Terremot de Cúcuta de 1875

Terremot de Cúcuta de 1875

El terremot de Cúcuta de 1875 o Terremot dels Vages va ser un event sísmic significatiu que va ocórrer el 18 de maig de 1875 a les 11:15:11 a. m.. Les estimacions sobre la seua magnitut han variat: alguns reportes indiquen una magnitut de 6.8 Mw, mentres que atres fonts sugerixen una magnitut d'entre 7.5 i 8.5Mb. Segons la infografía del Servici Geològic Colombià, el terremot va tindre una magnitut de 7.5-8.5 Mb i el seu epicentre es va localisar a una profunditat de 15 km. El seu epicentre va ser la ciutat colombiana de Cúcuta, afectant també als municipis del Àrea metropolitana de Cúcuta i al veí estat veneçolà de Táchira. Este sisme va resultar en la destrucció total de Cúcuta i municipis metropolitans com Vila del Rosario, Els Patis, Sant Cayetano i El Zulia, ademés de pobles veneçolans com Sant Antonio del Táchira, Ureña i Capacho. Va causar greus danys en atres localitats colombianes com Ocaña i Pamplona, aixina com en ciutats veneçolanes com Sant Cristóbal, La Mulera, Rubio, Michelena, La Crida i Colón. El terremot va ser sentit en ciutats lluntanes com Bogotà i Caracas. Els restants del Temple Històric de Vila del Rosario, que va colapsar durant el sisme, i les construccions de l'época, caracterisades per la seua estil colonial espanyol en teixixques de fanc, murs de tàpia i patis interiors, són testics de la magnitut del desastre. Este event va marcar un punt d'inflexió en l'història de la regió, impulsant canvis significatius en la planificació urbana i l'arquitectura local.

Desenrolle

Preàmbul del Desastre

En els dies previs al terremot, la ciutat de Cúcuta va experimentar vàries sacsades sísmiques. El dumenge 16 de maig, una forta tremolació va badar les parets d'algunes cases. El dilluns 17, dos tremolació més varen ser registrats, aumentant el temor entre els habitants. Es varen reportar sorolls subterràneus i una sensació general d'inquietut en el matí del dimarts 18

El Dia del Terremot

El dimarts 18 de maig de 1875, a les 11:15 a. m., un soroll subterràneu va precedir al gran terremot. La sacsada inicial va ser seguida per una série de moviments de trepidación i oscilació que varen destruir la ciutat en minuts. Els edificis varen colapsar com a naïps, i un espés núvol de pols va cobrir la ciutat, dificultant la respiració dels supervivents.

Efectes Immediats

El terremot va deixar la ciutat en ruïnes, en un panorama desolador d'enrunes i víctimes. Molts sobreviviente inicialment no varen poder reconéixer-se entre sí per la pols i la desfiguración causada pel terror. La devastación va ser tan completa que alguns varen creure haver aplegat al fi del món.

Reaccions i Seqüeles

Despuix del terremot, la ciutat va experimentar saquejos i pillage. Es varen reportar robos a les caixes de ferro a on els residents guardaven els seus diners, exacerbando el caos. Esta situació va durar varis dies fins a l'arribada de noves forces militars per a restablir l'orde.

Catedral de Sant Josep de Cúcuta abans del terremot de 1875, un símbol arquitectònic i cultural de la ciutat, representativa de l'época colonial

Observacions Prèvies

Abans del terremot, es varen observar signes premonitorios com l'absència d'aus posant-se i la desaparició d'aigües de vàries quebrades i termals. Una dòna en Pamplona havia predit un cataclisme, i un cego havia advertit sobre el desastre, instant a la seua família a refugiar-se en un lloc segur.

Impacte en la Naturalea

El sisme va generar agrietamientos profunts en el sol en Cúcuta i les seues afores, i inclús en poblacions veneçolanes propenques. Es varen reportar clavills de fins a 2 a 3 metros de profunditat en zones aledaño als rius Pamplonita i Táchira.

