Terremot de Mèrida de 1894

El Terremot de Mèrida de 1894 també conegut com el Gran Sisme dels Vages va ser en terremot ocorregut el 28 d'abril de 1894 en la cordillera de Mèrida.

Va ser un dels terremots més grans dels que es tinga registre en l'història sísmica dels Vages veneçolans i un dels més forts que han ocorregut en Estat Mèrida en Veneçola. L'immensa majoria de les cases i edificis públics en les 16 localitats afectades, havien quedat total o parcialment destruïts. S'estima que el seu epicentre va ocórrer en el poblat de Chiguará a on el sisme va ser més intens.

Successos

El 28 d'abril de 1894, a primerenques hores de la nit, els habitants de diverses parts de l'entitat varen començar a notar estranys comportaments en els animals, tals com el moviment nocturn de gran cantitat de serps, aus deixant els seus nius i volant llunt en hores de la nit, entre atres comportaments que varen ser documentats en curiositat, pels periodistes i historiadors.

A les 10:15 p. m. de la nit, el sisme va assotar l'estat, múltiples apagons de llum varen ocórrer en l'entitat, les persones varen eixir de les seues cases de colp i repent i es varen refugiar en les places. Els efectes del desastre no varen poder ser visibles sino fins al dia següent quan la llum del sol va permetre rescatar als sobreviviente, observar els desastres que havien ocorregut i desenterrar els cadàvers.

El 3 de maig de 1894, el president de l'estat, Antonio Fernández va enviar un telegrama al Ministre de Relacions Interiors, a on s'informava que les localitats de Jají, Tovar, La Mora, Estanys, Poble Nou, Chiguará, Lagunilla, Sant Joan, Sant Josep, L'Engrunse, El Moral, Ejido, La Punta i Tabay es trobaven totalment destruïts de la mateixa manera que Mèrida, sent encara majors els estralls en Tovar, La Mora, Estanys, Lagunillas i Jají, aixina mateix demanant ajuda i recursos al llavors president Joaquín Crespo.

Les persones permaneixien encara en les places, degut a que les vivendes en la seua totalitat havien quedat inhabitables, i eren auxiliats pels recursos otorgats pel Comandant d'Armes de l'Estat. El Govern Nacional del país, que para llavors s'estructurava de forma federal va dirigir telegrames a tots els presidents dels Estats del país, informant sobre la tragèdia de sofrida en els Vages veneçolans i instant a la recolecció de fondos per a ajudar a les víctimes. Per a tal fi es varen crear les Juntes de Recobre. Periòdics nacionals com "El Republicà" i "La Religió" varen ser els primers mijos impresos nacionals en donar la notícia i El Nou Herald el primer en informar a nivell internacional.

Efectes del terremot i dies següents

Després del terremot, es va registrar gran cantitat de pluges en tot l'estat, que es varen prolongar per mesos, grans i numerosos esmonyides en la cordillera dels Vages, una gran cantitat d'arbres es varen quebrar i varen caure, es varen registrar més de 100 solsides. Tres o quatre dies despuix, tots els habitants de l'estat varen ser sorpresos per un estruendoso sò que "provenia de les cordillera andina", la causa del qual es desconeix.

En Chiguará segons testimonis "una poma" completa del poblat, es va esgolar cap al barranc en el que colindar el poble, les bases de les vivendes que es trobaven en les vores de les de l'abisme, es varen socavar i es varen precipitar, i unes atres eren arrastrades per les esmonyides. En la població de Lagunillas, es va desbordar l'Estany De Urao, pels grans masses de terra que es varen esgolar i varen caure sobre la seua superfície; Alguns trams del ferrocarril Santa Bàrbara - El Vigía ademés dels ponts i vies es varen doblar i varen destruir.

Es varen derrocar les iglésies del Sagrario, Belén i Milla i les demés havien quedat inaccessibles, El Presbítero de la Catedral es va derrocar, lo mateix que el de l'Iglésia del Carmen. La torre de l'iglésia "El Pla" va quedar tan fràgil que pocs dies despuix es va derrocar. S'havia desplomat el sostre d'al voltant de 60 a 70 cases, el restant dels edificis que es conservaven en peu es trobaven afonats, destruïts o inhabitables, i, pràcticament tots, fortament perjudicats.

Segons Tuli Febres-Corder, la sifra de persones que havien quedat sense llar era major de 21.000 i el govern estimava al voltant de 300 víctimes. El terremot també va causar danys en les localitats de Valera en l'estat Trujillo, i en localitats de Colòmbia com Cúcuta i Pamplona