Vages veneçolans
Els Vages veneçolans, també coneguts simplement com els Vages en Veneçola, són un sistema montanyós que forma l'extensió més septentrional dels Vages. Estan plenament identificades, tant pel seu orige geològic com pels components del relleu, les roques constituents i l'estructura geològica.
El sistema andino veneçolà representa el forcall terminal de la Cordillera Oriental de Colòmbia, que en territori veneçolà consta de dos branques montanyoses: la Serra de Perijá, més menuda, llaugerament desplaçada de suroest a noreste en 7500 km² en Veneçola; i una més gran, francament orientada de suroest a noreste en uns 40 000 km², la Cordillera de Mèrida, comunament coneguda com els Vages pròpiament veneçolans.[1] El punt més alt de Veneçola —el Pique Bolívar— es troba en esta regió natural.[2] Comprén al voltant del 5,2 % del territori nacional, sent la quarta regió natural més gran de Veneçola.
Geografia
[editar | editar còdic]Els Vages veneçolans poden dividir-se en dos seccions:
- Cordillera de Mèrida: comprén casi tot el territori dels estats Táchira, Mèrida i Trujillo, la zona sur de Lara i porcions de les zones més altes del costat occidental dels estats Barinas, Apure i Portuguesa. Es pot dividir en tres subregiones:
- Vages occidentals de Veneçola (Massiç del Tamá, Páramo Batalló i La Negra).
- Vages centrals de Veneçola (Massiç del Sur, Serra Nevada de Mèrida, Serra de la Culata, Serra de Sant Dumenge[3] ).
- Vages nororiental de Veneçola ( Serra de Trujillo, Serra de Portuguesa, Vages de Lara)
- Serra de Perijá: ubicada en l'extrem occidental de Veneçola en l'estat Zulia, confrontant en Colòmbia .
Geologia
[editar | editar còdic]Tenen un orige geològic, que es remonta al periodo Eoceno de l'era Terciaria primerenca, fa uns 40-50 millons d'anys, coincidix en l'inici del contacte de les tres plaques tectónicas (Naixca, Carib i Sudamérica) que es va iniciar el seu ascens orogràfic.
Abans del sorgiment dels actuals Vages veneçolans, entre els periodos Cámbrico i Silúrico, varen sorgir els cridats Vages primitius, que ya per al periodo Triásico (Era Mesozoica) s'havien aplanado casi per complet per l'intens procés erosivo al que varen ser somesos.[4]
Tectónica cuaternaria
[editar | editar còdic]Es caracterisa per l'interacció de les tres plaques litosféricas més importants de la regió: Naixca, Carib i Suramericana. Una direcció de compressió orientada al noroest-suroest produïx components de deformació verticals i horisontals, en la formació d'espentes que alineen les vores andinos, i falles d'esmonyida. El desdoblament dels Vages veneçolans va començar aparentment en l'Eoceno tardà, i la seua altura actual es va alcançar provablement abans del Cuaternario.
Durant el Cuaternario, les principals estructures actives són les falles d'esmonyida, sent la principal la Zona de Falla de Boconó, en un desplaçament dextral medit de varis milímetros per any. En el camp este desplaçament es manifesta per l'existència de trincheres de falla, depressió de falla, estanys d'afonament, crestes desplaçades i morrenas laterals[5]
Geologia glacial
[editar | editar còdic]Com totes les cadenes montanyoses tropicals en altituts superiors als 3000 m, els Vages veneçolans es varen vore afectats per les glaciacions del Pleistoceno .
Glaciació del Pleistoceno tardà
[editar | editar còdic]En la Cordillera de Mèrida s'han reconegut dos complexos morénicos: un entre 2600 i 2800 m d'altitut, i un atre entre 2900 i 3500 m. Estos dos nivells han segut considerats com a Estadis Primerenc i Tardà, respectivament, de la Glaciació Mèrida . Les morrenas de l'estadi tardà estan ben representades topográficamente, i es troben vàries morrenas superpostes, o complexos morénicos. L'àrea glaciar en la Cordillera de Mèrida durant l'Últim Màxim Glacial va ser d'aproximadament 600 km²[6][7][8][9]
En la Serra de Perija s'ha mencionat l'existència de morrenas en altituts entre 2700 i 3100 m. En absència de senyes més detallades, estos han segut assignats tentativamente a l'Estadi Tardà de la Glaciació Mèrida .[10]
Glaciació del Holoceno tardà
[editar | editar còdic]Les proves de la sedimentación morénica del Holoceno tardà es basen en anàlisis palinológicos i de radiocarbono, que establixen una fase freda entre els sigles XV i mediats de el XIX, que pot correlacionarse en la Menuda Edat de Gèl. Les morrenas associades a esta fase són molt provablement les situades a una altitut d'aproximadament 4.700 m, entre 100 i 200 per baix de la zona terminal dels glaciars actuals[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Geotemas (en és), San Cristóbal, Veneçola: Fondo Editorial "Simón Rodríguez". ISBN 978-980-6838-57-4.
- ↑ Pérez et al (Sep. 2005): "Altures del Pique Bolívar i atres cims andinas veneçolanes a partir d'observacions Gps." INCI v.30, n.4, Caracas sep. 2005. Retrieved 2012-09-27.
- ↑ Sánchez Davila. «Serra de Sant Dumenge: Biogeographic reconstructions for the Quaternary of a former snowy mountain range.» (en és). Acadèmia. Consultat el 2019-07-05.
- ↑ Vargas Ponce, José; García, {{{nom2}}}. Geografia: 9º Educació Bàsica (en és), Ed. Romor. ISBN 978-980-6010-67-3.
- ↑ Schubert, Carlos; Vives, {{{nom2}}} (1993). El Cuaternario de la Cordillera de Mèrida (en és), Mèrida, Veneçola: Universitat dels Vages / Fundació Polar. ISBN 978-980-221-707-6.
- ↑ Schubert, Carlos. «Glaciers of Veneçola». US Geological Survey (USGS P 1386-I).
- ↑ (1974).Geologische Rundschau.63(2)
- 516–538.doi:10.1007/BF01820827.
- ↑ Geomorphology.96(1–2)
- 199–211.doi:10.1016/j.geomorph.2007.08.002.
- ↑ Maximiliano, B.. «Glacial Quaternary geology of les Gonzales basin, páramo els conills, Venezuelan vages».
- ↑ Erdkunde.Erdkuner.30(3)
- 222–224.
- ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.60
- 109–21.doi:10.1016/0031-0182(87)90027-7.Consultat el 2017-02-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andes venezolanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.