Anar al contingut

Anex:Terremots en Veneçola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Event

Archiu:Terremoto cumana.jpg
Terremot de Cumaná de 1929.

Veneçola és un país sísmic per la seua ubicació geogràfica entre la placa Suramericana i la placa del Carib que ha sofrit terremots a lo llarc dels sistemes de falles de Oca Ancón, La Victòria, Boconó, Sant Sebastià i El Pilar (sent estes tres últimes les més importants i les de major activitat). Les zones de la Cordillera de Mèrida i la Cordillera de la Costa, són considerades les zones en major risc sísmic del país, a on destaca l'Estat Sucre i la Península de Paria, que és la regió a on es produïxen la majoria dels sismes que ocorren en Veneçola.

Estos events sísmics representen un dels majors riscs potencials en Veneçola sobre pèrdues humanes i econòmiques. En l'actualitat, aproximadament més del 80% de la població viu en zones d'alta amenaça sísmica, variable que aumenta el nivell de risc, fent-ho cada volta major a mida que s'eleva l'índex demogràfic i les inversions en infraestructura.

A lo llarc de l'història, des de la fundació dels primers assentaments colonials en el XVI, el país ha sofrit els efectes dels terremots, que alguns han causat fenomens secundaris com tsunamis, esmonyides i liqüefacció; ademés d'una gran cantitat de fallits, ferits i edificacions afectades a causa de la falta de normes de construcció sismorresistente en el país, a on no es va reglamentar la sismorresistencia en edificacions fins a 1955. Les primeres reglamentacions tenien múltiples deficiències que no varen ser corregides fins que va ocórrer el Terremot de Caracas de 1967, en el que varen colapsar sis edificis i varen fallir 236 persones, a on es va tornar a actualisar el reglament a un més eficaç i modern.

En les següents llistes solament s'inclouen els sismes que han sobrepassat la magnitut de 6.0 i sismes menors a 5.9 que hagen produït danys materials, ferits, fallits i/o un fort impacte social en la població.

Terremots ocorreguts en el XVI (1501-1600)

[editar | editar còdic]
Nom de l'event Magnitut Fallits Epicentre Estats afectats Data Notes
Terremot de Cumaná de 1530 76767.111–7.555 - Archiu:Flag of Sucre State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Nueva Esparta.svg Nova Esparta

Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre

1 de setembre de 1530 Est va ser el primer terremot registrat en l'història de Veneçola, el sisme es va produir a les 10:30 (HLV) a l'oest de Nova Toledo (hui en dia Cumaná), sentint-se també en Cubagua; causant clavills en el terreny i liqüefacció.[1]

Este terremot va produir el primer tsunami registrat de l'història d'Amèrica. El tsunami va alcançar els 5-7 metros d'altura i segons testics, les ones varen superar l'altura dels arbres.[2]

Terremot de Cubagua de 1541 6.2-5.3 - Nova Esparta Cubagua, Nova Esparta Archiu:Flag of Nueva Esparta.svg Nova Esparta 25 de decembre de 1541 Este terremot va afectar greument a l'antiga ciutat de Nova Càdis en l'illa de Cubagua, segons relats, l'ona de Tsunami va aplegar a la ciutat quan encara seguia tremolant en la zona. En conseqüència, la ciutat va ser totalment destruïda i abandonada poc despuix.

Terremots ocorreguts en el XVII (1601-1700)

[editar | editar còdic]
Nom de l'event Magnitut Fallits Epicentre Estats afectats Data Notes
Terremot de Sant Blas de 1610 76767.0–7.3 60 Archiu:Flag of Mérida State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Mérida State.svg Mèrida

Archiu:Flag of Táchira.svg Táchira

3 de febrer de 1610 El sisme va sacsar als vages veneçolans durant el dia de Sant Blas a les 15:30 (HLV) i va afectar fortament a les poblacions de Mèrida, La Crida, Sant Cristóbal i Bailadores. El terremot va causar un llau, el qual el seu volum va ser estimat entre 15 i 20 millons de metros cúbics en el flanc sur de l'páramo de Mariño, prop de Bailadores.[3]
Terremot de Cumaná de 1629 6.1–6.3 16 Archiu:Flag of Sucre State.svg Cumaná, Sucre Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre 1629 Un sisme va sacsar a Cumaná un dia desconegut de 1629 que va destruir gran part de la ciutat i els seus temples.[4]
Terremot de Sant Bernabé de 1641 6.0–6.3[5] 84 Archiu:Flag of La Guaira State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Caracas (2022).svg Districte Capital

Archiu:Flag of La Guaira State.svg La Guaira

Archiu:Flag of Miranda state.svg Miranda

11 de juny de 1641 Va ser el primer terremot registrat en la capital veneçolana, el sisme va sacsar fortament les ciutats de Caracas i La Guaira a les 08:15 (HLV). Este terremot va ser batejat com el Terremot de Sant Bernabé de 1641 degut a que eixe dia se celebra el dia del sant de Sant Bernabé.

