Anar al contingut

Conjunció llògica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Conjunció llògica

Plantilla:Conectivas llògiques

En raonament formal, una conjunció llògica ( ) entre dos proposicions és un conector llògic que el seu valor de la veritat resulta en cert sol si abdós proposicions són certes, i en fals de qualsevol atra forma.[1] Existixen diferents contexts a on s'utilisa la conjunció llògica.

En llenguages formals, el conectivo "i" s'utilisa en espanyol per a simbolisar una conjunció llògica. La noció equivalent en la teoria de conjunts és l'intersecció ( ). En àlgebra booleana, la conjunció com a operador binario entre dos variables es representa en el símbol de punt mig ( · ).

En electrònica, una porta AND és una porta llògica que implementa la conjunció llògica.

Llògica de proposicions

[editar | editar còdic]

Sent 𝒫 el conjunt de proposicions, i a,b,c,d, proposicions de 𝒫, es pot definir l'operació binaria: conjunció, per la que a una variable c de 𝒫 se li assigna el valor de la conjunció del parell ordenat de la variables (a,b) de 𝒫×𝒫.

:𝒫×𝒫𝒫(a,b)c=(a,b)c=ab

Definició

[editar | editar còdic]

Donat un conjunt universal O format pels elements fals: F i verdader: V:

U={F,V}

i una operació binaria interna conjunció , que representarem (U,):

:U×UU(a,b)c=ab

per la que definim una aplicació que a cada parell ordenat (a,b) de O per O se li assigna un c de O.

(a,b)U×U:!cU/c=ab

Per a tot parell ordenat (a,b) en O per O, es complix que existix un únic c en O, tal que c és el resultat de la conjunció llògica a i b.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Richard Jhohnsonbaugh. Matemàtiques discretes (6 edició). Pearson. p. 3. ISBN 970-26-0637-3.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Nachbin, Leopoldo (1986). Àlgebra elemental. Rochester, Nova York: Eva V. Chesnau. Edició de la OEA, traduïda a l'espanyol per César E. Silva.
  • Llibres relacionats en format PDF


Referències

[editar | editar còdic]