Reconstrucció i Transformació

A pesar del desastre, les autoritats varen mamprendre un procés de reconstrucció. Es varen assignar fondos per a la reconstrucció de la ciutat i es varen implementar mides de seguritat per a evitar saquejos. La reconstrucció va dur a la modernisació de Cúcuta, convertint-la en l'epicentre urbanístic de lo que es convertiria en el Nort de Santander.

Mapa topogràfic de Sant Josep de Cúcuta, 1863, realisat per J.M Crespo. Mostra l'estructura urbana i característiques geogràfiques abans del terremot de 1875. Inclou detalls de carrers, edificacions importants i alusions als indígenes locals.

Conseqüències

Víctimes

Sobre el número de víctimes, existix variabilitat en les estimacions. Encara que algunes fonts exageren el número fins a 3.000 víctimes, el conteo més fidedigne indica que en Cúcuta es varen recuperar 461 cossos, sent 253 hòmens i 208 dònes. No obstant, esta sifra no inclou a les víctimes de poblacions veïnes en un radi de 80 km que també varen sofrir greus danys. Atres fonts, inclosa la infografía de el SGC, estimen el número de fallits entre 800 i 1.500 solament en Cúcuta.

Va haver fallits en poblacions com la Vila del Rosario, Sant Luis, Arboledas, Salazar de Las Palmas, Gramalote, Bochalema i Sant Faustino en Colòmbia i de Sant Antonio, Ureña, Capacho, Sant Cristóbal, La Mulera, Rubio, Michelena, La Crida, Colón en Veneçola. A més de 100 km de distància, com en Chinácota i més allà de Mèrida, va haver grans danys; ademés, va ser sentit a gran distància com en Bogotà i Caracas, a on va ser sentit com un sisme de mijana intensitat que va alarmar als seus pobladors.

Geologia

La magnitut de l'event sísmic va ser tal que varen aflorar aigües termals en els llocs actualment coneguts com "Aigua Hedionda", "El Tampaco" i "Aigües Calentes", caracterisades per les seues olors sulfurosos. Ademés, com a conseqüència de la fractura de la roca, es varen generar emanació de petròleu. La infografía de el SGC complementa estes senyes, senyalant que el terremot va ocasionar agrietamientos profunts en els sols de Cúcuta i les seues afores, aixina com en poblacions veneçolanes propenques com a Sant Cristóbal, Colón i Ureña. Ademés, es varen reportar clavills d'entre 2 i 3 metros de profunditat en zones aledaño als rius Pamplonita i Táchira, per les que varen brotar aigües negres i fétidas.

Els canvis hidrològics varen incloure la desaparició d'algunes fonts termals i el sorgiment d'atres en les rodalies de Cúcuta, Vila del Rosario, Sant Antonio i Ureña. Estos fenomens geològics subrallen la magnitut del terremot i el seu impacte en l'entorn natural.

Economia

Despuix del terremot, l'economia local va sofrir un colapse sever. Les primeres accions d'ajuda cap als sobreviviente varen incloure una carta del General José Antonio Va baldar al president de Veneçola solicitant assistència. El general veneçolà Juan Bautista Araujo va jugar un paper crucial en el rescat de víctimes i el control dels saquejos. La reina Victoria del Regne Unit va contribuir en 1000 lliures esterlines per a la reconstrucció de l'hospital Sant Joan de Deu, que actualment és la biblioteca Juliol Pérez Ferrero.

El terremot va resultar en una pèrdua econòmica total estimada en dèu millons de pesos colombians de l'época. Segons la infografía de el SGC, el desastre no solament va devastar estructuralment a Cúcuta, sino que també va afectar significativament el seu desenroll econòmic i comercial. No obstant, este event també va oferir una oportunitat per a la modernisació i el creiximent urbà de la ciutat. El terremot, en provocar una reestructuració urbana en resposta a la catàstrofe, va permetre una reorganisació de la ciutat de Cúcuta que va favorir la seua expansió i adaptació als requeriments de l'época, especialment en térmens d'infraestructura i planificació urbanística.