Pel sisme, el governador de Caracas, Ruy Fernández de Fuenmayor, va propondre mudar la ciutat de Caracas cap a la sabana de Chacao per a “protegir-la de futurs terremots”. Esta proposta va ser rebujada, ya que, segons el bisbe de la ciutat, estos terremots eren causats per l'ira de Deu i esta l'alcançaria donde quiera que anaren.[6]

Terremot de Pamplona de 1644 76766.5 20 Colòmbia Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Mérida State.svg Mèrida

Archiu:Flag of Táchira.svg Táchira

16 de giner de 1644 El terremot va ocórrer entre les 06:00 i les 07:00 (HLV), en un sisme premonitorio menor alguns minuts abans del sisme principal. Sant Cristóbal va ser la ciutat veneçolana més afectada pel sisme, causant el colapse de l'iglésia dels agustinos. En Mèrida també es varen registrar danys.[7][8]

Per al més de juny del mateix any seguien produint-se rèpliques en la zona.[7]

Terremot dels Vages de 1674 6.8–7.4 - Archiu:Flag of Mérida State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Barinas State.svg Barinas

Archiu:Flag of Lara State.svg Lara

Archiu:Flag of Mérida State.svg Mèrida

Archiu:Flag of Táchira.svg Táchira

Archiu:Flag of Trujillo State.svg Trujillo

16 de giner de 1674 L'activitat sísmica en els Vages veneçolans va iniciar el 8 de decembre de 1673 al voltant de les 4:00 HLV i es va prolongar per més d'un més fins a giner de 1674.

El terremot més fort va succeir el 16 de giner de 1674 al voltant de les 15:30 HLV, en una magnitut estimada entre 6.8 i 7.4 Mw, lo que ho convertix en un dels sismes més forts en l'història de la regió andina de Veneçola.[9]

Terremot de Sucre de 1684 6.4[10] - Archiu:Flag of Sucre State.svg Centre del Estat Sucre Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre 4 de maig de 1684 El sisme va afectar a la ciutat de Cumaná i a la península de Araya a les 20:00 hores (HLV) causant danys als castells de la regió. Les rèpliques varen seguir fins a 20 dies despuix de l'event principal.[10]

Terremots ocorreguts en el XVIII (1701-1800)

[editar | editar còdic]
Nom de l'event Magnitut Fallits Epicentre Estats afectats Data Notes
Terremot de Cumaná de 1753 - - Archiu:Flag of Sucre State.svg Estat Sucre Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre 1753 En un dia desconegut de 1753, Cumaná i Cariaco varen sofrir un fort sisme.[8]
Terremot de Santa Úrsula de 1766 7.5–7.9999 - Archiu:Flag of Sucre State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Amazonas Indigenous State.svg Amazones

Archiu:Flag of Anzoátegui State.svg Anzoátegui Archiu:Flag of Apure State.svg Apure

Archiu:Flag of Aragua State.svg Aragua

Archiu:Flag of Barinas State.svg Barinas

Archiu:Flag of Bolívar State.svg Bolívar

Archiu:Flag of Carabobo State.svg Carabobo

Archiu:Flag of Cojedes State.svg Cojedes

Archiu:Flag of Delta Amacuro State.svg Delta Amacuro

Archiu:Flag of Caracas (2022).svg Districte Capital

Archiu:Flag of Falcón.svg Falcón

Archiu:Flag of Guárico.png Guárico

Archiu:Flag of La Guaira State.svg La Guaira

Archiu:Flag of Lara State.svg Lara

Archiu:Flag of Mérida State.svg Mèrida

Archiu:Flag of Miranda state.svg Miranda

Archiu:Flag of Monagas State.svg Monagas

Archiu:Flag of Nueva Esparta.svg Nova Esparta

Archiu:Flag of Portuguesa.svg Portuguesa

Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre

Archiu:Flag of Trujillo State.svg Trujillo

Archiu:Flag of Yaracuy State.svg Yaracuy

Archiu:Flag of Zulia State.svg Zulia

21 d'octubre de 1766 El terremot es va registrar en hores de la matinada a les 05:00 (HLV) sent sentit des de Maracaibo fins als actuals estats Sucre i Nova Esparta. S'estima que ha segut el terremot de major intensitat en territori veneçolà, sentint-se en aproximadament 4 millons de quilómetros quadrats.[11][12]

