬ϕ⊢ψϕ∨ψ,¬ψ⊢ϕ
→ Introducció del condicional material
(vore teorema de la deducció)
I→ ϕ⋮ψϕ→ψ
Eliminació del condicional material
(vore modus ponens)
E→ ϕ→ψϕψ ϕ→ψ,ϕ⊢ψ
↔ Introducció del bicondicional I↔ ϕ→ψψ→ϕϕ↔ψϕ→ψψ→ϕψ↔ϕ ϕ→ψ,ψ→ϕ⊢ψ↔ϕ
Eliminació del bicondicional E↔ ϕ↔ψϕ→ψϕ↔ψψ→ϕ ϕ↔ψ⊢ϕ→ψϕ↔ψ⊢ψ→ϕ

Quantificadors

Siga a una constant d'individu i t un terme. Siga A(b/c) el resultat de reemplaçar totes les aparicions de b en A per c. Després:

Quantificador Nom de la regla Abreujament Formalisació Càlcul de secuentes
∀ Introducció del quantificador universal I∀ ϕ(a)∀xϕ(a/x) ϕ(a)⊢∀xϕ(a/x)
Eliminació del quantificador universal E∀ ∀x(ϕ)ϕ[x/a] ∀x(ϕ)⊢ϕ[x/a]
∃ Introducció del quantificador existencial I∃ ϕ(a)∃xϕ(a/x) ϕ(a)⊢∃xϕ(a/x)
Eliminació del quantificador existencial E∃ ∃x(ϕ)ϕ(x/t) ∃x(ϕ)⊢ϕ(x/t)

Demostracions

Eixemple senzill

A demostrar: ϕ→ϕ
Pas Fòrmula Raó
1 ϕ Supòsit.
2 ϕ∨ψ Des de (1) per introducció de la disjunció.
3 (ϕ∨ψ)∧ϕ Des de (1) i (2) per introducció de la conjunció.
4 ϕ Des de (3) per eliminació de la conjunció.
5 ϕ⊢ϕ Resum de (1) fins a (4).
6 ⊢ϕ→ϕ Des de (5) per introducció del condicional. Q.E.D.

Eixemple més complex

En esta secció es presenta una demostració d'una de les lleis de De Morgan. La mateixa diu:

¬(ϕ∨ψ)↔(¬ϕ∧¬ψ)

Ya que la conectiva principal és un bicondicional, l'estratègia serà demostrar que ¬(ϕ∨ψ)→(¬ϕ∧¬ψ) i que (¬ϕ∧¬ψ)→¬(ϕ∨ψ), per a després poder introduir el bicondicional (per mig de la regla d'introducció del bicondicional). Per a obtindre cada una d'estes subfórmulas, que les seues conectivas principals són condicionals materials, es deu supondre l'antecedent i intentar derivar el conseqüent.

A demostrar: ¬(ϕ∨ψ)↔(¬ϕ∧¬ψ)
Pas Fòrmula Raó
1 ¬(ϕ∨ψ) Supòsit.
2 ϕ Supòsit.
3 ϕ∨ψ I∨2
4 ⊥ I∧1,3
5 ¬ϕ I¬2−4
6 ψ Supòsit.
7 ϕ∨ψ I∨6
8 ⊥ I∧1,7
9 ¬ψ I¬6−8
10 ¬ϕ∧¬ψ I∧5,9
11 ¬(ϕ∨ψ)→(¬ϕ∧¬ψ) I→1−10
12 ¬ϕ∧¬ψ Supòsit.
13 ¬ϕ E∧12
14 ¬ψ E∧12
15 ϕ∨ψ Supòsit.
16 ψ E∨13,15
17 ⊥ I∧14,16
18 ¬(ϕ∨ψ) I¬15−17
19 (¬ϕ∧¬ψ)→¬(ϕ∨ψ) I→12−18
20 ¬(ϕ∨ψ)↔(¬ϕ∧¬ψ) I↔11,19

Jaśkowski

⊢ ϕ→(ψ→ϕ)ϕψ¬ϕ⊥ϕψ→ϕϕ→(ψ→ϕ)
1. Supuesto
2. Supuesto
3. Supuesto
4. I∧1, 3
5. I ¬3−4
6. I→2−5
7. I→1−6

Fitch

⊢(ϕ→(ψ→χ))→((ϕ→ψ)→(ϕ→χ))

 
1.     ϕ→(ψ→χ)   Supost
   
2.       ϕ→ψ         Supost
     
3.         ϕ   Supost
4.         ψ→χ   I→ 1,3
5.         ψ   I→ 2,3
6.         χ   I→ 4,5
       
7.       ϕ→χ   I→ 3-6
     
8.     (ϕ→ψ)→(ϕ→χ)   I→ 2-7
 
9.   (ϕ→(ψ→χ))→((ϕ→ψ)→(ϕ→χ))   I→ 1-8

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».


Referències