A pesar del seu enorme magnitut, el sisme segons pareix no va causar enormes danys en el país, lo que ho fa molt similar al terremot de 2018 que va tindre epicentre en la mateixa zona, una magnitut similar de 7 i no va causar danys majors.

Terremot de Trujillo de 1775 6.1[13] - Archiu:Flag of Trujillo State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Trujillo State.svg Trujillo 26 de decembre de 1775
Terremot de Mèrida de 1786 - - Mèrida Estat Mèrida Archiu:Flag of Mérida State.svg Mèrida 1786 En una data desconeguda de 1786 es va registrar un sisme en l'estat Mèrida en numeroses rèpliques que varen generar danys materials en les ciutats i pobles de l'estat, aixina com danys en el convent de Sant Francisco.[14]
Terremot de Cumaná de 1794 6.0 - Archiu:Flag of Sucre State.svg Estat Sucre Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre 10 de setembre de 1794 El sisme va causar danys en la ciutat de Cumaná.
Terremot de Cumaná de 1797 6.3 12 Archiu:Flag of Sucre State.svg Plantilla:Coord/input/d</noinclude> Archiu:Flag of Sucre State.svg Sucre 14 de decembre de 1797 El sisme va sacsar i va afectar a Cumaná a les 18:30 (HLV) i es va reportar liqüefacció en vàries zones propenques a la ciutat, incloent el poblat de Marigüitar. Eixe mateix dia es va registrar un sisme premonitor en la zona[15]

Terremots ocorreguts en el XIX (1801-1900)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Sticky header

Terremots ocorreguts en el XX (1901-2000)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Sticky header

Terremots ocorreguts en el XXI (2001-actualitat)

[editar | editar còdic]

Plantilla:Sticky header

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2023) Atles Sismológico de Veneçola. ISBN 978-980-8017-04-5.
  2. «Recordem el Terremot de Cumaná de 1530».
  3. «413 anys del Terremot de Sant Blas».
  4. Rogelio Altez, Frank Audemard. «El sisme de 1629 en Cumaná: Aportes per a una nova història sísmica de l'oriente veneçolà».
  5. «L'11 de juny de 1641 va ocórrer el Terremot de Sant Bernabé - FUNVISIS».
  6. Alejandra Leal Guzmán i Raquel Vásquez. «El terremot de 1641 en la ciutat de Caracas. Una aproximació des de l'història urbana i la sismologia».
  7. 7,0 7,1 «https://twitter.com/sgcol/status/1484255454121316355» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-02.
  8. 8,0 8,1 Vila, Marco Aurelio (1965). Aspectes geogràfics de l'Estat Sucre, Caracas: Corporació Veneçolana de Foment, p. 34.
  9. «350 anys del Terremot dels Vages». FUNVISIS.
  10. 10,0 10,1 «339 anys del Terremot de 1684».
  11. «Cinc grans sismes que han sacsat a Veneçola» (en és). CNN. Consultat el 2023-08-03.
  12. Alejandra Leal Guzmán. «Terremots i història: el sisme de 1766 en Caracas».
  13. «Re-evaluació de les intensitat dels grans sismes històrics de la regió de la cordillera de Mèrida utilisant el método de Bakun & Wentworth».
  14. «El Gran Terremot dels Vages veneçolans i les juntes de recobre 28 d'abril de 1894».
  15. LUZ M. RODRÍGUEZ, FRANCK A. AUDEMARD & JOSÉ A. RODRÍGUEZ. «Casos històrics de licuación de sediment induïts per sismes en Veneçola des de 1530».
  16. 16,0 16,1 «A 211 anys del terremot de 1812».
  17. 17,0 17,1 17,2 Laffaille Jaime i Carlos Ferrer. «El terremot del dijous sant en Mèrida: any 1812».
  18. 18,0 18,1 18,2 Revista Geogràfica Veneçolana.ISSN 1012-1617.Consultat el 01-10-2025.
  19. Vila, Marco Aurelio. 1967. Aspectes geogràfics estat Mèrida. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. pp:33.
  20. 20,0 20,1 «174 anys del Terremot de Lobatera».
  21. 21,0 21,1 Franck Albert Audemard M.; Alejandra F. Lleal Guzmán. «RELIABILITY OF FIRST-HAND ACCOUNTS ON THE STUDY OF HISTORICAL TSUNAMIS IN NORTHEASTERN VENEZUELA (SOUTHEASTERN CARIBBEAN SEA)».
  22. Vila, Marco Aurelio. 1966. Aspectes geogràfics estat Lara. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. pp:34.
  23. 23,0 23,1 «https://twitter.com/sgcol/status/1659331475982917633» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-01.
  24. 24,0 24,1 24,2 «148 anys del terremot de Cúcuta».
  25. 25,0 25,1 «Fa 140 anys va ocórrer el Terremot de Cúa».
  26. «REEVALUACIÓN DEL TERREMOTO DEL 12 DE ABRIL DE 1878 A PARTIR DE INTENSIDADES RECIENTES.».
  27. 27,0 27,1 Vila, Marco Aurelio (1966). Aspectes geogràfics de l'Estat Trujillo, Caracas: Corporació Veneçolana de Foment, p. 33.
  28. Vila, Marco Aurelio. 1967. Aspectes geogràfics estat Mèrida. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. pp:34.
  29. «129 anys del Terremot dels Vages».
  30. 30,0 30,1 30,2 «El Sisme de Sant Narciso».
  31. Dra. Alejandra Leal Guzmán, Jose Antonio Rodriguez and Franck A. Audemard. «A Prova de Tremolació. Reflexions sobre Construcció i Sismorresistencia en la Veneçola de 1900. Cas del Sisme de Sant Narciso del 29 d'octubre de 1900».
  32. Vila, Marco Aurelio. 1967. Aspectes geogràfics estat Mèrida. Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. pp:35.
  33. 33,0 33,1 «El sisme del 10 de juliol de 1919».
  34. «M 6.4 - 88 km I of Uribia, Colòmbia». Servici Geològic d'Estats Units.
  35. «M 6.3 - 41 km WSW of Güiria, Veneçola». USGS.
  36. «94 anys del Terremot de Cumaná».
  37. 37,0 37,1 Adolfo Escobar i Martín Rengifo. «Reevaluació de dos sismes històrics en els voltants de la Crida i Zea».
  38. «Documents per a l'estudi de la sismicitat veneçolana del sigle XX en l'Archiu Històric de Miraflores, secció Telegrames.».
  39. «M 6.6 - 42 km W of Güiria, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  40. «1935-04-10, 5:30 pm.».
  41. «21-12-1943».
  42. «M 6.2 - 163 km NW of Punt Fix, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  43. «M 6.3 - 156 km NW of Punt Fix, Veneçola».
  44. «M 6.1 - 163 km NW of Punt Fix, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  45. «80 anys del Terremot de Casanay». Fundació Veneçolana d'Investigacions Sismológicas.
  46. 46,0 46,1 «77 anys del Terremot de Pedernales».
  47. «73 anys del Terremot del Tocuyo».
  48. 48,0 48,1 48,2 48,3 Martín Rengifo i Adolfo Escobar. «Els sismes de Aricagua de 1956 i 1959».
  49. «https://twitter.com/sgcol/status/1385319410571825158?lang=és» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-18.
  50. Vila, Marco Aurelio. 1967. Aspectes geogràfics del Districte Federal Corporació Veneçolana de Foment. Caracas. pp:34.
  51. 51,0 51,1 «USGS - M 5.3 - 19 km WSW of Ejido, Veneçola».
  52. Betancourt Ruiz, Armant. (1972). Terremots i Tremolació. Mont Àvila Caracas - Veneçola.
  53. «M 6.0 - 57 km al noroest de Güiria, Veneçola».
  54. «M 6.1 - 37 km al suroest de Güiria, Veneçola».
  55. Vila, Marco Aurelio (1967). Aspectes geogràfics de l'Estat Mèrida, Caracas: Corporació Veneçolana de Foment, pp. 36.
  56. «62 anys del terremot de Aricagua».
  57. «M 5.2 - 67 km SSE de Cor, Veneçola».
  58. «https://twitter.com/sgcol/status/1155884473461944320?lang=és» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-16.
  59. «56 anys del Terremot de Caracas».
  60. «https://www.eluniversal.com/venezuela/133471/un-trist-recort-es-complixen-55-anos-del-terremot-en-caracas». L'Universal (Veneçola).
  61. «USGS - M 6.1 - 18 km SW of Carúpano, Veneçola».
  62. «M 6.1 - 19 km al noroest de Quíbor, Veneçola».
  63. «Sismologia Històrica de Veneçola 05-04-1975». Consultat el 2026-04-18.
  64. «M 5.0 - 18 km NNE de Cúcuta, Colòmbia».
  65. «M 4.2 - 24 km N de la Llima, Veneçola».
  66. Henry Sales. «Relació freqüència sísmica-magnitut de l'eixam sísmic de Cuyagua, estat Aragua, nov. 1980-feb. 1981».
  67. «https://twitter.com/YV2GFI/status/1052810197645721600» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-02.
  68. «https://twitter.com/sgcol/status/1449838458327998478?lang=és» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-02.
  69. «M 6.1 - 53 km WSW de Güiria, Veneçola».
  70. «M 6.3 - 36 km ESE de Carúpano, Veneçola».
  71. «M 5.5 - 75 km SSE de Cor, Veneçola».
  72. «M 6.7 - 62 km ESE de Sanc Gran, Trinitat i Tobago».
  73. «34 anys de la Tormenta Sísmica de Boca del Tocuyo».
  74. «M 6.0 - 6 km WNW de Chichiriviche, Veneçola».
  75. «M 5.6 - 20 km SE de Carora, Veneçola».
  76. «BOLETIN TRIMESTRAL DE SISMOS COLOMBIA JUNIO - AGOSTO 1993».
  77. «M 6.1 - 24 km NNW de Port Rondón, Colòmbia».
  78. «M 6.0 - 44 km SSE de Sant Cristóbal, Veneçola».
  79. «26 anys del Terremot del Piñal».
  80. «M 5.7 - 25 km S de Carora, Veneçola».
  81. «25 anys de la Tormenta Sísmica dels Arangues - Sicarigua».
  82. «M 6.7 - 18 km WSW de Scarborough, Trinitat i Tobago».
  83. «Terremot de Cariaco».
  84. «M 5.8 - 68 km NNW de Carora, Veneçola».
  85. «M 5.5 - 78 km al sur de Punta Cardón, Veneçola».
  86. «M 6.2 - 66 km NNW de Güiria, Veneçola».
  87. «Terremot de 5,9 graus en Veneçola sense víctimes».
  88. «M 5.6 - 33 km SE de Mucumpiz, Veneçola».
  89. Martín Rengifo, Jaime Laffaille, José Choy. «El sisme del 21/12/2001 en els Vages Merideños».
  90. «M 6.1 - 30 km al noroest de Petit Valley, Trinitat i Tobago».
  91. «Fort sisme de 6,1 graus al nort d'illa Trinitat». EL UNIVERSO.
  92. «15 anys del Terremot de Cumaná».
  93. «M 5.2 - 6 km N of Cumaná, Veneçola».
  94. «Sisme magnitut 5,2 graus se sent en orient de Veneçola».
  95. «a-54-graus-venezuela/102773-3/ Tremolació de fins a 5,4 graus en Veneçola». Semana.
  96. «M 5.5 - 14 km WNW of Cúa, Veneçola». USGS.
  97. «Sisme de 5,4 graus va sacsar a Veneçola».
  98. «Tretze anys del Terremot de Morón».
  99. «https://elpais.com/internacional/2009/09/12/actualitat/1252706413_850215.html?event=go&event_log=go&prod=REGCRART&o=cerradoam». EL PAÍS.
  100. «13 anys del sisme de Siquisique».
  101. «Fort sisme en la costa de Veneçola». BBC.
  102. «Sisme de magnitut 5.6 es va registrar hui en Güiria». FUNVISIS.
  103. «Un sisme de magnitut 5,6 es registra en Sucre (Veneçola) sense víctimes». Notimerica.
  104. «M 6.0 - 36 km N of Güiria, Veneçola». USGS.
  105. «https://twitter.com/ReporteYa/status/575421901172047872?s=20» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-24.
  106. «Registren tremolació de 6.6 en el centre de Colòmbia». Telesur.
  107. «Tremolació de 6,6 de magnitut es registra en Colòmbia». BBC.
  108. «Sisme de 5.1 en vages veneçolans deixa un mort i 4 ferits». Telesur.
  109. «USGS - M 5.1 - 16 km W of Ejido, Veneçola».
  110. «Un mort despuix de sisme de magnitut 5.1 en El Vigía». L'Estímul.
  111. «Sisme de magnitut 4.5 es va registrar en Els Caracas». FUNVISIS.
  112. «Sisme de magnitut 4,5 es va registrar en Caracas». Telesur.
  113. «Tremola Caracas, esta volta per un terremot». El Món (Espanya).
  114. «Sisme de magnitut 4.7 va sacsar part del centre del país». L'Universal (Veneçola).
  115. «Sisme de magnitut 4.2 sacsa a Valéncia i a atres ciutats del país». Efecte Cocuyo.
  116. «Un terremot de 7,3 sacsa Veneçola». El País (Uruguay).
  117. «Fort sisme de 7.3 sacsa part de Veneçola, Colòmbia i l'illa de Trinitat». Univision.
  118. 118,0 118,1 GUSTAVO CORONEL DELGADO. «EL TERREMOTO DEL NORESTE DE VENEZUELA DE 2018, EL MÁS GRANDE DE LOS ÚLTIMOS TIEMPOS, SENTIDO EN COLOMBIA, TRINIDAD I OTRAS ISLAS DEL CARIBE».
  119. «Un terremot de magnitut 7,3 sacsa el nort de Veneçola». BBC.
  120. «Rèplica de terremot posa a prova els nervis dels veneçolans». Reuters.
  121. «Sisme de magnitut 5.1 en epicentre en Valera sacsa a l'oest del país». Efecte Cocuyo.
  122. «Sisme va causar lleus esmonyides en via Valéncia-Port Cabell». L'Universal (Veneçola).
  123. «ser-sisme-magnitut-este-dijous_264538/ Aixina va ser el sisme de magnitut 4.9 d'este dijous». El Nacional (Veneçola).
  124. «4 anys del Terremot de Valéncia». FUNVISIS.
  125. «https://twitter.com/LuisCortesMx89/status/1171130728962244608?s=20» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-26.
  126. «https://twitter.com/david81rm/status/1171141315360382982?s=20» (en és). Twitter. Consultat el 2023-08-26.
  127. «Sisme de magnitut 5.3 es registra en l'orient del país». Efecte Cocuyo.
  128. «M 6.0 - 29 km NE of Yaguaraparo, Veneçola».
  129. «Una tremolació de 6.0 va sacsar l'orient veneçolà la nit d'este dissabte». VPItv.
  130. «Sede de Corpoelec en Port Ordaz va sofrir danys pel sisme». El Periódico de Monagas.
  131. «M 6.3 - 27 km ENE of Mene Gran, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  132. «L'estat Zulia va ser durament colpejat pel fort sisme registrat el 24 de setembre». Instagram Reels.
  133. «En l'estat Lara, aproximadament 28 vivendes es varen desplomar i més de 15 varen sofrir danys estructurals en el municipi Torres». Instagram.
  134. «M 6.2 - 24 km ENE of Mene Gran, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  135. «Sismes en Zulia deixen danys en vàries infraestructures de l'entitat». Notícies Venevisión. Consultat el 2025-09-26.
  136. «Últims sismes i tremolació en Veneçola en els últims 7 dies». Volcano Discovery. Consultat el 2025-09-29.
  137. «Observatori Nacional de Sismes - Funvisis». FUNVISIS.
  138. «M 5.8 - 28 km I of Mene Gran, Veneçola». Servici Geològic d'Estats Units.
  139. «de-sofrir-un-infart-durant-el-sisme-en-lara/ Fallix Home despuix de sofrir un infart durant el sisme en Lara» (en és). Diari La Calle. Consultat el 2025-09-27.
  140. 140,0 140,1 140,2 «de-el-doble-terremot-en-venezuela/ Varen aumentar a 5.119 els morts despuix del doble terremot en Veneçola». Infobae. Consultat el 2026-07-19.
  141. «Buildings collapse as quakes roc Veneçola, 'high casualties' likely».
  142. «Aixina es va viure el terremot del 24 de Juny en Baïa de Tast». X (Twitter). Consultat el 11 de juliol de 2026.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]